Tema 2: RELACIONS ENTRE L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA I EL CONTRIBUIENT (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Dret Tributari
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

DRET TRIBUTARI I 2n semestre  Economia d’opció: és juga amb la normativa fiscal per intentar que el contribuient tingui una tributació més favorable o mennys agressiva aplicada a la realitat. És a dir, l’economia d’opció és legal. EXEMPLE: Fernando Alonso, es crea una residència fiscal a Suïssa a fi efecte de tributar a Suïssa, per tant així obté una tributació menor que la que hauria de pagar a Espanya. Si acredita que durant 183 dies l’any viu a Suïssa.
o S’aprofita de forma legal de la llibertat de moviments per implantar la seva residència en un país on el sistema tributari és baix.
NO és el mateix que aludir (és legal) que evadir (és il·legal).
 Simulació: articloe 16 LGT, realització d’un negoci jurídic aparent que no és efectivament el real.
EXEMPLE: A (familiar- donant) ens vol donar B (nosaltres-donatària) un edifici en vida, de forma gratuïta.
Per poder tributar més econòmicament. Els inmobles costen en total 400.000€, per evitar-los realitzem una simulació (perquè el pare vol que el fill no pagui res). El pare li fa un prèstec de 400.00€ sense interessos (document de prèstec, estan exents de TPO) quan el fill ja té els diners, li ha de tornar al pare i posem que li torna en 30 anys (a mesura que el pare rep els diners del fill li dóna al seu fill perquè realitzi la compra-venta), per tant el fill passarà a apgar el 8-10% de TPO i no el tant per cent elevat de donació.
Desde el punt de vista general, Hisenda compleix les normes? Hisenda està realitzant frau de llei perquè si comprem un inmoble i paguem els impostos pel valor que tenia anteriorment i no per l’actual. Per tant, Hisenda no compleix aquests principis. I tampoc es compleix en els especuladors. ELS PRINCIPIS NOMÉS ELS COMPLEIX ELS ADMINISTRATS, EN CANVI ELS ADMINISTRADORS NO HO COMPLEIXEN.
TEMA 2: RELACIONS ENTRE L’ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA I EL CONTRIBUIENT Fet imposable: és el que determina el naixament de la obligació tributària. Aquest pots ser de dos tipus: - Instantani, es dóna en imposotos com el IVA Periòdic, per exemple com el IRPF que es paga cada any Supòsits negatius: Supòsits no subjeccció tributària, no es compleix el fet imposable, no hi ha ni obligació material (pagar-lo) ni formal (declarar-lo).
o No subjectats a IRPF els increments de patrimoni a títol gratuït, perquè aquests increments queden gravats per un altre impost, per això no s’ha de grava en IRPF. EX: donacions d’immobles en vida, també estan no subjectes de IRPF, perquè paguem un impost més específic que és el de donació o No subjectat a IVA les transmissions de la totalitat de patrimoni empresarial o professional.
Perquè es vol fomentar la continuitat de les empreses per això la llei expressa que no el declari ni el pagui.
Supòsits d’exencció article 20.2 LGT, si una renta o impost està excent vol dir que primerament ha estat subjectat, és a dir, subjecció però excenció. No es paga l’impost. La implicació en la subjecció hi ha la obligació formar de declarar la renta, en canvi la no subjecció no està obligat de declarar ni pagar.
EXEMPLES: o Capitalitzar l’atur, és cobrar l’atur de cop. Sempre i quan destinti les quantitats adequades aportar una activitat autònomament. Aquestes quantitats quan es capitalitzes en atur els primers 15.500€ que cobres estan excents de IRPF, s’han de declarar però no es paga l’impsot o La indemenització per acomiadament també està excenta de tributar, sempre i quan es pagui el que està establert en la llei del TRELET o conveni col·lectiu de l’empresa.
o Excents d’IVA en supòsits educatius Dins de les exencions hi ha dos tipus diferenciades entre elles: - - Subjectives, són les exencions que afecta als subjectes que intervenen independentment del negoci que realitzi. EXEMPLE: impost de béns immobles, els immobles que siguin de la creu roja estan exempts d’IVI, per tant en funció del subjecte no es tributarà el IVI.
Objectives, en funcio del negoci si és inferior a 2.500€ està exempt de pagar Estan regulats sobre el principi de reserva de llei de l’article 31 CE. No es pot realitzar cap llei retroactiva perquè es vulnera l’article 31 de la CE.
En la llei de patrimoni, es diu que els objectes d’art estan excents de tributar, sempre i quan formi part del patrimoni de la persona que els realitza. (és a dir, el pintor no ha de declarar el seus quadres). El pla de pensions també estan excents de tributar quan es paga, però quan te’l paguen s’ha de declarar i tributar com a renta de DRET TRIBUTARI I 2n semestre treball. Estan excents d’obligar-se formal i materialment quan es doni: enfermetat greu, atur de llarga duració, jubilaci i invalidesa.
Supòsits positius: La obligació tributària en positiu inclou, no només l’obligació tributària principal (el pagament dels tributs) sinó que hi ha obligacions accesories: 1.
2.
Autoliquidar els impostos Fer pagaments a compte (art 17.3LGT), pagaments anticipats sobre la declaració de renta. Són mitjans de control que l’Estat imposa contra la classe mitjà. Poden ser de 3 tipus: a. Retencions, fa referència a rendiments dineraris. EX: full de nòmina de cada mes, que ens ho paguen amb diners, l’empresa té l’obligació de retenir al treballador una part de la renta. El porcentatge que es reten és segons la funció del que es cobra.
i. Retencions treballadors (com a renta de treball) ii. Retencions autònoms-professionals (factura al client, la retenció és fixe de 21%) - és molt díficil de controlar iii. Retencions d’administradors, retenció fixe del 42% b. Ingressos a compte, fa referència a les rentes en espècie. És el mateix que la retenció, és a dir, et retenen un part del que treballes. Qualsevol forma de salari que sigui en espèice. EXEMPLE: Cobega una part li paga en espècie (accions de l’empresa) per fidelitzar els treballadors ammb la companyia. L’empresa sobre el valor de las accions ha de retenir un porcentatge que es realitza sobre el valor de mercat de la retribució en espècie en aquest cas les accions.
c. Pagaments fraccionats, a diferència dels altres dos, els liquida la mateixa persona que cobra.
Només tenen obligació els empresaris i professionals (els treballadors no). Cada trimeste s’ha de realitzar, es realitza en el model d’Hisenda 130/131. Implica que cada 3 mesos els empresaris i professionals han d’ingressar un 20% a hisenda de la diferència entre els ingressos i les despeses del trimestre, ademés de les retencions que haura realitzat els pagadors.
ELS EMPRESARIS ANTICIPEN MÉS RETENCIONS QUE ELS TREBALLADORS. Tot això beneficia a Hisenda perquè la finencem entre tots amb les tributacions. I ho retorna tot a interés 0, mentre que si el pagador es retrasa ha de pagar un interés.
3.
Obligació del pagament d’altres prestacions diferents a les dels tributs en sí, poden ser: a.
b.
c.
Interessos de demora, quan et retardes en el compliment de pagaments d’ordre tributari, s’executen aquests interessos per part de l’Admin Tributària. El que tracta és evitar el enriquiment del contribuient. (Llei 22/2013 de 23 desembre, estableix que pel 2014 aquest interés de demora serà de un 5%). Hi ha requeriment per part de l’Administració. A la pràctica, tot això queda diluit, perquè existeixen dos figures més que solapen als interessos, i ademés exclouen els interessos.
Recàrrec extremporani fora de termini sense requeriment previ de l’admin, no hi ha requeriment de l’Administració. Retard en el plaç però sense requeriment de l’administració (és a dir reps una carta) si pagues fora de plaç voluntàriament, sense haver rebut carta. En aquest cas s’aplica un règim jurídic diferent perquè representa que el contribuient té iniciativa de presentar el impost. Sense requeriment de l’Adm i passant de 0-3 mesos es paga un 5% (sense interessos de demora), de 3-6 mesos es paga un 10%, si passes de 6-12 mesos i es paga 15% i si passes més de 12 mesos es paga el 20% ademés dels interessos per demora.
Recàrrec període executius, regulats en el article 23 LGT. Hi ha un requeriment de l’Administració en el retràs de pagament. Són 3 recàrrecs executius, bàsicament exclouen els interessos de demora.
 Recàrrec executiu que és un 5% i tots exclouen els interessos de demora. S’aplica quan es paga el deute en període executiu (perquè ha passat el període voluntari) i rebem el requeriment per part de l’Administració però abans de que es notifiqui la via d’apremi (que és quan t’embarguen).
 Recàrrec executiu que és un 10%, pagament abans de que finalitzi el període d’apremi, però dins el període d’apremi.
 Recàrrec executiu del 20%, rebre requeriment ADMIN, està en període executiu i no pago en el període que em diu l’Admin en la via d’apremi, es pagarà el 20% ademés dels interessos de demora.
PER TANT A LA PRÀCTICA ES DIFERENCIEN B I C, LA A NO ES CONSOLIDA TOTALMENT A LA PRÀCTICA.
DRET TRIBUTARI I 2n semestre Subjectes de la obligació tributària Subjectes actius: Agència Estatal d’Administració Tributària, òrgan de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i amb un règim especial. realitzada per la llei Existeixen altres administracions com per exemple a nivell autònim i local.
Subjectes passius o obligats tributaris : trobem diferents subjectes intervinents. Els diferenciem de la següent forma: Article 36 LGT – OBLIGATS o En sentit estricte el contribuient, és qui realitza el fet imposable de qualsevol tribut. Per tant, és qui ha de tributar i contribuir als pagaments del tributs i altres.
o I el substitut del contribuient, només ho pot realitzar quan una llei ho expressa. No realitza el fet imposable. Mesura de reforç per garantir el pagament del tribut. Per imposició de la llei es col·loca “en lloc del contribuient” quan el contribuient deixa de pagar el tribut que li pertoca, per tant l’administració pot reclamar el tribut al substitiut. EXEMPLE: taxa recollida de basures, que s’ha de pagar a l’Ajuntament (subjecte actiu) quan un immoble està llogat, el contribuient és l’arrendatari (contribuient), si no paga, se li reclama la taxa al propietari (substitut del contribuient).
Article 36, 37 i 38 LGT – Tots els obligats tributaris que han de soportar i realitzar els pagaments a compte, és a dir l’anticipació al pagament dels impostos o Retenidor: persona que retèn porcions dineràries. EXEMPLE: nòmina o Retingut : persona que rep diners i se li retén un porcentatge de diners. EXEMPLE: nòmina Hi ha altres retencions com per exemple el cas de les factures dels autònoms ja que no tenen nòmina però si que se’ls fa retencions a les factures del 21%.
o Obligat a pactar ingressos a compte: empresaris o professionals (persones físiques) que cada 3 mesos (trimestre, en total són 4) ha d’ingressar el 20%, és a dir, realitzen una retenció pròpia sobre la diferència entre els ingressos i despeses del trimestre. En canvi les empreses (persones jurídiques) en realitzen tan sols 3 pagaments.
Obligat a soportar-lo: També existeixen les retribucions en espècies. EXEMPLE: Cobega (paga una part de salari en accions). Qualsevol retribució que no sigui en diners, l’empresa ha de practicar un ingés a compte (és a dir, segons les accions ha de retenir un porcentatge, però l’individu ho recupera amb la venda de les accions).
o Obligat a realitzar pagaments fraccionats Article 39 i 40 LGT o Successors:  Persona física: supòsit de fet, en el cas que una persona física es mori deixen deutes tributaris pendents, aquests deutes en principi es transmeten als hereus (sucessors persona física), estan obligats a pagar tots els deutes tributaris pendents que va deixar a pagar el causant. Les sancions són personalíssimes i per tant, intransmisibles.
 Persona jurídica: el concepte és el mateix de les persones físiques però aplicat a les persones jurídiques. Supòsit de fet, quan una empresa es dissolt o es liquida, però també deixa pendents deutes amb Hisenda. La llei exposa 2 casos:  Limitació responsabilitat dels socis, vol dir que si sorgeixen deutes a l’empresa només es respon amb les accions que van aportar els socis. Si s’existingeix per aquesta via, els socis seran els succesors de la persona jurídica i hauran de respondre amb els diners que van aportar a la societat i amb els diners de la societat.
 No limitació de la responsabilitat dels socis, vol dir que el soci haura de respondre amb les accions i el patrimoni personal. SANCIONS NO QUEDEN TRASMESES.
o Responsables tributaris la persona que es situa al deutor principal, però que no realitza el fet imposable, és a dir si el contribuient no paga se li reclama als responsables. A la pràctica la resposanbilitat entre altres supòsits està pensada pels administradors de societats, ja que quan una persona és administrador d’una societat té responsabilitat, és a dir, que si la societat de la qual es administració deixa de pagar algun tribut ell respon encara quan no es dissolt o liquida la societat. Administradors responsables dels deutes de la societat.
 Responsabilitat subsidiaria: perquè hagis de respondre en subsidiariament necessita un acte previ  Responsabilitat solidaria: no necessita un acte previ de responsabilitat ...