Assaig bloc 1 (2012)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

          Assaig  de   Premsa         Bloc  1                                         Mar  de  Piedra,  Pol  Deig,  Anna   Luque,  Júlia  Torramadé   Introducció   En el bloc 1 del dossier de lectura trobem dos articles que relacionen l’estructura de la comunicació amb l’actual crisi de les empreses dels diaris.
El terme Estructura de la Comunicació és una interdisciplina sense uns orígens massa clars que es dedica a analitzar l’evolució de les indústries culturals, com per exemple: els diaris. En el primer article d’aquest bloc l’autor ens fa una presentació dels fets de la corrent “integrada” i la “crítica”.
El segon article parla de què, actualment, la indústria dels periòdics està en una situació de crisi, no només econòmicament parlant sinó també culturalment. Això és degut a la implantació d’Internet com eina per a comunicar. Hi ha diferents teories sobre com han d’evolucionar els diaris.
Cos  argumentatiu   El primer text, titulat Aproximación teòrica a la Estructura de la Comunicación Social escrit per Daniel E. Jones explica que l’estructura de la comunicació persegueix la investigació i la docència d’uns coneixements específics que s’interrelacionen amb altres perspectives teòriques més o menys pròximes. Es preocupa per estudiar els diferents elements que composen el procés comunicatiu però sobre tot l’emissor, el canal i la audiència. També estudia els diferents espais o àmbits comunicatius i culturals: des de el local o comarcal, fins al global o mundial.
L’Estructura de la Comunicació Social: corrents i orígens principals es preocupa per l’estudi empíric de la materialitat de les indústries comunicatives i culturals.
En les últimes dècades s’han anat desenvolupant dos corrents ideològiques que analitzen el concepte d’Estructura de la Comunicació Social. Aquestes han sigut anomenades: corrent integrada i corrent critica.
La corrent integrada, amb un caràcter descriptiu, sorgeix amb el desenvolupament general de la Mass Comuunication Research. I la corrent crítica, amb un caràcter més subjectiu, ha pres el context social com a redefinició dels processos de la comunicació.
  2   La indústria cultural podria haver sorgit gràcies els autors de l’Escola de Francfort. Van considerar que aquesta industrialització de la cultura trencava totalment amb la veritable cultura, transformant-la en béns econòmics o financers. Tot i això al llarg del temps, aquest concepte inicial s’ha anat modificant.
En aquesta segona part del text explica principalment que, gràcies els debats de caràcter ideològic i polític, s’ha pogut donar el desenvolupament i consolidació de l’Estructura de la Comunicaicó Social com una interdisciplina interessada en conèixer i analitzar de manera empírica, la evolució dels sistemes mediàtics i del conjunt de indústries culturals.
Existeix un ampli corrent teòricespecific per explicar l’anomenada Estructura de la Comunicació Social, i també un ampli ventall de noms per definir aquest mateix concepte ens diferents disciplines acadèmiques.
En l’Estructura de la Comunicació Social apareixen diverses perspectives per definit i/o analitzar el concepte. D’aquí sorgeix la definició que exposa que l’Estrucuta de la Comunicació Social es centra especialment en el marc històric, econòmic, polític, social i tecnològic en el que es produeixen i distribueixen els continguts de caràcter simbòlic , així com els suports físics que els canalitzen. La Estructura de la Comunicació Social s’interessa per les diferents branques industrials que formen el sistema comunicatiu i cultural.
Després de llegir el text La crisis del modelo económico de la industria de los periódicos escrit per Julio Larrañaga, hem arribat a la conclusió que la crisi dels diaris relacionada amb Internet té una sèrie de conseqüències: - Publicacions online. Una caiguda de la venda, no vol dir que el nombre de lectors hagi disminuït, al contrari, els lectors han augmentat, ja que la majoria d’ells llegeixen els diaris a Internet. Aquest fet tampoc afecta negativament a l’economia en general del diari, ja que el principal generador d’ingressos és la distribució digital però si als ingressos en format físic. Majoritàriament són els joves qui llegeixen més la premsa online. Un bon exemple d’aquesta afirmació   3   és la notícia trobada a www.blogs.periodistadigital.com que ens diu que la mitjana d’edat del lector de diari en paper és de 43,5 anys.1 - Distribució i punt de venda. El fet que els diaris passis a un format digital afecta, econòmicament parlant, a altres sectors que viuen d’ells com per exemple, els quioscs, les papereries o agències de distribució.
- Producció 24 hores. Internet permet que les noticies siguin publicades pràcticament al instant del succés i això fa que el públic prefereixi aquest mitjà.
- Publicitat. En els últims anys la publicitat ha baixat en tots els mitjans de comunicació excepte a Internet, tal i com explica la notícia trobada a www.marketingdirecto.com que diu que la publicitat ha baixat un 43,4 per cent als diaris en els últims quatre anys2.
Conclusió   Com a conclusió principal cal destacar el canvi dels estudis sobre les industries comunicatives i culturals. Actualment, es dóna molta importància als anàlisis empírics de l’estructura material dels sectors empresarials, polítics, socials i tecnològics. La perspectiva històrica i la interacció amb les indústries de suports físics s’ha deixat de banda, és a dir, no s’ha tingut en compte altres sectors com: el paper, la química, les arts gràfiques, etc.
Per altra banda, cal afegir que probablement s’ha donat massa importància a l’estudi dels mitjans locals i microregionals i com a conseqüència han disminuït proporcionalment els estudis sobre l’Estructura de la Comunicació Social.
S’hauria de tenir una visió global ja que la societat actualment s’està endinsant cada cop més en un procés de globalització.
El segon text ens explica el procés de caiguda de la venta de periòdics impresos en països curiosament benestants, amb un grau de desenvolupament de la informació elevat.
                                                                                                                        1 http://blogs.periodistadigital.com/24por7.php/2009/03/26/prensa-­‐edad-­‐envejecimiento-­‐internet-­‐cost-­‐ 7878   2 http://www.marketingdirecto.com/actualidad/medios/la-­‐publicidad-­‐de-­‐los-­‐periodicos-­‐ha-­‐caido-­‐un-­‐ 434-­‐en-­‐los-­‐ultimos-­‐cuatro-­‐anos/     4   Les estimacions mundials diuen que es produirà una “canibalizació de les versions impreses per les online”.
La forta caiguda de les ventes de periòdics a Espanya, és deguda principalment a la reducció de la publicitat, a la pèrdua progressiva dels lectors més joves i per la immediatesa entre altres coses dels periòdics online.
Per últim cal destacar la possible solució a la caiguda d’ingressos a les empreses periodístiques. Cobrar els continguts online seria una de les propostes ja plantejades a la indústria nord-americana contra aquesta caiguda exuberant.
Creiem que un equilibri entre els dos suports –paper i online –hauria de ser possible i hauria de ser el futur de la indústria dels periòdics tal i com diu l’article titulat: Medios online vs medios impresos: en busca del equilibrio3                                                                                                                         3    http://www.puromarketing.com/18/8868/online-­‐medios-­‐impresos-­‐busca-­‐equilibrio.html   5   ...