TEMA 4. Recull d'aspectes diversos (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Periodisme cultural
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4.
Transformació que experimenta la cultura occidental amb el naixement de la cultura de masses i la transformació urbana econòmica, cultural i la crisi lingüística.
La crisi lingüística − − Absència de confiança en el llenguatge en el caràcter representatiu i veridicent del llenguatge.
Tradició submergida que considerava que el llenguatge no era un medi adequat per conèixer el món, sinó que era un vel entre la persona i la realitat.
Tradició relegada proposada pels sofistes. Plantejament relativista.
Els sofistes són els primers retòrics i per a ells la retòrica consisteix en trobar en cada tema allò que es més persuasiu per a un auditori concret. La realitat no existeix i només pots argumentar per convèncer l’audiència, però mai defensar la realitat de res.
Els processos retòrics es basen en la manipulació lingüística de les dades. Tradició relegada durant 2000 anys fins el romanticisme lingüístic, que comença a valorar el subjecte, l’individu, les tradicions i cultures diverses... El romanticisme valora la llengua com un dispositiu cognitiu específic de cada cultura. Crisi de solvència amb l’arribada del romanticisme.
Una llengua és un dipòsit de veritats convencionals que ha sedimentat al llarg de la història.
Nietzsche va recuperar la tradició del sofistes. Es va adonar del gir lingüístic: 1. Condició retòrica de la llengua.
2. Natura lingüística del pensament humà. No podem evitar ser animals lingüístics. Animal loquens, la nostra identitat és un relat. Hem d’emparaularnos per a existir.
Els relats no tenen sentit sense final, per això és important el destí, s’ha de suposar que hi ha un fi en tot.
El concepte d’error és narratiu, funciona segons la manera en com l’expliquem. També ho és l’èxit.
Les coses que ens passen a la vida estan protagonitzades per personatges principals i secundaris.
Adonar-se de tot això és el que configura el gir lingüístic. Tota la vida mental o està en paraules o en recerca de paraules.
En el món hi ha una relació directa entre la veritat i el llenguatge. El gir lingüístic ho nega.
Llibre: Sobre veritat i mentida en un sentit extra moral. Què és la veritat i què busca l’home en la veritat? El que designa el llenguatge és l’impuls nerviós que sentim com a éssers. Les paraules expressen emocions davant de les coses.
El llenguatge és un cementiri de paraules, com si les metàfores de debò expressessin l’essència de les coses, però en realitat només expressen un sentiment que una persona o grup de persones han sentit.
Carta de Lord Chandos (HOFMANNSTHAL). El món ens parla en una llengua secreta.
Hi ha una veritat oculta que parla per sota de totes les llengües. Descrèdit del llenguatge, falta de fer en el lingüístic. La cultura jueva havia tingut sempre aquesta preocupació pel llenguatge. HOFMANNSTHAL diu que passa del llenguatge perquè quan parla, sent que les coses que diu no tenen sentit. Les paraules es podreixen a la boca.
− − Insuficiència del llenguatge.
Un cop abandones la insuficiència del costum, has de mirar de nou la realitat.
Nou llenguatge artístic que comença a encarnar literàriament el simbolisme a partir de RIMBAUD: hi ha un coneixement alternatiu a la raó.
Rimbaud veu el món a partir d’il·lusions constants. A partir d’ell creix una forma diferent d’entendre l’art. S’expressen a partir de manera mítica.
Logos / Mythos Convivència entre pensament mític i lògic. Poliglotisme, moltes llengües que són constitutives a l’ésser humà. L’ésser humà és logomític, si queda reduït en totes les seves capacitats. El pensament lògic és un pensament basat en la raó, en els processos abstractius, mentre que el coneixement mític es basa en el coneixement emocional i exploratori, molt visual.
Hi han aspectes de la nostra existència que no es poden resoldre amb pensament lògic, sinó només explorar de forma mítica. La música i l’art, per exemple, exploren misteris irresolubles de l’existència humana. Llegim per viure altres vides.
L’abandonament del llenguatge s’ha convertit en un motiu recurrent en la cultura occidental.
Dues grans definicions de cultura.
• • Definició popular.
Definició antropològica. Àmbit de mediació simbòlica. Sistema de signes, medi d’apropiació i construcció del sentit.
Naixement de l’estètica de la recepció: com s’escriu i NO qui ho escriu.
Què és l’art? Depèn dels qui generen gust que són els qui diuen què és art i què no ho és.
Què és la literatura? La literatura neix de forma moderna en un context capitalista i industrial. També ho fa així el periodisme.
Quant comença el post canonisme trobem que la literatura comença a ser produïda de forma industrial. Això genera unes dinàmiques de producció de la literatura noves. I aleshores, el consum cultural s’orienta al mercat.
La literatura es una forma de coneixement, de natura estètica que busca copsar i expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència.
A través de la literatura ens posem en contacte amb la part mítica de la consciència: qui sóc jo? Què faig aquí? És literatura allò que funciona com a literatura. Postura relativista.
L’estètica de la recepció diu que en el moment de la decodificació és el qui marca el que és la literatura. Hi ha una relació dialèctica entre qui escriu i qui llegeix.
La Crítica Una crítica és sempre una presentació de l’obra davant dels lectors. Depèn del lector model.
• • Contextualització. Justificació.
Ús d’exemple, de proves, cites d’autoritats, analogies...
Explicar allò que és rellevant per explicar la nostra idea sobre una obra.
Clàssic: obra que ha estat considerada fonamental per més d’una generació.
El gir lingüístic Identitat entre llenguatge i pensament. Fatalment, la llengua té una natura retòrica que només ens permet expressar opinions.
Stream of consciousness: monòleg interior.
...