Tema 9.3. La crisi de l’Estat de dret i els feixismes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

mtocavents HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA TEMA 9. DE LA PRIMERA A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 3. La crisi de l’Estat de dret i els feixismes 1. Definició de Feixisme 2. Context polític de l’ascens del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya 3. LA CRISI DE L’ESTAT DE DRET I ELS FEIXISMES Venim de la crisi del sistema liberal del segle XIX des del punt de vista polític, econòmic i social. Els feixismes s’han de col·locar dins el quadre de crisi, representen una manifestació clara del trencament del sistema liberal.
Hi ha un debat sobre si és feixisme o feixismes. Durant molt de temps hi ha hagut hegemonia en la historiografia marxista que llegien els fenòmens feixistes com a un intent de les classes dominants de frenar l’empenta bolxevic, pel qual el feixisme era una superestructura. Actualment s’ha introduït que el feixisme com a tal té unes característiques concretes que el configuren com a resposta antidemocràtica i superadors del sistema liberal, li han atorgat un component revolucionari, de trencament amb tot l’anterior. Questes teories venen derivades de la política, hi ha un cert intent d’utilització política del debat historiogràfic. S’ha arribat a la teoria dels totalitarismes, s’assimila el comunisme amb el feixisme. Es creu que el feixisme és una religió política.
1. DEFINICIÓ 1. Són règims polítics que neguen: - El principi de sobirania popular/nacional. Perquè en molts dels països no hi havia sufragi universal, per tant, no hi havia sobirania popular.
- El popularisme polític.
- La democràcia parlamentària.
2. Són règims de partit únic dirigit per un líder carismàtic, hi ha una relació més carnal entre el líder i les masses.
3. Es desplaça el protagonisme polític de l’individu a l’Estat. L’individu és anul·lat per conceptes com “pàtria”, “nació” o “raça”. Rebutgen la identitat de classe i reinterpreten la identitat nacional com a identitat col·lectiva.
4. Nacionalisme exacerbat, la idea de fer-se més forts escampant la ideologia.
5. Té una orientació expansionista i imperialista de la política exterior.
6. La violència juga un paper molt important, en els dos règims més paradigmàtics la violència és part de la lluita política, és una força generadors de nova realitat. Es legitima l’ús de la violència en la vida política.
7. Hi ha una forta intervenció de l’Estat en l’economia, es pretén respondre la caiguda del sistema liberal capitalista, i hi ha una orientació clarament autàrquica, la mtocavents idea que els països poden, deuen i tenen el compromís d’abastir-se per sí mateixos amb els seus propis recursos.
8. A nivell social es propugnen la substitució del sindicalisme lliure de classe per formes diverses de sindicalisme obligatori interclassista, es passa dels sindicats horitzontals a uns sindicats verticals, que agrupen tant treballadors com patrons del sector. Això és el corporativisme.
9. El feixisme es presenta com una superació antidemocràtica de l’Estat liberal.
Confronta alguns dels postulats clàssics de l’Estat liberal.
**La pregunta és: feixisme o feixismes? En les últimes investigacions s’introdueix el terme de feixisme d’hibridació, en alguns règims amb elements similars no es poden encabir els feixismes, sinó que es van hibridant, d’un mateix feixisme en sorgeixen diferents.
Es podria considerar el franquisme un feixisme, però dins del franquisme el feixisme va ser minoritari, perquè la ideologia feixista estava present en qualsevol àmbit de la vida, i el franquisme podria considerar-se una altra ideologia. Franco, per exemple, no aconsegueix ser un líder carismàtic, la seva legitimitat li ve del fet que és un cap militar i és el que ha guanyat la guerra contra la República, tampoc tenia un partit unificat, eren diferents famílies polítiques que s’havien ajuntat per fer la guerra.** 2. CONTEXT POLÍTIC DE L’ASCENS DEL FEIXISME Al final de la Primera Guerra Mundial hi ha un avenç en la democràcia, cauen els règims autocràtics, el parlamentarisme progressa i hi ha sufragi universal amb sufragi femení inclòs (serà molt difícil oposar-s’hi després); hi ha una crisi de la concepció de l’Estat i del govern característics del segle XIX: el govern està en mans d’una minoria i hi ha sufragi censatari. Davant d’una possible obertura d’una etapa nova d’obertura democràtica hi ha un retorcés. Aquesta avenç es va veure aturat per diverses formes d’autoritarisme o totalitarisme.
Hi ha debilitats dels nous règims parlamentaris sorgits al final de la guerra, contestats per les classes dominants, per les populars, dificultats per contestar a les masses parlamentàries i inestabilitat política; hi ha perill bolxevic i una inestabilitat econòmica vinculada a l’herència de la guerra durant els anys vint i degut a l‘escat d’una crisi sense precedents el 1929, a més de l’augment de l’atur.
El feixisme no és exclusiu d’Itàlia i Alemanya, ni tan sols van ser els primers on s’hi va implantar un règim d’aquest tipus, n’hi ha d’altres amb similituds i diferències: - A Hongria es fa càrrec del poder l’almirall Horth el 1920. El règim sorgeix arrel d’un esclat revolucionari d’orientació comunista i bolxevic.
- El 1922 Mussolini es posa al capdavant del govern sense una majoria política.
- A Espanya Primo de Rivera (1923-1931) i Franco (1939-1975).
- A Polònia hi ha Pilsudsky que protagonitza la marxa sobre Varsòvia el 1926.
- A Portugal hi haurà Salazar (1926-68/1974).
mtocavents També hi va haver d’altres lloc on la democràcia no va aguantar l’impuls feixista, on també hi va haver moviments per a la construcció d’un nou règim. A Gran Bretanya es va crear el British Union of Fascists, per Oswald E. Mosley. Fins i tot a Estats Units es va crear una Lliga Feixista Nord-americana el 1921, promoguda pel lobby italo-americà. Es fa la marxa de Washington per part del Ku Klux Klan el 1925.
3. EL FEIXISME ITALIÀ DE MUSSOLINI Després de la Primera Guerra Mundial hi ha una profunda crisi econòmica a causa de la inflació, per la necessitat de reconstrucció, els endeutaments extern amb Gran Bretanya i Estats Units, la reconversió industrial, l’atur i les pèrdues humanes de la guerra (650.000 morts i gairebé 1 milió de ferits). Itàlia va ser un país vençut en el bàndol dels vencedors, es fa servir a idea de “victòria mutilada”.
Té una forta inestabilitat social, el 1919-20 hi ha el “biennio rosso”, hi ha una conflictivitat laboral molt alta, hi ha més de 1.800 vagues, la conflictivitat provoca més de 300 morts, diverses fàbriques són ocupades per treballadors, els pagesos s’apropien de les terres i el partit socialista cada vegada té més força. El 1921 es crea el Partit Comunista Italià (Antonio Gramsci).
Al principi dels anys 20 hi ha una dominació d’una onada de revolució comunista a Itàlia, això els fa por a les classes dominants perquè podia passar, per tant hi ha una reacció de la burgesia industrial, de grans propietaris de terres, de classes mitjanes en contra del desordre obrer i de la pròpia monarquia, creuen haver trobat una solució transitòria en Benito Mussolini, aquests sectors socials el volen utilitzar com una eina i ell es deixa, per això aconsegueix arribar al capdavant del poder.
Benito Mussolini (1883-1945) Fill d’un ferrer i una mestra, és fill de petita burgesia. És un polític i prové de les files del partit comunista italià, va arribar a ser el director de L’Avanti, el gran diari italià, es va avançar i va saber que els mitjans de comunicació serien molt importants a partir del segle XX. És un fervent impulsor de l’entrada a la Guerra d’Itàlia, té una visió nacionalista i sempre va tenir clar que l’entrada a la Guerra s’havia de fer al costat dels Aliats, era un interventor d’esquerra, però l’experiència de la guerra el farà evolucionar cap a posicions més nacionalistes i deixarà la identitat de classe i prendrà la identitat nacional. Crea Il Popolo d’Italia el 1914. Al final de la Guerra crea el moviment polític: els Fasci di Combatimento (1919), amb això demana sufragi universal per les dones, nacionalització de bancs, anticlericalisme, etc. en realitat és un programa que es nota que va formar part d’un partit socialista, vol superar el sistema liberal. El 1921 funda el Partit Nacional Feixista, té molt d’èxit entre la gent d’ordre, a molts llocs acaben col·laborant amb terratinents per enfrontar-se al moviment obrer. El 1922 Mussolini entra la parlament. El 1922 comença el viatge cap a la construcció d’un Estat feixista, i es consolida el 1925. El 1922 es fa la “Marxa sobre Roma”, no va ser una manifestació massiva però va tenir dues virtualitats: l’escenificació, gent formada passant per molts pobles del país neutralitzant les vagues que hi havia (intervenció física); i el govern capta que Mussolini pot acabar sent una amenaça i demana al rei que establís l’Estat d’excepció, però no ho fa, ofereix a Mussolini esdevenir el president del Govern.
mtocavents Els membres del partit intenten controlar el territori, hi ha un moment en què el feixisme fa el salt, a la primavera de 1924 Giacomo Matteotti, un diputat socialista reformista que durant les intervencions del parlament denuncia que en les últimes eleccions hi havia hagut coaccions els feixistes per la violència, Matteotti desapareix, es troba el seu cos a Roma, una part dels parlamentaris marxa en senyal de protesta i Mussolini diu que assumeix políticament l’assassinat de Matteotti però no passa res, aquí és quan el feixisme guanya políticament a Itàlia.
LA REORGANITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA DE L’ESTAT (1925-26) Quan Mussolini puja al poder reestructura l’organització de l‘Estat, tot i que hi ha una continuïtat constitucional. Desfarà les institucions liberals.
- S’aproven les lleis feixistíssimes, posen les bases per aconseguir un canvi del país.
- S’inicia la construcció de l’Estat corporatiu.
- Es creen 22 corporacions corresponents a les principals activitats: agrari, industrial i serveis.
El projecte es va publicar en un ordenament corporatiu de l’Estat feixista, aquest ordenament es basa en basa en l’ús de símbols, la modernitat i l’organització del líder i les masses. S’organitza en representants de treballadors, d’empresaris i del Partit Nacional Feixista, després canviada a la Corporació Nacional, després al Consell Nacional de les Corporacions i després a la Cambra dels Fascis i de les corporacions (no va entrar en vigor, no hi va haver temps).
En la presa de decisions el paper que tenien els dirigents del Partit Nacional Feixista es centrava entre 1925 i 1939 en la política econòmica, la política social i la política exterior. El que potencia el Partit és el poder de l‘Estat, la batalla serà conquerir i controlar les estructures estatals. Crearà els prefectes, seran com uns governadors civils. Per tant es pretenia ocupar l’Estat i refer-lo en el sentit feixista.
POLÍTICA ECONÒMICA Hi ha un progressiu eixamplament de l’economia, s’impulsen les obres públiques, hi ha una gran orientació autàrquica, es desenvolupa la “Batalla del blat”, Mussolini pretenia que a partir de la mobilització de la població Itàlia pogués aconseguir autoabastir-se, la “Batalla pel prestigi monetari”, es vol arribar a un canvi de 90 lires per 1 lliura esterlina, en aquesta batalla no se li escapa a ningú que es pretén treure a Itàlia com a un país potent mundial i plantar cara als industrials, les classes dominants, els quals s’apropen a la política de Mussolini. L’intervencionisme comença abans però té un gran impuls a partir de la crisi del 29, es crearan dos instituts: institut mobiliari italià i institut per la reconstrucció industrial. Es crearan agències estatals.
POLÍTICA SOCIAL Tres aspectes: - Incidir sobre el quadre de relacions laborals, aplicant el corporativisme i negant el sindicalisme lliure. Una posició central i corporatiu de l’Estat negant el mtocavents - - sindicalisme lliure. El 1927 s’aprova la Carta de Treball que reforma les relacions laborals i s’adapta al nou estat corporatiu.
Repressió del moviment antifeixista. Es crea un tribunal estatal per jutjar delictes polítics i pot aplicar penes com la pena de mort o l’empresonament.
Dues de les víctimes van ser Antonio Gramsci i B. Croce.
Les relacions amb l’Església catòlica. Marca un canvi intern. El feixisme és un procés unitari, però hi ha dos cicles, abans de 1929 i després. Al mig hi ha l’acord amb l’Església, és un concordat que reforça el feixisme i li dóna recolzament. Mussolini acabarà claudicant la seu anticlericalisme perquè tindrà l’avantatge de ser el dirigent que tanca un acord i trenca amb la hostilitat que Itàlia havia tingut sempre amb l’Església, vol fer coincidir la identitat italiana amb l feixista, per tant no pot tenir un forat en quant a l’Església.
POLÍTICA EXTERIOR Mussolini té la obsessió i la convicció que la nova Itàlia feixista tindrà un paper protagonista a Europa i al món, sobretot als anys 30, comença una guerra colonial exitosa a Etiòpia el 1935. Mussolini vol construir una zona d’influència al Mediterrani , té illes gregues, Etiòpia i Líbia, acabaran conformant l’Àfrica oriental italiana i que acabarà amb la invasió d’Albània. Mussolini serà el guanyador de l’imperi però el líder serà el rei.
Itàlia participa en la Guerra Civil Espanyola des dels primers dies, hi envia 90.000 homes, la majoria infanteria.
4. L’ASCENS DEL FEIXISME A ALEMANYA LA REVOLUCIÓ ALEMANYA (1918-19) Hi ha un intent revolucionari del KPD, acaba malament, es constitueix la República de Weimar, tindrà una vida molt accidentada en bona part per les difícils condicions econòmiques de la guerra i per l’aïllament diplomàtic comercial. Torna a entrar en joc als anys 20. Els Freikorps seran les que reprimiran la revolució comunista del KPD.
La República de Weimar té 3 etapes: 1. 1918-1923. Hi ha una forta inestabilitat política i econòmica. El Canceller és Friedrich Ebert.
2. 1923-1928. Etapa d’estabilitat política i prosperitat econòmica. El Canceller Gustav Stresemann (Membre del “Partit Popular”, molt de dretes i molt nacionalista) sap conduir-lo cap a posicions força moderades. És l’artífex de la solució de la hiperinflació negociant la retirada del Ruhr, acabant amb la resistència passiva incentivada per anteriors governs, reprenent el pagament de reparacions i negociant amb els americans el pla Dawes. Com a ministre d’Afers Exteriors (només és Canceller un any) aconsegueix el reconeixement internacional d’Alemanya tenint un paper destacat en la Conferència de Locarno (1925) en què accepta les fronteres establertes en el Tractat de Versalles i és un dels artífexs del Pacte Briand-Kellogg amb el qual es renuncia a la guerra com a forma de resoldre conflictes internacionals. El 1926, mtocavents aconsegueix l’entrada l’Alemanya a la Societat de Nacions (per la porta gran ja que va ser admesa com a membre del Consell Permanent). El mateix any rep el Nobel de la pau compartit amb A. Birand.
3. 1928-1933. Crisi económica i tensions polítiques. El Canceller és Heinrich Brüning.
La inestabilitat política i econòmica duu a l’aparició del nacionalsocialisme, que posa en qüestió la república i justifica que l’enemic interior és el jueu.
El 1919 Anton Dexler crea el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), el 1921 Adolf Hitler s’hi posa al capdavant, es creen organitzacions paramilitars, primer les SA i després, el 1925, les SS prenen el relleu. El 1923 Hitler intenta fer un Putsch a Munic, surt malament i l’empresonen, escriu el Mein Kampf (la meva lluita) i es comença a crear la figura de Hitler.
Amb Hitler a la presó i en un cicle econòmic favorable s’atura el creixement del nazisme, però a partir del crac del 29 es disparen les afiliacions i els suports de la NSDAP i de Hitler, acaba essent el partit “Catch all Party”, atrapa-ho tot. La base clara seran els aturats i els pagesos, i quan arriba al poder els obrers, la petita burgesia, la gran indústria i les finances també li donen suport, sobretot per interessos econòmics propis.
A les eleccions de 1930 ja obté gairebé el 20% dels vots. El 1932 fa un salt important, mesos després es repeteixen les eleccions i baixa una mica i el 1933 guanya les eleccions amb majoria.
El president de la República, von Hindenburg, confia en Hitler per posar ordre al país i li passa la formació del govern a ell el 1932, la destrucció de la democràcia i la transformació del règim serà rapidíssima. El gener de 1933 Hitler és anomenat Canceller. Amb l’incendi del Raichtag per part dels nazis es suprimeixen les llibertats individuals. El Partit Catòlic Alemany no es va plantar, va votar una llei que donava tots els poders al Canceller i eliminava qualsevol possibilitat d’oposar-s’hi. El 1934 mor Hindenburg i Hitler s’autoproclama president i Führer (guia). Hi ha una pròpia destrucció de l’homogeneïtzació del seu partit, durant la Nit dels Ganivets Llargs (una purga política compresa entre el 30 de juny i el 2 de juliol de 1934) s’assassinen a molts dirigents de les SA, ja que eren els únics que encara podien frenar a Hitler.
A partir de 1933 hi ha una millora econòmica espectacular, l’Estat intervé molt en l’economia. Es redueix molt l’atur. Es controlen els preus i dels salaris, la despesa pública i el comerç exterior. Hitler es nega a pagar reparacions de guerra.
En la política exterior és molt agressiva, topa amb una actitud per part del conjunt de les potències europees que és tèbia, a partir de 1935 s’annexiona el Sarre, restableix el servei militar obligatori, el 1936 re-militaritza Renània, constitueix l’Eix Roma-Berlín, el 1938 s’annexiona Àustria i reclama els Sudets. A la Conferència de Munic s’aposta per deixar fer a Hitler i se li donen els Sudets. El 1939 s’envaeix Polònia. La Conferència de Munic és la fi per la república espanyola.
...

Tags: