teoria psicoanalisis en niños (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura psicoanalisis en nens
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Psicoanàlisis infantil T1. ESQUEMA PSIQUISME DUES DIVISIONS - CONSCIENT: petita part del psiquisme - INCONSCIENT: origen dels conflictes. Objecte d’estudi, dificultat per arribarhi. Conèixer a través dels oblits, equivocacions, lapsus... a través dels símptomes, somnis, dibuixos, i el joc.
- PRECONSCIENT: inconscient proper a la consciència, podem arribar-hi.
- ALLÒ: instint biològic, impulsos, ppi de plaer - JO: instancia psíquica que regeix sobre la personalitat, la que posa la lògica, judici, comprensió, ordre racional...
- SUPERJO: connotació moral lligada als ideals, exigències i aspiracions, censura.
Es tracta de que el JO trobi un equilibri entre l’ALLÒ i SUPERJO. I també intermediari respecte la realitat externa.
El JO normalment és el més conscient. Tots tenen una part inconscient.
EXEMPLE d’un nen: Allò: tinc moltes ganes de berenar però aviat serà l’hora de sopar Superjo: després no soparé y la mare s’enfadara Jo: menjar només una galeta per aguantar fins sopar ETAPES O ESTADIS DE LA LÍBIDO Libido: energia sexual, càrrega d’afecte...que al llarg dels primers anys de la vida va canviant i passant per aquestes etapes: 1. Oral (primer any de vida): boca com a principal font de plaer 2. Anal (del segon al tercer any): poder controlar.
3. fàl·lica (del tercer al sisè any): atracció pels genitals. Correspon al complexa d’Edip: nom de la tragèdia de sofocles, la majoria de nens se senten atrets pel progenitor del sexe oposat i del mateix sexe (identificació pare) Edip clàssic. En el fons, el nen quan veu pare i mare fent parella, el perill és sentir-se exclòs. També passa quan hi ha un Psicoanàlisis infantil altre germà. El fet de tenir un triangle, és el que fa que el nen busqui parella fora, hi ha excepcions. Mare possessiva sense parella  trastorns.
4. Latència (dels 6 a la pubertat): necessitats sexuals adormides.
5. Genital (reactivació interessos sexuals): líbido torna a les zones genitals.
Sempre queden aspectes de cada fase, més per uns que per altres.
Dos conceptes importants lligats a les fases: - FIXACIÓ: encallat en aquestes etapes.
- REGRESSIÓ: molt important, és fa servir molt a la clínica  regressió a les etapes (quan s’han perdut funcions) Ex. tornar a descontrol l’esfínter.
POSICIONS Més flexible que una etapa. Entrem i sortint de les posicions al llarg de la nostra vida.
1) POSICIÓ ESQUIZOPARANOIDE a. Ansietat paranoide: (bebè) malestar per tenir gana. (Adult) por a sentir-se amenaçat, amb malestar, en perill,... tu ets la víctima, els altres són els culpables.
b. Defenses esquizoides, paranoide: es posen en marxa per deixar de sentir l’ansietat a) Negació: males noticies (no pot ser!) b) Idealització:magnificar lo bo i tapar lo persecutori.
c) Dissociació: extrems d) Projecció: projectar en un objecte exterior l’ansietat interior e) Identificació projectiva: l’altre assumeix la projecció (descarrega emocional cap a l’altre). També és el mecanisme del maltractament i els abusos (ex. la persona acaba creient que té la culpa).
Enveja vs. gelosia / voracitat a. Enveja: dues persones. Lligada amb l’ansietat persecutòria i els mecanismes de defensa (posició esquizo-paranoide). És més primitiva que els gelos. Molt lligada a la pulsió de la mort perquè és molt destructiva (tots en tenim, però a més enveja més patologia)  es vol destruir la font d’enveja.
b. Gelosia: situació triangular (situació Edípica). ex. sentir que la professora valora més el que l’altre ha fet.
Psicoanàlisis infantil c. Voracitat: desig insaciable que excedeix el que el subjecte necessita i el que l’objecte és capaç de donar (no tenir mai prou i fer sentir a l’altre que mai dones prou). Pot estar lligat amb l’enveja. Introjecció destructiva.
2) POSICIÓ DEPRESSIVA a. Ansietat depressiva: sentir preocupació per l’altre, que potser és un mateix el que ha fet mal. Ansietat sana: assumir la responsabilitat.
b. Defenses maníaques: es posen en marxa quan no pot mantenir l’ansietat depressiva.
a) Negació: també pot actuar com a defensa maníaca. Negar que allò t’importi (ex. suspendre examen i dir que no t’importi).
a) Control omnipotent: situació on es controla l’altre (perquè t’importa l’altre) però no poder reconèixer.
b) Menyspreu. En conjunt amb la negació i el triomf. Negar que t’importi i menysprea la situació pensant que trobarà alguna cosa millor (triomf).
c) Triomf.
Aquestes defenses es troben a la nostra societat (ex. publicitat).
- Neguen els problemes a través de la consumició. No assumir responsabilitats.
En principi la reparació és sana responsabilitat, però...
per intentar arreglar el conflicte i assumir Reparació maníaca: és fer veure que s’ha arreglat, però no és veritat (ex. tenir un fill per arreglar el problema / canviar de pis).
...

Tags: