Globalització (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología + Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Medi ambient i societat
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Umukie Bosch Altimiras Medi ambient i Societat Globalització GLOBALITZACIÓ Fordisme Fordisme: Producció en sèrie per aconseguir més eficiència. S’organitza el treball. Cadenes de muntatge per generar un producte estandarditzats (en aquella època, un 600, que era un cotxe que se’n van produir molts i molta gent en va poder comprar), ara actualment un bolígraf BIC.
S’entra a la producció en sèrie.
Aquesta producció aconsegueix que els béns de consum estàndards tinguin un preu més baix, més assumible. S’aconsegueixen molts productes, el preu del producte baixa i per tant els mateixos treballadors es poden permetre comprar el producte (cicle tancat).
El turisme neix d’una producció suficient elevada que permet que els treballadors tinguin vacances. Amb les vacances creix el consum.
El tema de la moda neix post-fordisme. Abans només hi havia moda d’estiu ii moda d’hivern.
Convé tenir els mercats a prop del lloc de producció, tenir-hi també els treballadors a prop.
L’agricultura està en decadència.
Economia d’escala, a la SEAT li interessava tenir allà mateix els productors del tapís pel seient del cotxe, el que produïa les manetes,... perquè el transport era car.
Economia d’escala: Tenir el que et compra i el que et produeix molt a prop de tu.
Post-Fordisme El segle XX acaba amb un model de producció totalment diferent.
Tenim molts productes diferents per un mateix ús (moltes marques i tipus de cotxe, molts tipus de rellotges,.......) Transformem el sistema i això provoca una crisi econòmica en diversos sectors.
Procés de desindustrialització perquè cau aquesta manera que teníem de produir.
La industria tèxtil cau perquè segueix produint un producte estandarditzat.
Canvia degut a les noves tecnologies que aporten la comunicació, el transport i la robòtica.
El cost baixa en picat degut al transport, i es pot canviar tot el procés de producció.
Com que el transport costa menys, la mà d’obra acaba essent el més costós i conseqüentment es canvia la mà d’obra per tecnologia o es busca una mà d’obra més barata.
S’elimina part del procés de producció, perquè ara ja no és necessari degut a l’ús de les tecnologies.
Se separa i es fragmenta el procés de producció. Vol dir que li és viable tenir els productors dispersos. No es necessita concentrar totes les etapes de producció en una mateixa zona.
Re-localització industrial.
Reduïm els estocs i es fabrica en funció de la demanda que es té.
Concentració descentralitzada ja que es pot produir allà on es vulgui, però els centres de decisió i finances estan concentrats són els que ho pensen.
Ara s’ha externalitat. Abans a les indústries hi havia els despatxos per passar comptes i blabla i hi havia la producció. Actualment, hi ha oficines financeres que són les que porten aquests números.
S’ha de tenir en compte la contaminació que ha produït una producció, el degradament del medi ambient. Això també s’ha externalitat.
El sector servei s’ha convertit en el majoritari ja que també hi ha una indústria potent. Els sector primari, secundari i terciari és un conjunt, les fronteres entre un i l’altre són ambigües.
Inclòs trobem una indústria cultural (productors de cinema,...) Aquest sistema té però un centre direccional. A les ciutats es troben els centres direccionals.
CONCEPTE DE GLOBALITZACIÓ La globalització és el conjunt de processos diversos alhora al llarg del planeta, de manera positiva i negativa davant de la població mundial. Parlem sobretot d’economia.
Hi ha hagut una revolució en la comunicació i el transport, que ha permès la globalització.
La globalització no ens fa iguals, ni homogenis. És una fluïdesa d’activitat econòmica i cultural arreu. Interacciona en tot al territori.
Definició 1: Intensificació de relacions socials a escala mundial que uneixen localitats llunyanes de manera que els esdeveniments locals estan conformats per esdeveniments que tenen lloc a molts quilometres de distància i viceversa.
No és només internalització (vendre quelcom a tot el món) sinó un procés qualitatiu d’integració funcional de les activitats econòmiques i no-econòmiques.
El futur d’un territori està condicionat o depèn d’una decisió global i viceversa.
Internalització: Relacions que depassen àmbits nacionals i estatals.
Mundialització: Sinònim de globalització.
El que passa en un territori concret, és molt important arreu degut a la globalització.
Hi ha factors ambientals que condicionen les inversions en un lloc o un altre. Quan la situació és global, el màrqueting determinarà aquesta decisió.
Hi ha globalització cultural? Hi ha un cert límit, tots anem vestits semblants. Però si mirem les notícies hi ha molta fent que no vesteix igual, han sortit col·lectivitats culturals amb més força que mai.
Tots busquem la identitat dins un món global.
A nivell polític hi ha homogeneïtzació? La globalització financera està per sobre la política d’estats. Quina poca força tenen els estats, no? Per això surten com a alternativa els moviments socials que avisen a l’estat.
...