Tema 2 - Els sentits (Sistema vestibular) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 56
Subido por

Vista previa del texto

Tema 2 – Els sentits (Sistema vestibular) És el sistema de l'equilibri. Fa una feia molt complexa, però té una explicació molt simple. La complexitat del sistema vestibular recau en ser capaç d'imaginar-nos l'orientació de les cèl·lules a l'espai. Així com en el sistema auditiu, les cèl·lules ciliades estaven a l'òrgan de Corti enrotllades, aquí, estaran en qualsevol orientació. No es fan masses esforços i això fa que les patologies relacionades amb aquest no són gaire estudiats i els tractaments poc efectius.
Es troba a l'oïda interna, en concret a l'espai anomenat laberint. Sembla una espècie de laberint, una estructura circular que es troba a l'ós temporal. Aquest laberint, com la resta d’oïda interna està immers en líquid i diem que a part de líquid, té dues parts: els conductes semicirculars (perquè recorden a la meitat d'un cercle) i una estructura que es troba entre els conductes semicicruclars i la còclea que són els òrgans dels otolits (que estan formats per l'utricle i el sàcul. L'oïda interna, doncs, estaria formada pel laberint i per la còclea.
A l'interior dels conductes i els òrgans dels otolits en el seu interior hi ha endolimfa (igual que a l'escala mitja de la còclea). Ens serà molt útil per fer la transducció.
Conductes semicirculars Són 3 i estan orientats aproximadament en els tres eixos de l'espai:    Conducta de dalt a baix o eix vertical Conducta amb posició anteroposterior o eix z Conducta amb posició lateral, de dreta a esquerra o horitzontal.
Tots ells tenen una part més ample (que es troba a la base del conducta) que és el que anomenem ampul·la. A l'ampul·la trobem la cèl·lules ciliades (els receptors del sistema vestibular) i els cilis d'aquestes cèl·lules, en comptes d'estar banyats d’endolimfa, estan cobert d'una substància gelatinosa, a través de la qual no pot viatjar l’endolimfa. El que provoca aquesta barrera, és que el moviment dels cilis aquí és molt més controlat que en el sistema auditiu. Aquest component gelatinós li donarà consistència. Òbviament es mourà. La substància gelatinosa i els cilis ho anomenarem cúpula, que es mourà però d'una manera molt més suau.
Quina és la funció dels conductes semicirculars? Pel fet que els tenim orientats en els tres eixos de l'espai, permet detectar la rotació angular, és a dir, quan hi ha un angle. I són especialment sensibles quan el moviment s'inicia o quan s'atura. Tenim un moviment del líquid en una direcció i per simple inèrcia, la endolimfa es mou en sentit contrari.
Les cèl·lules ciliades tenen uns cilis més grans i banyats en una estructura diferent que en el sistema auditiu.
  Movem el cap cap a la dreta: conducte horitzontal.
Movem el cap cap a dalt o abaix: conducte vertical.
 Movem el cap amb un angle determinat: eix anterioposterior.
Amb això podríem tenir prou, però a més a més, no només aquests em donen informació sobre l'angle que està el nostre cop i el nostre cap (ja que, generalment el que es detecta principalment és la posició del cap i ja després del cos).
Tenim el sistema vestibular situat a l'oïda dreta i esquerra. Quin sentit té duplicar el sistema? Hi ha una peculiaritat: la oïda interna dreta és una imatge especular de l'oïda interna esquerra.
De forma que, mentre un conducte semicircular s'activi molt, l'altre s'inhibirà molt: funcionen com a imatges especulars, estan disposades just en l'orientació oposada a l'espai. Això ens ajudarà a conèixer amb més exactitud la situació a l'espai. Per tant, analitzarà les respostes que provenen tant del laberint dret com esquerra, com que són oposades, ho utilitzarà per especificar la nostra localització. Mentre que les cèl·lules ciliades d'un costat s'exciten, les del contralateral s'inhibeixen. Sempre tenen patrons oposats. Aquest efecte sempre es pot veure: quan es produeix un inici de moviment és quan es produeix una màxima excitació de les cèl·lules receptores. Si la rotació del cap es manté a una velocitat constant, el moviment de la cúpula acaba eliminant-se, deixa d'activar-se, és a dir, deixem de detectar moviment.
S'observa que els receptors s'adapten i, per tant, no descarreguen. Si al contrari, anem a una velocitat constant i frenem, de nou les cèl·lules ciliades tornen a despolaritzar-se o inhibir-se (depèn de l'oïda en què ens estem fixant).
Si la quantitat d'energia mecànica excedeix la capacitat del vestibular, es produeix mareig. Un altre motiu de mareig és pel fet que la informació vestibular vagi a una velocitat i la visual per una altra. I n'hi ha d'altres per simple causa bioquímica (metabolisme...).
Òrgans dels otolits Tenen una funció de conèixer la posició estàtica del cos; no és tan el moviment sinó en com ens trobem situats. Es diu otolits per oto: orella; lit: pedra; els òrgans de les pedres. Se'ls diu així perquè a la seva part superior, els òrgans dels otolits tenen petits cristalls de carbonat de calci. Aquests òrgans funcionen com la substància gelatinosa: farà que el moviment de l’endolimfa sigui més pausat, d'alguna manera li dóna pes o densitat a l’endolimfa. Per conèixer la posició del cap, hem de tenir una resposta del líquid suficient però molt més pausada. Hi ha persones que pateixen patologies en què no s'ha produït aquests cristalls a la part superior (però poc freqüents). Per tant, l'utricle i el sàcul ens ajuden a detectar la força de la gravetat. Aquesta força de la gravetat és important per conèixer la posició en què està el nostra cap. Els otolits estan màximament activats quan estem en posició vertical o quan estem completament estirats. També són sensibles a les acceleracions linials (en una única rotació, per exemple en un ascensor, quan hi ha una acceleració lineal).
Principalment, com les seves paraules indiquen, el sàcul té una posició semblant al que és un sac, i l'utricle està orientat a nivell més horitzontal. L'utricle i el sàcul per dins estan prens d’endolimfa, però també estan plens d'un epiteli (conjunt de cèl·lules) que anomenem màcula.
A la màcula és on es troben les cèl·lules ciliades internes. La màcula a l'utricle es troba orientada horitzontalment, i en el sàcul, verticalment. Si estem drets, per pròpia gravetat es produeix moviment del líquid cap a baix i això farà que les cèl·lules ciliades del sàcul estiguin més activades. És a dir, el sàcul contribueix a que coneguem la nostra posició estàtica vertical a l'espai o posició d'acceleració lineal a l'espai. Quan estem estirats, és l'utricle el que es troba en màxima descàrrega o màxima inhibició, depenent de la imatge especular en què ens fixem.
Els otolits es mouen en bloc: sempre hem de pensar que el moviment del líquid va en direcció contrària del propi moviment, perquè es mou per inèrcia.
TRANSDUCCIÓ Funciona igual que al sistema auditiu. La cèl·lula ciliada té un cinocili i els petits, els esterocilis.
Quan l’endolimfa empeny contra el cinocili i tira dels estereocilis tindrem una despolarització. I el cas contrari, si l’endolimfa empeny el cinocili contra els estereocilis tindrem una hiperpolarització. A diferència del sistema auditiu que només tenia les cèl·lules en una orientació a l'espai (a l’òrgan de Corti), aquí hi ha més orientacions per detectar la posició.
Via Tenim 3 neurones abans d'arribar a l'escorça:    Primeres neurones o neurones ganglionars (igual que al sistema auditiu): tenen el gangli (és a dir el seu conjunt de somes) es troba en el gangli d'Scarpa o també gangli vestibular. Els somes els trobarem just en sortir del laberint i els axons formaran el 8è parell cranial: el nervi estatoacústic, que engloba el nervi vestibular i el nervi auditiu. El nervi vestibular es dirigeix cap als nuclis vestibulars que es troben al bulb i a la protuberància. Allà faran connexió amb Segones neurones: en el nucli vestibular trobarem el soma de les segones neurones.
Els axons de les segones neurones es dirigeixen cap al tàlem. A aquest nivell, els axons de les neurones van al tàlem ipsi i contralateralment. El tàlem és un gran filtre d'informació, li anirà molt bé saber la informació d'una oïda i l'oposada de l'altra. Al tàlem trobarem els somes de: Terceres neurones: els somes localitzats al tàlem. Els axons es dirigeixen a l'escorça vestibular.
A aquest sistema no hi ha una àrea primària vestibular que es pugui comparar amb els altres sentits sensorials. El que és molt important és que aquest sistema engloba informació visual i somatosensorial (però més aviat de la propiocepció).Per això parlem que aquest sistema no té àrees primàries o unimodals, les seves àrees d'escorça són multisensorials, integren informació de visió, propiocepció i motor.
Terminals vestibulars   Escorça de la ínsula: en aquest relleu integrarà informació propioceptiva i sortiran afarències musculars: ens permetrà corregir la nostra posició del nostre cos. Entra informació somatosensorial i surt informació motora, corregint la posició del nostra cos.
Protuberància i bulb: per exemple per moure els ulls, els músculs responsables de moure els ulls utilitzen la informació vestibular per ajustar la nostra visió. Reflexa oculovestibular (RCV): es produeix perquè estem en moviment però volem continuar mirant a un punt molt llunyà. Estem mirant un objecte del paisatge i com estem en   moviment, hem de corregir constantment de manera involuntària els ulls. Continuem movent-nos però estem fixats en un punt.
Neurones motores de la medul·la espinal: contínuament sense adonar-nos estem fent ajustos musculars del nostre cap i del nostre cos. El sistema ajusta la postura tant en una situació estàtica com en una situació en moviment. Això és especialment important quan caminem per una superfície irregular. A aquests ajustos els anomenem diferent segons la zona: o Reflexes vestibulocervical (RVC): al cap o Reflexes vestibuloespinals (RVE): la resta del cos Vestibulcerebel: s'encarrega de guardar i executar patrons de moviment bàsics.
Especialment el cerebel modularà i controlarà el moviment: el fet que puguem ser elegants en caminar, o ballar coordinadament. Quan tenim dificultat en aquests moviments coordinats. Quan es veu afectat, els moviments tendeixen a ser imprecisos i abruptes. És una terminal molt antiga, que compartim amb moltes espècies. On podem veure-la més afectada és quan hi ha persones que pateixen danys al cerebel o quan hi ha contaminació etílica (les neurones de purkinje són les que s'intoxiquen més ràpid davant d'una intoxicació d'alcohol).
...



Comentario de lmartinez54 en 2016-04-25 22:05:21
Muy buenos y completos!