Tema 12. La pesca (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Geografia del Litoral
Año del apunte 2011
Páginas 10
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

La pesca Dr. Francesc Romagosa La pesca és una activitat extractiva de recursos biòtics, en aquest cas animals, pròpia dels medis aquàtics i en el cas del litoral i els mars adjacents històricament ha tingut un paper molt rellevant per a les societats que han habitat aquests espais. És, efectivament, una activitat tradicional, practicada pels recol·lectors paleolítics que encara se segueix practicant a tots els litorals del planeta, essent per a moltes poblacions del litoral una activitat econòmica de primer ordre.
Instruments o arts de pesca A la Mediterrània, com en altres mars i litorals, hom sol diferenciar dos grans tipus de formes de pesca, en funció dels instruments utilitzats per a la captura del peix: els arts industrials i els arts artesanals.
Els arts industrials utilitzen instruments fets de xarxa. La practiquen embarcacions relativament grans. Dins d’aquesta categoria es distingeixen dos arts: - Els arts d’arrossegament o de ròssec, com el seu nom indica, són xarxes arrossegades pel fons marí (Figura 3.1). Es realitza a mar oberta o prop de la costa. És un tipus de pesca productiva, però molt agressiva (per una banda malmet els fons marins i per una altra banda sobreexplota les reserves pesqueres). Generalment es pesca de dia i s’obté peix blanc. En el cas del mar Mediterrani, aquest peix és escàs, però variat i molt valorat. Els caladors són els llocs on s’acostumen a calar els arts de pesca de fons, com el ròssec, ben coneguts per la gent de mar que els dóna una denominació pròpia en tenir-los ben identificats sobre el mar (Figura 3.2).
- Els arts d’encerclament (teranyina o cèrcol) són xarxes, d’uns 300 m. de longitud per 60 d’alçada al nostre litoral, que es tanquen per la part inferior, formant una bossa que permet capturar peix que neda en superfície. Es pesca de nit i s’obté peix blau, un peix molt nombrós però poc variat -bàsicament sardines i seitons o anxoves-, socialment i econòmica menys valorat que el peix blanc.
Els arts artesanals o arts menors utilitzen principalment els ormeigs, és a dir, instruments fets amb altres materials diferents a les xarxes. Aquesta pesca la realitza una flota de petita mida (embarcacions de menys de 12 metres d’eslora, no més de 4 o 5 tripulants) i poca potència, generalment de matinada i prop de la costa. Alguns dels arts artesanals practicats al mar català són: - El tresmall, un art de captura passiva (on el peix topa amb la xarxa parada i s’hi queda emmallat) consistent en tres xarxes superposades.
- Els ormeigs de parany, són de diferents tipus però sempre mostren una entrada fàcil per als peixos i, en canvi, una sortida pràcticament impossible. Els més habituals són les nanses, de forma acampanada per a la captura de peixos, sípies i llagostes, entre altres, o els catúfols per a la pesca dels pops de roca.
- El palangre, un ormeig format per molts hams fixats a l’extrem d’un fil resistent. Hi ha palangres de fons amb els que es pesca el lluç i d’altres que queden suspesos a l’aigua.
- El marisqueig és l’extracció de marisc de la sorra, ja sigui a mà amb el rastell o el rasclet, ja sigui des de l’embarcació amb el rastell.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 1 Una forma moderna de “pesca”, encara que cal considerar-la com una categoria apart, és l’aqüicultura. Consisteix en granges marines que produeixen, de manera controlada, peixos (orades, llobarros...), crustacis (llagostins...) o mol·luscs (musclos, ostres...).
Figura 3.1. Els arts del ròssec, cèrcol i palangre Ròssec Cèrcol Palangre Font: J.L. Alegret.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 2 Figura 3.2. Principals caladors de pesca davant la costa del Maresme Font: Museu Comarcal del Maresme – Mataró (1992).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 3 La pesca a nivell mundial Les principals pesqueries (àrees de pesca) mundials es troben a l’hemisferi Nord, prop dels països més poblats, als sectors de la plataforma continental o propers a aquesta. Els deu principals països de la indústria pesquera són (per ordre de captures el 2004, segons la FAO): Xina (16,9 milions de tones), Perú (9,6), EUA (5), Xile (4,9), Indonèsia (4,8), Japó (4,4), Índia (3,6), Rússia (2,9), Tailàndia (2,8), Noruega (2,5). L’evolució de les darreres dècades assenyala el guany de pes dels països subdesenvolupats per sobre dels desenvolupats.
La producció mundial total durant els primers anys del segle XXI ha oscil·lat entre els 130 i els 140 milions de tones anuals (un 73% de les quals són producció marina i el 27% restant són producció continental). De fet, al llarg de la segona meitat del segle XX hi va haver un procés de creixement constant, si bé al llarg de les darreres dècades les captures han tendit a establitzar-se i els increments que hi ha hagut han estat deguts sobretot a l’expansió de l’aqüicultura (amb la irrupció de Xina com a nova potència pesquera i productora d’aqüicultura), ja que les pesqueries han estat i segueixen estant sotmeses a un procés de sobreexplotació (consistent en què el producte es captura més ràpidament del que aquest triga a reproduir-se) que ha portat a la pèrdua de productivitat a la major part de les pesqueries (Figures 3.3 i 3.4).
Figura 3.3. Producció pesquera mundial en milions de tones (captures i aqüicultura) entre 1950 i 2004 Font: FAO (2007).
Figura 3.4. Producció pesquera mundial (només captures) en milions de tones entre 1950 i 2004 Font: FAO (2007).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 4 Quant a l’aqüicultura, ha passat en poques dècades de representar només el 4% de la producció aquàtica mundial (el 1970), a un terç (33,7%) de la producció total el 2005 (essent Xina la principal productora mundial, amb un 70% de la quantitat total produïda) (Figura 3.5). La millora en les tècniques de cultiu està convertint aquesta tipologia d’obtenció de proteïna animal d’origen aquàtic com una alternativa sostenible a la insostenibilitat de la indústria pesquera actual (Figura 3.6).
Figura 3.5. Producció d’aqüicultura mundial per regions (2004) Font: FAO (2007).
Figura 3.6. Aqüicultura sostenible Font: La Vanguardia (9-5-2004).
La destinació de les captures totals és el següent: tres quartes parts van destinades al consum alimentari humà, però el 25% restant es converteix en farina de peix (principalment usada com a pinso per a l’alimentació de bestiar o bé per a la cria controlada -aqüicultura- d’espècies marines més valuoses) i oli de peix.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 5 Segons la FAO, a nivell mundial hi ha uns 4 milions de vaixells pesquers, dels quals només una petita part (1% aproximadament) són vaixells industrials de gran escala i la majoria són vaixells de pesca artesanal. Això no obstant, aquest ínfim 1% dels grans vaixells industrials constitueix aproximadament la meitat de la potència pesquera mundial i també obté la meitat de les captures mundials. La major part dels vaixells pesquers es troba al continent asiàtic. Hi ha més de 40 milions de persones treballant al sector pesquer, ja sigui en l’àmbit de les captures (73%), ja sigui en l’aqüicultura (27%).
En l’àmbit de les captures s’estima que el 90% dels treballadors es troba en flotes artesanals i un 10% en vaixells industrials.
La pesca a Catalunya La pesca a Catalunya es realitza sobre la plataforma continental exclusivament. La realitza una flota heterogènia i desigualment repartida al llarg del litoral. Es distingeix entre la flota artesanal i la flota industrial, a partir de criteris que tenen en compte la propietat i la mida de les embarcacions i el tipus de pesca que realitzen. La flota artesanal suposa unes dues terceres parts del total. La tendència al llarg de les darreres dècades ha estat una davallada gradual en el nombre total d’embarcacions dedicades a la pesca, sigui quina sigui la seva mida o característiques: de les 7.000 embarcacions existents el 1960 es va passar a 1.550 el 2000 i a les 1246 el 2008.
Administrativament, la costa catalana es divideix en dues províncies marítimes: Barcelona (inclou la Costa Brava) i Tarragona. A la Costa Brava, els principals ports pesquers són els de Roses, Blanes, el Port de la Selva, Palamós, Llançà i l’Escala. A la costa de Llevant o de Barcelona destaquen els ports de Barcelona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Mar. A la costa de Tarragona, els ports de Tarragona, Sant Carles de la Ràpita, l’Ametlla de Mar i Cambrils (Figura 3.7).
Figura 3.7. Captures totals a les llotges catalanes (2006) Port Tones Barcelona 2.340 Arenys de Mar 2.427 Vilanova i la Geltrú 4.017 Mataró 203 Cambrils 2.874 Tarragona 4.442 Torredembarra 113 Sant Feliu de Guíxols 455 l'Escala 1.417 Roses 4.155 Blanes 2.316 Port de la Selva 1.119 Llançà 991 Palamós 2.189 l'Ametlla de Mar 3.393 Sant Carles de la Ràpita 3.644 les Cases d'Alcanar 242 l'Ampolla 272 Deltebre Total 380 36.997 Font: Direcció General de Pesca i Acció Marina.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 6 Per espècies capturades destaquen la sardina (més d’11.000 tones anuals el 2006), el verat, la maire, el lluç i el seitó (entre 2000 i 3000 tones anuals), entre moltes d’altres espècies de peixos, crustacis i mol·luscs que, sumats, el 2006 van arribar a les 37.000 tones (Figura 3.8).
Pel que fa a l’aqüicultura a Catalunya, cal distingir entre la producció de peixos i la producció de mol·luscs. Pel que fa als peixos, es produeixen a l’entorn de 2.500 tones anuals (2007), el 61% de les quals són d’orada, el 20% de tonyina vermella i el 19% de llobarro. Quant a mol·luscs, la producció és d’unes 3300 tones anuals, produïts principalment a les badies del delta de l’Ebre. La major part d’aquesta producció són musclos (82,4%) i, en menor mesura, ostrons (16,5%), cloïsses (0,6%) i altres espècies.
Figura 3.8. Principals espècies capturades a Catalunya (2006) Espècie Tones Sardina 11.379 Verat 2.790 Maire 2.419 Lluç 2.381 Seitó 2.323 Sorell 1.539 Pop blanc 1303 Capellà 770 Pop roquer 733 Sorell blancal 634 Rap 606 Galera 449 Moll de roca 444 Alatxa 388 Calamar 347 Orada 343 Escamarlà 340 Moll de fang 313 Tonyina 273 Font: Direcció General de Pesca i Acció Marina.
La sobreexplotació pesquera El procés de sobreexplotació pesquera -abans mencionat- experimentat arreu del planeta ha estat conseqüència d’activitats pesqueres abusives (sobretot de la pesca industrial, amb unes captures indiscriminades i no aprofitades, amb un índex molt elevat de mortaldat de peixos per rebuig) i de la inexistència d’actuacions de gestió i ordenació sostenible dels recursos. A aquesta manca de previsió cal sumar-hi problemes de caràcter ambiental (essencialment la contaminació marina) que també han contribuït a empitjorar la situació de les pesqueries. Es calcula que actualment el 70% de les pesqueries estan totalment explotades, sobreexplotades o exhaurides. Quasi un terç de les espècies explotades es troben en situació de col·lapse, el pas previ a la seva desaparició Figures 3.9 i 3.10).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 7 Figura 3.9. Espècies col·lapsades per la sobrepesca Font: La Vanguardia (3-11-2006).
Les principals conseqüències de la sobreexplotació són la disminució de les reserves pesqueres i, per tant, la necessitat d’un major esforç per a realitzar captures i trobar noves reserves. El cas català és prou evident: tal com s’ha explicat prèviament, la flota pesquera ha anat disminuint amb el pas dels anys. Els motius principals d’aquesta disminució han estat dos: un, ecològic (la sobreexplotació ha portat a majors esforços en la cerca del peix), i l’altre, lligat a l’anterior, econòmic (la baixa rendibilitat de l’activitat, propiciada pel major esforç en les captures així com els preus dels carburants de les embarcacions que no han parat d’augmentar). Les captures de peix, tot i que han disminuït notablement (actualment estan a la meitat que als anys vuitanta), segueixen essent relativament elevades perquè les embarcacions són més grans i potents i perquè se segueixen sobreexplotant les pesqueries de forma insostenible. En definitiva, l’esforç pesquer en mig segle s’ha gairebé triplicat, és a dir, per obtenir ara una unitat de peix cal esmerçar el triple d’energia i temps que fa cinquanta anys (Figura 3.11).
Algunes de les possibles solucions que es plantegen per fer front a aquesta greu problemàtica són la potenciació de formes sostenibles d’aqüicultura, la regulació del sector, la introducció de períodes de veda per determinades espècies o per determinades zones, la creació d’esculls artificials (objectes disposats al fons del mar que poden fer la funció d’escull natural i convertir-se en àrees de producció i regeneració de caladors degradats, així com també poden tenir la funció de protecció contra la pesca agressiva d’arrossegament) (Figura 3.12), la creació de reserves marines, entre d’altres opcions que es van aplicant en diferents àrees litorals i marines del planeta.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 8 Figura 3.10. Efectes de la sobreexplotació pesquera i possibles solucions Font: Avui (3-11-2006).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 9 Figura 3.11. Evolució de l’esforç pesquer a Catalunya (1960-2004) Any Captures (t) Potència de la flota (HP) Esforç pesquer (HP / t) 1960 20.000 40.000 2 HP / t 1980 65.000 200.000 3 HP / t 2004 33.000 178.000 5,4 HP / t Font: Elaboració pròpia.
Figura 3.12. Esculls artificials Esculls de producció Esculls de protecció Font: Direcció General de Pesca i Acció Marina.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 3 La pesca 10 ...