tema 5 bh (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Biologia humana
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: HOMO AFRICÀ PLEISTOCÈ i HOMO HABILIS Definició d’Homo habilis L’espècie va ser definida en 1964 per L. S. Leakey, P. V. Tobias i J. R. Napier. Tobias al 1979 va demostrar que el llenguatge humà ja era possible fa 2 Ma ja que Homo habilis comptava amb les estructures neurològiques adequades per parlar, construïdes a sobre de les d’homínids anteriors, es va observar un augment relatiu de la mida cerebral i un patró de solcs en les zones que controlen el llenguatge. Tobias va proposar inicialment la hipòtesi de que l’augment de tamany i la reorganització del cervell tenien una retroalimentació positiva amb l’aparició de la complexitat en la cultura, es van trobar eines de pedra (supervivència). D’aquesta manera es va veure a Homo habilis com el més antic representant d’un nou nivell d’organització en la evolució del cervell dels Mamífers.
Indústria olduvaiana  eines de pedra Característiques de les restes Ledi- Geraru, 2.8 Ma, LD 350-1 Primer Homo. Cos mandibular esquerre amb corones i arrels (totals o parcials) de canines, el segon premolar i la tercera molar. Es considera Homo per trets com la inclinació de la símfisi i perquè els arcs comencen a ser paral·lels a la mandíbula.
Combina trets primitius d’Australopithecus (com la inclinació de la símfisi) i derivats observats a Homo posteriors (marge alveolar i inferior, cos més paral·lel i igual profunditat del cos a nivell de P3- M2 (en australopithecus és més fondo)). El cos anterior de la mandíbula el diferencia d’Homo habilis i Homo rudolfensis.
Holotipus d’Homo habilis: OH 24 Un holotipus és un exemplar que es creu el més representatiu. El OH24 juntament amb altres es van trobar a Olduvai (Tanzania).
Característiques que defineixen els primers homínids versus Australopithecus Crani: presenta una volta més alta i llarga. Hi ha un significatiu augment del volum cerebral X= 640 cm3 (510- 775), un 45,1% major respecte a Australopithecus africanus.
Menor robustesa en les estructures i menys cavitats en la base del crani. Menor amplada bizigomàtica, cara més petita, menor prognatisme i foramen màgnum més avançat.
Dentició: els músculs de la mandíbula son més petits, hi ha una reducció generalitzada de les estructures òssies masticatòries, disminució en tamany de la tercera molar i premolars inferiors arrodonits però no el·líptics. L’esmalt dental és més prim i l’arc dental més parabòlic.
Esquelet postcranial: mà curta amb gran musculatura i cert grau arborícola, que indica que potser buscaven refugi en els arbres. Omòplat més elevat que en nosaltres i més gran poder d’extensió del braç. Fèmur amb coll femoral curt i cap gran.
HOMO RUDOLFENSIS Al 1986, V.P Alexeev descriu alguns espècimens d’Homo habilis com pertanyents a una nova espècie anomenada Homo Rudolfensis.
Hi havia un crani en que la seva capacitat craniana era més gran que la de homo habilis però al 1986 es van adonar que tenia la mateixa antiguitat que homo habilis. La cara la tenia més plana i ampla. Esmalt més gruixut pel canvi de dentició.
Aquesta nova espècie que començava a estar estudiada es Rudolfensis. Veure taula. Rudolfensis era molt més alt però el pes no es podia estimar encara. En rudolfensis augmenta la capacitat craniana. Habilis perd la robustesa, la zona de pneumatització es mes lleugera però a rudolfensis es torna a trobar la robustesa. Habilis per definició té el torus supraorbitari poc marcat.
Al 99 es torna a trobar un altre crani a la zona del llac Turkana i veuen que s’assembla molt al rudolfensis. El frontal és molt més gran i la capacitat craniana també, l’anomenen Kenyanthropus platyops. Té mesures similars a afarensis i africanus però té la cara més ampla i aplanada i les peces dentals més petites. Hi ha diferents opinions, per a Leakey comparteix característiques amb KNM- ER 1470 i per a White moltes de les característiques són artefactes de la distorsió causada per l’expansió postmortem del díploe i per la compressió inferoposterior.
HOMO ERGASTER També vivia a l’Àfrica. Els torus son molt grans i la volta craniana també. La zona del zigomàtic no és tan gran com en rudolfensis. La troballa del KNM ER 15000 és el que ens permet establir unes definicions.
Si es mira l’esquelet es pot veure que es un nen ja que no té tots els ossos soldats. Quan es va fer l’estimació d’edat va resultar tenir 12 anys i una altura de 1,80m. Jaciments entre Est i Sud d’Àfrica. La capacitat craniana és molt més gran. El crani és aplanat (l’únic homínid que el té alt és sapiens), gruixut, grans arcs supraorbitaris (hi ha una fossa per darrere, sobresurten molt), occipital angulat, mandíbula robusta, dents més petites que habilis, robust però amb proporcions humanes.
Normalment es diu que després d’habilis va erectus, però realment no és així.
La cronologia d’ergaster no se sap correctament perquè es basa en la cronologia de sapiens. Hi ha algun autor que diu que ergaster es solapa amb els altres dos.
KNM ER 1808 és un esquelet on es va trobar en els ossos una porositat, una malaltia que deien que era deguda a un excés de vitamina A. Els aliments que porten més vitamina A són els òrgans (dieta a base de fetge) el que ens diu que probablement eren carronyaires (menjava el primer que arribava).
Es diu que habilis prové d’africanus. L’amplada de la base del crani en erectus encara és baixa.
DMANISI És un jaciment que es troba a Geòrgia i és el més antic en quant es surt d’Àfrica. Dmanisi es troba entre Europa i Àsia. Es va trobar excavant un monestir medieval i es va trobar una gran quantitat de fauna amb una antiguitat d’1,77 milions d’anys (comparació amb homo habilis, controvèrsia).
Es troben 4 cranis bastant sencers amb 600- 700 cc (controvèrsia amb ergaster i rudolfensis, torna a ser petita), alçada estimada d’1,55 m. Sembla que eren recol·lectors i caçadors de petits animals encara que també menjaven carronya de grans animals caçats per altres carnívors.
Tenim una de les mandíbules amb encara la regió anterior ampla, M1 és mes gran que M2 i M3.
Els arcs supraorbitals són molt marcats. D2700 no té els arcs tan marcats.
Es diu que hi ha trets combinats entre habilis i erectus en els cranis, el seu nom de moment és homo georgicus però encara no el situen. El 4t crani correspon a edentulous i només té una dent.
Té una gran importància perquè les dents li van caure en vida i l’alveolar es va reabsorbir.
Controvèrsia generada:  Abans de trobar les restes de Dmanisi la teoria existent sobre la sortida d’Àfrica: fa 1 Ma, capacitat craniana superior a 1000cc, el primer Homo fora d’Àfrica fou un Homo erectus, industria auxeliana.
Les restes trobades qüestionen aquestes teories: datació de 1,7- 1,8 Ma, capacitats cranianes de 600- 700 cc, restes catalogades com a Homo georgicus amb més similituds a Homo habilis que a Homo erectus. Indústria olduvaiana.
...