Tema 2.- Teixit Epitelial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Biomédicas - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Tema 2.- Teixits epitelials Els teixits epitelials són uns teixits que exerceixen diverses funcions:  Protecció o barrera  Recepció sensorial  Absorció de substàncies això es fa a nivell renal o intestinal.
 Transport d’aigua i altres soluts  Secreció de productes Trobem dos tipus principals d’epitelis, epiteli de revestiment i epiteli glandular.
Polaritat dels epitelis Aquesta característica es presenta sobretot en epitelis de revestiment, presenten una estructura polaritzada que permet situar la cèl·lula en l’espai, i és això el que permetrà que pugui fer funcions concretes. Cèl·lula es troba dividida en tres regions:  Regió apical donen normalment amb el lumen d’algun tub. Especialització determinada.
 Regió lateral laterals de la cèl·lula.
 Regió basal especialització determinada. Normalment es troba en contacte amb un vas sanguini o teixit connectiu.
Aquestes tres regions sempre es troben igual situades ja que cada una tindrà una funció diferent i treballen de forma acoblada.
1.- Classificació epitelis de revestiment Els epitelis de revestiment els podem classificar en diferents tipus:  Simple escamós cèl·lules molt planes i es troben situades en una sola capa.
 Simple cúbic situats com a una única capa però aquestes cèl·lules tenen forma cúbica.
 Simple columnar un únic pla i tenen estructura cilíndrica.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM  Estratificat escamós té diverses capes, són cèl·lules planes i cada cop es van aplanant més.
 Estratificat cúbic cèl·lules cúbiques distribuïdes en diverses fileres.
 Pseudoestratificat columnar totes les cèl·lules contacten a nivell basal aparentment, realment no és així. Totes les cèl·lules connecten a nivell basal visualment però no pas a nivell apical.
 Transicional pràcticament totes estan tocant amb la part basal. Epiteli amb característiques particulars, presenta molta distensió. Es troba sobretot en epitelis urinaris.
1.1.- Epiteli simple pla (escamós) L’epiteli pla simple està format per una sola capa de cèl·lules aplanades de contorn poligonal o irregular íntimament adherides pels seus extrems. Tots els epitelis dels organismes, reposen sobre una membrana basal i a més s’uneixen a ella permeten que aquests no quedin solts o dispersos.
Aquesta membrana basal sempre es troba sota l’epiteli, i normalment es troba unida a teixit connectiu.
Aquests tipus d’epiteli s’observa al microscopi òptic com a cèl·lules amb formes hexagonals (així ocupa millor l’espai) i s’uneixen entre elles gràcies a interdigitacions.
El nucli d’aquestes cèl·lules és més voluminós que la resta del citoplasma, això provoca que sobresurti. Observem a microscopi òptic el nucli, però se’ns és més difícil observar el citoplasma.
Localització Aquest tipus d’epiteli el podem trobar en molts llocs:  Paret del laberint membranós (oïda interna).
 Ronyó o Capa parietal de la càpsula de Bowman.
o Segment prim de la nansa de Henle.
 Conductes excretors petits de moltes glàndules.
 Epiteli posterior de la còrnia.
 Paret dels alvèols pulmonars.
 Sistema cardiovascular (endoteli).
 Cavitats seroses (mesoteli) pleura, pericardi o peritoneu.
1.2.- Epiteli simple cúbic Aquest epiteli està format per una sola capa de cèl·lules de perfil quadrat que tenen un contorn poligonal, normalment hexagonal. Com tots els epitelis, descansen sobre una membrana basal. Les cèl·lules d’aquests epitelis, formen un tub. Es troben localitzades en diverses regions: Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM  En forma de tubs contornejats o col·lectors renals al ronyó.
 Plexes coroides.
 Conductes excretors de moltes glàndules.
 Capa pigmentària retiniana.
En aquests tipus d’epitelis, queda una llum a la part apical de les estructures.
1.3.- Epiteli simple prismàtic (cilíndric) Les cèl·lules que formen aquest epiteli són més llargues que amples.
Els seus nuclis normalment són més allargats. Està format per una capa única de cèl·lules de perfil rectangular i contorn poligonal. Com tots els epitelis descansen sobre una membrana basal i podem trobar diferents tipus cel·lulars en aquest grup, les de revesitemt i les cèl·lules de secreció. Sempre s’observa una llum i es localitzen en diverses regions:  Tub digestiu (de l’estomàc a l’anus).
 Vesícula biliar  Trompa uterina i úter.
 Bronquis pulmonars.
 Conductes excretors glandulars  Epèndim  Tubs colectors renals 1.4.- Epitelis pseudoestratificats Aquest epiteli està format per una capa de cèl·lules prismàtiques, alguna de les quals no entren en contacte amb la superfícies de l’epiteli, tot i que totes es troben en contacte amb la membrana basal.
Els nuclis de les cèl·lules s’observen a diversos nivells.
Aquest epiteli es pot localitzar a diverses regions:  Tràquea i bronquis.
 Trompa d’Eustaqui.
 En alguna zona de la uretra masculina.
 Vies excretores de l’aparell genital masculí.
 Porció respiratòria de les foses nassals.
Cilis i estereocilis Aquest tipus d’epiteli pot presentar diferents estructures com poden ser cilis o estereocilis.
 Cilis estructures que es belluguen, degut a aquest moviment poden transportar elements. Mouen elements secreció.
 Estereocilis no es mouen. Van de banda a banda pel moviment d’estructures internes. Regió inici enganxat entre ells.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia Epiteli pseudoestratificat ciliat 1.5.- Epitelis estratificats plans 1r CBM Epiteli pseudoestratificat estereociliat Aquest tipus d’epitelis estan formats per diverses capes de cèl·lules i no totes es troben en contacte amb la regió basal. Les cèl·lules que són més profundes es troben properes al teixit connectiu són cèl·lules cúbiques o cilíndriques, per sobre d’aquestes trobarem altres cèl·lules mñes polièdriques i les més superficials cada cop són més aplanades.
Com tots els epitelis, aquestes cèl·lules descansen sobre una membrana basal.
Trobem dos tipus d’epitelis estratificats plans; no-queratinitzat i queratinitzat.
Com hem dit en aquest epiteli, les cèl·lules de la regió apical, basal i mitja tenen morfologia diferent. Els nuclis de les basals són més allargats, mitjans més rodons i apicals aplanats.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Els estrats més propers a la capa basal es van renovant, per tant les capes superficials es van perdent. A la aprt basal, per tant, hi haurà més quantitat de nuclis. La part més apical, al estar en contacte amb una superfície, serà mñes resistent.
La unió entre teixit conjuntiu connectiu i epiteli basal té forma irregular i té lloc gràcies a interdigitacions perquè d’aquesta manera hi ha més superfcície i així podran arribar més nutrients i alhora es trobarà més fixat l’epiteli.
Queratinitzat Les cèl·lules de la membrana basal es divideixen de forma asimètrica una es queda i l’altra es difernecia i migra cap a l’estracte superior fins arribar a capes externes. Mentre aquestes cèl·lules es diferencien, van provocant o alliberant queratina. Divisió constant (turn over elevat).
D’aquesta manera, a la part més apical hi ha queratina. Aquests filaments fan una funció de protecció degut a què és impermeable. Els nuclis de la part més apical, on hi ha la mort cel·lular, són més foscos ja que s’està fent apoptosi i per tant els cromosomes es troben condensats.
Aquests tipus d’epitelis els podem trobar a epidermis de la pell, algunes zones de l’esòfag i algunes zones de la vagina.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM No-queratinitzat Les cèl·lules que es troben a la part apical, en aquest cas no moriran. Hi ha cèl·lules fins al final de l’epiteli (en els dos extrems). En aquest tipus cel·lular també hi pot haver queratina, però aquesta només es troba a l’interior cel·lular i proporcionen resistència a les cèl·lules que no es trenquen i moren al arribar a la superfície de l’epiteli. Es troba sobretot en regions on hi ha fricció (esòfag, vagina...).
Al trobar-se en regions on hi ha molta fricció, en el cas que hi hagi una lesió, les cèl·lules moririen alliberant d’aquesta manera la queratina que tenen al interior. El teixit es podria queratinitzar. Tot i així no afectaria greument al funcionament de l’epiteli, ja que no estaria afectant a la membrana basal, sinó a l’apical on en generaran petites plaques de queratina. Aquestes plaques acabaran desapareixent.
Es troben en medis húmits com les mucoses ja que la queratina és hidrofòbica. Com es troben en mucoses, aquestes mai es podran trobar queratinitzades en cas de lesió per el motiu esmenat.
Aquest tipus d’epiteli el podem trobar en boca, esòfag, epiglotis, conjuntiva, còrnia, vagina part de la uretra femenina...
1.6.- Epitelis de transició (uroteli) Aquest tipus d’epiteli el podem trobar al sistema orinari. Està format per diverses capes de èl·lules on totes elles contacte amb membrana basal, per tant té diferents capes però en realitat només és una. Aquest epiteli tapissa els conductes de l’aparell orinari des de càlixs renals fins la bufeta.
És necessari que aquest epiteli s’acomodi a la posició de repòs (no s’acumula orina) i en posició d’acomodació d’orina. Per tant, el seu aspecte variarà depenent la distensió de les seves estructures:  Contracció s’observen varies capes cel·lulars. Es pot confondre, quan està relaxat, amb un epiteli pseudoestratificat. Quan es troba en posició de repòs, conté unes plaques que poden fer de reservori de l’epiteli, aquesta placa tiba i cel·lules que conformen epiteli surten a mida que s’omple la bufeta, per aquest motiu quan la bufeta està plena, s’observa diferent. Per relaxar-se plaques s’uneixen. Es troben part clara superficial, s’acumulen a placa citoplasmàtica.
 Distensió s’observen dues capes cèl·lulars.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM En general, tots els epitelis tenen capacitat de regeneració (més capacitat que altres tipus de teixits). Generalment, el teixit es regenera molt bé a no ser que afecti a la membrana basal.
2.- Polaritat i especialitzacions de membrana dels epitelis Les cèl·lules epitelials es troben polaritzades, el que vol dir que es troben dividides en diferents regions. Aquestes les podem classificar en la següent taula: El citoplasma de la regió apical pot tenir gànuls de secreció ja que és una regió que en epitelis de revestiment, queda en contacte amb el lumen. Si aquesta regió està plena de grànuls tots aquells elements que han sintetitzat aquestes molècules que es secretaran, es troben a la zona basal amb el nucli. En la membrana d’aquesta regió podem trobar microvellositats amb enzims adherits, i el glicocàlix (estructura que proporciona protecció al epiteli).
En la zona lateral podem trobar diversos complexes d’unió, que també serveixen de comunicació entre una cèl·lula i una altra lateralment.
La regió o membrana basolateral té molts canarls iònics que permetran a les cèl·lules generar gradients iònics degut a la presència de trànsit d’ions per la cèl·lula.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Finalment a la zona basal, coneguda com una zona d’adhesió entre epiteli i teixit connectiu que té a sota. En aquesta regió podem trobar diverses proteïnes que permeten la unió entre ambudes estructures com ara integrines.
2.1.- Especialitzacions de la membrana apical La membrana apical és aquella que pot contenir en la seva estructura diferents elements com ara microvellositats, enzims hidrolítics, glicocàlix, etc. En aquesta regió podem trobar diverses estructures:  Cilis cilis són uns elements que són com prolongacions de la membrana apical. Aquests elements estan formats per microtúbuls i altres proteïnes i tenen una estructura de 9+2 (amb corpuscle basal i estructura interna). Aquests elements són més petits que els estereocilis (5-10 µm longitud). El moviment que dues a terme és de pujada i baixada i permet el moviment de l’epiteli.
 Microvellositats no es mouen per elles mateixes. Són invaginacions de membrana que no tenen microtúbuls (és buit per dins) per aquest motiu no garanteixen movilitat. Es poden trobar de moltes longituds (13µm) i formes (poden ser o no uniformes). Aquest element serveix per a augmentar la superfície dels epitelis i garantir l’absorció de substàncies. Element central d’aquesta estructura és l’actina i té associades diferents proteïnes que fan que els filaments d’actina funcionin alhora. Aquests elements d’actina es troben units pel vel terminal a filaments intermitjos de la cèl·lula. D’aquesta manera garanteix el moviment unison de les microvellositats amb l’interior de la cèl·lula. En trobem a endometri, placenta, enteròcit intestinal...
 Esterocilis són microvellositats més grans. La seva estructura no varia respecte a les microvellositats, només varia la longitud. Surten per fascicles, per grups. També té moviment passiu com les microvellositats. Fins a 120 µm.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM 2.2.- Especialitzacions de membrana: Contactes cel·lulars i matriu extracel·lular Les cèl·lules epitelials es troben unides lateralment i les làmines basals també es troben adherides a estructures de teixit connectiu. Hi ha diferents tipus d’unions:  Unions oclusives en aquest tipus d’unions hi ha un segellatge intercel·lular (zonula occludens). Tanquen totalment l’espai entre dues cèl·lules, hi ha una connexió complerta. Adhereixen les membranes plasmàtiques de les cèl·lules contigües a través d’un anell de filaments proteics (ocludines). Impedeixen el pas de les molècules llum de l’organ i l’’espai intercel·lular. Hi ha casos en què si hi haur à migració de molècules entre cèl·lules.
 Unions d’anclatge dintre aquest grup trobem diferents tipus d’unions.
Hi ha un petit espai entre cèl·lules, però en aquest s’hi poden observar fibres.
o Unions adherents / zonula adherent / cinturos d’adhesió es troben per sota de la unió oclusiva. Connecten filaments d’actina de les cèl·lules adjacents mitjançant cadherines. Donarà resistència mecànica als epitelis.
o Desmosomes / Macula adherent connecten filaments intermedis de cèl·lules adjacents, els quals formen una xarxa estructural al citoplasma proporcionant rigidesa a les cèl·lules epitelials.
o Contactes focals uneixen regions petites de la làmina basal amb filaments d’actina. Es troben a la membrana basal.
o Hemidesmosomes es troben a la membrana basal i uneixen filaments intermedis de les cèl·lules (queratina principalment) amb la làmina basal. D’aquesta manera permeten ancorar les cèl·lules i els propocionen resistència mecànica al teixit.
 Unions comunicants / Unions GAP són canals que comuniquen els citoplasmes de les cèl·lules epitelials per la regió lateral. La seva funció és comunicar cèl·lules per poder transmetre nutrients, metabòlits, etc.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Normalment en un mateix epiteli podem trobar més d’un tipus de contacte. Quan això succeeix (presència de més d’un tipus), direm que tenim un COMPLEX D’UNIÓ.
3.- Classificació epitelis glandulars Els epitelis glandulars els podem classificar de diverses maneres. Nosaltres parlem de la classificació segons el lloc on secreten substàncies, per producte de secreció, per mecanismes de secreció i per sistema de conductes.
3.1.- Classificació segons el lloc de secreció Els epitelis glandulars tenen com a funció principal la secreció i en aquest tipus d’epitelis trobem, segons on secreten les seves substàncies, tres tipus de glàndules: Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM  Exocrines producte de secreció va cap a l’exterior directament o bé a través de conductes excretors (un exemple serien les glàndules del pàncrees). Els grànuls en aquest tipus de glàndula es troben a la regió apical.
 Endocrines produeixen hormones, normalment verteixen el contingut en sang.
Producte de secreció es troba proper a la membrana basal (és on entren en contacte amb el teixit connectiu).
 Glàndules mixtes hi ha ambdos tipus de glàndules (pàncrees).
Formació epitelis glandulars Les glàndules tenen el mateix origen ja siguin exocrines o endocrines. Són cèl·lules especialitzades en la secreció, les quals es van dividint i queden intercalades a l’epiteli o bé proliferen invaginant-se cap a l’interior del teixit connectiu. Pot ser que aquestes cèl·lules es separin del propi epiteli. Sempre es formaran a partir d’un epiteli de revestiment.
En la imatge podem observar la formació de diferents tipus d’epitelis glandulars: 1.- Glandules unicel·lulars també conegudes coma cèl·lules calciformes. Exocrines.
2.- Glàndules pluricel·lulars glàndules es troben intercalades en grups entres cèl·lules epitelials.
Exocrines.
3.- Epiteli glandular exocri glàndules s’apropen als teixits conjuntius per invaginacions deixant sortida al exterior. Exocrines. Com teixits conjuntius estan irrigats, aquestes tenen contacte també amb vasos sanguinis. Porus de la pell. Estan irrigades. es forma quan aquesta queda en contacte amb l’exterior, és a dir, tindrà un conducte que comunicarà la glàndula i per on sortirà el producte. Secreta molècules a l’exterior directament o per un tub.
4,5.- Glandules endocrines el producte s’acumula, estan rodejades de teixit connectiu i la seva secreció es dirigeix a la sang. Normalment secreten hormones fins al teixit connectiu. D’aquest passaran als vassos sanguinis. Connectades amb epiteli però en un moment donat es separen d’ell i queden en el teixit connectiu, no unit a l’exterior. Rodejades per vasos sanguinis i atravesades. No conductes, directe als vasos. Hormones.
1,2,3.- Glàndules exocrines secreten al exterior a la llum de la glàndula, fora de l’epiteli, però per un tub.
4,5.- Glàndules endocrines secreten als vasos sanguinis que les envolten directament.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Endocrines Podem descriure 2 tipus principals de glàndules endocrines. Aquestes glàndules no es veuran els conductes per on surt la secreció, sinó els vasos sanguinis (Capil·lars) intímament units, a diferència de les exocrines, on si es veuen conductes. A partir d’aquest punt trobem dos tipus:  Trabeculars són també conegudes com Illots de Langerhans pancreàtics.
És un paquet compacte. Les cèl·lules no estan organitzades, estan entremig de vassos sanguinis. Són glàndules molt vascularitzades, també hi ha molts nervis. Formen una espècie de trabècules. Bola de cèl·lules al mig de la qual s’han introduit capil·lars sanguinis on alliberarà els seus productes. Vasos es troben per dins.
En aquesta imatge podem diferenciar ul illot de Langerhans. Observem el capil·lar sanguini, envoltat per una regió blanca que correspon al teixit connectiu. Fosc trobem la cèl·lules endocrines. Les cèl·lules A són aquelles que no produeixen insulina, les B si que en produeixen i es podent trobar en observacions en el cas que s’estigui fabricant amb preparacions immunohistoquímiques.
 Fol·liculars un exemple serien les glàndules tiroides. Les cèl·lules es disposen al voltant d’una cavitat (fol·licle) amb els vasssos sanguinis al exterior. Al mig tenen una regió que sembla homogènia anoemanda fol·licles que és on secretaran substàncies i anirà cap al vas sanguini. Glàndula està fromada per molts fol·licles. Membrana basal sempre es troba sota l’epiteli.
El que hi ha en la zona blanca rep el nom de col·loide. Els precursors de les hormones s’agafen de la sang, però en fol·liculars és diferent. La cèl·lula capta precursors, elabora un més complex i ho allibera al col·loide. Vasos envolten.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Exocrines Les glàndules exocrines poden classificar-se per diferents tipus de criteris:  Segons el número de cèl·lules o distribució: o Unicel·lulars aquests tipus es troben en les cèl·lules calciformes (tub digestiu o respiratori). En aquest tipus trobem cèl·lules epitelials de revestiment i intercalades s’hi troben de glandulars exocrines (contacte regió basal però no apical). No tenen conducte excretor perquè alliberen directament substàncies.
o Intraepitelials més d’una cèl·lula es troba entre diferents cèl·lules de l’epiteli de revestiment. Aquests tipus de cèl·lules tampoc tenen conducte.
o Epitelis glandulars totes les cèl·lules que es troben al epiteli són glandulars. Totes les cèl·lules d’aquest epiteli secreten alguna substància, no necesàrament la mateixa. Pot ser que en ell es trobin cèl·lules epitelials endicrines intercalades (unicel·lulars).
Reben el nom de criptes.
 Segons el tipus de secreció: o Mucoses secreten polisacàrids. És molt poc electrodensa, es veuen molts blancs en ella. La secreció que s’observa és viscosa i lubrificant.. Normalment confereixen protecció als epitelis que es troben als òrgans. Un exemple d’epiteli amb aquesta secreció serien les glàndules salivals. Fàcilment observable a microscopi òptic i a TEM.
o Serosa secreció de proteïnes i enzims. Alt contingut en enzims. Presenten coloracions molt fortes, fàcilment observables a TEM i MO.
o Sebàcia secreció de lípids. Tant a MO i a TEM s’observen de coloro blanc, no són els lípids, és on es trobaven. Això és degut al tractament (amb deshidratació ens emportem els lípids).
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Es poden presentar glàndules que continguin més d’un tipus de productes de secreció (mixtes).
 Mecanismes de secreció: o Merocrina s’allibera amb procés d’exocitosi. No hi ha pèrdua de material cel·lular, només es perden els productes de secreció. Vesícules es fusionen amb la membrana i deixaran anar el producte a l’exterior.
o Apocrina part del citoplasma de la cèl·lula es perdrà. Surten en forma vesicular.
Aquest tipus de secreció es pot donar de forma simultània amb la secreció merocrina (poden conviure en un mateix tipus cel·lular). Producte s’allibera envoltat de membrana i una fina capa de citoplasma. Es dóna en glàndules sudoriperes (poc comú).
o Holocrina no conviu amb cap altre tipus de mecanisme. En procés de maduració acumula producte de secreció. Per secretar-lo s’acaba trencant cèl·lula (està tan plena que s’acaba trencant, lisant). Cèl·lula mor (apoptosi) per aquest mateix motiu no pot conviure amb cap altre mecanisme. Tenen gran activitat mitòtica en la capa basal per regenerar-se.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM  Per diferents sistemes de conducte: una glàndula exocrina pot secretar a cavitat, tub o llum. Depenent de com siguin la porció conductora i secretora, podem trobar diferents tipus de cèl·lules exocrines: o Adenòmer conjunt de cèl·lules glandulars. És la porció secretora de l’epiteli glandular. Pot tindre diferent forma:  Túbuls (tubular) llum mitjana. Es troba relacionat amb la secreció mucosa.
 Acins llum molt petita (paret epiteli molt més gran que l’orifici).
Relacionat amb secreció serosa.
 Alveòls porció llum és molt més gran que la membrana.
o Porció conductora es refereix al tub per on passarà el producte secretat fins la llum. No té cèl·lules glandulars, només fan conducció. Hi ha dos tipus.
 Simple té un únic conducte excretor.
 Compost conducte excretor es troba ramificat.
Cpaniselloaranda Histologia i Fisiologia 1r CBM Esquema glàndula exocrina composta La glàndula exocrina es pot dividir en diverses regions o trossos. Trobem el lòbul que està format per diferents lobulets. En cada lobulat hi podrem trobar diferents adenòmers de diferents tipus. En un moment donat, deixem de tenir glàndules a tenir un conducte.
 1r nivell Conductes intercalats són els formats per les primeres cèl·lules que formen el conducte. Surten dels adenòmers. Aquestes cèl·lules no secreten res.
 2n nivell Conductes estriats resulten de la fusió dels conductes intercalats. Seran conductes més grans. Encara s’aniran fusionant més.
 3r nivell Conductes intralobulars fusió estriats.
 4t nivell Conducte interlobular fusió intralobulars. En aquest moment ja ha sortit del lobulet.
 5è nivell Conducte major fusió de tots els interlobulars, és únic i és el que surt de la glàndula. Aquest últim condcute agafa secreció de diferents lobulets. Poden tenir 2-3 capes de cèl·lules secretores (estratificat).
Al inici els conductes són plans, a mida que van avançant són més cilíndrics.
...