Tema 2 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 14
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 6

Vista previa del texto

La successió testamentària.
TEMA 2. ELS NEGOCIS JURÍDICS TESTAMENTARIS.
1.- EL TESTAMENT.
Concepte És una peça fonamental de la successió. A Catalunya es manté la tradició d’atorgar testament. No hi ha cap definició del què es un testament, però podríem dir que és aquell acte jurídic formal, unilateral i unipersonal, personalíssim i essencialment revocable, mitjançant el qual una persona organitza la successió per després de la seva mort, al menys instituint un o més hereus ( d’acord al p. necessitat d’hereu). Per tant, el testament és el instrument que la llei posa a disposició de les persones per a possibilitar-los-hi l’adopció d’aquelles previsions que considerin més oportunes en vista a la destinació del seu patrimoni després de la seva mort.
El legislador català ha considerat que la successió testamentària constitueix la manera habitual d’organitzar la pròpia successió. L’art.411-3.2 adverteix que la successió intestada només té lloc en defecte d’hereu instituït, la qual es relaciona amb el principi successori d’universalitat i d’incompatibilitat entre successions universals.
D’aquesta definició es poden desglossar els següents elements: • Acte jurídic per causa de mort: El testament és un acte jurídic, en la mesura en què es tracta d’un fet del que naixen una sèrie d’efectes jurídics, derivats de la voluntat humana. Dins d’un acte jurídic, pertany a la categoria de negoci jurídic, doncs la llei atribueix una determinada eficàcia jurídica a la voluntat humana que es conté en el testament reconeixent que, dita eficàcia té la seva causa en aquesta declaració de voluntat. Dins dels negocis jurídics, pertany a “mortis causa” perquè els efectes jurídics només es produeixen a partir de la mort de la persona. La mort de la persona actua com a conditio iuris i això vol dir que si la persona es viva no desplega efectes i no podem impugnar-lo. El testament es perfecciona aconseguint la seva validesa, des del moment en què el testador l’atorga complint amb els diferents requisits imposats legalment, però els efectes del testament no es produeixen des del moment del causant. Per tant, la mort actua com a requisit d’eficàcia negocia’l del testament. Aquesta declaració de voluntat que es recull al testament, ha de reunir 3 característiques:  Declaració de voluntat expressament testamentària, és a dir, no val aprofitar qualsevol altra declaració de voluntat i fer-la valer com a testament. Ha de 1 La successió testamentària.
ser una voluntat que tingui com a fi la ordenació de la successió i no un  altre. Aquesta idea la despleguem de l’art.421.1 Ha de ser una voluntat autoritària, en el sentit que els simples consells o recomanacions als hereus només els obliguen moralment, però no els vinculen jurídicament. En aquest sentit l’art.421-2 utilitza el verb “ordenar” per a referir-se al què pretén la voluntat del testador, terme que s’ha de comparar amb l’art. 426.14.1 o l’art.428-1.3 “recomanar”, que no té  la eficàcia jurídica.
Ha de ser una voluntat completa, en el sentit que la voluntat testamentaria no hagi de ser completada per la voluntat de terceres persones, tret de • l’encàrrec fiduciari en la elecció d’hereu. (tema 6).
És un acte jurídic formal, solemne: La voluntat del testador ha d’expressar-se necessariament i ha d’adoptar alguna de les formes testamentaries previstes al llibre IV, de manera que si utilitza alguna forma testamentaria que no preveu el llibre el testament és nul. (Art. 422.1.1 CCCat.). La finalitat és garantir per una banda la llibertat del testador i la conservació de la voluntat testamentaria manifestada. A Catalunya no son vàlids els testaments atorgats exclusivament davant testimonis, i per tant, la forma mínima és l’escriptura. Això exclou totes les formes testamentaries especials del CC espanyol (testament marítim, testament en cas d’epidèmia i el testament militar, etc). El Codi de successions va suprimir la figura del testament sacramental, una forma testamentaria davant de testimonis que era privilegi dels ciutadans de Barcelona i Girona. L’altra forma que el llibre IV de CCCat ha suprimit és el testament davant de rector, que amb l’origen del dret canònic s’havia mantingut fins al 1 de gener de 2009 des del Decret de Nova Planta en el què es podia atorgar el testament davant del capellà.
La disposició transitòria 2 de la Llei 10/2008 disposa que els testaments, codicils i memòries testamentaries atorgats amb anterioritat a la seva entrada en vigor d’acord a la legislació anterior són vàlids si compleixen amb els requisits formals que s’exigien en aquesta, i si han de regir una successió oberta després de la seva entrada en vigor, també ho son si compleixen amb les formalitats previstes en el • Llibre IV CCCat.
És un acte unilateral i unipersonal: És només el testador qui atorga el testament, i a més sense poder utilitzar un representant. És a més una declaració de voluntat no receptícia, doncs manca de destinatari concret. Tot ell permet distingir el testament del contracte successori, en el que participen una pluralitat de persones.
Durant la tramitació del projecte de llei del llibre IV és va introduir el testament mancomunat: els cònjuges acudien junts al notari i testaven recíprocament un a favor de l’altre amb testaments d’idèntic contingut, tret el nom de l’hereu però ell o 2 La successió testamentària.
ella, sense comptar amb el consentiment de l’altre és lliurement revocable. A • Catalunya això s’ha eliminat pel Projecte de llei llibre IV.
Acte i caràcter personalíssim del testament: el testador ha de manifestar personalment la seva voluntat, sense que pugui valer-se d’un representant per a expressar-la. Tampoc cap que un representant legal completi la capacitat del testador. Per tant, no només implica aquesta impossibilitat d’utilitzar una persona per atorgar testament, sinó que exigeix que la persona que atorga el seu testament manifesti directament al notari (o ell mateix al redactar al testament) la seva voluntat. Hi ha algunes excepcions on la voluntat del testador substitueix la hipotètica voluntat d’un altre causant incapaç per a testar: - El cas de la substitució pupil·lar i substitució exemplar: la primera és el testament que atorga la persona per a ella mateixa i a l’hora pel seu fill que no té la capacitat per a testar, que no és púber. La substitució exemplar és que testa pel seu fill, però no per què no té l’edat per testar sinó que és incapaç.
Per tant, aquestes persones que moririen intestades per mancar de capacitat natural o de l’edat legal, tinguin un successor, en la mesura en què és el titular de la potestat sobre el menor o l’incapaç. Pel contrari, no suposen cap fractura d’aquest principi ni l’hereu de confiança ni el marmessor, doncs tenen la finalitat de complir i manifestar la voluntat del causant, NO la seva pròpia.
Cal dir que el caràcter personalíssim no impedeix que el testador pugui fer arribar la seva voluntat al notari mitjançant una altra persona, sempre que, el testador manifesti la seva conformitat amb el testament redactat pel fedatari, tot i que sigui mitjançant gests.
• El testament és un acte essencialment revocable: Es pot revocar les vegades que vulguem, i d’aquí que sigui un acte d’una última voluntat, ja que es mutable en el temps i podem atorgar testaments diferents a mesura que la voluntat va variant. Es tant essencialment revocable que ni el testador es pot autolimitar a aquesta facultat. Són el que es coneixia com les antigues clàusules “ad cautelam”, és a dir determinades formules o paraules a fi de que el nou testament tingui eficàcia revocatòria de l’anterior. Només mantenen en les memòries testamentaries. (Ex: aquest testament només podrà ser revocat si en el futur testament no es posen les • paraules...) Això es va suprimir.
La institució d’hereu: el testament per a què sigui vàlid requereix institució d’hereu, llevat que el testador estigui subjecte al dret local de Tortosa o en la designació d’1 o més marmessors universals. (421.2 421.1.3). D’altre mode el testament és nul. Per això, per a què el testament 3 La successió testamentària.
sigui vàlid, és suficient que s’institueixi un hereu, tot i que no s’inserti cap clàusula.
2.- FORMALITATS DEL TESTAMENT.
El testament és un acte formal, i la voluntat mortis causa del causant ha de vehicular-se mitjançant alguna de les formes testamentaries previstes legalment, ja que del contrari aquella declaració de voluntat està viciada de nul·litat (art.422-1.1). A més, l’acte d’atorgament del testament està rodejat de formalitats que han de complir-se igualment.
1. Identificació del testador: Art. 421.7, ja que es un acte personalíssim és important identificar amb seguretat el testador. S’ha d’identificar per els mitjans establerts a la legislació notarial, d’acord a l’article 23. Si el notari coneix al testador, donarà fe de què el coneix. Ara bé, del contrari, es preveuen uns mecanismes, que son: - Que el notari no conegui el testador però sí coneix DOS persones amb plena - capacitat d’obrar que coneixen el testador.
Identificació mitjançant la utilització de documents expedits per l’administració amb la finalitat d’identificar a la persona (DNI i passaport).
La STSJ de 4 setembre 2006 diu que la caducitat del DNI no determina la - nul·litat del testament.
La comparació de la signatura del atorgant amb una altra firma seva indubitada.
En el supòsit, poc probable però possible, que l’atorgant no pugui ser identificat At per cap dels medis anteriors, s’ha de recórrer a l’art.686 CC espanyol que preveu que el notari ho hauria de fer constar en el testament, i en cas d’impugnació, qui sostingui la validesa del testament haurà d’acreditar la identitat.
2. Unitat d’acte: (421.5.1) L’acte d’atorgament del testament s’inicia amb la lectura del testament i finalitza, sense interrupcions. Òbviament, res impedeix que hi hagi un espai de temps entre l’entrega de les instruccions o minuta per el testador al notari, i la redacció del testament per el notari i pròpiament el acte d’atorgament.
3. Data i hora d’atorgament: El testament, en qualsevol de les seves formes ha de contenir l’hora -per saber quin és l’últim testament- i la data (art.421-13 i 42115.3) -perquè determina si aquella persona tenia capacitat o no en aquella data -.
En el mateix dia es poden atorgar diversos testaments, per tal, és necessari saber quin és l’últim. Es pot posar de la manera que vulguem però certa. Si es posa una data manifestament falsa (31 de febrer), s’ha d’entendre que el testament és nul per manca de voluntat testamentaria. Ara bé, l’art.422.1.2 estableix que la manca 4 La successió testamentària.
d’expressió de l’hora no anul·la el testament si en aquella data no se n’ha atorgat un altre.
4. Testimonis: La regla general és que no cal la intervenció de testimonis. Ni quan el testament és hològraf (perquè es una redacció privada) ni quan es notarial. Ara bé, pot ser que el notari o testador vulguin que n’hi hagi, sense necessitat d’al·legar que hi ha un motiu concret. La intervenció de testimonis només és indispensable quan concorren circumstàncies personals especials en el testador, que són:  Discapacitats o altres mancances de la persona que impedeixen que pugui comprovar que el testament que ha redactat el notari és correspon exactament amb la seva voluntat testamentaria. (Art. 421.10.2): és cec, o sord, si no sap signar no pot refrendar amb la signatura el què ha escrit el notari. Han de ser DOS que no cal que coneguin el testador (habitualment són treballadors de la notaria) i han de signar el testament junt amb el testador. Els testimonis han de comprendre el idioma del testador i a més han de ser idonis. Això remet a la idea de què NO seran testimonis els que estan afectats per alguna causa d’inhabilitat. Les causes d’inhabilitat són les de l’art.421.11.2 i n’hi ha que són absolutes i per tant inhabiliten per a intervenir com a testimonis en tots els testaments (Són tres primeres les causes legals) i n’hi ha de relatives (les dues últimes), perquè inhabiliten en concrets testaments.
 Persones inidònies per causes absolutes: a. Menors d’edat (encara que amb 14 anys puguis atorgar testament, s’ha de tenir 18 anys per a ser testimoni) i incapaços per a testar. Donat que els menors d’edat són inhàbils, la incapacitat per a testar no pot referir-se a l’edat , s’haurà de relacionar amb l’art.421-4 i concloure que és idònia tota persona que manqui de capacitat natural en el moment en què ha d’intervenir com a testimoni en l’atorgament d’un testament, és a dir, qui tingui les seves facultats mentals pertorbades.
b. Els sords, cecs i muts que no puguin escriure. La funció dels testimonis és narrar els fets que han presenciat, i per tant, han de ser aptes per a observar el què succeeix en l’acte de l’atorgament i poder després donar compte d’això.
c. Els condemnats per delictes de falsificació de documents, per calúmnies o per fals testimoni, donat que el seu testimoni no és fiable.
 Persones inidònies per causes relatives: 5 La successió testamentària.
a. Els afavorits per el testament. I per tant, genera un dubte d’imparcialitat del seu testimoni. S’ha de considerar com a tal als hereus i legataris. No sembla que s’estengui als marmessors, malgrat la retribució que percep, que es correspon amb el que se li ha encomanat i la confiança existent amb el testador; només cabria considerar inidoni al marmessor si la remuneració fos desorbitada.
b. El cònjuge, parella de fet i els parents fins al 4rt grau de consanguinitat o segon d’afinitat dels hereus instituïts, dels legataris designats i del notari autoritzant.
Aquestes clàusules s’apliquen igualment als facultatius, intèrprets i experts que puguin intervenir en l’atorgament del testament.
5. Idioma: D’acord a l’art. 421-12, es pot atorgar testament notarial en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya o a elecció de qui atorga el testament i també en llengua no oficial si el notari la coneix o amb la intervenció d’un intèrpret designat de comú acord per testador i notari. En aquest cas, el testament es redacta en la llengua oficial que escull el testador, i si aquest ho sol·licita, a més en la llengua no oficial. El intèrpret ha de firmar el testament. El testament hològraf pot redactar-se en qualsevol idioma. El intèrpret també ha de signar testament. I el testament hològraf es pot atorgar en qualsevol lloc (421.12).
3.- CAPACITAT PER A TESTAR L’art.421.3 parteix de la presumpció de que tothom és capaç per a testar llevat que concorri alguna causa d’incapacitat per a testar, una prohibició expressa. Per tant, la incapacitat és la excepció a la regla general, i s’haurà de demostrar. Aquesta capacitat per a testar està especialment reforçada quan el testament és notarial, ja que el notari ha d’apreciar la capacitat del testador. (art.421-7) Són diverses les STSJ de què d’acord a aquest article, el notari ha de valorar la capacitat del testador, i aquesta capacitat presumida es reforça, i aconsegueix una rellevància de certesa especial sobre la base del principi favor testamenti, i constitueix una presumpció iuris tatum d’aptitud genèrica, i per tant la qual cosa no vol dir que els testaments notarials es puguin anul·lar si es demostra la capacitat de la persona. La presumpció de capacitat per testar regeix igualment en el testament hològraf. Les incapacitats per a testar són les següents: És incapaç per a testar en testament notarial: 6 La successió testamentària.
 Qui NO té 14 anys. (Per atorgar testament hològraf n’hi ha prou amb ser emancipat.)  Qui manqui de capacitat natural en el moment de l’atorgament. No és troba en plenitud de capacitat mental, qui no te capacitat natural (de voler i entendre). És nul el testament de qui no gaudeixi plenitud de les seves facultats mentals, qui no comprenguin l’abast dels seus actes. per això es discuteixen els testaments de les persones d’edat avançada del testament atorgat en data pròxima a la de la mort. El moment en què s’ha d’atendre per a valorar la capacitat natural del testador, és exclusivament, el del atorgament del testament, per això, cap que qui estigui incapacitat judicialment testi vàlidament en interval lúcid si dos facultatius certifiquen la capacitat i la claredat del testador en el precís moment de testar.
(Art.421-9.2).
El notari si te dubtés de la seva capacitat natural del testador no incapacitat judicialment, el que ha de fer es no atorgar el testament i no autoritzar-lo, però tot i així, el notari pot demanar el dictamen de dos facultatius per a que determinin si la persona en el moment que vol testar té prou capacitat (art.421.9). Aquests dictàmens s’han d’incorporar en el testament. L’article no indica que el dictamen sigui vinculant per el notari. És perfectament imaginable un dictamen discrepant dels dos facultatius. No diu què passa si els dictàmens tenen opinions diferents i deixa al notari si vol utilitzar o no els dos facultatius. Per tant, és el notari qui té competència per valorar la capacitat finalment del testador. (Art.421-7).
4.- CONTINGUT DEL TESTAMENT.
Hi ha un contingut mínim: la institució d’hereu (art.421-2 i 423.1.1) o els marmessors universals. Per tant, un negoci mortis causa sense institució d’hereu NO és un testament, o, no és un testament vàlid, tret que es tracti del testament atorgat per persona subjecta al dret local de Tortosa o si es designa un marmessor universal. (Art.429-7.2). A banda d’aquest contingut mínim, la llei permet introduir altres disposicions en el testament i per tant, hi podem posar tot allò que es desitja: ordenar llegats (atribucions de béns concrets), substitucions, fideïcomisos, excloure hereus, designar marmessors, revocar o confirmar testaments anteriors, constituir censos, ordenar la constitució de fundacions, establir sistemes d’administració de béns, determinar sistemes d’assegurances de vida; A més el testament és susceptible d’un variat contingut no patrimonial: reconèixer fills, establir sistemes tutelars sobre els fills, decidir el destí del cos.
5.- FORMES TESTAMENTARIES.
7 La successió testamentària.
En els articles 421-7 a 421-23 es regulen les diferents formes testamentaries admeses en el dret civil català. Són tres: testament, codicil i Memòria testamentaria. Al seu torn, el testament pot ser notarial o hològraf, i a la vegada el testament notarial pot ser obert o tancat.
 Testament • Notarial - Obert - Tancat • Hològraf  Codicil  Memòria testamentaria.
A). Testament notarial obert El més freqüent. S’atorga davant de notari hàbil, d’acord a l’art.421.13. El testador expressa la seva voluntat de paraula o per escrit al notari i aquest redacta el testament amb expressió del lloc, data i hora. Un cop redactat, el notari el llegeix o el deixa llegir al testador i si aquest està d’acord el signa. Si el testador NO firma, sabent-te el contingut i podent firmar, testament es nul perquè la firma suposa l’assumpció com a pròpia de la voluntat redactada pel notari. Si el testador no sap firmar o no pot firmar ho fan per ell dos testimonis.
A.1) Formalitats especials de testament obert atorgat per una persona amb discapacitat sensorial Quan el testador té alguna disminució sensorial, amb la finalitat de permetre atorgar testament amb plenes garanties a la seva llibertat de testar, el legislador introdueix alguns matisos en les formalitats testamentaries. Amb caràcter general, l’art.421-8 es remet a la legislació notarial. Quan el testador és sord llegeix per sí mateix el testament, quan és cec és el notari el qui llegeix i quan és sordmut s’utilitzarà un intèrpret de signes, havent de constar la seva identitat i havent de firmar el testament. Si és cec, és suficient amb què el notari ho llegeixi al testador i aquest mostri la seva conformitat amb ell.
B). El testament notarial tancat a la pràctica no n’hi ha cap. Es caracteritza per una doble fase en la seva confecció: En la primera fase, privada, el testador escriu o fa escriure el testament amb les garanties que preveu la lleu. És el testament que algú redacta a casa per sí mateix o mitjançant una altra persona tant de manera manuscrita com mitjançant aparells diversos, fent constar el lloc i la data i signant cada fulla i al final del testament el que escriu, identificant si és el cas la persona que escriu si és diferent del testador. El 8 La successió testamentària.
document quer conté el testament s’introdueix en un sobre, que el tanca de manera que no es pugui obrir sense esquinçar-lo i en segon lloc, el porta al notari.
En la segona fase, pública, el sobre tancat es presenta davant del notari i, si procedeix, als testimonis, manifestant que en ell es conté un testament i s’autoritza el testament tancat.
El notari estén sobre el sobre del testament una diligència breu, en la que es fa constar el nom del testador, que el sobre conté el testament, la manera com s’ha redactat i seguidament la data i hora de l’atorgament. El testador ha de firmar l’acta i la coberta. Si no sap o no pot, firmen els dos testimonis. Donat que el sobre que conté el testament s’incorpora al protocol del notari, el testament el testament el conserva el mateix.
Quan s’acredita la mort del testador al notari, aquest, a petició de la persona interessada, obra el sobre que conté el testament i que ell conserva davant de 2 testimonis idonis, i procedeix a preconitzar-lo estenent una nova acta. (Protocol·litzar significa incorporar un instrument públic o document al protocol del notari. El protocol és la col·lecció ordenada correlativament de les escriptures i actes autoritzades per cada notari durant un any.) Se’n poden expedir copies etc. Hi ha una causa d’incapacitat específica per a atorgar testament tancat: no pot atorgar testament tancat el cec que no sap llegir perquè no podrà saber mai que hi ha dins del sobre. Cal dir que en lloc d’un sobre podem portar un CD un USB, etc.
C). Testament hològraf És aquell que el testador escriu de manera totalment manuscrita amb signatura i expressió de lloc i data d’atorgament. És un testament que acostuma a ser redacció privada i secreta.
Per aquesta redacció privada sense intervenció de notari provoca que hi hagi una major exigència de seguretat, de que hi hagi una veritable declaració voluntat testamentaria i no un simple esborrany, projecte o meres recomanacions.
Per tant, la jurisprudència és molt estricta en apreciar que hi hagi un veritable “animus testandu in actu”: una voluntat testamentaria en aquell document. Per tant, ha de quedar manifest en el testament hològraf, ja que en les altres modalitats testamentaries la seva expressió ja ve garantida per la fe pública notarial.
El testament hològraf pot adoptar forma de carta; inclús el TS ha considerat com a testament vàlid una targeta de visita amb instruccions dirigides al notari. Ha de tractar-se d’un autèntic testament, que contingui clarament la voluntat de testar i no ho és la carta en què es descriu el contingut d’un testament no atorgat.
Només poden atorgar testament hològraf els majors d’edat i els menors d’edat emancipats (art.421-17.1). a part de l’edat, no es conté cap causa d’incapacitat per testar 9 La successió testamentària.
hològrafment. La persona cega, doncs, podrà atorgar testament si sap escriure però utilitzant caràcters alfabètics, sense que sigui admissible utilitzar mitjans mecànics, ja que no permeten la necessària individualització del testador i , per tant, no asseguren la seva autoria.
Requisits del testament hològraf. (art. 421-17) o Tot ell ha d’estar escrit autografament i signat sobre qualsevol tipus de paper o suport susceptible de protocol·lització. NO es pot escriure per mitjans mecànics ni a través d’una altra persona, encara que s’identifiqui, ni tan sols amb l’excusa que o la persona no sap escriure.
Ha de constar el lloc. En realitat aquest requisit no té una justificació clara, ja que no serveix per identificar el testador ni guarda cap relació amb la seva capacitat, i per altra banda, és fàcilment eludible, ja que costa de comprovar en quin lloc s’ha atorgat el testament. Ara, l’art.422.1.2 estableix que la falta de constància del lloc del atorgament no determinarà la nul·litat del testament si es pot saber d’una altra o manera.
La data: és un requisit inexcusable perquè determina la capacitat de la persona i la eficàcia de determinades clàusules del testament. De no concórrer la data, provoca la nul·litat del testament, ja que es tracta d’un requisit fonamental i no d’una simple formalitat. En la STSJ 8 de juny 98 l’advocat diu que el testament hològraf que vol donar per vàlid no té data, però el testador havia atorgat testament notarial anteriorment i en aquest esmenta una persona que no havia nascut aleshores. Com que ningú discuteix la capacitat del testador ni abans ni ara, el testament és posterior al notarial. L’art. 422-1.2 evita la nul·litat del testament si, tot i no constar la data es pot conèixer d’una altra manera, però una cosa és que es pugui conèixer la data per altres medis i una altra és que s’ignori per complet la data d’atorgament. Tot i així el STSJ es requisit inexcusable, a diferencia del lloc.
Interlocutòria 30 juny 2004 en el qual s’admet la protocol·lització d’un testament hològraf amb data incompleta: consta el mes i l’any però no el dia.
Les paraules taxades, afegides i interlineades s’han de salvar amb la signatura. Si no es salven, no necessàriament és nul tot el testament, si es possible encara conèixer amb certesa la voluntat del testador, i la nul·litat podria circumscriure’s només a la clàusula afectada. Si és molta extensió la que està afegida pot donar lloc a que el tribunal digui que no hi ha suficient voluntat testamentària. La falta de firma determina igualment la nul·litat del testament.
10 La successió testamentària.
La eficàcia del testament hològraf requereix que sigui adverat i protocol·litzar. La adveració suposa la constatació d’autenticitat de l’autoria del testament i la constància que existeix un vertader animus testandi; Pel contrari, el jutge rebutjarà ordenar que es protocol·litzi.
Existeix un termini de caducitat per iniciar l’adveració o protocol·lització del testament hològraf: 4 anys d’ençà la mort del causant; una vegada resolt l’expedient, o si es pronuncia una resolució sobre la validesa del testament hològraf que guanya fermesa, hi ha un segon termini de caducitat: el testament s’ha de protocol·litzar en els 6 mesos d’ençà de la resolució judicial que en determini la validesa.
La desestimació del expedient d’adveració no impedeix acudir al judici declaratiu en què es discuteixi la validesa del testament.
D). Codicil.
És un negoci mortis causa similar al testament, tret pel seu contingut. Segons l’art.421-20, es pot definir com aquell acte mitjançant el qual el testador dicta disposicions a càrrec dels seus hereus testamentaris o abintestato, adiciona o reforma parcialment el seu testament o atribueix els béns que es va reservar per a testar en pacte successori d’heretament, sense que pugui contenir institució d’hereu ni afectar la institució d’hereu continguda en un testament anterior. (art.421-20) Per tant, formalment el codicil ha de reunir tots els requisits que el testament, però està limitat en quant al contingut. Per conseqüent, podem tenir codicil notarial, obert, tancat, en forma hològraf.
La capacitat per atorgar-lo es correspon igualment amb la del testament. Per tant, per atorgar Codicil hològraf, serà necessari tenir la majoria d’edat o ser emancipat, a més de gaudir de la capacitat natural.
El codicil pot anar dirigit a la herència testamentaria o intestada. (El codicil pot ser abintestat, és a dir un codicil en el qual s’ordenen llegats que han de complir els hereus ab intestat.) Això no suposa cap tipus de trencament del principi de incompatibilitat entre successions universals, ja que la incompatibilitat es predica de títols universals i, per definició, el codicil no pot contenir institució d’hereu.
La institució d’hereu és aliena al Codicil. L’art.421-20.2 estableix que en el Codicil NO es pot instituir o excloure cap hereu, ni revocar la institució atorgada anteriorment. Tampoc es pot nombrar un marmessor universal, ni ordenar substitucions o condicions, tret que s’imposin als legataris.
11 La successió testamentària.
D’aquesta manera, en el codicil cap imposar legats als hereus testamentaris o intestats, o inclús modes, però NO substitucions de cap tipus, tret que s’imposin exclusivament als legataris. També es pot designar o modificar en el codicil qualsevol designació feta anteriorment en el testament o en un altre codicil, dels beneficiaris de segurs de vida, plans de pensions o instruments d’estalvi, etc. Donat que el contingut del Codicil és parcialment el mateix que el testament, el Codicil posterior revoca el testament en allò que el modifiqui o resulti incompatible.
Clàusula Codicil·lar.
La peculiaritat del codicil es troba en l’art.422.6, que estableix que el testament que és nul per falta d’institució d’hereu val com a codicil si compleix els requisits del mateix. És un supòsit de conversió material del testament que opera ope legis, sense que sigui necessari que el testador ho digui en el seu testament. La clàusula opera amb independència de la forma testamentaria (notarial o hològrafa). Hem d’intentar que la voluntat testamentaria es compleix el màxim possible, si tota no pot valer a menys que valgui en part.
Aquesta clàusula actua quan el testament és nul per falta d’institució d’hereu, tant si és originària (el testament no contenia la institució) com sobrevinguda (l’hereu instituït no vol o no pot acceptar l’herència i no hi ha substitut vulgar). En aquest segon cas, sí que és precís distingir si el causant ha atorgat anteriorment algun testament o no. Si no existeix testament anterior, es criden als hereus abintestat, que han de complir amb les disposicions a títol particular del testament convertit en Codicil.
Si hi ha testament anterior, com que el posterior (aquest d’ara) no té eficàcia com a testament, NO queda totalment revocat (art.422-9.2) però com que SÍ que val com a Codicil, en el seu contingut típic com a tal, SÍ revoca parcialment el contingut del testament que resulti incompatible. (art.422-6.1 i 422-11).
Ex: Una persona que ho deixa tot en una persona i aquesta última es mor. És nul per manca d’institució d’hereu com a testament, però no com a codicil. Tots els llegats mantenen la seva eficàcia, que els haurà de complir o bé l’hereu instituït en un testament anterior que és vàlid i eficaç perquè el posterior es nul, o be els hereus abintestat.
Ex: “Dejo todo mis bienes Malón la casa y tierras joyas a mi hija Carmen”. Deixa unes quantes coses que contempla unitàriament, LLEGATS. Això es un Codicil al no contenir una disposició universal sinó limitada a determinats béns, el que suposa que la filla sigui la legatària de dits béns i el marit l’hereu, al haver sigut instituït en un testament anterior. La interpretació que 12 La successió testamentària.
hem de fer és que si digues “Dejo todos mis bienes” seria un testament perquè la convertiria amb hereva universal. STSJ 5 abril 2004.
Aquesta clàusula codicil·lar no opera quan el testament és nul per defecte de forma, doncs les exigències formals per al codicil i testament són les mateixes, i per tant, si és nul el testament també ho es com a codicil.
Pel que fa a la distinció entre testament i codicil planteja el dubte de si la classificació ve determinada per la que faci el propi testador. En general, és el propi contingut del negoci jurídic i no el nom que li assigni el seu autor el que determina la classificació. Tot i així, l’art.422-6 pot sembrar el dubte quan diu que “el testament que és nul o esdevé ineficaç per falta d’institució d’hereu val com a codicil si compleix els requisits del mateix”, és a dir, s’afirma la nul·litat del testament i la seva conversió en codicil per la falta d’institució, i no és qualifica inicialment aquest negoci com a tal. La qüestió té transcendència en el supòsit que el negoci jurídic testamentari conté institució d’hereu però és qualificat pel testador com a codicil. En aquest cas, tot i utilitzar el nom de codicil estaríem davant d’un testament.
E). Memòria testamentaria.
Es pot considerar com una forma de testament per relationem, en la mesura que l’art.42221.1 senyala com característica la al·lusió a un testament anterior.
La memòria testamentària només té eficàcia unida a un testament anterior al que complementa, a diferència del codicil, que pot contenir disposicions a càrrec dels hereus abintestato. Ha de tractar-se d’un testament anterior; si la referència és a un testament futur, la memòria és ineficaç. No és necessari que el testador es reservi la facultat d’atorgar memòria testamentària, sinó que forma part de la llibertat de testar de tot causant. Tot i així, si que el testador pot autoimpedir-se en el testament del compliment de determinades formalitats per tal que la memòria sigui eficaç.
NO té cap requisit formal, les formalitats que exigeix l’art.422-21 es redueixen a l’alusió al testament anterior i simplement a què el testador firmi totes les fulles de la memòria –de manera autògrafa o amb la firma electrònica reconeguda- i al compliment de les formalitats que hagi autoimposat el causant, si és el cas. Si es demostra l’autenticitat serà eficaç. Aquesta eficàcia estableix el precepte que significa que la memòria “val com a codicil”. Això no suposa una equivalència, doncs en el codicil cap que sigui intestat i la memòria no, i el codicil ha de complir les mateixes solemnitats del testament. Es tracta de 13 La successió testamentària.
destacar la funció de complementar i integradora del testament que desenvolupa la memòria.
Les fulles signades i poden ser de dos tipus: o Memòries interpretatives: serveixen per interpretar, precisar o aclarir les o disposicions a títol particular contingudes en un testament anterior.
Memòries dispositives: permeten ordenar llegats. No poden contenir disposicions a títol universal i a més aquests llegats no poden superar el 10% del valor del cabal relicte. (s’entén en el seu conjunt).
Com a conseqüència de la relació existent entre la memòria i el testament anterior al que ha de eludir, la validesa de la memòria troba el seu suport en la validesa del testament, de manera que si aquest és nul, també ho serà la memòria. Per aquesta raó, l’atorgament d’un testament posterior suposa la revocació de la memòria , tret que el testador estableixi la seva subsistència vinculada al nou testament (art.422.12.1).
6.- LA INTERPRETACIÓ DELS NEGOCIS MORTIS CAUSA.
D’acord a l’art421.6 una peça bàsica del testament és la interpretació. S’ha de descobrir quina es la veritable voluntat que s’amaga darrera de les paraules del testador, s’ha de desxifrar la vertadera voluntat del testador, donat que la declaració de voluntat testamentaria és unilateral i no recepticia, i el testament és essencialment revocable; de manera que no hi ha tercers a qui protegir en la seva bona fe com a destinataris de la declaració. El intèrpret ha de començar la seva tasca pels elements interpretatius que proporciona el mateix testament: les paraules concretes utilitzades pel testador, el context del testament, les clàusules s’han d’interpretar relacionant-se unes amb les altres. A més, també es pot utilitzar la prova extrínseca, és a dir, prova extra testamentària, que són mitjans d’interpretació extrínsecs que es troben fora del testament: cartes o altres documents del testador, fets de la vida del testador, inclús testimonis que el coneguessin la intenció del testador. L’únic límit és que no es pot crear una voluntat testamentaria interpretant, que no tingui reflex en el testament. Per tant, la voluntat descoberta ha de ser reconduible al testament.
14 ...