Tema 15 : El divorci : Procés de dol (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia de la Família
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  15.  EL  DIVORCI:  PROCÉS  DE  DOL   La   separació   o   divorci,   com   a   ruptura   vincular,   produeix   en   la   parella   una   sensació   de   fracàs.  (tan  el  que  trenc,  com  el  que  és  abandonat).   No  hi  ha  mesures  estructurals  per  ajudar  a  superar  a  les  persones  que  es  divorcien.   Judith  Walleistein:   El  divorci  és  una  experiència  de  risc  perquè  genera  un  canvi.  Provoca  supressió  de  punts   de  referència  i  la  desesperació  momentània  de  les  línies  de  desenvolupament.   La   parella   i   els   fills   poden   reaccionar   de   forma   normal   o   patològica,   en   funció   de   la   seva   estructura,  de  l’ambient  familiar  previ  i  el  desenvolupament  del  procés  de  separació.   El  divorci  genera  un  patiment  en  la  parella  i  els  fills  perquè  es  trenca  l’equilibri.   El   divorci     no   és   un   trastorn,   no   genera   patologia.   Els   símptomes   que   apareixen   s’elaboren   a  partir  de  la  personalitat  i  del  seu  nivell  d’evolució.   PROCÉS  DE  DOL   Qualsevol  separació  és  una  pèrdua.  I  com  a  pèrdua  genera  un  procés  de  dol.   Fases:   • Pèrdua   • Protesta   • Desesperança   • Desafecció  (dius  que  no  t’importa)   • Reintrojecció   DEFENSES  MANÍAQUES     • Control   • Triomf  i  menyspreu   • Fugida  cap  endavant   • Negació  de  la  pèrdua  i  el  dolor   • Aparellament  forçat     DEFENSES  OBSESIVES   1     • Reparació  repetitiva   • Mal  provocat   • Dubtes   • Culpa   FASES  DEL  DIVORCI   1. La  decisió  de  divorciar-­‐se.  Pot  ser  molt  llarga  (mesos  o  anys)  o  pot  durar  segons.   Aquesta  és  la  fases  de  pensar  i  consultar.   2. Plantejament   de   la   ruptura.   La   situació   es   verbalitza.   Un   membre   de   la   parella   li   comunica  a  l’altre.   3. Separació.   4. Desvinculació.  Quan  un  no  es  sent  tan  atrapat,  quan  es  desvincula  i  ja  no  sent  res   (dolor,  ràbia...)   IMPACTE  DEL  DIVORCI   El  procés  de  desvinculació  és  entre  2  i  4  anys.   A   vegades   les   reaccions   no   apareixen   fins   al   cap   de   15   anys   d’haver-­‐se   divorciat   .   Apareix   un   temor.   S’observa   en   un   60%   de   les   dones   que   han   viscut   una   ruptura   familiar.   Efecte   dormit:   Por   a   repetir   la   mateixa   situació,   quan   li   apareix   la   possibilitat   de   tornar-­‐se  a  emparellar.   Meta-­‐  anàlisis.  Aneto  y  Keith  (1991).  Els  fills  que  han  viscut  un  divorci  presenten  més   problemes  de  comportament,  tan  psicològic  com  cognitiu.   Riscos   a   tenir   problemes   patològics   (mostres   britàniques)   29%   nens   i   21%   nenes.   (Estats  Units)  35  %  dels  nens  i  nenes.   IMPACTE  DEL  DIVORCI  EN  ELS  FILLS   1. Comporta  un  patiment  pels  fills.   2. No  hi  h  un  trastorn  ni  quadre  clínic  específic  del  divorci.   3. Els  nenes  es  troben  amb  problemes  addicionals  als  propis.   4. La  transició  de  la  separació  pot  ser  molt  estressant.     FACTORS  QUE  PODEN  AFAVORIR  L’ADAPTACIÓ  DELS  FILLS   2     1. Reconeixement  i  acceptació  de  la  ruptura.  És  important  explicar  als  fills  el  que  està   passant,  d’una  manera  adaptada.   2. Establir   certa   distància   per   preservar   la   identitat   i   poder   manipular   la   inevitable   angustia  que  es  produirà.  El  problema  és  dels  pares  i  la  reparació  és  de  la  parella   no  dels  fills.  S’ha  de  poder  separar  els  fills  del  problema.   3. Elaboració  de  la  pèrdua  total  o  parcial  d’alguns  dels  progenitors,  especialment  en   els  cassos  on  la  custodia  no  serà  compartida.   4. Elaboració   dels   sentiments   de   ràbia   contra   els   pares   i   d’autoculpabilització.   Els   nens  mostren  tendència  a  culpabilitzar-­‐se.   5. Acceptació  de  que  el  divorci  és  definitiu.   6. Acceptació  de  si  mateix  com  una  persona  capaç  d’estimar  i  de  ser  estimada.   FAMÍLIA  RECONSTITUIDA   El  fet  de  que  existeixi  el  divorci,  ha  permès  que  les  persones  puguin  refer  i  començar   de  nou  la  seva  vida.   TEMA  16.   ENTREVISTA  DE  PARELLA  I  FAMÍLIA   Objectius  bàsics:   -­‐ Contenció   de   les   ansietats   de   la   parella   o   la   família   per   saber   que   és   el   que   passa.  Així  podrem  establir  una  bona  aliança.   -­‐ Diagnòstic.  Entendre  el  que  li  passa  al  pacient.   -­‐ Tractament.  Intervenir  i  ajudar.   Diagnòstic:   Necessari  donar  un  espai  i  temps  per  crear  un  bon  clima:   -­‐ Primera  entrevista.   -­‐ Segona  i  següents  entrevistes.   -­‐ Devolució.   El  treball  ha  de  ser  conjunt  (psicòleg-­‐pacients)   Tractament:   -­‐ Individual   -­‐ Parella   3     -­‐ Família   -­‐ Objectius   del   tractament   que   pactes   amb   la   família   d’una   manera   molt   Tenim:   entenedora   (sense   tecnicismes).   Cal   donar   una   estabilitat   en   el   tractament   a   través  del:   Marc  de  treball:   -­‐ Setting   -­‐ Ritmes  de  les  sessions   Característiques:   -­‐ Indicacions  i  límits  per  realitzar  la  teràpia.   -­‐ Inici  de  la  sessió.  Important  marcar  com  començar  la  sessió.   -­‐ Delimitació  de  les  àrees  de  discussió.   -­‐ Establiment  d’una  relació  de  treball.  Vincle  de  treballs  o  aliança  terapèutica.  La   parella  o  família  confia  amb  tu.   -­‐ Utilització  de  la  contratransferència.   -­‐ Temors  del  terapeuta.   -­‐ Interès  per  la  parella  o  la  família.  S’han  de  sentir  acollits  pel  terapeuta.  Veure   que  el  psicòleg  té  un  interès  per  ells.   -­‐ Tolerància  i  acceptació.   -­‐ Neutralitat.   -­‐ Empatia.   Intervenció:   -­‐ Actitud  de  disponibilitat  i  atenció.   -­‐ Silenci.   -­‐ Intervencions  verbals.         4     ...