Tema 3. Risc i incertesa (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 3
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 3: Risc i incertesa 1. Introducció La incertesa que acompanya els fenòmens és un obstacle per a la gent. No sabem ni quan, ni com, ni quines conseqüències tindran els riscos.
Quan ens referim a incertesa no nomes ens referim als fenòmens naturals i tecnològics, sinó que també hem de tenir en compte la vessant humana i social (molt poc estudiades però importants).
“Error humà” Concepte que utilitzarem per a persones que haurien d’haver actuat d’una certa manera i no ho van fer (sobretot en fenòmens tecnològics).
2. Les diferents dimensions de la incertesa Manca de coneixement o informació sobre el que passarà en un determinat procés.
 Incertesa mètrica: Fa referència a la manca de dades o a la seva mala qualitat. Pot ser que no tinguem un registre històric, que el sistema d’informació sigui poc exhaustiu.
 Incertesa temporal: Poca capacitat de predir els fenòmens futurs. S’ha de fer amb mètodes estadístics. Cal saber dades del passat.
o Exemple: període de retorn VS % de probabilitat (gràfic). Mitjançant dades d’estació d’aforament. Projectem dades de períodes de retorn i obtenim i obtenim les dades per a saber que passarà al futur. Molt important per les infraestructures de defensa de les inundacions.
 Incertesa estructural: Fa referència al grau de complexitat dels fenòmens i les interaccions entre diferents components. Normalment el més complex és la interacció home màquina, la majoria d’accidents tecnològics venen per aquesta interacció. Ex: Txernobil.
 Incertesa translacional: Grans problemes a l’hora de comunicar resultats ja que son incerts. A la gent li agrada tenir resultats i respostes clars, això passarà i això no! La gent també tolera fatal la controvèrsia dins de grups de científics.
o Exemple: concepte de probabilitat d’ocurrència, si és 1 cop cada 100 anys, ens sembla que fins d’aquí 100 anys no passarà, però no és cert, sinó que fins d’aquí 100 anys hi ha una probabilitat d’un 1%.
3. El progrés del coneixement La discrepància entre paradigmes (que donen lloc a comunitats científiques) i realitat de vegades és tant gran que es produeix una revolució científica. Ex: passar de la física clàssica de Newton a Einstein.
La creença moderna ens ha ajudat molt a reduir incertesa.
4. La incertesa en la ciència normal i la ciència post-normal Podemos entender la Ciencia Postnormal por medio de un diagrama, donde los ejes son «incertidumbres del sistema» y «riesgos de la decisión». Cuando ambos son bajos, nos encontramos con la Ciencia Aplicada, la rutina solucionadora de problemas como la ciencia Normal. Cuando son medios, tenemos la consultoría profesional, cuyos ejemplos son el caso del ingeniero veterano: aunque su trabajo está basado en la ciencia, siempre deben tratar con incertidumbres, y sus errores pueden ser costosos o incluso letales. Se ha creído alguna vez que los problemas ambientales y políticos en general podían ser gestionados a este nivel, pero los grandes temas del cambio climático o las diversas formas de polución muestran que el diseño de marcos normativos y la implementación de políticas debe con frecuencia ser realizado antes de que todos los hechos que se prevén se hayan manifestado.
Quan la gravetat del problema i el grau d’incertesa és molt elevat necessitem totes les eines possibles, com el coneixement popular o etnoecologia (intenta reculli el coneixement dels pobles indígenes).
La ciència normal i la ciència post-normal1 no són contradictòries, sinó complementàries.
1 Ciència post-normal: Tratando de caracterizar una metodología de investigación que sea apropiada para las condiciones contemporáneas. El caso típico es cuando «los factores son inciertos, hay valores en disputa, los riesgos son altos y las decisiones urgentes». En tales circunstancias, tenemos una inversión de la distinción tradicional entre hechos científicos objetivos, duros, y valores subjetivos, blandos. Ahora nos encontramos con decisiones políticas conducidas por valores que son duras en varios sentidos, y para las cuales los aportes científicos son irremediablemente blandos.
...