L'Espiral del Silenci. Sessió 26/11 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 26/11/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Gatekeeping: Avans de tots els estudis sobre la producció de les noticies, els criteries de noticiabilitat... Tot l'àmbit de la cultura en l'àrea professional periodistica, paral.lelament ja existia una figura sobre el que és fer periodista que te el nom de Gatekeeping que ve del nom de Gatekeeper que va aplicar l'autor D.M. White als anys 50 a la pràctica periodistica. Es a dir, avans que apareguessin els estudis sobre la construcció social de la realitat ( newsmaking ) ja exitian algunes propostes com la de gatekeeping sobre la pràctica periodística que és limita a descriure quin procès segueix la notícia des de que són dades en brut fins que s'acaba convertint en notícia.
Aquestes dades en brut passen per una sèrie de portes a les quals es trova un professional de la informació en que deixan pasar o no la informació. Els gatekeeper son el “guardabarreras” que regulan el flux informatiu en el procès d'elecció de la informació. Aixó es pot comparar amb la proposta de la consturucció social de la realitat per veure el diferent que eren les visions que hi havia fins llavors sobre el que era fer periodisme. Fins llavors hi havia la idea del gatekeeper i a partir del nesmaking apareixen els valors noticia, les rutines... Que dónen una mirada més constructivista i no tan linial o mecànic com la proposta del Gatekeeping. Per tant, des de la teoria de la construcció social esdevè una nova pràctica del coneixement de la producció periodistica que s'estudia quins són els procediments per conèixer aquesta pràctica periodística. S'explica llavors les maneres de com es treballaven a les redaccións. El gatekeeping dóna una visió a la practica periodistica com una pràctica neutral. El newsmaking enten que és una práctica on la subjectivitat un pape molt important. El gatekeeping està carregat de ideologia i objectivitat. .La posició del gatekeepr es una visió molt objectiviste, imparcial i neutral, mentres que la posició del newsmaking és un individuo carregat de ideologies, valors, subjectivita, que es el que ajuda a reconstruir el món de fora i donarli una forma al producte periodístic.
Crítiques del newsmaking: • Se li dóna molta importància a la redacció en l'espai on es construeix aquesta realitat.
• Se li dóna poca importància a la influència de les fonts en la construcció de la realitat. Van fer altres treballs que van acceptar que les fonts d'informacio condicionen molt mès al treball periodísitic. No tot es reconstrueix de nou a la redacció, les fonts d'informació tenen una extraodinària capacitat per definir la realitat. Crítica del mediacentrisme: es van fixar massa en el mitjà, eren mediacèntriques.
• Ignoració del rerefons económic i polític que influeix de manera determinant en la cultura de la professó: Es van ignorar com les condicions socioeconómiques de les redaccions i del mitjà en conjunt són tambè un factor molt determinant de la pràctica periodística i com les desicons que es prenen en els grans mitjans de counicació influeixen de manera molt determinant en les desicions que el director pren. Aixó influeix en com es desplegen els mitjans en el món, si treballaràn amb periodistes constractats indefinits o freelance... Factora que formen part de la política economica de la organització periodistica que és molt important per entendre les notícies que apareixen en els mitjans de comunicació.
Teoria de l'Espiral del Silenci: Coneixement / Creença / Opinió: Quina diferència hi ha? – Coneixement: Objectiu, universal per que es una veritat per tothom, que sen's imposa. Impersonal. Racional: el individu a travès de la raó construeix procediments per contrastar els fets objectius com a veritat. El coneixement tracta de coses que són, realitats com per exemple admetre que les matematiques no són, per que no exsiteixen ( hi ha excepcions ). El coneixement en general tracta coses que són, que poden ser demostrades.
– Creença: va relacionat amb la Fe. És irraconal perque la creença és irracional.
La creença són coses que no són, que no es poden demostrar empiricament. O creus o no creus.
– Opinió: és subjectiva. Racional per que és el resultat del procès de racionar. La opinió tracta coses que són i no són alhora, és temporal tambè.
Tot aixó siginfica que es comparteixen moltes cose sentre aquests 3 conceptes. Vist des del punt de vista de l'espiral del silenci, ens interessa més la part pràctica.
Conextualització Espiral del Silenci: La teoria de l'Espiral del Silenci tracta sobre l'opinió publica i intenta explicar la formació i explicació de l'opinió pública. Que és aixó de l'opinió pública? Neix amb les revolucions burgeses, segle XVIII, tot un seguit de transformacions socials que generen una nova esfera pública i entre l'estat i els individus apareix un entremitg que se'n diu Jurgen Habermas, que té un llibre molt important anomenat História Clinica de la Opinión Pública. Aquest autor diu que en l'esfera pública apareix entre l'estat i la societat la opinió pública burgesa. Aixó significa que es multipliquen els diaris, es multiplica la alfabetització, s'inicien els processos de democratització de les societats i la gent comença a pendre part de una manera més activa dels paisos on viuràn. Tot aquest procès de creació de l'opinió burgesa està liderat per la burgesia i es una transforoació motl important de les societat occidentals i modernes per entendre com el capitalisme ha avançat i la demostracia. Sense aquest moment no entendriem el que ve al segle XIX i XX. Avans de tot aixó hi havia una forma de publicitat representativa, era opinió publica on els individus participaven o es mostraven publicament a partir de signes o simbols ( estandares, formes de vestir ). Despres d'aquest periode de publicitat representativa apareix la opinió publica burgesa.
De fet, el tema de la opinió publica és un tema que apareix de manera recorrent i que de fet el Habermas el que diu que aquest projecte de opinió publica burgesa és un projecte molt interessant i que té moltes virtuds, i que el podem igualar al projecte de la il.lustració, és un projecte de democracies deliberatives on tots els individus poden formar part d'aquesta opinió pública, discutir els temas i fer-ho lliurament com a ciutadants amb ple dret. Aqui es on apareix l'estat de dret, la separació de poders... El habermas diu que tot aixó desapareix i senva a “horris” quan apareix la societat de masses, sobretot quan apareix la cultura de masses i els mitjans de comunicació de masses. Diu que els mitjans de comunicació sagresten la opinió pública, i agafa el paper que hauria de tenir el ciutadà dins de l'opinió pública. Aquestes corporaciosn estàn segrestades per l'estat o les grans corporacions economiques. Tot aquest procès de segrest de l'opinió pública es diu que al llarg del segle XX es produeix una redeudalització de l'opinió publica, com si haguessim tornat a la época feudal.
Aquest moment tenen molt protagonisme les enquestes d'opinió. La politica te mola importancia en el ús d'aquestes enquestes i desicions preses per el gobern estàn condicionades per el resultat que mosten les enquestes. Doncs, les democracies modernes funcionen a paertir d'aquest tipus de missatges que van vinculats sobretot als mitjans de comunicació. Les enquestes són contundents cientificament, aixó es el que fa que molts politics confiin en elles per pendre desicions per que és un termometre molt fiable. Els mitjans de comunciació el que fa es posar-les visibles.
Per tant, la opinió publica moderna és una opinió publica on les enquestes tenen un paper molt destacat i els mitjans de comunciació tambè. Aixó es el que fa ressó Noelle-Neuman. De fet, aquesta autora va construir un institut molt important a Alemanya i es defensora de les enquestes per observar els canvis d'opinió de la societat. A causa d'aquestes enquestes, ens trovem amb la opinió pública estadística.
Per la Noelle-Neuman la opinió pública és una dinàmica sociopsicologica, a ella li interessa la opinió pública no com un espai de debat o com un marc de la racionalització politiques, social i economiques, sino com una forma de control social. Per ella, és aquest el sentit en que ens em de pendre opinió publica, en el sentit de control social.
A finals dels anys 60 la Noelle-Neuman, desprès d'observar les enquestes de intenció de vot del 69, s'adona que existiex una discrepancia molt important entre la pregunta: qui pensa votar a les próximes eleccions i qui creu que guanyarà a les proximes eleccions. Ella intenta buscar una resposta de que com es possible que un que diu que votarà aquell partit no cregui que guanyarà aquell partit, el per que es produeix aquesta discrepància. Tambè al text anomena que ella és victima de unes revoltes estudiants i ella és vicitima de atacs dels estudiants, ella diu que hi ha un control de la opinió publica per que hi ha estudiants molt organitzats que arrosegan els altres. Ella enten que hi ha uns estudiants que volen seguir fent classe ( que són la majoria ) no volen expressar la seva opinió real per por als mobilitzats. I aleshores la porta a fixarse en alguns estudis que és van produir en els anys 50 i fins i tot avans als anys 30, ( Solomon Asch als anys 50 i Stanley Miligran als anys 30) un estudis de psiclogiasocial, ella al recuperar aquests estudis i mirant la situacio dels joves estudiants i arriba a la conclusió que els que no mostraven la seva opinió era per que tenien por, por a sentir-se aïllats i a no representar-se al seu grup classe. Aquesta por és la que produeix que els estudiants adoptin actituds de conformitat i que es quedin en silenci.
La Noelle-Neuman va ser activista del període Nazi, estava afilada al partit i va participar al periode en qüestions de opinió pública, el motiu del qual les revoltes estaven revoltats contra ella era per que tenia un passat Nazi molt marcat.
Experiment del Solomon Asch Aquest experiment va ser un dels que van ajudar a explicar a Noelle-Neuman per explicar la por al aïllament. Son experiments relacionats amb la conducta conformista dels individus. ( Es a dir, potser pensen una cosa i no ho fan per no formar part de la minoría i quedar excluits del grup ).
https://www.youtube.com/watch?v=qA-gbpt7Ts8 Principals premisses sobre la Teoria del Silenci.
Es preocupa en explicar com es forma i s'expressa la opinió personal. Apareix els anys 60-70 a partir d'anàlisis d'enquestes de campanyes electors. A partir del 69 es dedica la Noelle-Neuman de mirar de mesourar un concepte molt important que és el de Clima d'Opinó. Un altre cocnepte és la aparició de un mitjà de comunicació cada cop més hegemonic que és la televisió. Es va convertir en aquella época com el mitjà de referència que enfosquia els mitjans.
Aquesta teoria parteix de 4 premisses: • Societat amenaça als individus desviats amb l'aïllament: Els que tinguin opinions contràris es sentiràn aïllats. És un amenaça per que s'executa de manera simbólica. Sentim aquesta amenaça que ens allunya de un colectiu quan tenim una opinió diferent...
• Els individus representen una por contínua al aïllament. Tots nosaltres estem amenaçats constatment per ser aïllats si ens desviem de la opinió majoritària.
Aixó no ens agrada per que genera una certa incertesa, por, incomoditat, en nosaltres mateixos. Aquesta por o certesa és la que explica les conductes.
• Aquesta por a l'aïllament fa que tots nosaltres intentem avaluar constantment quin és el clima d'opinió. Quines són les determinades qüestions. Per mirar de manternir-nos alerta i evitar aquestes situacions de aïllament... el que fem és un exercici de mesurar, encara que sigui de manera intuitiva, quin és el sentit popular, que és el que pensa la gent. Tots ens hem fet una idea del clima d'opinió en molts temas diferents.
• El resultat d'aquesta avaluació influeix en el comportamtn en la expresió pública o acotaciosn de la opinió. Tot aquest procès psiclogic que suposa la por al aïllament, la amenaça a l'aïllament i aixó ens serveix per actuar socialment.
La dimensió psiclogica per un costat i la dimensió social per l'altre.
Clima d'opinió: De totes aquestes premises hi ha el concepte de Clima d'opinió on molts treballs dels anys 70 van intentar explicar com la gent es construeix els climes d'opinió. La Noelle-Neuman diu que tots ens comportem com sociolegs i d'aixó generem una mena de sentit estadístic on som capaços de fer valoracions sobre les proporcions del que estem a favor o en contra. Sentim el pes d'una opinió sobre una altre opinió.
Dintre d'aquest clima la Noelle-Neuman va observar que de fer aquesta capacitat que tenim tots nosaltres per copçar els climes d'opinió social són els que ens orienten en les nostres relacions i opinions socials. Les condicionen i les determinen.
Per la Noelle-Neuman la opinió publica és una visió positiva per que és mantè integrada a la societat. No veu i es podria interpretar d'aquesta manera que tambè existei una visio del individu com una persona de naturalesa gregaria. De naturalesa depenent. El marge de discrepància només es manifesta en alguns temas que es pot expressar la subjectivitat de una manera més integra, per exemple, es legítim discrepar sobre si t'ha agradat o no una película, i per tant, aquells temas on actua d'una forma més marcada la Espiral del Silenci és en aquells asumptes que hi ha una carga moral molt important. Tampoc es sobre coses que no es poden discutir com el coneixement, sino que és sobre opinions en els quals estàn implicants valors morals com l'aborament, la mort digne, en el cas de l'Alemanya en el qual ella va treballar la comprovació de l'Espiral del Silenci tambè tenia en compte la unificació entre l'Alemanya federal i la de l'est. Temes que contenen una afirmació moral i que són discutibles i que porten incorporat un valor afegit sobre la possibilitat de que els altres ens excloin o ens aïllin. Ens dóna aquesta amenaça real, no es tracta d'uan amenaça senzilla i superficial sinó que té riscos fins i tot físics, com si no ddefenguesim una posició està amenaçada aquesta integritat. El individu actua en defensa pròpia. La resposta favorable a l'opinió majoritària és una resposta en defensa própia i a la cohesió social.
Dinàmiques socials: Processo que es donen a llarg termini.
Espirals d'opinió: – Guany de posició majoritària d'una opinió.
– Desencadena expressions d'adhesió – Paral.lelament l'opinió rival perd suport.
Aixó els fa guanyar seguidors i amplar el seu ventall de seguidors mentre que els que es mantenen en la posició contrària i en observar que les posicions del si adquireixen més protagonisme i són més visibles entran a un espiral de silenciament. Les persones que estàn en contra en lloc de presnetar la seva visió contrària no la presenten, sino que es callen i es mantenen en silenciament. L'espiral del silenci explica la dinàmica de silenciament d'una opinió en relació a una opinió majoritària.
En aquesta espiral del silenci que es manté en la zona del silenci, els mitjans de comunicació tenen un paper molt important i tambè els sondejos d'opinió ja que orienten i dónen informació molt fiable als ciutadants sobre quin és el clima d'opinió.
En funció d'aquesta idea els ciutadants orienten la seva conducta per por al aïllament.
Al final sempre és la mateixa explicació, potser per aixó molts dels procesos de les dinàmiques de la opinió és la por al aïllament, que aixó és el que fa que la gent canvi de opinió...
Com es pot trencar els climes d'opinió majoritàris? Noelle-Neuman diu que existeixen 3 perfils dels ciutadants que poden trencar aquest clima.
1. Cientifics i professionals: poden ser una font de ruptura del clima majoritàri.
2. Els reformistes: es tracta d'un perfil de ciutadà que s'enfronta a la austoritat als de la opinió majoritària, s'enfronten i aptomen les antipaties que aixó genera i plantejen una alternativa a la situació.
3. Provocadors: usen l'opinió pública, de fet és un plantejament estratègic, com a palanca de canvi de la societat. A diferència dels reformistes no tenen un alternativa, són provocadors i el seu proposit és canviar.
Procediments metodologics per observar aquesta teoria: • Enquestes sobre els climes d'opinió: va gastar temps per analitzar i fer sondejos d'opinió per observar com la gent es construeix un clima d'opinió.
• El test del tren: preguntes que tenien un disseny experimental que s'introduia dintre d'alguns qüestionaris, el que volia veure era si la gent en determinades situacions donavan o no la opinió. Aquestes preguntes consistien en el següent: ◦ Els hi mostrava una escena, un dibuix sobre dos persones que parlaven del tema que sinvestigava. En el dibuix una persona dóna una opinió i l'altre el contràri. El enquestat ha de dir en quines de les dues persones està d'acord.
◦ Mes endevant en el qüestionari, per exemple en el tema de si es bo o no pegar als nens per educar-los.
El paper que tenen els mitjans de comunicació en l'Espiral del silenci.
Els estudiosos van veure als anys 50-60 van dir que nosaltres quan consumim mitjnas de comunicació tenim una interpretació i una memorització selectiva i doncs que els individus actuem selectivament devant dels mitjans i ens quedem amb alló que ens convè. La teoria de l'Espiral del Silenci questiona aquesta percepció del públic i segons la Noelle-Neuman la oferta de congitunts dels mitjans de comunicació, la oferta sobre els temas públics dels mitjans de comunciació és molt limitada. Aixó es veu quan observem que els mitjans tenen la capacitat de fer molt visibles algunes opnions i donen referencies molt favorables a segons quines opinions i tambè oculten altres opinions per que potser no són consistents en el sistema economic... pero es dóna l'efecte de donar molt de ressor a algunes temes i tancar altres. Els mitjans fan visibles les opinions majoritàries.
Tambè es va fixar que la insistència en els mitjans de comunicació en alguns temas fa que s'acomulin alguns temas en la societat. No nomès visibilitzen les opnions majoritàries sino que les subratllen repetin-les i aixó genera un efecte de acomulació que els individus detecten de manera molt clara i evident a la hora de construir el nostra clima d'opinió sobre una tema determinat.
Un tercer mecanisme relacionat en els altres anteriors és la consonància. Els mitjand tenen la capacitat de sancionar les opinions majoritàres, els hi dónen una major consistència. Les presenten com a majoritàries i com a opinions que mareix la pena seguir.
Un darrer aspecte és el concepte de : doble clima d'opinió. La Noelle-Neuman detecta que existeix una diferència important entre les respostes dels ciutadants que consumeixen molta televisió i aquells que consumeixen molt poca. Aixó li fa dir que aquells individus que tenen una altra exposició als productes televisius s'han format climes diferents d'opinió per la recepció de més fonts.
Objeccions o problemes de la toeria de l'Espiral del Silenci: 1. La perceció que nosaltres ens fem sobre quin és el clima d'opinió d'un tema determinat pot ser erroni. Aixó significa que cadascú de nosaltres utilitzem fonts diverses. Por lo tanto este aspecto este aspectode la vlaidez o no sobre un 2.
3.
4.
5.
asunto este en la opiniñon mayoritaria de ese asunto puede afectar a la consulta i a la expresión publica del individuo. Dice que a pesar de que uno pueeda crearse una idea equivocada de como esta formado el clima de opinion de una tema eso no invalida el hecho de que mas tarde se provoquen diferentes opiniones de eso.
Quines són les explicacons que s'han de donar pel fet de que la gent silenci la seva opinió. Alguns autors diuen que no s'expresen les opnions per que tenen resistencia retorica o per que no tenen capacitat. Aquestes dificultats de naturalesa retorica no es poden computar com integrants 'una dinámica d'opnió com la que explica la toeria del espiral.
Experiment del Solomon Asch aquests experiments que expliquen les conductes conformistes es tractan i expliquen la conducta sobre aspectes que o són o no són. Es a dir, sobre aspectes de vritat o mentira, pero no sobre asepctes mes controvertits, de naturalesa moral com són les coses bones o dolentes. Per tant es possible extrapolar els experiments del Asch com a explicació dels individus que silencien la seva opinió, es por a l'aïllament o te unaltre explicació? O es produeix per imitació, imitar als altres? El fet de que la teoria de l'espiral del silenci tracta sobre dinàmiques d'opinió a nivell general pero no te en compte quin paper juguen les microcomunicacions interpersonals de la vida quotidiana, cara a cara. Les opinion estan situades en un context molt macroscopic sense mirar les relacions personals.
Dóna una visió molt monolítica en el sistema dels mitjans de comunicació com si tots els mitjans estiguessin orientats a la mateia direcció, com si no hi haguessin esquerdas. Potser hi ha mitjans que fan de caixes de resonància i aquesta questió de la visió molt monolítica resultat pertinent a l'actualitat quan amb l'aparició d'internet sembl que s'hagui escardat la hegemonia del sistema de comunicació de masses clàssic.
...