10. L'organització institucional de les Comunitats Autònomes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Profesor E.F.
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 05/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura dret constitucional I, de primer de dret a la UAB amb el professor Enric Fossas, de l'any 2017

Vista previa del texto

Dret Constitucional I 1º Dret UAB TEMA 10: L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES 10.1: LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES L’autonomia institucional de les CCAA en la Constitució L’autonomia institucional com a essència de l’autonomia política L’autonomia institucional és una de les bases de l’autonomia política. L’autonomia política és la capacitat que té un territori per autogovernar-se. Implica que l’exercici del poder polític dins d’un territori s’estructura a través del sistema de distribució de competències, s’estableix que una sèrie de competències passin de l’Estat central a ser competència de les institucions polítiques dels territoris autònoms de dins de l’Estat central.
Aquestes institucions constituïdes en les Comunitats autònomes poden desenvolupar polítiques pròpies dins del seu territori d’acord amb el sistema de distribució de competències.
Per desenvolupar aquestes competències o polítiques de les Comunitats autònomes necessiten institucions pròpies d’autogovern, òrgans legislatius, executius i judicials (si l’autonomia arriba fins al camp judicial).
La regulació de la Constitució de l’organització institucional de les Comunitats autònomes La Constitució fa una regulació molt poc densa de l’organització institucional de les Comunitats autònomes: remissió de la regulació als Estatuts d’autonomia.
La Constitució, donada aquesta transcendència, és conscient de la importància de l’autonomia i ho estableix en tres articles: 1 Dret Constitucional I - 147.2, apartat c) - 148.1.1 - 152.1 1º Dret UAB En els dos primers articles, és a dir, en el 147.2 i el 148.1.1 s’estableix l’autoorganització com a competència exclusiva de les Comunitats autònomes i remetre als Estatuts d’autonomia la regulació d’aquestes institucions. Fa una remissió normativa a una altra norma que ha de regular i estableix una reserva material a estatut, que seran els que regularan les institucions, amb el que ens dóna una de les dimensions de l’Estatut d’autonomia: que ha de ser una norma institucional bàsica d’una Comunitat autònoma.
Si anem a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, trobem que el títol 2 de l’Estatut és el dedicat a les institucions de la Generalitat, per tant, aquesta és la lògica: Constitució i Estatut.
La configuració de les institucions de les Comunitats autònomes com un sistema parlamentari Encara que la Constitució no fa una regulació externa de les institucions, el que fa és establir criteris d’homogeneïtat, uniformisme en la regulació de les institucions polítiques de les Comunitats autònomes.
A l’article 152.1 de la Constitució és un fa referència a les institucions de les Comunitats autònomes. Ho fa amb la lògica d’establir principis relacionals en les Comunitats autònomes, de manera que el seu sistema polític hagi de ser un sistema parlamentari.
Ens interessa un aspecte substantiu: la Constitució configura les institucions de les Comunitats autònomes com un sistema parlamentari.
Segons el tercer element, l’article 152.1, la Constitució literalment seria una norma només aplicable a un tipus de Comunitats autònomes, les constituïdes a partir de l’article 151 (Galícia, Catalunya, Andalusia i el País Basc), per tant, estaria limitat, però això no és així. En el desenvolupament econòmic, l’article 152.1 és aplicat a les 17 Comunitats autònomes, i amb singularitats també a Ceuta i Melilla.
En aquest article la Constitució estableix límits a la regulació de l’autonomia política i institucional de les Comunitats autònomes, que la Constitució imposa que el sistema de les Comunitats autònomes sigui un sistema parlamentari. Homogeneïtza el sistema de les Comunitats autònomes, amb el criteri del sistema parlamentari.
2 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Un sistema parlamentari és una forma d’organització de l’Estat en la que el President necessita la confiança activa o passiva del Parlament.
Les dimensions de l’autonomia institucional en la Constitució L’autonomia institucional arriba al camp governamental i administratiu, per tant, al poder legislatiu i executiu, però no arriba a l’administració de justícia. És a dir, hi ha dualisme en la configuració del Parlament, el govern i l’administració (estatal i autonòmic), no obstant, l’administració de justícia és competència exclusiva de l’Estat. No hi ha tribunals de les Comunitats autònomes, hi ha una única xarxa de jutjats i tribunals.
L’article 152.1 parla del Parlament autonòmic, del President i el Govern de la Comunitat, per tant, descriu un sistema parlamentari. Però també es parla d’un Tribunal superior de justícia.
Això no vol dir que sigui autònom, sinó que és un òrgan estatal, és un òrgan del poder judicial en el territori de la Comunitat autònoma.
Les tres institucions a les que fa referència l’article 152.1 són les institucions polítiques de la Comunitat autònoma. No són les úniques institucions, però la Constitució només es fixa en les polítiques.
La Constitució es fixa en els dos grans nuclis de l’autonomia política, el Parlament i el poder executiu i marca la forma com es relacionen.
El Parlament Té diferents noms segons les Comunitats autònomes, però només és qüestió de denominació.
- És escollit per sufragi universal, directe, per homes i dones que tinguin veïnatge administratiu dins de la Comunitat autònoma. El sistema del Parlament està regulat per l’abast que s’ha donat a la Llei Orgànica del règim electoral general, que s’aplica a tot el territori. Les Comunitats autònomes poden fer la seva llei electoral.
- Els Parlaments autonòmics són unicamerals, és un dels criteris d’unificació. El mateix criteri es produeix de que el mandat ha de ser de 4 anys, el nombre de membres varia amb criteris com per exemple la població.
- L’organització dels Parlaments segueix la lògica del Congrés dels diputats. El Parlament té la funció administrativa, funció de formar govern per procediment d’investidura o d’elecció del President de la Comunitat autònoma.
Cal afegir una qüestió amb un cert interrogant, el que afecta a l’Estatut dels parlaments autonòmics. Ens hem de fixar en dues qüestions dins d’aquest estatut: la inviolabilitat i la immunitat dels parlamentaris.
3 Dret Constitucional I 1º Dret UAB A Catalunya pot passar que els parlamentaris no tinguin inviolabilitat, que el fiscal consideri que no entren dins del contingut d’inviolabilitat.
El President autonòmic És elegit per l’assemblea entre els seus membres, i és responsable políticament davant de l’assemblea. El President ha de comptar amb la confiança del Parlament, que es pot expressar en la majoria de casos a través del procediment d’investidura.
Preeminència pel President de la Comunitat. Pot elegir i cessar els membres del govern i decidir si es presenta una moció de censura o una qüestió de confiança. El President dirigeix la política del consell de govern, ostenta la representació de la Comunitat autònoma i la representació de l’Estat en la Comunitat autònoma.
El Govern - Té funcions administratives i de direcció política - És nomenat i cessat pel President - S’estructura en Parlaments - Té potestats normatives, que no corresponen al President del Govern, sinó que corresponen al Govern com a òrgan col·legiat. Dins d’aquestes en destaquem: o Reglaments (potestat normativa ordinària del govern) o Decret llei o Decret legislatiu La Constitució i les institucions obliguen a que la forma de govern de les Comunitats autònomes sigui un sistema parlamentari.
10.2: LA DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈNCIES ENTRE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I L’ESTAT Ordenació normativa de la distribució de competències Com s’articula jurídicament el sistema de distribució de competències? En qualsevol Estat amb autonomia política, descentralització, etc. un dels temes bàsics és com es distribueix l’exercici del poder polític, és a dir, com es denomina qui fa determinada funció dins d’un determinat territori. Cal establir un sistema per articular el pluralisme polític institucional, establir el sistema de distribució de competències entre l’Estat central i les 4 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Comunitats autònomes o Estats membres, i aquesta és una de les tasques bàsiques de la Constitució.
Models de distribució de competències a) El primer model és el dels EUA, que constitueixen el primer Estat federal modern. En la seva Constitució opten per establir de forma taxativa les competències de la federació.
La Constitució estableix les competències que corresponen als òrgans federals única i exclusivament. El que no correspon d’acord amb la Constitució als òrgans de la federació queda en mans dels Estats membres.
b) La Constitució italiana obre l’anomenat Estat regional o Estat de les autonomies regionals. La Constitució determina les competències que poden assumir les regions autònomes. Allò no previst expressament queda dins de l’òrbita estatal. És l’invers dels Estats Units, del model federal.
c) L’antecedent immediat a la història constitucional d’Espanya és la Constitució de la segona república espanyola. La Constitució de 1931, que obre l’autonomia regional dins del constitucionalisme espanyol. Segueix una lògica original, per una banda manté la lògica federal, fixa les matèries exclusives de l’Estat i les matèries compartir des de l’Estat. Però estableix una modificació important, que serà recollida posteriorment en la Constitució de 1978, que diu que les matèries no previstes les recollirà l’Estatut d’autonomia, i les que l’Estatut no ha recollit com a pròpies, un cop aprovat, queda en mans de l’Estat. La regió autònoma només té les matèries que de forma taxativa ha incorporat al seu estatut.
d) En la Constitució de 1978 juguem amb les dues lògiques, un model federal pur i un model regional pur. L’article 149 dóna una llista de competències exclusives de l’Estat, però hi ha un altre article, el 148, on llista les matèries que les Comunitats autònomes podran assumir. Per tant, es presenta un contrast. En origen era rellevant perquè la Constitució preveia la creació de dos tipus de Comunitats autònomes: les plenes, que històricament ja havien expressat la seva voluntat d’autogovern, i podien constituir el seu àmbit competencial sobre allò establert a l’article 149. Però en el 148 el constituent dóna la ocasió a altres comunitats per a que accedeixin a un règim autonòmic amb un grau d’autogovern inferior, que es mou dins de la llista de matèries que estableix l’article 148. La Constitució preveu que al cap de 5 anys puguin ampliar el seu camp competencial cap a les primeres, que només tindran com a límit el 149. Actualment, l’articulació competencial es troba en l’article 149 com a límit de totes les Comunitats autònomes.
5 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Però el model no s’articula només a la Constitució, també s’articula a l’Estatut d’autonomia, que és la norma que fixa les competències de cada Comunitat autònoma.
El que no està a l’Estatut és competència estatal. En determinats moments hi poden incidir altres normes, com les normes competencials extraestatutàries. Aquí es situen les disposicions previstes a l’article 150 de la Constitució, on es situa la llei marc, la llei d’harmonització i la llei de delegació i transferència.
Per tant, les normes que regulen la distribució de competències es troben a: 1. La Constitució 2. L’Estatut d’autonomia de cada comunitat 3. Les normes competencials extraestatutàries Hi ha altres normes que hi poden tenir incidència, tot i no ser exclusivament competencials.
Criteris d’articulació La competència reflecteix el conjunt de funcions que les normes d’articulació de competències atribueixen a l’Estat o a una Comunitat autònoma sobre una determinada matèria. Cal ordenar el poder polític en situacions de descentralització i ho fa articulant competències i funcions en relació a una matèria.
a) Matèria És l’objecte de la competència, un sector de la vida social o política. Les matèries plantegen alguns problemes, perquè quan es planteja un conflicte de competències, el primer que cal determinar és a quina matèria fa referència, quines normes articula. És una tasca complexa i planteja molts problemes. Un d’ells és que no determina les concretes submatèries que entren dins del seu nom. La segona part del problema és que hi ha matèries que tenen eficàcia horitzontal, és a dir, que hi ha matèries que fan referència a un bloc de matèries, i això pot fer que hi hagi una matèria que és competència exclusiva de la Comunitat autònoma, però topa amb competències horitzontals que són exclusives de l’Estat. Per tant, no sabem què entra exclusivament dins de la matèria, i pot topar amb altres competències que té l’Estat.
Per tal de resoldre el problema, el legislador de la Comunitat autònoma necessita concretar què hi ha dins de la matèria perquè l’Estat no li absorbeixi competències.
6 Dret Constitucional I 1º Dret UAB b) Funcions en el desenvolupament de la matèria les funcions que inclou la competència des de la perspectiva jurídica poden ser legislatives, reglamentàries i executives. Una competència exclusiva vol dir que l’Estat té el control de les tres funcions que inclou la competència. Amb això el que passa és que la majoria de competències són de règim compartit, que l’Estat i la Comunitat autònoma tenen funcions en el desenvolupament de la matèria. No obstant, la participació de l’Estat estarà sempre amunt.
Però hi ha una altra possible situació, que és la situació de competència concurrent, que la caracteritza que tant l’Estat com la Comunitat autònoma tenen la totalitat de funcions del desenvolupament de la matèria. Es dóna només en un camp, i és en el camp de la cultura.
a) Legislatives - Bàsica - De desenvolupament b) Reglamentàries - Normatius o jurídics - Organitzatius c) Executives L’Estat, llavors, pot tenir només competències en la legislació bàsica, i la resta queda dins del camp de l’autonomia. Aquí entra un altre problema, i és distingir el que és bàsic del que no ho és.
Conflictes de competència entre l’Estat i Comunitats autònomes Tots els sistemes descentralitzats tenen problemes a l’hora de determinar si una competència correspon a l’Estat o a una Comunitat autònoma. El conflicte és natural, és una conseqüència, perquè el conflicte no és altra cosa que una diferència entre l’Estat i una Comunitat autònoma en la interpretació de les normes que articula el règim d’una matèria. És a dir, que l’Estat considera que dins de la seva competència entra que pugui regular una altra matèria, fa una interpretació per la competència horitzontal. La Comunitat autònoma fa una interpretació diferent i interpreta que té competència exclusiva sobre una determinada matèria que l’Estat interpreta que li correspon. I aquí és on entra el conflicte.
7 Dret Constitucional I 1º Dret UAB Per donar resposta a com es resol el conflicte, cal partir de dos breus consideracions: 1. Per resoldre aquest conflicte hi ha mitjans polítics i jurisdiccionals. Els mitjans polítics normalment actuen prèviament a la creació de la norma. L’altra opció és acudir als tribunals, en principi, al tribunal constitucional, però pot incidir la jurisdicció contenciós-administrativa.
2. La solució del conflicte anirà condicionada per la naturalesa jurídica de la norma o acte objecte del conflicte, i aquí s’obté una totalitat que permet distingir: a) Si el conflicte afecta a una llei o norma amb rang de llei, el procediment per a resoldre’l és el del recurs d’inconstitucionalitat, procediment que a més té ja reconeguda una singularitat de matèria competencial, que es troba recollida en l’article 33.2 de la LOTC.
b) Si no té rang de llei, el procediment per resoldre’l és: a. Si Estat i Comunitat autònoma un i altre consideren que són competents per a realitzar la jurisdicció, és justament el procediment del conflicte positiu de competències.
b. Si un i altre consideren que no tenen la competència, el procediment s’anomena del conflicte negatiu de competències. Es resoldria amb el competències.
8 procediment del conflicte negatiu de ...

Comprar Previsualizar