Apuntes Part I (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Año del apunte 2012
Páginas 4
Fecha de subida 09/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

La contemporaneïtat es un concepte bastant eurocèntric, ja que només a Europa i Nord Amèrica, sorgeix el canvi lliberal on emergeix l'estat. Hi ha també canvis politics, socials, industrials i econòmics.
Sorgeix amb l'idea que la societat està canviant. Es pot datar des de la R. francesa a la II G. Mundial.
Significa la primacia econòmica i social d'Europa al món amb Anglaterra al capdavant. Es va crear uns vincles de subordinació i dependència, amb la colonització, que provoca que els països del tercer món no s'organitzin vers les seves necessitats, sinó les dels països colonitzadors. Liberalisme està associat políticament a un país amb constitució (representatiu). Econòmicament al intercanvi lliure com a element principal del mercat. La societat s'organitza a través de classes vinculades al sistema de propietat privada plena i un sistema polític de representativitat. Estat-Nació: L'estat és la forma que les comunitats humanes s'han organitzat. Es comencen a controlar les fronteres, es dota d'un conjunt d'institucions, per poder exercir la violència social i estableix lleis al seu territori. La nació, la formen comunitats que es transformen en una nació quan presenta uns trets estructurals, al llarg dels segles.
No hi han problemes de construcció, quan coincideix el marc cultural i lingüístic amb les fronteres polítiques que substitueixen l'Antic Regim. Però la cosa canvia, quan el cas es una monarquia absolutista que es transforma a estat-nació i incorpora als seus límits territorials comunitats amb llengües i cultures diferents. Llavors impulsen processos de nacionalització.
Món a finals del s.XVIII: La població europea augmenta el seu pes a la població mundial. A tot el món va haver un augment demogràfic. Al 1800, la població manté un comportament social del Antic Regim (elevada natalitat i mortalitat). Però es comença a regular aquestes dades demogràfiques. La renda feudal encara es vigent, hi ha una articulació del mercat fluixa. Augmenta la pobresa, però es perillós, perquè s'expandeix les idees igualitàries de la R.F. Món agrari: Al 1700 la societat viu del camp, la base fonamental es la propietat privada. Però l'idea de p.p.plena es inexistent, en una terra hi han diversos propietaris que reclamen uns drets (església, senyor i pagès). Comencen a arribar senyors a totes les terres i les tanquen per privatitzar-les. Llavors es comença a cultivar d'una altre manera, gràcies als avenços. Malgrat tot, l'alimentació segueix limitant el creixement de la població. Indústria: Es tradicional, sotmesa a l'organització gremial i relacionada als monopolis estatals(mines, drassanes..).
Te una producció elevada i és força manual i bàsica. Als s.XVIII i sobretot a Anglaterra, tenen força altres sistemes de producció, com el putting-out. També sorgeixen tallers de manufactures no agremiades, eren de costos baixos i utilitzaven mà d'obra assalariada. Sobretot els tallers de cotó(indianes). Avenços tecnològics: Energia hidràulica i maquina de vapor. Comerç i mercat: Al 1700, el mercat es molt precari, excedents i especialització baixos. El comerç internacional limitat, Anglaterra era la protagonista i al 1800 passa a ser primera potencia mundial. La R.I. sorgeix gràcies al capital excedent del comerç internacional que és pot reinvertir a l'industria d'Anglaterra.
R.I. Orígens:R.I, està mal dit perquè no va ser un procés ràpid de canvis. Avui es parla de Industrialització, es una estructuració econòmica i social gestada en segles anteriors. Procés de canvi estructural que combina el creixement econòmic autosostenible. Innovació tecnològica i organitzativa.
Pas de la societat agrícola a l'industrial. Acceleració de l'innovació dintre de les economies industrials.
transformacions econòmiques, socials i culturals. Condicionants interns: Socioeconòmics (gràcies a les transformacions agràries): Alimentar població en augment. Proporcionar reclutes per les ciutats i les industries. Medi d'acumulació de capital utilitzat pels sectors més moderns de l'economia. Creixement demogràfic: Expansió demogràfica: entre 1800 i 1900 es triplica la població. Entorn polític: G.B.
l'organització de l'estat es diferent i més modern que d'altres països competidors. Condicionants externs: Comerç triangular. Zones d'esclavitud com nou mercat per a productes de l'industria britànica. Cotó com primer matèries de les zones esclavistes. Tots aquets punts convergeixen en l'augment de la demanda. La demanda es soluciona amb l'industria dispersa. Limitacions: Rigidesa de l'oferta front els increments de la demanda(treball manual). Costos elevats (vigilància, transports).
Indianes (XVII), mà d'obra concentrada en una fàbrica, però producció encara manual, no havia mecanització. La persistent pressió de la demanda provoca, mecanització i l'utilització de noves fonts d'energia (vapor). 2ª Etapa Automatització (1820-25): S'utilitzen energies inanimades i no animals ni humanes com font d'energia i les maquines van soles. Les característiques de la fàbrica: els instruments de producció son del empresari, augment de la productivitat, nova organització del treball i noves relacions sociolaborals, noves tecnologies i fàbriques que requereixen majors inversions de capital, major control del treballador i eliminació de la competència del petit productor. Expansió europea de la R.I.:es desenvolupa a partir del 1815, la falta de coneixements es un obstacle, els governs assumeixen un rol més actiu. Conseqüències: transformació de les societats europees(socialment), afavoreix a l'hegemonia burgesa, lluita per participar en el poder, lluita entre el proteccionisme i el lliurecanvisme, formació de la classe obrera. Mercat: Poc vinculat entre territoris i poc organitzat, no havia masses excedències i els aranzels fronterers obstaculitzaven, canvis al mercat colonial al subministrament de productes, el colonialisme crea excedents econòmics que permeten expandir la financiació industrial, al s.XVIII, l'esclavitud es la base del mercat internacional.
USA: Al congrés de Filadèlfia es forma un organisme entre les colònies, per les lleis intolerables. Es forma la declaració de drets d'igualtat basat en el naturalisme( deixen de ser súbdits de la corona i son ciutadans). La guerra d'Independència es dura però dirigida per una part de l'elit colonial. La metròpoli era molt superior, però no va poder guanyar perquè la guerra era molt lluny d'Anglaterra. Durant la guerra les colònies es transformen en estats i aniran formant constitucions pròpies amb elements comuns: Sobirania popular, divisió de poders, caràcter executiu dels càrrecs i separació de poders, església-estat. La divisió del poder entre govern federal i els estats colonials era difícil i el g. f. tenia poc poder al principi. Al 1787 es fa una constitució global per a tots: defineix un poder legislatiu format per dos càmeres, ambdues amb diferent representativitat: Senat i Congres. Poder executiu: el president te amplis poders. Es crea un vertader poder judicial independent, amb un tribunal suprem per a tothom i tribunals federals. Al 1832, el model de societat es comença a qüestionar. Els estats del C. i del N. son els alliberats d'esclaus, son industrials. L'esclavisme es un gran motiu de diferencia entre els dos pols, i l'expansió de l'esclavitud. Consciencia nacional que sobretot s'identifica amb la consciencia de ser un territori diferent als territoris europeus. Idea de creació del Banc Central Nacional, els dels sud s'oposen perquè creuen que els altres es volen aprofitar dels seus diners(crèdits). Vincles comercials amb Anglaterra segueixen, els estats del N. volen lleis proteccionistes però els del S. volen política lliurecanvista. Des del 1800 els estats del S. es senten amenaçats, pel pes demogràfic i polític del N. i C. també pel creixement dels estats cap a l'Oest. Hi ha enfrontaments entre els que volien mantindre el poder dels estats(S.) per davant del poder federal(N.S.), a més això es vincula amb un model de societat. Els enfrontaments cada vegada que es crea un estat nou es van succeint. La confrontació donen com a resultat dos models de societat: l'esclavista i la lliure. Aquesta societat dual es manté fins al guerra civil. Aquestes diferencies desembocaran en la Guerra Civil on lluitaran 22 estats del nord contra 11 del sud, on s'impondrà els del nord i l'estat federal industrialitzat tindrà el poder. Es crea un mercat interior estimulats pels estats alliberats. L'expansió cap a l¡oest s'associarà amb l'expansió del ferrocarril. Aquesta expansió no es lineal, hi ha diferents models socials entre el N. i el S. L'oest es definirà com el graner i sector ramader que alimentarà a la part occidental. Cap al 1853 EUA assoleix les fronteres actuals aprox. L'expansió no hauria sigut possible sense la constant arribada d'immigrants. Sorgeixen tendències abolistes i el capitalisme comença a augmentar la seva força. la doctrina Monroe marca la política internacional al 1823. Amèrica dels americans, però mai es ficaran en res que no sigui Amèrica.
França: s:XVIII l'aristocràcia va perdre poder i diners, enlloc d'acceptar la reforma arrendatària, augmenten les rendes a la pagesia. Pagesos i classes baixes, tenen un empitjorament de la qualitat de vida, carreguen contra els senyors, l'acaparament, l'especulació i els responsables directes de la seva situació. Hi ha més crisis per productes anglesos i males collites. Es fan reformes legislatives contra la reglamentació gremial, accés a la política als burgesos, pro manufactures i lliurecanvisme. Al 1789 ningú critica la monarquia, ni a l'església. Divisió a la noblesa, alguns no veien malament les reformes.
París es el lloc on es transformen els estats generals en l'assemblea nacional constituent. La formen diputats del tercer estat, no son un estament sinó una nació. Fan lleis i reformes, volen una constitució. El rei acaba acceptant-la. Hi ha molta agitació social ( saquegen graners, magatzems...), es mobilitza el poble 'menut'. L'A.N.C. firma uns decrets per restablir l'ordre al camp. Van sapigué a poc als pagesos(s'indemnitza als nobles). No es toca la propietat de la terra. L'acte de defunció de l'Antic regim es la declaració del drets de l'home i del ciutadà al 1789. Reforma fiscal: liquidació de la fiscalitat de l'A.R., hisenda s'encarrega dels impostos directes per bens mobles i immobles. Afecta al patrimoni de l'església que es transforma en bens nacionals i es desamortitzarà en públic. Aquesta reforma crea hostilitat a la nobles i l'església. Reforma de la cleressia: Clergues han de jurar fidelitat a l'estat i no al Vaticà. Són ciutadans sotmesos a l'estat. Es redueixen les diòcesis. Divisió a l'església entre refractaris i constitucionalistes. Reforma territorial: Es creen 89 departaments, s'uniformitza el territori, el cap de departament segueix directrius del govern, dins del departaments hi han comunes.
Reforma de la justícia: justícia gratuïta per a tothom i igualitària, acaben amb la justícia senyorial.
S'aboleixen els gremis. Constitució del 1791(sufragi censatari): Rei te dret de vet, es formaven el front contrari (contrarevolució), busca suport al sobirà austríac(emigrés). Obliguen al rei a tornar a París.
Perd prestigi per vetar moltes lleis i per intentar fugir. Les mobilitzacions agafen sentiment republicà.
La A. legislativa fa 2 lleis que obliguen als emigrés a tornar a França i jurar la constitució, sinó se li confiscarien les propietats. El rei també veta això. Entre els diputats hi ha divisió d'anar a la guerra, perquè l'estat i l'exèrcit tenien condicions caòtiques. Però havien d'ensenyar a Europa el triomf de la revolució. Generen industries, canalitzen les mobilitzacions i equilibri social. Al 1792 comença la guerra contra Àustria, perilla la nació i es posa en armes, creixen les lleves massives. Amb l'assalt de les Tulleries, claudica el rei. S'obliga a l'A.N. a fer eleccions per sufragi universal, sota pressió social. Encara mantindrà extradició social però s'apropa a l'esquerra.
Nazis: Ascens al poder (1933-34): Va sorgir un repressió sistemàtica, Hitler va aconseguir la Cancelleria. Hidenburg va provocar el seu nomenament. Amb la mort d'aquest Hitler uneix la Cancelleria i la presidència de la República autonombrant-se Führer. Relacions internacionals del tercer Raich(1935-37): Hitler admirava l'organització militar i administrativa de Gran Bretanya. Això va fer que Hitler fes el mateix amb els països de l'est 'el graner d'Europa'. Amb la militarització d'alemanya va voler redimir les ofenses dels aliats, cap a la seva nació. Àustria era considerada com a una part de la gran Alemanya. Àustria havia perdut el seu imperi per culpa del tractat de Versalles. Es sentien igual o pitjor que el poble alemany. Invasió de Txecoslovaquia(1939): Amb el tractat de Munich, tothom volia agafar un tros d'aquest país i havien els sudets, que van veure a Àustria amb una pujada de moral. Hitler volia tot el país i Chamberlain no podia dir res perquè Alemanya era molt superior militarment. Invasió de Polònia: El R.U., va pactar amb ella perquè si era atacada li ajudarien a resistir. Hitler demanava Danzig, una ciutat que unia a les dos alemanyes i era un port important. Els russos també van quedar-se un tros tant pel grà com per fer una muralla de països satèl·lits per defensar-se. L'organització del territori: Els alemanys volien Polònia i part de Rússia per aconseguir camps de cereals per mantenir l'imperi que estan construint. Hitler donava llibertat als seus dirigents (Albert Eister+, Arthur Greiser-). Alemanys anaven a zones netes de Polònia que havien sigut expropiades. Ghetto de Lodz: Als polonesos jueus els tancaven en ghettos. La gent alemanya comprava els bens als jeus que no podien sortir, per misèries o aliments que no lis quedava res els comencen a utilitzar en camps de manufactures esclavistes. Amb l'invasió de Polònia el projecte d'extermini puja d'agressivitat. Creixen els ghettos o son separats a tots el jueus orientals i desprès occidentals. La conferència de Wansee organitza el pla d'extermini i es calcula l'exportació dels jueus.
El pla d'extermini ja estava creat d'abans. Operació Barbarroja: Conquistar URSS, encontra del bolxevisme, va ser molt agressiva i sense regles. Els EUA, entren a la guerra. Els esquadrons de la mort son els encarregats de fer una neteja racial a totes les terres conquerides de l'est. Els camps de concentració suposaran una innovació tecnològica en l'extermini massiu. Tot aquest pla està envoltat d'un secretisme i eufemisme increïble.
...