Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

3 Neuropaties per compressió dels nervis perifèrics LA compressió d’un nervi per una estructura anatòmica adjacent. Hi ha malalties que afavoreixen aquestes compressions que acaben causant isquèmia necrosi i posterior fibrosi. Les zones més vulnerables són les quatre extremitats. La clínica depèn de l’alçada a la que es trobi la compressió, el tractament és la descompressió quirúrgica.
Nervi mitjà: s’acostuma a comprimir al voltant del polze (molt poc freqüent). Síndrome del túnel carpià, per compressió del mitja a nivell del canell. Etiologia idiopàtica, atrofia de la musculatura tenar. Tot i que el nervi no és purament sensitiu la simptomatologia acostuma a ser només sensitiva. La clínica dóna dolor o parestèsies en els tres primers dits, normalment nocturn per posició estranya del canell (molta flexió o extensió disminueix l’espai del canal carpià), pèrdua de força. A l’exploració en la percussió de la zona de compressió el malalt nota descàrregues elèctriques (signe de Tinnel positiu). El test de Phallen reprodueix la clínica del pacient posant els canells en una posició forçada. El diagnòstic es fa però amb un electromiograma. En casos avançats hi ha clínica motora i atrofia de la musculatura tenar amb dits insensibles ni dolor. quan son casos lleus inicials o en gent jove, dormen amb una fèrula, molts milloren amb això. Amb EMG positiu i sense millora amb fèrula s’indica el tractament quirúrgic. Quan obrim veiem que el nervi està comprimit com amb rellotge de sorra.
Nervi cubital: es pot comprimir a dos llocs: al colze i al canell. LA compressió al colze es diu SDR dl canal cubital o algoparèsia cubital quan passa pel canal epitrocleoolecranià. El pacient refereix dolor a la cara interna del colze irradiat al canlle i quart i cinquè dit adormit. Hipoestesia en el marge cubital de la mà. Afectació muscular cubital anterior i intrínsecs de la mà. S’explora l’ABD de la mà per explorar els lumbricals i amb el signe de Froment: parèsia de l’adductor del polze (agafar un paper sinó pot es que hi ha afectació). Per atrofia dels interossis veiem mans simiesques o mans en urpa o garra cubital. Diagnòstic amb EMG i tractament amb immobilització, o alliberació per transposició o epitrocleoplastia. En el canell la compressió del cubital és el síndrome del canal de Guyon, dona clínica que dependrà si hi ha afectació de la branca motora o sensitiva, o les dues o del tronc comú. La causa més freqüent és un quist sinovial de part tova o algun tumor. El tractament si hi ha lesió ocupant d’espai es treu, en casos on no hi ha LOE, es proven antiinflamatoris i fèrules immobilitadores però s’acaba optant per la descompressió quirúrgica.
Nervi radial: passa per la cara posterior de l’húmer i a nivell del terç distal passa a ser lateral i anterior en tot l’avantbraç es pot omprimir a prop del plexe braquial, a nivell del colze o en el canell. Les lesions altes venen acompanyades freqüentment amb fractures d’húmer ja que és a la zona on varia el recorregut del nervi a nivell de l’húmer (de lateral a anterior). Pot haver una comrpessió extrínseca com el SDR del dissabte nit. Pot fins i tot donar paràlisis completes (drogadictes que passen dies adormits sobre el braç comprimint el nervi). En aquest nivell trobem clínica de paràlisi completa i dèficit sensitiu a la part radial d’avantbraç i colze. A nivell del colze el més freqüent es el síndrome de l’arcada de Froshe o síndrome del túnel radial, compressius produït en l’arc fibros del múscul supinador curt, el malalt te una parèsia parcial freqüent dels extensors dels dits i dolor difús a la cara lateral del colze similar a l’epicondilitis). Es tracta amb alliberació del nervi obrint l’arcada del supinador. Menys freqüentment el nervi radial dona branca al interossi posterior (sensitiu) i es pot comprimir de foram extrínseca (rellotges etc.) Nervi ciàtic: síndrome piriforme, compressió del ciàtic a través del piriforme dona clínica de ciàtica però és poc freqüent i se sol veure en gent amb llargues sedestacions o esports amb microtraumatismes repetitius. Es diagnostica en posició de sedestació. Augmenta el dolor en maniobres de provocació Freiberg. Es tracta amb rehabilitació, infiltració de corticoides o botox i no s’acostuma a fer cirurgia descompressiva.
Nervi femorocutani: meràlgia parestèsica o síndrome del túnel angonal. Atrapament del nervi al sortir de la pelvis al pasar a la zona angonal. Dolor en la zona anterolateral de cuixa per atrapament del nervi femorocutani. Això es veu en obseso o embarassats. Es diagnostica amb dolor o pèrdua de sensibilitat a la cara anterolateral de cuixa.
Formigueig i parestèsies EMG. Tractament amb AINES infiltracions.
Nervi peroneu comú o CPE: fruit de complicacions relatives a pròtesi de genolls. Al voltant del cap del peroné on es divideix en superficial i profund a nivell del múscul peroneu lateral llarg. Quan s’envia a fer fisio normalment es per mobilitat passiva i que es mantingui encara que després pugui no recuperar-se el nervi (correcció d’actituds etc.).
dona hipersensibilitat i tinnel a la cara lateral del peroné.
Nervi tibial: síndrome del túnel del tars, compressió del tibial quan passa per darrere del mal·lèol del turmell, més freqüent en dones, i acaba donant pèrdua de sensibilitat a dits i planta del peu. Paràlisi intrínseca o peu cavus. Tinnel positiu i augment amb la compressió manual. Cirurgia en casos de LOE.
...