Tema 16 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2014
Páginas 10
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

16. FONGS (II) – Ascomicots i Basidiomicots ASCOMICOTS / BASIDOMICOTS A nivell d’organització somàtica poden ser unicel·lulars (com ara els llevats) o pluricel·lulars filamentosos (en hifes i micelis septats) A nivell d’organització nuclear, poden tenir 1 nucli (monocariòtic) o dos (dicariòtic).
Poden ser paràsits, sapròfits o simbionts.
La reproducció asexual es forma per espores anomenades conidis, les quals es formen a les cèl·lules conidiògenes que formen el conidiòfor.
La reproducció sexual es forma per: - Ascomicots: ascòspores, formades per els ascs que formen l’ascoma.
Basidiomicots: basidiòspores, formades als basidis que formen el basidioma.
Si són filamentosos, en els ascomicots les cèl·lules del filament estan comunicades per porus simples, mentre que en basidiomicots tenim dos tipus de comunicacions: els menys evolucionats tenen porus simples però els més evolucionats tenen dolípors, perforacions de la paret plenes de reticle endoplasmàtic.
Hi ha un grup de fongs (unes 11.000 espècies) dels quals no es coneix la seva fase sexual. L’any 1886 es va crear una classificació artificial d’aquests fongs que només es reprodueixen asexualment denominat “Fongs mitospòrics”, “Fongs Anamòrfics”, “Fongs Imperfectes” (fins fa poc s’anomenaven phylum Deuteromicots).
Estudis moleculars han demostrat que la immensa majoria són Ascomicots.
Molts d’ells tenen una gran importància econòmica.
REPRODUCCIÓ ASEXUAL 02/04/14 Quan fan reproducció asexual, es diu que estan en fase anamòrfica. Tenen unes hifes anomenades conidiòfors amb cèl·lules conidiògenes que donaran les mitòspores, anomenades conidiòspores. El conidiòfors poden tenir dues morfologies segons si se ensanshan per l’àpex o no: en forma de micròfon (Aspergillus) i en forma de no micròfon (Penicillum).
Quan fan reproducció sexual es diu que estan en fase telomòrfica. En el cas dels ascomicots anomenem ascs el lloc on hi haurà 4 o 8 ascòspores endògenes (són meiòspores). En els basidiomicots trobem basidis que formen basidiòspores exògenes (2 o 4).
Sense l’estructura reproductora no podem identificar el fong.
ASCOMICOTS Hi ha 3 subdivisions o subphylums dins els ascomicots, de lo cualeh el 65% són monofilètics.
L’única característica comuna per tot el grup és la presència d’ASC (meiosporangi amb endòspores).
SUBF. SACCHAROMYCOTINA Són unicel·lulars (llevats). Trobem per exemple Saccharomyces serevisiae.
La reproducció asexual la fan per mitosi. És molt ràpida i a vegades no dóna temps a que se separin, per tant podem trobar cadenes de Saccharomyces anomenades pseudomicelis.
Poden tenir cicle haploide, diploide o diplohaploide. El cicle biològic diplohaploide de serevisiae és el de la imatge: tenim un individu adult 2n que fa reproducció asexual (gemmació) i en cualquier momento dado la cèl·lula diploide pateix una meiosi donant cèl·lules petites dins la mare que són les meiòspores. El conjunt d’elles se les anomena asco.
Aquestes meiòspores es comporten com negatives o com positives i quan s’ajuntin per gametangiogàmia formaran el zigot que serà l’adult 2n otra ve.
IMPORTÀNCIA ECONÒMICA La més important és la fermentació alcohòlica.
Altres aplicacions: - Fermentació làctica: Schizosaccharomyces pombe Obtenció de “chymosin” (fabricació formatges): Kluyveromyces lactis Causant de la “candidiasi” humana i animal: Candida albicans Processament fusta per fer pasta de paper: Candida utilis SUBF. TAPHRINOMYCOTINA Són organismes dimòrfics (llevaduriforme – filamentós).
Tenen miceli (nucli) vegetatiu dicariòtic.
Són paràsits estrictes de plantes superiores (presenten malformacions en las fulles).
SUBF. PEZIZOMYCOTINA Tenen miceli vegetatiu haploide, monocariòtic, septat i presenten porus simples.
Són saprobis, descomponedors d’aliments, paràsits de plantes, animals i humans.
Cicle biològic: tenim un miceli sobre un tomàquet o sobre un pa. En un momento dado es reprodueix i fan uns gametangis que es fusionen (per tant la reproducció sexual sempre és per gametangogàmia). Aquesta fusió no dóna una espora; dóna un altre filament, unes altres hifes que són dicariòtiques (amb dos nuclis; un nucli procedeix del fong positiu i un del fong negatiu). Aquest miceli dicariòtic dóna lloc al que denominem cos fructífer, i és l’estructura sexual del fong – l’anomenem ascoma o ascocarp.
En la zona més exterior és on es produeixen les meiòspores. En aquest extrem, en un momento dado, la última cèl·lula fusiona els seus dos nuclis (el positiu i el negatiu) en una cariogàmia. Un cop fusionat el nucli obtenim una cèl·lula diploide que formarà per meiosi 8 cèl·lules, les ascòspores. Aquestes ascòspores surten a l’exterior i una donarà un miceli positiu i una un miceli negatiu, les quals que diran aquí mihmo me quedo i aquí crehco.
La zona fèrtil de l’ascoma l’anomenem himeni i està format pels ascs + paràfisis (cèl·lules estèrils).
En funció del desenvolupament dels ascomes tindrem diferents tipus: - - Apoteci: ascoma que es produeix sempre a l’aire. Té forma de copa. L’himeni sempre està a l’aire. A vegades es poden replegar donant lloc a trufes i poden tenir un peu. Esto es bastante caro de comprar. És important saber-se que les tòfones es venen a 6001000€/kg.
Clistoteci: estructura tancada Peripeci: ni obert ni tancat (coll d’ampolla) BASIDIOMICOTS També els dividim en 3 subfílums, dels quals un 30% són monofilètics. La única característica comuna per tot el grup és la presència de basidi (meiosporangi amb exòspores, les basidiòspores).
SUB. PUCCINIOMYCOTINA Organismes amb miceli septat sense dolípors (els porus són simples). Són paràsits de plantes. Parasiten mitjançant els haustoris que penetren la paret cel·lular però no la membrana plasmàtica. Tenen una gran importància econòmica en agricultura (cereals, lleguminoses, cafè, arbres fruiters i coníferes). Són coneguts com “rovells” (“royas”, “rasts”). Poden necessitar de dues espècies diferents de plantes per completar el cicle (un cicle molt complex amb fins a 5 estadis i 4 tipus d’espores).
SUB. AGARIOCOMYCOTINA En trobem prop de 21.500 espècies. Hi ha un miceli primari (hifes monocariòtiques) on trobem dos micelis (+ i –) que es fusionen per donar un miceli dicariòtic anomenat miceli secundari.
No hi ha gametangiogàmia, hi ha unió de citoplasmes. Pot estar tranquil·lament pel bosc esperant les condicions òptimes (alta humitat i altes temperatures) per créixer i formar un miceli terciari en pseudoparènquima que dóna lloc a l’estructura macroscòpica anomenada basidioma o cos fructífer o basidiocarp.
En un momento dado es produeix la formació de les basidiòspores en els basidis del basidioma (extrems de les hifes dicariòtiques) – es formaran 4 basidiòspores (sempre en l’exterior).
Tenim dos tipus de basidis: - Anomenem holobasidi la cèl·lula en l’àpex del qual hi ha 4 esterigmes (prolongacions de l’holobasidi).
Anomenem fragmobasidi l’estructura que comprèn 4 cèl·lules; cada una formarà la prolongació anomenada esterigma i cada una serà una basidiòspora.
Tipus de desenvolupament dels basidiomes: - - Hemiangiocàrpic: tots són agaricals (ordre de la classe dels basidiomicets).
Primer creix protegida i després a l’aire.
Gimnocàrpica: alguns són afil·loflorals i alguns agaricals. El basidioma sempre està a l’aire, en les branques dels arbres. La part fèrtil és una estructura a mode de tub.
Angiocarpicos: gasteromicets (grup de fongs). Sempre està tancat i trobem algun porus.
(1) (2) (3) En blau veiem la part fèrtil ESTRUCTURA I PART DE UN BASIDIOMA BASC Himeni: basidis + cèl·lules estèrils (cistidis).
...