Dret Tributari, Temes 10-13 (2018)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura Dret Tributari
Profesor A.
Año del apunte 2018
Páginas 38
Fecha de subida 05/03/2018
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10-13: IRPF ÍNDEX:                   Normativa aplicable Naturalesa, objecte i àmbit d’aplicació Àmbit temporal Fet imposable Contribuent i residencia habitual. Entitats en règim d’atribució de rendes. Individualització de la renda.
Unitat familiar. Tributació conjunta Base imposable Rendiments del treball personal Rendiments del capital Rendiments d’activitats econòmiques Guanys i pèrdues patrimonials.
Integració i compensació Base liquidable Determinació de la quota íntegra Quota líquida Quota diferencial Gestió de l’impost Annexes 1. NORMATIVA REGULADORA - Llei 35/2006 de 28 de novembre, de l’IRPF i modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la renda de no residents i sobre el Patrimoni. LIRPF.
- RD 439/2007 de 30 de març, que aprova el Reglament de l’Impost sobre l’IRPF. RIRPF.
2. NATURALESA, OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ (ARTS 1-4 LIRPF) 2.1 NATURALESA (Art 3 LIRPF) Per als subjectes passius residents a Espanya és un impost que reuneix les següents característiques: Impost personal i directe que grava (segons els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat), la renda de les persones físiques, d'acord amb les seves circumstàncies personals i familiars (subjectiu).
En el sistema tributari espanyol, l'IRPF és l'impost personal, progressiu i subjectiu per antonomàsia. Segons fixa la Llei Orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les CCAA (d'ara endavant, LOFCA), l'última modificació de les quals important es va produir mitjançant la Llei 22/2009, és un impost cedit parcialment a les CCAA. Les CCAA tenen potestat normativa sobre la part de l'IRPF cedida, que abasta a la tarifa autonòmica, deduccions i al mínim personal i familiar.
2.2 OBJECTE (Art. 2 LIRPF) És un impost que grava la denominada “renda mundial” del contribuent. Així, constitueix el seu objecte la renda del contribuent, entesa com la totalitat dels seus rendiments, guanys i pèrdues patrimonials i les imputacions de renda establertes per la llei, amb independència del lloc on s'haguessin produït i qualsevol que sigui la residència del pagador.
L'impost grava la capacitat econòmica del contribuent, entesa aquesta com la totalitat de la renda que obté al llarg del període impositiu. Es reconeix que existeix un mínim personal i familiar, que no pot ser sotmès a gravamen (Arts. 56-61 LIRPF).
2.3 ÀMBIT D’APLICACIÓ (ART 4 LIRPF) L'IRPF s'aplicarà en tot el territori espanyol, sense perjudici dels règims tributaris forals de Concert i Conveni Econòmic, del País Basc i Navarra. S'han de tenir en compte les especialitats existents per a Canàries, Ceuta i Melilla.
3. ÀMBIT TEMPORAL (ART 12-14 LIRPF) El període impositiu és l'any natural, és a dir, s'allarga des del dia 1 de gener al dia 31 de desembre. Se sotmeten a gravamen de forma acumulada totes les rendes obtingudes durant aquest període pel contribuent. Amb caràcter general, l'impost es reportarà l'últim dia del període impositiu (31 de desembre de cada any) (Art. 12 LIRPF).
No obstant això, s'interromp el període impositiu general, produint-se la meritació anticipada, en cas de mort del declarant en qualsevol dia diferent al 31 de desembre. En aquest cas, el dia de la defunció acaba el període impositiu, que haurà durat, per tant, des del dia 1 de gener fins al dia de la defunció (Art. 13 LIRPF) És molt important que els diferents components de la renda es gravin en el període en el qual la llei considera que han de ser gravats. Per això, existeixen normes molt estrictes sobre la imputació temporal de la renda (Art. 14 LIRPF).
1. FET IMPOSABLE (ART 6-7 LIRPF) 1.1 Rendes subjectes (Art 6.1 i 6.2 LIRPF) El fet imposable està constituït per “l'obtenció de renda pel contribuent”. Per tant, en cada període impositiu el contribuent tributarà segons la quantitat i categories de la renda obtinguda.
Aquesta renda s'integra de diferents elements que conjuntament formen la base imposable de l'impost. Segons la LIRPF, componen la renda del contribuent i, en conseqüència, són rendes subjectes: a) Rendiments del treball b) Rendiments del capital (mobiliari i immobiliari) c) Rendiments d’activitats econòmiques (empresarials i professionals) d) Guanys i pèrdues patrimonials (increments i disminucions de patrimoni) e) Les imputacions de renda que s’estableixin per llei La renda s'entendrà obtinguda pels subjectes passius, contribuents, en funció de l'origen o font de la mateixa, qualsevol que sigui, el règim econòmic del matrimoni (Art. 11 LIRPF). La imputació als subjectes passius s'estudiarà en tractar cadascun dels diferents components de la renda.
1.2 Rendes no subjectes (Art 6.4 LIRPF) A més d'enumerar les rendes subjectes, la LIRPF realitza una delimitació negativa del fet imposable, regulant els supòsits de no subjecció i les exempcions.
En efecte, no totes les rendes que percep una persona física estan subjectes a l'impost. Així, són rendes no subjectes els increments de patrimoni obtinguts a títol lucratiu que estan subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions.
1.3 Exempcions (Art 7 LIRPF) L'enumeració comprèn hipòtesis molt diferents: a) Les prestacions públiques extraordinàries per actes de terrorisme i les pensions derivades de medalles i condecoracions concedides per actes de terrorisme.
b) Ajudes de qualsevol classe percebudes pels afectats pel VIH regulades en el RDL 9/1993 de 28 de maig.
c) Pensions reconegudes en favor d'aquelles persones que van sofrir lesions o mutilacions amb ocasió o com a conseqüència de la Guerra Civil 1936-1939.
d) Indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys físics o psíquics a persones, en la quantia legal o judicialment reconeguda. L'exempció es limita a indemnitzacions per danys físics o psíquics, quedant per tant excloses les corresponents a danys materials. I només aconsegueix la quantia legal o judicialment reconeguda. Les quanties legals de la indemnització en els accidents de trànsit es fixen en els barems de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Segur en la Circulació de Vehicles a Motor (Reial decret-Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre).
També estan exemptes les indemnitzacions pel mateix tipus de danys derivades de contractes d'assegurança d'accidents, amb les següents excepcions (és a dir, en aquests casos no existeix exempció): que les seves primeres haguessin pogut reduir la base imposable o ser considerades com a despesa deduïble en la determinació del rendiment net de l'activitat econòmica realitzada per l'assegurat e) Les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador estan exemptes en la quantia establerta amb caràcter obligatori en l'Estatut dels Treballadors, en la normativa reglamentària de desenvolupament i en la normativa reguladora de l'execució de sentències (Art. 276 et seq. Llei Procediment Laboral), sense que pugui considerar-se com tal l'establerta en virtut de conveni, pacte o contracte. A aquests efectes, s'entén que no hi ha hagut acomiadament o cessament del treballador quan el subjecte passiu anés contractat novament per la mateixa empresa o per una altra empresa vinculada a aquella en els tres anys naturals següents a l'efectivitat de l'acomiadament o cessament (Art. 1 RIRPF).
La Llei 3/2012, de 6 de juliol de 2012, de Mesures Urgents per a la Reforma del Mercat Laboral, va establir dues importants novetats en aquesta norma, tots dos amb efectes del dia 12 de febrer de 2012 (data d'entrada en vigor del Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral).
En primer lloc, en els supòsits d'acomiadaments col·lectius realitzats de conformitat amb el que es disposa en l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, o produïts per les causes previstes en la lletra c) de l'article 52 del citat Estatut; sempre que, en tots dos casos, es deguin a causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o per força major, quedarà exempta la part d'indemnització percebuda que no superi els límits establerts amb caràcter obligatori en l'esmentat Estatut per a l'acomiadament improcedent. En segon lloc, en l'acomiadament improcedent la indemnització exempta serà: - Per als contractes formalitzats des d'aquesta data: 33 dies de salari per any de servei, amb un límit de 24 mensualitats.
- Per als contractes formalitzats abans d'aquesta data, s'estableix un doble mòdul: 45 dies de salari per any de servei, per a la part del temps de prestació de serveis anterior al 12 de febrer de 2012; i a raó de 33 dies de salari per any de servei pel temps de treball posterior.
L'import indemnitzatori resultant no podrà ser superior a 720 dies de salari, tret que del càlcul de la indemnització pel període anterior al 12 de febrer de 2012 resultés un nombre de dies superior, en aquest cas s'aplicarà aquest com a import indemnitzatori màxim, sense que dit importi pugui ser superior, en cap cas, a 42 mensualitats.
En virtut de la Llei 26/2.014, de 27 de novembre, de reforma fiscal de l'IRPF i la data del qual d'entrada en vigor és el 01/01/2.015, en les indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador, la quantia d'indemnització exempta al fet que es refereix aquesta lletra tindrà com a límit la quantitat de 180.000 euros.
f) Prestacions reconegudes al subjecte passiu per la Seguretat Social o per les entitats que la substitueixin, com a conseqüència d'incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa. Queden subjectes les prestacions de la Seguretat Social per incapacitat permanent total o parcial.
També queden exemptes les prestacions reconegudes als professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms per les mutualitats de previsió social que actuïn com a alternatives a aquest règim especial. Ha de tractar-se de prestacions idèntiques a les previstes per a la incapacitat permanent o gran invalidesa de la Seguretat Social. L'excés tributarà com a rendiment del treball.
g) Les pensions per inutilitat o incapacitat permanent del règim de classes passives (funcionaris) sempre que la lesió o malaltia inhabiliti per complet al perceptor per a tota professió o ofici.
h) Prestacions d'orfandat, per fills a càrrec i per naixement.
Les prestacions familiars per fills a càrrec són les regulades en el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social: Són prestacions socials a favor de famílies que no aconsegueixen uns determinats nivells de renda. L'exempció es refereix a les diverses prestacions regulades en la citada normativa, tant les corresponents a la modalitat contributiva com la no contributiva (menors de 18 anys, o majors d'aquesta edat i afectats per una minusvalidesa en un grau igual o superior al 65%).
També les pensions i els havers passius d'orfandat i a favor de néts i germans, menors de vinti-dos anys o incapacitats per a tot treball, percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives. Les mateixes prestacions reconegudes als professionals no integrats en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors autònoms per les mutualitats que actuen com a alternatives al règim de la SS.
Les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat, així com les prestacions públiques per maternitat percebudes de les Comunitats Autònomes o entitats locals.
i) Quantitats percebudes d'institucions públiques per l'acolliment de persones amb discapacitat, o majors de 65 anys o menors, sigui en la modalitat simple, permanent o preadoptiu o les equivalents previstes en els ordenaments de les Comunitats Autònomes: Es tracta dels supòsits d'acolliment contemplats en l'Art.172 i seguents CC. Perquè aquestes quantitats es considerin exemptes cal que qui les pagui sigui una Institució Pública, i qui les percebi sigui la persona que aculli el minusvàlid o major de 65 anys o menor.
No existeix limitació de quantia. També les ajudes econòmiques atorgades per institucions públiques a persones amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65% o majors de 65 anys per finançar la seva estada en residències o centres de dia, sempre que la resta de les seves rendes no excedeixin del doble de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM any 2012: 7.455,14 € anuals).
j) Beques públiques i beques concedides per les entitats sense finalitats lucratives acollides a la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. (B.O.I. 24-12-2002). Han de ser beques obtingudes per cursar estudis reglats, tant a Espanya com a l'estranger, en tots els nivells i graus del sistema educatiu, siguin concedides per ens públics o entitats sense ànim de lucre.
També quan aquestes beques són per a la recerca, així com les atorgades als funcionaris i altre personal al servei d'Administracions públiques i al personal docent i investigador de les universitats (Art. 2 RIRPF estableix els requisits i quantitats màximes exemptes).
En virtut de la Llei 26/2.014, de 27 de novembre, de reforma fiscal de l'IRPF, s'afegeixen com a exemptes aquelles beques concedides per les fundacions bancàries regulades en el Títol II de la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d'estalvis i fundacions bancàries en el desenvolupament de la seva activitat d'obra social.
K) Les anualitats per aliments percebudes dels pares en virtut de decisió judicial. Estan exemptes en ser cobrades pels fills o per compte dels fills. El contribuent que les satisfaci aplicarà les escales de l'impost sobre la base liquidable general separant aquestes prestacions, d'una banda, i per l'altre costat, la resta de la base liquidable.
l) Els premis literaris, artístics o científics rellevants, així com els premis Prínceps d'Astúries. Es tracta de premis que han de reunir certes condicions i es publiquen en el BOE. Aquests premis han de referir-se només a premis literaris, científics o artístics, no podent aplicar-se a premis corresponents a actuacions rellevants en altres camps. L'exempció de cada premi en concret ha de ser declarat expressament pel Director del Departament de Gestió Tributària de la AEAT (Art.
3 RIRPF).
M) Ajudes a esportistes d'alt nivell. Estan exemptes les ajudes de contingut econòmic a esportistes d'alt nivell que tinguin residència a efectes fiscals a Espanya, ajustades als programes de preparació establerts pel Consell Superior d'Esports amb la Federacions Esportives espanyoles o el Comitè Olímpic o Paralímpic. Español. (Art. 4 RIRPF estableix les condicions per a l'exempció, fixant un límit de 60.100 euros anuals).
N) Prestacions de desocupació en modalitat de pagament únic. Estan exemptes les citades prestacions sempre que es destinin a les finalitats que assenyala el Reial decret 1044/1985. Tals finalitats són: - La integració del treballador en societats laborals o cooperatives de treball associat; - El desenvolupament d'una activitat econòmica en règim d'autònom.
Per a l'aplicació de l'exempció és necessari mantenir durant cinc anys les participacions en les entitats citades o, si escau, l'activitat com a treballador autònom.
Amb efectes 1 de gener de 2013, el Reial decret Llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i estímul al creixement i de creació d'ocupació, va establir que estarien exemptes íntegrament les prestacions per desocupació en la modalitat de pagament únic, sense cap límit (anteriorment existia un límit quantitatiu).
Ñ) Rendiments positius del cabdal mobiliari procedents de les assegurances de vida, dipòsits i contractes financers a través dels quals s'instrumentin els Planes d'Estalvi a llarg termini: Estaran exempts sempre que el contribuent no efectuï disposició alguna del capital resultant del Pla abans de finalitzar el termini de cinc anys des de la seva obertura. Qualsevol disposició del citat capital o l'incompliment de qualsevol altre requisit dels previstos en la disposició addicional vintena sisena d'aquesta Llei abans de la finalització d'aquest termini, determinarà l'obligació d'integrar els rendiments al fet que es refereix el paràgraf anterior generats durant la vigència del Pla en el període impositiu en el qual es produeixi tal incompliment (article 7 ñ) i Disposició addicional vintena sisena segons redacció atorgada per la Llei 26/2.014, de 27 de novembre).
Anteriorment, en aquesta lletra ñ) s'establia una exempció per als premis d'atzar. No obstant això, La Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries va suprimir amb efectes 1 de gener de 2013 aquesta exempció i va establir un gravamen especial (20%) per a aquests premis, fins ara exempts. Estaran exempts del gravamen especial els premis l'import dels quals sigui igual o inferior a 2.500 € (Disposició addicional trentena tercera a la LIRPF).
O) Gratificacions extraordinàries per missions de pau o humanitàries de qualsevol naturalesa satisfetes per l'Estat espanyol que responguin a l'acompliment de la missió de pau o humanitària; així com les indemnitzacions o prestacions satisfetes pels danys personals que els membres d'aquestes missions haguessin sofert durant les mateixes (Art. 5 RIRPF).
P) Rendiments per treballs a l'estranger: Estan exempts els rendiments del treball fins a una quantia màxima de 60.100 euros anuals, sempre que es compleixin els següents requisits: a) Que els treballs es realitzin per a una empresa no resident a Espanya o un establiment permanent radicat a l'estranger. b) Que al territori on realitza el treball s'apliqui un impost de naturalesa idèntica a l'IRPF i no sigui un paradís fiscal (Art. 6 RIRPF).
Q) Indemnitzacions satisfetes per les Administracions públiques per danys personals a persones com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.
R) Prestacions percebudes per enterrament o sepeli, amb el límit de l'import total de les despeses incorregudes.
S) Ajudes econòmiques a les persones que hagin desenvolupat Hepatitis C, com a conseqüència de tractament en l'àmbit del sistema sanitari públic. S'estableix l'exempció per una sola vegada i per un import de 18.030,36 euros. (Art. 2 llei 14/2002, de 5 de juny).
T) Les rendes derivades de l'aplicació d'assegurances que cobreixin exclusivament el risc d'increment d'interès variable dels préstecs hipotecaris destinats a l'adquisició de l'habitatge habitual, regulats en la Llei 36/2003.
U) Les indemnitzacions previstes en la legislació estatal o autonòmica per compensar la privació de llibertat en els supòsits contemplats en la Llei 46/1977 d'Amnistia.
V) Les rendes derivades de la constitució de rendes vitalícies assegurades resultants de plans individuals d'estalvi sistemàtic regulats en la disposició addicional 3 LIRPF (Assegurances de vida individuals en els quals tomador, assegurat i beneficiari sigui el mateix contribuent).
W) Els rendiments del treball derivats de prestacions percebudes per persones amb discapacitat en forma de renda (plans de pensions) i de les aportacions a patrimonis protegits.
En funció de la modificació legal introduïda per la Llei 26/2.014, de 27 de novembre, estaran exemptes fins a un import màxim anual de tres vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples. Igualment estaran exempts, amb el mateix límit que l'assenyalat anteriorment, els rendiments del treball derivats de les aportacions a patrimonis protegits al fet que es refereix la disposició addicional divuitena d'aquesta Llei X) Prestacions econòmiques públiques vinculades al servei, per a cures de l'entorn familiar i d'assistència personalitzada que es derivin de la Llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència).
Y) Els dividends i participacions en beneficis amb el límit d'1.500 € (s'exclouen de l'àmbit d'aquesta exempció els distribuïts per Institucions d'Inversió Col·lectiva). Se suprimeix aquesta exempció en virtut (article de la Llei 26/2.014, de 27 de novembre).
Z) Les prestacions i ajudes familiars percebudes de qualsevol de les Administracions Públiques, ja siguin vinculades a naixement, adopció, acolliment o cura de fills menors.
Finalment, assenyalar que, a través de la citada Llei 26/2.014, de 27 de novembre, es va estipular l'exempció de determinats rendiments del treball en espècie que, en l'anterior regulació, no tenien la consideració de tals rendiments del treball en espècie: a) Els lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en cantines o menjadors d'empresa o economats de caràcter social. Tindran la consideració de lliurament de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d'empresa les fórmules indirectes de prestació del servei la quantia del qual no superi la quantitat que reglamentàriament es determini.
b) La utilització dels béns destinats als serveis socials i culturals del personal emprat. Tindran aquesta consideració, entre uns altres, els espais i locals, degudament homologats per l'Administració pública competent, destinats per les empreses o ocupadors a prestar el servei de primer cicle d'educació infantil als fills dels seus treballadors, així com la contractació, directa o indirectament, d'aquest servei amb tercers degudament autoritzats, en els termes que reglamentàriament s'estableixin.
c) Les cosines o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits: - Que la cobertura de malaltia aconsegueixi al propi treballador, podent també aconseguir al seu cònjuge i descendents.
- Que les cosines o quotes satisfetes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna de les persones assenyalades en el paràgraf anterior. L'excés sobre aquesta quantia constituirà retribució en espècie.
d) La prestació del servei d'educació preescolar, infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat i formació professional per centres educatius autoritzats, als fills dels seus empleats, amb caràcter gratuït o per preu inferior al normal de mercat.
i) Les quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el servei públic de transport col·lectiu de viatgers amb la finalitat d'afavorir el desplaçament dels empleats entre el seu lloc de residència i el centre de treball, amb el límit d'1.500 euros anuals per a cada treballador.
També tindran la consideració de quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el citat servei públic, les fórmules indirectes de pagament que compleixin les condicions que s'estableixin reglamentàriament.
f) El lliurament als treballadors en actiu, de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, d'accions o participacions de la pròpia empresa o d'altres empreses del grup de societats, en la part que no excedeixi, per al conjunt de les lliurades a cada treballador, de 12.000 euros anuals, en les condicions que reglamentàriament s'estableixin.
2. EL CONTRIBUENT I RESIDENCIA HABITUAL (ART 8-11, 72 LIRPF) 5.1 Són contribuents per aquest impost: a) Les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en territori espanyol.
Són totes les persones físiques que obtinguin rendiments subjectes a l'impost i que tinguin la seva residència habitual en territori espanyol. Per tant, el concepte de residència habitual és la clau per determinar si una persona física ha de tributar o no a Espanya per aquest impost.
Aquests contribuents seran gravats per la seva renda mundial o totalitat de la renda que obtinguin, amb independència del lloc (territori espanyol o estranger) en què s'hagin generat, i qualsevol que sigui la residència del pagador (Art. 2 LIRPF).
Concepte de residència habitual (Art. 9 LIRPF). S'entén que existeix residència habitual en els següents casos: - Quan el contribuent romangui més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència es computen les absències temporals o esporàdiques, tret que demostri haver residit durant 183 dies en un altre Estat.
- O bé, quan no havent residit a Espanya 183 dies, radiqui a Espanya el seu nucli principal o la base de les seves activitats empresarials o professionals o els seus interessos econòmics, de forma directa o indirecta.
L'Art. 9 LIRPF estableix com a complement a l'anterior una presumpció "iuris tantum" de residència habitual. En aquest sentit, es presumeix que existeix residència habitual en territori espanyol quan resideixin habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin del contribuent.
b) Les persones de nacionalitat espanyola, el seu cònjuge no separat legalment i fills menors d'edat residents habitualment a l'estranger, donada la seva condició de ser membres de missions diplomàtiques, consulars o titulars de càrrecs o ocupacions oficials.
A titulo de reciprocitat, no es consideren contribuents aquells ciutadans estrangers que resideixin a Espanya per les mateixes raons.
Una vegada s'hagi conclòs que el subjecte passiu té la seva residència habitual a Espanya, haurà de determinar-se en quines CCAA es concreta aquesta residència habitual (Art. 72LIRPF).
S'entén que la residència habitual es troba en la Comunitat Autònoma on una persona física: - Hagi romès més dies del període impositiu. Excepte prova en contrari, això es considera produït on radiqui el seu habitatge habitual.
- Si no és possible determinar l'anterior permanència, on tingui el seu principal centre d'interessos, que es considera el lloc on obtingui la major part de la seva base imposable de l'IRPF.
- Si no és possible determinar la residència d'acord amb els anteriors criteris, una persona física es considerarà resident on tingués la seva última residència declarada a l'efecte de l'IRPF.
5.2. Entitats en règim d'atribució de rendes (Art. 8.3 LIRPF) No tindran la consideració de contribuent en l'IRPF les societats civils (amb o sense personalitat jurídica), herències jacents, comunitats de béns i altres entitats al fet que es refereix l'art.
35.4 LGT. Les rendes corresponents a les mateixes s'atribuiran als socis, hereus, comuneros o partícips, respectivament, d'acord amb l'establert en la Llei de l'IRPF sobre el règim d'atribució de rendes.
No obstant això, amb la nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre, no tindran la consideració de contribuent les societats civils no subjectes a l'Impost de societats.
5.3. L'obtenció de la renda pel contribuent: individualització de la renda (Art. 11 LIRPF) Cada modalitat de renda (treball, activitats econòmiques,…) s'entendrà obtinguda pels contribuents en funció de la seva procedència o font, sent irrellevant el règim econòmic del matrimoni. Així: - Els rendiments del treball s'atribueixen a qui hagi generat el dret a percebre'ls - Els rendiments del capital (mobiliari i immobiliari) s'atribueixen als qui siguin titulars dels elements patrimonials, béns o drets dels quals provinguin.
- Els guanys i pèrdues patrimonials també s'imputen al titular del ben o dret dels quals provinguin.
Segons la Llei 26/2.014, pel que fa a aquestes regles d'atribució dels rendiments del capital i dels guanys patrimonials, com hem dit, s'atribuiran als contribuents que siguin titulars dels elements patrimonials, béns o drets, que provinguin aquests rendiments segons les normes sobre titularitat jurídica aplicables en cada cas i en funció de les proves aportades per aquells o de les descobertes per l'Administració.
Si escau, seran aplicable les normes sobre titularitat jurídica dels béns i drets de les disposicions reguladores del règim econòmic del matrimoni, així com en els preceptes de la legislació civil aplicables en cada cas a les relacions patrimonials entre els membres de la família. La titularitat dels béns i drets que conforme a les disposicions o pactes reguladors del corresponent règim econòmic matrimonial, siguin comuns a tots dos cònjuges, s'atribuirà per meitat a cadascun d'ells, tret que es justifiqui una altra quota de participació.
Quan no resulti degudament acreditada la titularitat dels béns o drets, l'Administració tributària tindrà dret a considerar com a titular a qui figuri com a tal en un registre fiscal o uns altres de caràcter públic.
3. CONCEPTE D’UNITAT FAMILIAR. TRIBUTACIÓ CONJUNTA (ART 82-84 LIRPF) Una “unitat familiar” és un conjunt d'individus units per determinats vincles de parentiu que si ho desitgen poden optar per la tributació conjunta. I això a pesar que l'IRPF es refereix, en general, a cada persona física considerada individualment.
6.1. Modalitats d'unitat familiar (Art. 82 LIRPF) L'article 82 configura dues modalitats d'unitat familiar: - Unitat familiar en cas de matrimoni. És la composta pels cònjuges no separats legalment i, si els hi hagués, els fills menors d'edat (de menys de 18 anys). Aquesta regla general té dues excepcions: a) Aquells fills que, amb el consentiment dels pares, visquin independentment b) els fills majors d'edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada.
- Unitat familiar en els casos de separació legal, o quan no existeixi vincle matrimonial. És la família formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o un altre i que reuneixin els anteriors requisits (és el supòsit de pare o mare solters, vidus, divorciats o separats legalment, que convisquin amb els fills menors o incapaços).
6.2. Tributació conjunta. (art. 83-84) Regla general: consisteix en la tributació individual dels contribuents, formin o no parteix d'una unitat familiar, que convisquin al mateix domicili.
Regla opcional: la LIRPF contempla la possibilitat que els individus que formin una unitat familiar puguin tributar conjuntament si així ho desitgen. És suficient amb que tots ells optin per aquesta possibilitat perquè s'acumulin tots els rendiments i rendes, amb el següent règim: - Ningú pot formar part de dues unitats familiars al mateix temps.
- La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent a la situació existent a 31 de desembre de cada any.
- L'opció per la tributació conjunta ha de dur-se a terme per tots els membres de la unitat familiar. De manera que prou que un d'ells present declaració individual perquè tots els altres l'hagin de presentar individualment.
- No es requereix formular declaració expressa, prou que es present declaració conjunta.
- L'opció per la tributació conjunta en un any determinat no vincula en exercicis posteriors. Ara bé, l'opció és irrevocable per al període impositiu una vegada ha finalitzat el termini reglamentari de declaració.
- Les rendes obtingudes pels membres de la unitat familiar es gravaran de manera acumulada.
- A més, implica la submissió conjunta i solidari de tots els membres de la unitat familiar a l'impost, sense perjudici del dret a prorratejar entre si el deute tributari.
4. BASE IMPONIBLE (ART 15 LIRPF) La base imposable de l'IRPF està constituïda per l'import de la renda del contribuent. Es determinarà, amb caràcter general, aplicant el mètode d'estimació directa.
Per a la determinació de la base imposable es procedirà pel següent ordre: 1. Es qualificaran i quantificaran les rendes conformement al seu origen (rendiments del treball, del capital,…). Els rendiments nets s'obtindran per diferència entre ingressos computables i despeses deduïbles, i els guanys i pèrdues patrimonials, per diferència entre els valors de transmissió i adquisició.
2. S'aplicaran les reduccions que, si escau, corresponguin per cada classe de renda.
3. S'integraran i compensaran les diferents rendes, segons el seu origen.
4. Es classificaran com a renda general o de l'estalvi. El resultat d'aquestes operacions dóna lloc a la base imposable general o de l'estalvi.
5. Sobre la base imposable s'aplicaran les reduccions per atenció a situacions de dependència i envelliment i pensions compensatòries, la qual cosa donarà lloc a la base liquidable general i de l'estalvi.
6. No se sotmetrà a tributació la renda que no excedeixi de l'import que es correspon amb el mínim personal i familiar.
5. RENDIMENTS DEL TREBALL PERSONAL (ART 17-20 LIRPF) Rendiments íntegres del treball: + Rendiments dineraris + Rendiments en espècie + Rendiments irregulars (70%, generats en més de 2 anys) - Despeses deduïdes Rendiment net del treball - Reducció per Rtos. Treballs = Rendiment net reduït.
8.1. Rendiments íntegres del treballo Art. 17.1 LIRPF: “Es consideraran rendiments íntegres del treball totes les contraprestacions o utilitats, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que derivin, directa o indirectament, del treball personal o de la relació laboral o estatutària i no tinguin el caràcter de rendiments d'activitats econòmiques”.
D'aquesta definició podem destacar les següents notes o característiques: 1. El treball ha de prestar-se per compte d'altri.
2. Són rendiments que provenen, directa o indirectament, de la realització de treballs personals: a) Són retribucions típiques que deriven directament de la realització d'un treball personal: la percepció de sous, pagues extraordinàries, quantitats percebudes en concepte de despeses de representació, plusos, premis, dietes, etc.
b) En ocasions la vinculació entre el rendiment i el treball és indirecta: quanties rebudes en concepte de pensió de jubilació (que es tracta d'una prestació diferida del treball personal), prestacions per desocupació, pensions viduïtat, etc.
3. Inclou les retribucions dineràries i en espècie, sempre que siguin conseqüència d'una relació laboral.
4. Al seu apartat 1º, l'article 17 estableix que “s'inclouran en particular”: a) els sous i salaris b) les prestacions per desocupació c) les remuneracions en concepte de despeses de representació d) les dietes i assignacions per a despeses de viatge, excepte els de locomoció i estada en establiments d'hostaleria amb els límits que reglamentàriament s'estableixin; e) les contribucions o aportacions satisfetes pels promotors de plans de pensions.
En conseqüència, les dietes i assignacions per a viatges que pagui l'ocupador són rendiments de treball a l'efecte de l'IRPF. Solament queden exceptuades de gravamen les quantitats fixades en l'Art. 9 del RIRPF. Tota quantitat que superi els màxims establerts en aquesta norma està obligada a tributar i ha de ser objecte de la corresponent retenció a compte. Vegeu Annex 2.
Distingeix el RIRPF entre: 1. Despeses de locomoció 2. Despeses de manutenció i estada 3. Trasllat del lloc de treball a municipi diferent 4. Quantitats percebudes pels components dels jurats i membres de les Taules Electorals 5. L'art. 17.2 LIRPF estableix una sèrie de rendiments del treball per expressa decisió legal: Rendiments assimilats als del treball. Aquest article contempla una relació addicional de conceptes que es consideraran també com a rendiments del treball i l'especial naturalesa del qual podria donar lloc, d'una altra manera, a discussions sobre la seva inclusió o no en la definició general de rendiments del treball continguda a l'apartat primer. A títol d'exemple: - Pensions percebudes dels règims públics de la Seguretat Social - Prestacions percebudes pels beneficiaris de Planes de Pensions - Quantitats que s'abonin, per raó del seu càrrec, als diputats espanyols al Parlament Europeu, als diputats i senadors de les Corts Generals, als membres de les assemblees legislatives autonòmiques, regidors, etc.
- Rendiments derivats d'impartir cursos, conferències, etc.
- Pensions compensatòries rebudes del cònjuge i les anualitats per aliments, sense perjudici del que es disposa en l'article 7 d'aquesta Llei 8.2. Retribucions en espècie (Arts. 42-43 LIRPF) L'art. 17.1 LIRPF contempla específicament les retribucions en espècie, o no monetàries. Les retribucions en espècie no es produeixen exclusivament en els rendiments del treball, però és el rendiment on tenen una major importància.
L'art. 42 LIRPF les defineix de forma succinta, assenyalant que: “Constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, encara quan no suposin una despesa real per qui les concedeixi”.
És precisament en aquestes “finalitats particulars” on radica la línia divisòria entre el que és i no retribució del treball. Quan aquests béns i serveis s'utilitzen pel subjecte passiu amb l'exclusiva finalitat d'atendre necessitats de l'empresa en la qual presta els seus serveis no estarem en presència d'una retribució en espècie, sinó de l'ocupació d'un element afecte a la corresponent activitat en benefici d'aquesta activitat.
Així, si una empresa posa un automòbil a la lliure disposició d'alguns dels seus directius o treballadors qualificats constitueix retribució en espècie. Per contra, si aquest mateix automòbil és utilitzat per un treballador exclusivament per a desplaçaments motivats pel treball no és retribució en espècie.
Si el pagador lliurament al contribuent importis en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, drets o serveis, la renda es qualifica de dinerària (Art. 42.1, paràgraf 2º).
La major peculiaritat d'aquestes rendes és la seva manera d'imputació a la base imposable del seu perceptor: Rendiment íntegre del treballo = valor de la retribució en espècie + ingressos a compte (Art. 43.2 LIRPF).
8.3. Valoració de les retribucions en espècie (Art. 43 LIRPF) La retribució en espècie té una dificultat i és que es fa precís “prèviament” valorar el servei o bé que s'ha rebut gratuïtament o a preu inferior al de mercat.
Per realitzar la seva valoració es recorre a tres sistemes diferents: - Valoració objectiva de les retribucions més comunes - Cost que la retribució té per al pagador - Valor de mercat, com a criteri general, per a les retribucions no previstes de manera específica en la Llei.
A) UTILITZACIÓ D'HABITATGE. (ART. 43.1.1º.A LIRPF) En el cas d'utilització d'habitatge, tant si es tracta d'habitatge arrendat a un tercer per l'ocupador, com si és propietat de l'ocupador: 10% del valor cadastral, o el 5% si el valor cadastral està revisat. Mentre no existeixi valor cadastral, o no hagi estat notificat, s'aplicarà del 5% al 50% del valor a l'efecte de l'IP. Aquest valor tindrà com a límit màxim el 10% de les restants contraprestacions del treball.
La nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre, ha introduït la següent modificació: En el cas d'immobles localitzats en municipis en els quals els valors cadastrals hagin estat revisats o modificats, o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general, de conformitat amb la normativa cadastral, i hagin entrat en vigor en el període impositiu o en el termini dels deu períodes impositius anteriors (en l'anterior regulació estava fixat a partir de 01/01/1.994), el 5 per cent del valor cadastral –en lloc del 10%-.
La Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries, va modificar aquest apartat a) en el sentit que només en el cas d'utilització d'un habitatge que sigui propietat del pagador, s'aplicaran sobre el valor cadastral els percentatges abans assenyalats. En el cas d'utilització d'un habitatge que no sigui propietat del pagador, es tindrà en compte el cost per al pagador, inclosos els tributs que gravin l'operació. La valoració resultant no podrà ser inferior a la qual hagués correspost d'haver aplicat la regla anterior dels percentatges.
La Llei 16/2012 va afegir a la LIRPF la disposició transitòria 24ª, que fixa, només per a l'exercici 2013 del IPRF, el següent: quan l'habitatge no sigui propietat del pagador, es podrà seguir valorant conforme al règim anterior, sempre que l'entitat ocupadora ja vingués satisfent els rendiments en espècie en relació amb aquest habitatge amb anterioritat a 4 d'octubre de 2012.
B) AUTOMÒBILS (ART. 43.1.1º.B LIRPF) Per al cas en què les retribucions és espècie consisteixin en el lliurament o cessió d'ús d'un vehicle automòbil, s'estableixen les següents regles: - En el cas de lliurament, que el treballador es converteix el propietari del vehicle, es valorarà pel preu d'adquisició per a l'empresa, inclosos els tributs que gravin l'operació (IVA, Imposat sobre Determinats Vehicles de Tracció Mecànica, ITP).
- En el supòsit de cessió d'ús, sense que el treballador adquireixi la propietat, l'import de la retribució en espècie es calcularà aplicant el 20% anual al cost d'adquisició per a l'empresa, impostos inclosos. Si el vehicle no és propietat de l'empresa, el 20% s'aplica sobre el valor de mercat que correspondria al vehicle si fos nou.
- En el cas d'ús del vehicle i posterior lliurament al treballador, es valora la utilització d'acord a la regla anterior. El lliurament posterior es valora a preu de mercat del cotxe usat al moment del lliurament, però tenint en compte l'ús anterior, de manera que no s'imputi a la mateixa persona un import superior al valor del vehicle.
- En el cas de la utilització o lliurament de vehicles automòbils: La valoració resultant es podrà reduir fins a en un 30 per cent quan es tracti de vehicles considerats eficients energèticament, en els termes i condicions que es determinin reglamentàriament (novetat introduïda per la Llei 26/2.014, de 27 de novembre).
c) EN CAS DE PRÉSTECS AMB TIPUS D'INTERÈS INFERIOR AL LEGAL DELS DINERS (Art.
43.1.1º.c LIRPF), la retribució en espècie es calcularà per la diferència entre l'interès pagat per l'empleat i l'interès legal dels diners vigents en el període.
d) Prestacions en concepte de manutenció, hostalatge, viatges de turisme i similars; cosines o quotes d'assegurances i quantitats per estudis tant del subjecte passiu o d'altres persones lligades al mateix per vinculo de parentiu (Art. 43.1.1º.d LIRPF). La valoració d'aquestes prestacions es fa pel cost per a l'empresa o pagador, inclosos els tributs que gravin l'operació.
e) Aportacions a Planes de Pensions i sistemes alternatius en favor dels empleats o treballadors de l'empresa (Art. 43.1.1º.i LIRPF). Es valoren pel seu import i no s'exigeix ingrés a compte.
f) Quan el rendiment del treball en espècie sigui satisfet per empreses que tinguin com a activitat habitual la realització de les activitats que donen lloc al mateix (Art. 43.1.1º.f LIRPF), la valoració no podrà ser inferior al preu ofert al públic del bé, dret o servei que es tracti. En aquest cas, es prescindeix dels criteris generals de valoració de les retribucions en espècie quan l'empresa que retribueix als seus empleats ho faci amb béns o serveis que es corresponen amb la seva activitat habitual.
A més d'aquests supòsits de valoració contemplats en l'art. 43 LIRPF, existeixen altres conceptes que també constitueixen rendiments del treball, com poden ser, per exemple, els xecs de gasolina i cistelles de Nadal. En aquest sentit, l'article 43.1 també disposa que qualsevol altra retribució en espècie la valoració de la qual no estigui contemplada específicament es computarà pel seu valor normal al mercat.
En l'art. 42.2 de la Llei s'estableixen una sèrie de supòsits que no tenen la consideració de rendiments del treball en espècie (per exemple: els cursos de reciclatge que pagui l'empresa als seus treballadors; el menjar servit en menjadors de l'empresa; els béns rebaixats en economats de l'empresa; l'ús de béns socials, culturals i d'esbarjo; la prestació del servei d'educació, des de preescolar fins a batxillerat i formació professional, als fills dels seus empleats, quan l'ensenyament és gratuït o per preu inferior al normal de mercat; etc.).
Hem de destacar com a relativa novetat (introduïda a partir de l'1 de gener de 2010 pel Reial decret-llei 6/2010, de 9 d'abril, de mesures per a l'impuls de la recuperació econòmica i l'ocupació), que tampoc tenen la consideració de rendiments del treball en espècie les quantitats satisfetes a les entitats encarregades de prestar el servei públic de transport col·lectiu de viatgers amb la finalitat d'afavorir el desplaçament dels empleats entre el seu lloc de residència i el centre de treball, amb el límit d'1.500 €/any per a cada treballador. També quan es paguen a través de fórmules indirectes, com pot ser el pagament a través de targetes.
8.4. Rendiments irregulars del treball personal (Art.18) Dins dels rendiments íntegres és necessari incloure els rendiments irregulars, és a dir, aquells el període dels quals de generació és superior a 2 anys i no s'obtenen de forma periòdica i recurrent. Ara bé, per evitar els excessos de progressivitat, la normativa de l'IRPF estableix l'aplicació de percentatges reductors sobre el rendiment íntegre, abans de deduir les despeses que correspongui i d'integrar i compensar aquests rendiments amb els restants, dins de la part general de la base imposable.
Es preveu la reducció del 30% amb caràcter general (disminució d'aquest percentatge del 40% vigent amb anterioritat a l'actual 30 % amb efectes a partir del 2.015, gràcies a la modificació introduïda per la Llei 26/2.014, de 27 de novembre).
8.5. Rendiment net del treball: despeses deduïbles i reduccions El rendiment net del treball és el resultat de disminuir el rendiment íntegre en l'import de les despeses deduïbles (Art. 19.1 LIRPF).
8.6. Despeses deduïbles L'art. 19.2 LIRPF estableix que dels rendiments íntegres del treball podran deduir-se com a despesa exclusivament els següents conceptes: a) Les cotitzacions a la Seguretat social o mutualitats generals obligatòries de funcionaris (MUFACE, ISFAS, MUGEFU).
b) Quantitats abonades per drets passius (funcionaris). Les detraccions per drets passius (concepte aquest l'abast del qual mai s'ha definit amb precisió i que, per això, podria donar lloc a múltiples interpretacions).
c) Les cotitzacions als col·legis d'orfes o entitats similars.
d) Les quotes satisfetes a sindicats, sense límit. També les satisfetes a Col·legis professionals quan la col·legiació tingui caràcter obligatori, en la part que correspon a les finalitats essencials d'aquestes institucions i amb el límit quantitatiu establert a nivell reglamentari (500 € anuals) (Art. 10 RIRPF).
e) Les despeses de defensa jurídica derivats directament de litigis suscitats en la relació del contribuent amb la persona de la qual percep els rendiments, això és de l'entitat per la qual treballa, amb el límit de 300 €/anuals.
f) S'afegeix, amb la nova Llei 26/2.014, una nova despesa deduïble en concepte de “altres despeses diferents dels anteriors” per import de 2.000 € Tractant-se de contribuents aturats inscrits en l'oficina d'ocupació que acceptin un lloc de treball que exigeixi el trasllat de la seva residència habitual a un nou municipi, en les condicions que reglamentàriament es determinin, s'incrementarà aquesta quantia, en el període impositiu en el qual es produeixi el canvi de residència i en el següent, en 2.000 euros anuals addicionals. Tractant-se de persones amb discapacitat que obtinguin rendiments del treball com a treballadors actius, s'incrementarà aquesta quantia en 3.500 euros anuals.
Aquest increment serà de 7.750 euros anuals, per a les persones amb discapacitat que sent treballadors actius acreditin necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
g) Les despeses deduïbles al fet que es refereix aquesta lletra f) tindran com a límit el rendiment íntegre del treball una vegada minorat per la resta de despeses deduïbles previstes en aquest apartat.
8.7. Reducció per obtenció de rendiments del treball(Art. 20 LIRPF) El rendiment net del treball es minorará en les següents quanties: 1 Reducció per rendiments del treball (segons nova redacció atorgada per la Llei 26/2014).
a) Contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 11.250 euros: 3.700 euros anuals.
b) Contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 11.250 i 14.450 euros: 3.700 euros menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la diferència entre el rendiment del treball i 11.250 euros anuals.
La suma d'aquesta reducció, tindrà com a límit màxim l'import dels rendiments nets del treball (Art. 20.4 LIRPF), de manera que el saldo resultant no podrà ser negatiu.
2 Reduccions per mobilitat geogràfica, prolongació de la vida laboral després de complir els 65 anys i obtenció de rendiments del treball per part de persones discapacitades en actiu: L'anterior regulació de la Llei 35/2.006 de l'IRPF contemplava aquests supòsits de reduccions que, amb posterioritat, han estat suprimides per part de la Llei 26/2.014, de 27 de novembre.
8.8. Imputació dels rendiments del treball (Art. 11 LIRPF) Com ja s'ha indicat, els rendiments del treball s'imputen exclusivament al seu perceptor, de manera que no podran ser imputats per meitat a cadascun dels cònjuges, encara que estiguin acollits al règim legal econòmic matrimonial de ganancials.
6. RENDIMENTS DEL CAPITAL (ART 21-26 LIRPF) 9.1. Concepte (Art. 21 LIRPF) Els rendiments del capital es defineixen com totes aquelles utilitats (dinerarias o en espècie) o contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa, rebudes pel contribuent, derivades d'elements patrimonials dels quals és titular, i que no es trobin afectes a una activitat econòmica realitzada pel propi contribuent. Són, en definitiva, els rendiments del seu patrimoni particular, exclosos els rendiments empresarials o professionals. L'art.
21.2 LIRPF estableix la diferència entre rendiments del capital immobiliari i cabdal mobiliari 9.2. Rendiments del capital immobiliari (Arts. 22 a 24 LIRPF) L'art. 21.2.a defineix els rendiments del capital immobiliari com "els provinents dels béns immobles, tant rústics com a urbans, que no es trobin afectes a activitats econòmiques (empresarials o professionals) realitzades pel contribuent.
Al seu torn l'art. 22.1 assenyala: “Tindran la consideració de rendiments íntegres procedents de la titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre ells, tots els que es derivin de l'arrendament o de la constitució o cessió de drets o facultats d'ús o gaudi sobre els mateixos, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa.” D'aquesta definició legal podem destacar que, d'acord amb la Llei, únicament són rendiments del capital immobiliari: a) Els rendiments derivats de l'arrendament d'immobles rústics o urbans.
b) Els rendiments derivats de la constitució o cessió de drets o facultats d'ús o gaudi sobre immobles rústics o urbans. Per exemple: servitud per un preu, dret d'usdefruit, dret de superfície, etc.
UNA ALTRA FONT DE RENDA: Imputació de rendes immobiliàries (Art. 85 LIRPF) Cal tenir en compte que la LIRPF regula, en l'art. 85 (dins de la “Imputació de rendes”), la imputació de rendes immobiliàries. En aquest precepte es considera com a renda imputable els “rendiments” derivats de la titularitat de béns immobles urbans, així com d'immobles rústics amb construccions que no resultin indispensables per al desenvolupament d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals a la disposició del propietari, no afectes en tots dos casos a activitats econòmiques, ni generadors de rendiments de capital immobiliari (es tracta, normalment, de pisos desocupats, segona residència, etc.…), exclosa l'habitatge habitual i el sòl no edificat. La quantitat imputada és del 2% sobre el valor cadastral no revisat i de l'1,1% sobre el valor cadastral revisat.
Cal tenir en compte que en aquest règim especial sobre el resultat de la quantitat imputada no s'aplica cap despesa deduïble.
Quan es tracti d'immobles en construcció i en els supòsits en què, per raons urbanístiques, l'immoble no sigui susceptible d'ús, no s'estimarà renda alguna.
D'acord amb l'anterior regulació queda fora de gravamen: - L'habitatge habitual - Immobles rústics imprescindibles per al desenvolupament d'explotacions agrícoles, ramaderes o forestals.
- Solars - Immobles en construcció - Immobles que per raons urbanístiques no siguin susceptibles d'ús.
9.3. Rendiment net del capital immobiliari. Despeses deduïbles i reduccions (Art. 22 i 23 LIRPF) En cas d'immobles arrendats i cessió de drets o facultats d'ús i gaudi, els rendiments nets anuals es determinaran per la diferència entre el conjunt de tots els ingressos íntegres (import que per tots els conceptes es rebi del adquirent, cessionari, arrendatari o subarrendatari, inclòs si escau, el corresponent a tots aquells béns cedits amb l'immoble i exclòs l'IVA) i la suma de totes les despeses necessàries per a la seva obtenció, inclòs l'import de la deterioració soferta en els immobles (amortització).
a) DESPESES DEDUÏBLES: En Art. 23 LIRPF es consideren com a despeses necessàries i, per tant, deduïbles, entre uns altres, els següents: a) Els interessos dels capitals aliens invertits en l'adquisició o millora del bé, dret o facultat d'ús o gaudi del que procedeixin els rendiments, i altres despeses de finançament b) Les despeses de reparació i conservació de l'immoble (no els de millora o ampliació) c) Els tributs i recàrrecs no estatals, així com les taxes i recàrrecs estatals que recaiguin sobre el bé d) Els saldos de dubtós cobrament en les condicions que s'estableixin reglamentàriament (si el deutor es troba en situació de concurs, o quan al moment de la meritació del tribut hagin passat més de sis mesos des de la primera gestió de cobrament i no s'hagués renovat el crèdit).
e) Les quantitats reportades per tercers com a conseqüència de serveis personals f) L'amortització de l'immoble arrendat i dels altres béns cedits amb el mateix (pèrdua del valor dels béns, com a conseqüència de l'ús o transcurs del temps), sempre que responguin a la seva depreciació efectiva, en les condicions que es determinin reglamentàriament. En el cas dels immobles, s'entén que l'amortització compleix el requisit d'efectivitat si no excedeix del resultat d'aplicar el 3% sobre el major dels següents valors: el cost d'adquisició satisfet o el valor cadastral, sense incloure el valor del sòl (el sòl no és amortitzable) L'import de les despeses de a) i b) no pot excedir, per cada ben o dret, de la quantia dels rendiments íntegres obtinguts. L'excés es pot deduir en els quatre anys següents, sense superar el mateix límit. (Art. 13 RIRPF) L'amortització s'aplica només sobre l'edificació, no sobre el sòl. El problema és conèixer que parteix del valor de l'immoble correspon al valor de l'edificació i que parteix correspon al valor del sòl. En general podem utilitzar la proporció que tinguin tots dos components en el valor cadastral de l'immoble.
b) REDUCCIONS: En els supòsits d'arrendament de béns immobles destinats a habitatge, el rendiment net es reduirà en un 60%.
Quan existeixin diversos arrendataris d'un mateix habitatge, aquesta reducció s'aplicarà sobre la part del rendiment net que proporcionalment correspongui als arrendataris que compleixin els requisits abans assenyalats.
A més hem de tenir en compte el concepte de reducció del 30% per a aquells rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys i aquells qualificats per la norma com obtinguts de forma notòriament irregular en el temps.
En definitiva, la determinació del rendiment net serà el resultat de practicar sobre els rendiments íntegres les despeses deduïbles i reduccions previstes en la Llei.
Rendiments íntegres del capital immobiliari + Rendiments dineraris + Rendiments irregulars (60%, generats en més de 2 anys) - Despeses deduïbles Rendiment net del capital immobiliari - Reduccions en cas de llogues per a habitatge habitual.
El rendiment net del capital immobiliari en cas d'arrendament entre parents, té una regla especial recollida en l'art. 24 LIRPF. Quan el contribuent i la persona a la qual s'arrenda o cedeix l'immoble, o transmet el dret real sobre el mateix, siguin cònjuges, o parents fins al tercer grau, per consanguinitat o afinitat, el rendiment net del capital immobiliari computable no podrà ser inferior al que resultaria d'aplicar el 2% o l'1,1% al valor cadastral de l'immoble (és a dir, el fixat per al cas d'imputació de rendes per immobles).
9.4. Rendiments del cabdal mobiliari(Arts. 25 i 26 LIRPF) Es defineixen com “els quals provinguin del cabdal mobiliari i, en general, dels restants béns i drets que sigui titular el contribuent que no es trobin afectes a activitats econòmiques realitzades pel mateix” La qualificació com a rendiments mobiliaris és independent que es tracti de contraprestacions dineràries o en espècie.
Rendiments íntegres del capital mobiliari + Rendiments dineraris + Rendiments en espècie - Despeses deduïbles Rendiment net del capital mobiliari 9.5. Classificació i còmput dels rendiments íntegres (Art. 25 LIRPF) La LIRPF diferencia 4 tipus de rendiments: 1. Rendiments per participació en fons propis de qualsevol entitat: rendiments obtinguts per una persona física per la col·locació de la seva capital en qualsevol entitat, mercantil o no, així com tota utilitat percebuda d'una entitat en virtut de la seva condició de soci, participi o accionista. Són en definitiva els dividends i participacions en beneficis d'entitats. Retenció: 20%.
2. Cessió de capitals: són les contraprestacions de tot tipus, dineràries o en espècie, obtingudes per la cessió a tercers de capitals propis, així com els rendiments derivats d'actius financers, amb independència que consisteixin en interessos o que derivin de la transmissió, amortització, reemborsament, bescanvi o conversió d'actius.
2.1. Rendiments procedents de qualsevol instrument de gir. Són una sèrie de rendiments representats per la diferència existent entre el que s'ha satisfet en adquirir un títol valor i el que es rep al seu venciment, o bé quan s'aliena amb antelació al seu venciment (retenció: 20%).
2.2. La contraprestació derivada de comptes a tota classe d'institucions financeres (comptes corrents; comptes a termini, llibretes d'estalvi…) s'imputen com a rendiments els interessos rebuts (retenció: 20%).
Quan els rendiments siguin en espècie, a l'efecte del seu còmput haurà de sumar-se al seu valor de mercat l'ingrés a compte.
3. Rendiments procedents d'operacions de capitalització, de contractes d'assegurança de vida o invalidesa i de rendes derivades de la imposició de capitals.
4. Altres rendiments del capital mobiliari: s'inclouen, entre uns altres, els procedents de la propietat intel·lectual (quan el contribuent no sigui l'autor) o propietat industrial que no es trobin afectes a activitats econòmiques; els procedents de la prestació d'assistència tècnica; els procedents de l'arrendament de béns mobles; negocis o mines i els procedents de la cessió del dret a l'explotació de la imatge.
9.6. Despeses deduïbles(Art. 24.1 LIRPF) Són deduïbles únicament les despeses d'administració i dipòsit dels valors negociables.
Tractant-se dels rendiments de l'apartat 4 anterior (propietat intel·lectual, industrial,..), les despeses necessàries per a la seva obtenció, inclosa l'amortització dels béns o drets que els ingressos procedeixin.
9.7. Reduccions(Art. 26.2 LIRPF) Normalment, els rendiments nets es computessin només per la diferència entre ingressos íntegres i despeses deduïbles. Únicament en el cas de l'apartat 4 anterior, es reduiran en un 30%, quan tinguin un període de generació superior a 2 anys o siguin obtinguts de forma notòriament irregular en el temps. La quantia del rendiment net al fet que es refereix aquest apartat sobre la qual s'aplicarà la citada reducció no podrà superar l'import de 300.000 euros anuals (segons redacció atorgada per la Llei 26/2.014, de 27 de novembre).
7. RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONÒMIQUES (ART 27-32 LIRPF) L’article 27 LIRPF els defineix com “aquells que procedint del treball personal i del capital conjuntament, o només d’un d’aquests factors, suposin per part del contribuent la ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un d’ambdós, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de bens o serveis.” En particular, tenen aquesta consideració els rendiments de les activitats extractives, de fabricació, comerç o prestació de serveis incloses les d’artesania, agrícoles, forestals, pesquers, de construcció, miners i l’exercici de professions liberals, artístiques i esportives”.
10.1 Règims de determinació del rendiment net: A) Règim d’estimació directa en les seves dues modalitats: normal i simplificada B) Règim d’estimació objectiva 10.1.1 Estimació directa normal El rendiment net es determina d’acord amb la normativa de l’IS, que parteix del resultat comptable sobre el que efectua una sèrie d’ajustaments extracomptables, positius i negatius, tenint en compte les especialitats previstes en els Articles 28 i 30 LIRPF.
10.1.2 Estimació directa simplificada S’aplica a les activitats econòmiques que: a) No superin 600.000€ anuals d’import net de xifra de negocis en el any immediatament anterior.
b) És un règim d’aplicació voluntària, existint la possibilitat de renunciar al mateix.
El rendiment net s’obté de la mateixa manera que en estimació directa, però s’estableix un sistema simplificat per al càlcul de determinades despeses deduïbles.
10.1.3 Estimació objectiva Es caracteritza per les següents notes: A) S’aplica a unes determinades activitats que es troben incloses en una Ordre Ministerial.
Es determina pel Ministre d’hisenda.
B) Es pot renunciar a aquest règim, passant al d’estimació directa.
C) El rendiment net s’obté a partir de l’aplicació d’una sèrie de signes, índex i mòduls.
D) Aquest mètode no podrà aplicar-se quan el volum de rendiments íntegres en l’any immediatament anterior superi qualsevol dels següents imports: - Per al conjunt de les seves activitats econòmiques, excepte agrícoles, ganaderas i forestals, 150.000€ anuals. Es computarà la totalitat de les operacions amb independència e que existeixi o no obligació d’expedir factura. Igualment, el mètode d’estimació objectiva no podrà aplicar-se quan el volum dels rendiments de l’any anterior superi 75.000€.
- Per al conjunt de les seves activitats agrícoles, ganaderas i forestals, 250.000€. Només es computaran les operacions que s’hagin d’anotar en el Llibre Registre de vendes o ingressos previstos a l’article 68.7 del Reglament d’aquest impost.
Tampoc resultarà d’aplicació quan el volum de les compres en bens i serveis, excloses de les adquisicions d’immobilitzat, en l’exercici anterior superi la quantitat de 150.000€ anuals. En el supòsit de obres o serveis subcontractats, l’import dels mateixos es tindrà en compte per al càlcul d’aquest límit, igual que les compres corresponents a les activitats desenvolupades pel cònjuge, descendents, ascendents i entitats en règim d’atribució de rendes en que participin.
10.2. Reduccions (Art. 32): 1. Els rendiments nets amb un període de generació superior a dos anys o obtinguts de forma notòriament irregular en el temps, es reduiran en un 30 per cent, quan, en tots dos casos, s'imputin en un únic període impositiu. La quantia del rendiment net al fet que es refereix aquest apartat sobre la qual s'aplicarà la citada reducció no podrà superar l'import de 300.000 euros anuals.
Quan es compleixin els requisits previstos en el número 2º d'aquest apartat, els contribuents podran reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en 2.000 euros.
Addicionalment, el rendiment net d'aquestes activitats econòmiques es minorarà en les següents quanties: a) Quan els rendiments nets d'activitats econòmiques siguin inferiors a 14.450 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les d'activitats econòmiques superiors a 6.500 euros: - Contribuents amb rendiments nets d'activitats econòmiques iguals o inferiors a 11.250 euros: 3.700 euros anuals.
- Contribuents amb rendiments nets d'activitats econòmiques compresos entre 11.250 i 14.450 euros: 3.700 euros menys el resultat de multiplicar per 1,15625 la diferència entre el rendiment d'activitats econòmiques i 11.250 euros anuals.
b) Quan es tracti de persones amb discapacitat que obtinguin rendiments nets derivats de l'exercici efectiu d'aquestes activitats econòmiques, 3.500 euros anuals.
Aquesta reducció serà de 7.750 euros anuals, per a les persones amb discapacitat que exerceixin de forma efectiva aquestes activitats econòmiques i acreditin necessitar ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda, o un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent.
Establiment de nous requisits per poder acollir-se a la reducció sobre rendiments d'activitats econòmiques: 2. Per a l'aplicació de la reducció prevista en el número 1º d'aquest apartat serà necessari el compliment dels requisits que s'estableixin reglamentàriament, i en particular els següents: a) El rendiment net de l'activitat econòmica haurà de determinar-se conformement al mètode d'estimació directa.
b) La totalitat dels seus lliuraments de béns o prestacions de serveis han d'efectuar-se a una única persona, física o jurídica, no vinculada o que el contribuent tingui la consideració de treballador autònom econòmicament depenent i el client del que depengui econòmicament no sigui una entitat vinculada.
c) El conjunt de despeses deduïbles corresponents a totes les seves activitats econòmiques no pot excedir del 30 per cent dels seus rendiments íntegres declarats.
d) Hauran de complir-se durant el període impositiu totes les obligacions formals i d'informació, control i verificació.
e) Que no percebin rendiments del treball en el període impositiu. No obstant això, no s'entendrà que s'incompleix aquest requisit quan es percebin durant el període impositiu prestacions per desocupació o qualssevol de les prestacions previstes en la lletra a) de l'article 17.2 d'aquesta Llei, sempre que el seu import no sigui superior a 4.000 euros anuals.
f) Que almenys el 70% dels ingressos del període impositiu estiguin subjectes a retenció o ingrés a compte.
g) Que no realitzi activitat econòmica alguna a través d'entitats en règim d'atribució de rendes.
3. Quan no es compleixin els requisits previstos en el número 2º d'aquest apartat, els contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 euros, incloses les de la pròpia activitat econòmica, podran reduir el rendiment net de les activitats econòmiques en les següents quanties: a) Quan la suma de les citades rendes sigui igual o inferior a 8.000 euros anuals: 1.620 euros anuals.
b) Quan la suma de les citades rendes estigui compresa entre 8.000,01 i 12.000 euros anuals: 1.620 euros menys el resultat de multiplicar per 0,405 la diferència entre les citades rendes i 8.000 euros anuals.
La reducció prevista en aquest número 3.º conjuntament amb la reducció prevista en l'article 20 d'aquesta Llei no podrà excedir de 3.700 euros (article 32).
La Llei General de Pressupostos per 2010, va regular una reducció del rendiment net de les activitats econòmiques per manteniment o creació d'ocupació, en virtut de la qual i amb efectes des d'1 de gener de 2009 i aplicable en cadascun dels períodes impositius 2009, 2010, 2011 i 2012 s'estableix una reducció en un 20% del rendiment net positiu declarat per als contribuents que exerceixin activitats econòmiques l'import net de les quals de la xifra de negocis per al conjunt d'elles sigui inferior a 5 milions d'euros i tinguin una plantilla inferior a 25 empleats, quan mantinguin o creuen ocupació.
La Llei de Pressupostos per 2013 va prorrogar aquesta reducció per a l'any 2013,i la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per 2014 l'ha tornat a prorrogar per a l'any 2014 (veure Disposició Addicional vintena setena LIRPF).
Per la seva banda, el Reial decret llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul al creixement i a la creació d'ocupació (Art. 8) va establir una nova reducció del 20%, aplicable als rendiments nets de l'activitat obtinguts pels contribuents que haguessin iniciat l'exercici d'una activitat econòmica, sempre que concorrin les següents circumstàncies: - S'ha de determinar el rendiment pel mètode d'estimació directa - Les activitats s'havien d'iniciar a partir de l'1 de gener de 2013 - No haver exercit cap altra activitat l'any anterior a la data de l'inici de la nova activitat.
La reducció s'aplicarà en el primer període impositiu en el qual el rendiment sigui positiu i en el següent.
Les reduccions del rendiment net (vistes abans) de les activitats econòmiques per manteniment o creació d'ocupació i pels contribuents que haguessin iniciat l'exercici d'una activitat econòmica, no han estat contemplades per la nova Llei 26/2.014 de 27 de novembre.
8. GUANYS I PÈRDUES PATRIMONIALS (ART 33-39 LIRPF) Segons l'Art. 33 LIRPF són “guanys i pèrdues patrimonials les variacions en el valor del patrimoni del contribuent que es posin de manifest en ocasió de qualsevol alteració en la seva composició, tret que per aquesta llei es qualifiquin com a rendiments”.
D'acord amb l'Art. 34 LIRPF, l'import dels guanys i pèrdues patrimonials serà la diferència entre els valors d'adquisició i transmissió dels elements patrimonials. Aquest import es calcula de forma diferent depenent que es tracti de transmissions de caràcter onerós o de caràcter gratuït.
Transmissió onerosa Valor d'adquisició (coeficients actualització per a béns immobles) + import real d'adquisició + cost d'inversions i millores + despeses i tributs satisfets pel adquirent - amortitzacions Valor de transmissió + importi real de la transmissió (no inferior al valor de mercat) - despeses i tributs accessoris a la transmissió satisfets pel transmitent Transmissió lucrativa Valor d'adquisició (coeficients actualització per a béns immobles) + import real d'adquisició + cost d'inversions i millores + despeses i tributs satisfets pel adquirent - amortitzacions Valor de transmissió Valor del ben a l'efecte de l'Impost sobre Successions i Donacions Amb la nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre, té lloc la desaparició dels antics coeficients d'actualització del valor d'adquisició en el cas de transmissió de béns immobles (anterior apartat 2 de l'article 35).
2. El valor d'adquisició al fet que es refereix l'apartat anterior s'actualitzarà, exclusivament en el cas de béns immobles, mitjançant l'aplicació dels coeficients que s'estableixin en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Els coeficients s'aplicaran de la següent manera: a) Sobre els imports al fet que es refereixen els paràgrafs a) i b) de l'apartat anterior, atenent a l'any en què s'hagin satisfet.
b) Sobre les amortitzacions, atenent a l'any al que corresponguin”.
S'exclouen de gravamen els guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de l'habitatge habitual del contribuent, sempre que l'import total obtingut per la transmissió es reinverteixi en l'adquisició d'un nou habitatge habitual en les condicions que reglamentàriament es determinen (Art. 38 LIRPF).
També cal assenyalar que es preveu una exempció per la transmissió del seu habitatge habitual per majors de 65 anys o per persones en situació de dependència severa o gran dependència (Llei 39/2006 de 14 de setembre, d'autonomia personal i suport a la dependència) (Art.
33.4.b LIRPF).
S'introdueix un nou supòsit, mitjançant la Llei 26/2.014, de 27 de novembre, en la virtut del qual, podran excloure's de gravamen els guanys patrimonials que es posin de manifest en ocasió de la transmissió d'elements patrimonials per contribuents majors de 65 anys, sempre que l'import total obtingut per la transmissió es destini en el termini de sis mesos a constituir una renda vitalícia assegurada al seu favor, en les condicions que reglamentàriament es determinin.
La quantitat màxima total que a aquest efecte podrà destinar-se a constituir rendes vitalícies serà de 240.000 euros.
Quan l'import reinvertit sigui inferior al total del percebut en la transmissió, únicament s'exclourà de tributació la part proporcional del guany patrimonial obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.
L'anticipació, total o parcial, dels drets econòmics derivats de la renda vitalícia constituïda, determinarà la submissió a gravamen del guany patrimonial corresponent.
Una altra classe de guany patrimonial és la incorporació de béns o drets al patrimoni del contribuent, sense que hi hagi hagut una adquisició prèvia (Ex.: indemnitzacions, ajudes, subvencions).
Una altra novetat i amb efectes des d'1 de gener de 2012 (Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries) és que les pèrdues en el joc es podran computar amb el límit dels guanys obtinguts en l'exercici. La norma modificada (Art. 33.5.d LIRPF) estableix que en cap cas es computaran les pèrdues derivades de la participació en els jocs als quals es refereix la disposició addicional trentena tercera de la LIRPF (loteries i apostes estatals, autonòmiques, europea; Creu Vermella, ONCE).Fins a aquest moment les pèrdues en el joc no es podien computar com a pèrdues patrimonials (Art. 33.5.d).
9. INTEGRACIÓ I COMPENSACIÓ DE RENDES: BASE IMPOSABLE GENERAL I BASE IMPOSABLE DE L’ESTALVI (ART 44-49 LIRPF) A l'efecte del càlcul de l'impost la renda del període impositiu es dividirà en dues parts, la renda general i la renda de l'estalvi (Art. 44 LIRPF).
La renda general està formada pels rendiments i els guanys i pèrdues patrimonials que no tinguin la consideració de renda de l'estalvi (que serà gravada per la tarifa general) (Art.
45 LIRPF).
La base imposable general és el resultat de sumar els següents saldos: a) El saldo resultant d'integrar i compensar entre si, sense limitació alguna, en cada període impositiu, els rendiments i les imputacions de renda al fet que es refereix l'article 45 d'aquesta Llei.
b) El saldo positiu resultant d'integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els guanys i pèrdues patrimonials, excloses les previstes en l'article següent.
Si el resultat de la integració i compensació al fet que es refereix aquest paràgraf llancés saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu de les rendes previstes en el paràgraf a) d'aquest article, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent d'aquest saldo positiu.
Si després d'aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors.
La compensació haurà d'efectuar-se en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que pugui practicar-se fos del termini de quatre anys mitjançant l'acumulació a pèrdues patrimonials d'exercicis posteriors.
(Articulo 48 LIRPF després de nova redacció efectuada per la Llei 26/2.014) La renda de l'estalvi està constituïda (Art. 46 LIRPF): a) pels rendiments del cabdal mobiliari regulats als apartats 1, 2 i 3 de l'art. 25 LIRPF b) pels guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest en ocasió de transmissions d'elements patrimonials.
La base imposable de l'estalvi està constituïda pel saldo positiu de sumar els següents saldos: a) El saldo positiu resultant d'integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els rendiments al fet que es refereix l'article 46 d'aquesta Llei.
Si el resultat de la integració i compensació al fet que es refereix aquest paràgraf llancés saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu de les rendes previstes en la lletra b) d'aquest apartat, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent d'aquest saldo positiu.
Si després d'aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors.
b) El saldo positiu resultant d'integrar i compensar, exclusivament entre si, en cada període impositiu, els guanys i pèrdues patrimonials obtingudes en el mateix al fet que es refereix l'article 46 d'aquesta Llei.
Si el resultat de la integració i compensació al fet que es refereix aquest paràgraf llancés saldo negatiu, el seu import es compensarà amb el saldo positiu de les rendes previstes en la lletra a) d'aquest apartat, obtingut en el mateix període impositiu, amb el límit del 25 per cent d'aquest saldo positiu.
Si després d'aquesta compensació quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents en el mateix ordre establert en els paràgrafs anteriors.
Les compensacions previstes a l'apartat anterior hauran d'efectuar-se en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que puguin practicar-se fos del termini al fet que es refereix l'apartat anterior mitjançant l'acumulació a rendes negatives d'exercicis posteriors.
(Articulo 49 LIRPF després de nova redacció efectuada per la Llei 26/2.014) 10. BASE LIQUIDABLE (ARTS 50 LIRPF) Base liquidable general i de l'estalvi. (EXAMEN) 1. La base liquidable general estarà constituïda pel resultat de practicar a la base imposable general, exclusivament i per aquest ordre, les reduccions al fet que es refereixen els articles 51, 53, 54, 55 i disposició addicional onzena d'aquesta Llei, sense que pugui resultar negativa com a conseqüència d'aquestes disminucions.
2. La base liquidable de l'estalvi serà el resultat de disminuir la base imposable de l'estalvi en el romanent, si ho hi hagués, de la reducció prevista en l'article 55, sense que pugui resultar negativa com a conseqüència de tal disminució.
3. Si la base liquidable general resultés negativa, el seu import podrà ser compensat amb els de les bases liquidables generals positives que s'obtinguin en els quatre anys següents.
La compensació haurà d'efectuar-se en la quantia màxima que permeti cadascun dels exercicis següents i sense que pugui practicar-se fos del termini al fet que es refereix el paràgraf anterior mitjançant l'acumulació a bases liquidables generals negatives d'anys posteriors.
1. Prèvia: les reduccions per tributació conjunta (art. 84.2.3º i 4º LIRPF) Es contempla una reducció de la base imposable, prèvia a les altres reduccions, i es practica en primer lloc sobre la base imposable general, sense que pugui resultar negativa, reduint-se el romanent, si ho hi hagués, de la base imposable de l'estalvi, que tampoc podrà resultar negativa.
- Unitat familiar integrada pels cònjuges i, si escau, fills: 3.400 €/any - Unitat familiar integrada per pare o mare i els fills: 2.150 €/any 2. Reduccions per aportacions i contribucions a sistemes de previsió social (Art. 51 LIRPF).
Aportacions a plans de pensions, aportacions a mutualitats de previsió social, cosines satisfetes a plans de previsió assegurats, amb determinats límits.
Límits (Art. 52): S'aplicarà la menor de les quantitats següents: a) El 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques.
b) 8.000 €/any.
A més, 5.000 euros anuals per a les cosines a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l'empresa.» En l'anterior normativa, com a límit màxim conjunt per a les reduccions previstes als apartats 1, 2, 3, 4 i 5 de l'article 51 d'aquesta Llei, resultava d'aplicació la menor de les quantitats següents: a) El 30 per 100 de la suma dels rendiments nets del treball i d'activitats econòmiques percebuts individualment en l'exercici. Aquest percentatge serà del 50 per 100 per a contribuents majors de 50 anys.
b) 10.000 euros anuals. No obstant això, en el cas de contribuents majors de 50 anys la quantia anterior serà de 12.500 euros.
A més, 5.000 euros anuals per a les cosines a assegurances col·lectives de dependència satisfetes per l'empresa.
3. Reduccions per aportacions i contribucions a plans de pensions, mutualitats de previsió social i plans de previsió assegurats a favor de persones amb minusvalidesa (Art. 53 LIRPF) S'amplia la reducció en aquests supòsits.
4. Reduccions per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat (Art.
54 LIRPF) Es poden reduir, amb determinats límits, les aportacions al patrimoni protegit de les persones amb discapacitat efectuades per les persones que tinguin amb el mateix una relació de parentiu.
5. Reduccions per pensions compensatòries (Art. 55 LIRPF) Es podran reduir les pensions compensatòries satisfetes al cònjuge per decisió judicial i les anualitats per aliments també satisfetes per decisió judicial, excepte les fixades per als fills.
6. Reducció a esportistes professionals i d'alt nivell (Disposició addicional 11LIRPF) Per les aportacions que realitzin a la Mutualitat de previsió social d'esportistes professionals.
Amb la nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre, ha tingut lloc la supressió de l'antiga reducció per quotes i aportacions a partits polítics.
13.1. Mínim personal i familiar (Arts. 56-61LIRPFsegons nova redacció per la Llei 26/2.014).
Art. 56: “El mínim personal i familiar constitueix la part de la base liquidable que, per destinarse a satisfer les necessitats bàsiques personals i familiars del contribuent, no se sotmet a tributació per aquest impost.” El mínim personal i familiar serà el resultat de sumar el mínim del contribuent i els mínims per descendents, ascendents i discapacitat, regulats en els arts. 57 a 60 de la Llei.
Aquests mínims formen part, en primer lloc, de la base liquidable general, amb el límit de l'import d'aquesta. Si la base liquidable general fos inferior a l'import del mínim personal i familiar, aquest formarà part de la Mínimo personal (del contribuyente) base liquidable general per l'import Regla general (separada/conjunta) 5.550 € d'aquesta última i de la base liquidable de l'estalvi per la resta. Si Edad superior a 65 años (se incrementa en 1.150) 6.700 € solament existeix base liquidable de 8.100 € l'estalvi, el mínim personal i familiar Edad superior a 75 años (se incrementa en 1.400) formarà part de la base liquidable de l'estalvi.
Mínimo ascendientes Ascendiente mayor de 65 años o discapacitado 1.150 cualquiera que sea su edad, convivencia y rentas anuales no superior a 8.000 euros ascendiente mayor de 75 años + 1.400 Mínimo descendientes Descendiente, menor de 25 años o discapacitado 2.400 (1º ) cualquiera que sea su edad, convivencia y rentas 2.700 (2º) anuales no superior a 8.000 euros. Se asimilan a los descendientes las personas vinculadas al 4.000 (3º) contribuyente por razón de tutela y acogimiento 4.500 (4º y ss.) Fallecimiento del descendiente Descendiente menor 3 años 2.400 + 2.800 Mínimo por discapacidad Contribuyente >33% 3.000 Contribuyente > 65% 9.000 Gastos de asistencia + 3.000 Ascendiente o descendiente > 33% 3.000 Ascendiente o descendiente > 65% 9.000 Gastos de asistencia + 3.000 Normes comunes per a l'aplicació del mínim del contribuent i per descendents, ascendents i discapacitat (Art. 61 LIRPF): - Es procedirà al prorrateig de les reduccions per parts iguals, quan dues o més contribuents tinguin dret a les mateixes respecte dels mateixos ascendents o descendents. Ara bé, quan els contribuents tinguin diferent grau de parentiu amb els mateixos, l'aplicació de la reducció correspondrà als de grau més proper, tret que aquests no tinguin rendes anuals superiors a 8.000 euros, en aquest cas correspondrà als del següent grau.
- Aquestes reduccions NO es podran aplicar quan els ascendents o descendents presentin declaració per IRPF amb rendes superiors a 1.800 euros.
- La determinació de les circumstàncies personals i familiars es realitzarà tenint en compte la situació existent en la data de la meritació de l'impost.
- Per aplicar les reduccions per edat i per assistència corresponent als ascendents serà necessari que aquests convisquin amb el contribuent, almenys, la meitat del període impositiu. Es considerarà que conviuen amb el contribuent els ascendents discapacitats, que depenent del mateix, siguin internats en centres especialitzats.
11. DETERMINACIÓ DE LA QUOTA ÍNTEGRA (ARTS 62-65 I 73-78 LIRPF) La quota íntegra s'obté aplicant, respectivament, l'escala progressiva (estatal i autonòmica) i el tipus de gravamen de l'estalvi (estatal més autonòmic) a les bases liquidables general i de l'estalvi.
Com a conseqüència de les competències normatives de les CCAA es distingeix entre una quota íntegra estatal i una altra autonòmica, la qual cosa obliga, al seu torn, a distingir entre les escales estatal i autonòmica i els tipus de gravamen estatal i autonòmic.
El mínim personal i familiar es té en compte per al càlcul de la quota íntegra estatal i autonòmica com una part de la base liquidable.
14.1. Quota íntegra estatal Art. 62 LIRPF. Quota íntegra estatal: és la suma de les quantitats resultants d'aplicar l'escala general i el tipus de gravamen especial a les corresponents bases liquidables, general i de l'estalvi.
Art. 63 LIRPF. Escala general de l'impost El procediment a seguir és el següent: 1. La base liquidable general serà gravada als tipus que s'indiquen en la següent escala: Base liquidable Cuota íntegra Resto base liquidable Tipo aplicable Hasta euros Euros Hasta euros Porcentaje 0 0 12.450,00 9,50 12.450,00 1.182,75 7.750,00 12,00 20.200,00 2.112,75 15.000,00 15,00 35.200,00 4.362,75 24.800,00 18,50 60.000,00 8.950,75 En adelante 22,50 2. La quantia resultant es minorarà en l'import derivat d'aplicar a la part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar, l'escala anterior regulada en l'art. 63.
Art. 66 LIRPF. Tipus de gravamen de l'estalvi. La base liquidable de l'estalvi, en la part que no correspongui, si escau, amb el mínim personal i familiar, es gravarà al tipus de: PARTE DE LA BASE LIQUIDABLE (EUROS) CUOTA ÍNTEGRA 0 0 RESTO TIPO APLICABLE (PORCENTAJE) 6.000 9,5 6.000 570 44.000 10,5 50.000 5.190 En adelante 11,5 14.2. Quota íntegra autonòmica Art. 73 LIRPF: Quota íntegra autonòmica: és la suma de les quantitats resultants d'aplicar l'escala autonòmica i el tipus de gravamen a les corresponents bases liquidables, general i de l'estalvi.
Art. 74 LIRPF: Escala autonòmica El procediment a seguir és el següent: La base liquidable general serà gravada als tipus de l'escala autonòmica que hagin estat aprovades per la Comunitat Autònoma.
La quantia resultant es minorará en l'import derivat d'aplicar a la part de la base liquidable general corresponent al mínim personal i familiar l'escala prevista en el paràgraf anterior.
Art. 76 LIRPF. Tipus de gravamen de l'estalvi. La base liquidable de l'estalvi, en la part que no correspongui, si escau, amb el mínim personal i familiar, es gravarà amb el tipus del: PARTE DE LA BASE LIQUIDABLE (EUROS) 0 CUOTA ÍNTEGRA 0 RESTO TIPO APLICABLE (PORCENTAJE) 6.000 9,5 6.000 570 44.000 10,5 50.000 5.190 En adelante 11,5 15. QUOTA LÍQUIDA TOTAL (ARTS 67 LIRPF) 15.1. Quota líquida estatal (Art. 67 LIRPF) És el resultat de disminuir la quota íntegra estatal per la suma de les següents deduccions. Com a conseqüència de l'aplicació de les mateixes el resultat no pot ser negatiu: a) La deducció per inversió en empreses de nova o recent creació de l'Art. 68.1 LIRPF.
b) El 50% de l'import total de les deduccions previstes als apartats 2, 3, 4, 5, de l'Art. 68 LIRPF 15.1.1. Deducció en empreses de nova o recent creació (Art. 68.1 LIRPF) Podran deduir-se el 20% de les quantitats satisfetes en adquisició d'accions o participacions en empreses de nova o recent creació, sempre que compleixin amb els requisits establerts als apartats 2º i 3º del mateix precepte.
La base màxima de la deducció serà 50.000 euros anuals i estarà formada pel valor d'adquisició de les accions o participacions.
Amb la Llei 26/2.014, de 27 de novembre, Desapareix la referència al fet que no formarà part de la base de deducció l'import de les accions o participacions adquirides amb el saldo del compte estalvio – empresa sempre que aquest saldo hagués estat ja objecte de deducció fiscal, lògicament, després d'haver-se suprimit amb la reforma fiscal l'antiga deducció de la quota íntegra per “compte estalvi-empresa”.
RECORDEM: la deducció per inversió en habitatge habitual + explica habitatge (Art.
68.1.1ºLIRPF vigent per a l'exercici 2012 i règim transitori) Amb efectes a partir de l'1 de gener de 2013, segons va establir la Llei 16/2012, de 27 de desembre, de mesures tributàries, es va suprimir la deducció per inversió en habitatge habitual.
No obstant això, s'estableix un règim transitori (Disposició transitòria 18ª LIRPF) pel qual podran continuar practicant la deducció per inversió en habitatge habitual, en exercicis futurs, tots aquells contribuents que haguessin adquirit abans de l'1 de gener de 2013 el seu habitatge habitual o satisfet quantitats abans d'aquesta data per a la construcció, ampliació, rehabilitació o realització d'obres per raons de discapacitat en el seu habitatge habitual.
Per al càlcul de la base de la deducció es computaran totes les quantitats satisfetes per a l'adquisició o rehabilitació de l'habitatge, inclosos l'amortització del capital, més els interessos, i altres despeses derivades de la mateixa.
- Regla general: l'import de la deducció es xifra en el 7,5% del total anterior, fins a 9.040 euros/any com a base de deducció.
- Aquest percentatge de deducció s'amplia en cas d'obres i instal·lacions d'adequació en la mateixa per a les persones amb discapacitat a una base de 12.080 euros anuals i un percentatge del 10%.
15.1.2. Deduccions en activitats econòmiques (Art. 68.2 LIRPF) A títol d'exemple: - Deduccions per activitats de recerca i desenvolupament i innovació tecnològica - Deducció per creació d'ocupació per a treballadors minusvàlids - Inversions en la protecció del medi ambient Pel que fa a les deduccions en activitats econòmiques, en la Llei 26/2.014 al·ludida, s'especifica que la inversió en elements patrimonials afectes a activitats econòmiques haurà de realitzar-se en el període impositiu en què s'obtinguin els rendiments objecto de reinversió o bé en el període impositiu següent, entenent-se que la inversió s'efectua en la data en què es produeixi la posada a la disposició dels elements patrimonials –fins i tot en cas de contractes d'arrendament financer encara que, en aquest supòsit, la deducció queda condicionada resolutòriament a l'exercici de l'opció de compra-.
La deducció es practicarà en la quota íntegra del període impositiu en què s'efectuï la inversió sent el percentatge de deducció del 5% amb caràcter general i del 2,5 % quan el contribuent hagués practicat la “reducció sobre el rendiment net d'activitats econòmiques” d'aquells contribuents amb rendes no exemptes < 12.000 € (article 32.3 Llei) o bé quan es tracti de rendes obtingudes a Ceuta i Melilla (havent-se aplicat la deducció de l'article 68.4 Llei). Els elements patrimonials objecte d'inversió hauran de romandre en funcionament en el patrimoni del contribuent –excepte pèrdua justificada- durant un termini de 5 anys o durant la seva vida útil –en cas de ser inferior-.
(Amb l'anterior normativa, el percentatge de deducció era del 5% quan el contribuent hagués practicat la “reducció sobre el rendiment net d'activitats econòmiques” d'aquells contribuents amb rendes no exemptes < 12.000 € (article 32.3 Llei) o bé quan es tracti de rendes obtingudes a Ceuta i Melilla (havent-se aplicat la deducció de l'article 68.4 Llei)).
15.1.3. Deduccions per donatius (art. 68.3 LIRPF) Els contribuents podran aplicar, en aquest concepte: a) Les deduccions previstes en la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge.
b) El 10 per cent de les quantitats donades a les fundacions legalment reconegudes que rendeixin comptes a l'òrgan del protectorat corresponent, així com a les associacions declarades d'utilitat pública, no compreses en el paràgraf anterior.
c) Amb la modificació operada per la Llei 26/2.014, s'afegeix la deducció del 20% de les quotes d'afiliació i les aportacions a Partits Polítics, Federacions, Coalicions o Agrupacions d'Electors. La base màxima d'aquesta deducció serà de 600 euros anuals i estarà constituïda per les quotes d'afiliació i aportacions previstes en la lletra a) de l'apartat Dos de l'article 2 de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics.
15.1.4. Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla (art. 68.4 LIRPF): 50% 1 Contribuents residents a Ceuta o Melilla a) Els contribuents que tinguin la seva residència habitual a Ceuta o Melilla es deduiran el 50 per cent de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica que proporcionalment correspongui a les rendes computades per a la determinació de les bases liquidables que haguessin estat obtingudes a Ceuta o Melilla.
b) També aplicaran aquesta deducció els contribuents que mantinguin la seva residència habitual a Ceuta o Melilla durant un termini no inferior a tres anys, en els períodes impositius iniciats amb posterioritat al final d'aquest termini, per les rendes obtingudes fora d'aquestes ciutats quan, almenys, una tercera part del patrimoni net del contribuent, determinat conforme a la normativa reguladora de l'Impost sobre el Patrimoni, estigui situat en aquestes ciutats.
La quantia màxima de les rendes, obtingudes fora d'aquestes ciutats, que pot acollir-se a aquesta deducció serà l'import net dels rendiments i guanys i pèrdues patrimonials obtinguts en aquestes ciutats.
2 Els contribuents que no tinguin la seva residència habitual a Ceuta o Melilla, es deduiran el 50% de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica que proporcionalment correspongui a les rendes computades per a la determinació de les bases liquidables positives que haguessin estat obtingudes a Ceuta o Melilla.
Després de la reforma fiscal 2.015 operada per la citada Llei 26/2.014, s'afegeix un nou supòsit de deducció de les rendes procedents de societats que operin efectiva i materialment a Ceuta o Melilla que corresponguin a rendes a les quals resulti d'aplicació la bonificació establerta en l'article 33 de la Llei de l'Impost de societats -a part d'aquelles que tinguin el seu domicili i objecte social exclusiu en aquests territoris- consistent en aquelles societats que operin efectiva i materialment a Ceuta o Melilla durant un termini no inferior a tres anys i obtinguin rendes fora d'aquestes ciutats, sempre que respecte d'aquestes rendes tinguin dret a l'aplicació de la bonificació prevista a l'apartat 6 de l'article 33 de la Llei de l'Impost de societats. A aquests efectes hauran d'identificar-se, en els termes que reglamentàriament s'estableixin, les reserves procedents de rendes a les quals haguessin resultat d'aplicació la bonificació establerta en l'article 33 de la Llei de l'Impost de societats.
15.1.5. Deducció per adquisició i despeses de béns d'interès cultural (actuacions per a la protecció i difusió del Patrimoni Històric espanyol i de les ciutats, conjunts i béns declarats Patrimoni Mundial (art. 68.5LIRPF): 15% 15.1.6. Deducció per compte estalvi-empresa (art. 68.6LIRPF). Amb la nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre que atorga nova redacció a la Llei 35/2.006, ha tingut lloc la supressió de l'antiga deducció per compte estalvi-empresa.
15.1.7. Deducció lloguer habitatge habitual (art. 68.7LIRPF). Amb la nova Llei 26/2.014, de 27 de novembre que atorga nova redacció a la Llei 35/2.006, ha tingut lloc, així mateix, la supressió de la Deducció per lloguer de l'habitatge habitual.
15.2. Quota líquida autonòmica (Art. 77 LIRPF) La quota líquida autonòmica serà el resultat de disminuir la quota íntegra autonòmica (sense que mai pugui donar un resultat negatiu) en la suma de: a) El 50 per cent de l'import total de les deduccions previstes als apartats 2, 3, 4 i 5 de l'article 68 d'aquesta Llei.
b) L'import de les deduccions establertes per la Comunitat Autònoma en l'exercici de les competències previstes en la normativa de cessió de tributs a les Comunitats Autònomes.
16. QUOTA DIFERENCIAL (Art. 79 LIRPF) Serà el resultat de minorar la quota líquida total de l'impost (sumeixi de la quota líquida, estatal i autonòmica) per: - Les retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats (tots els pagaments anticipats) (Art. 79.f LIRPF) - La deducció per doble imposició internacional (Art. 80) - Deducció per maternitat 1.200 €/any, per cada fill menor de tres anys i mare treballadora (no si es cobra de forma anticipada) (art. 81) - Supressió de la Deducció per obtenció de rendiments del treball o d'activitats econòmiques (de l'antic article 80 bis Llei) (Llei 26/2.014).
- Creació de noves Deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec. (Llei 26/2.014).
Els contribuents que realitzin una activitat per compte propi o aliena per la qual estiguin donats d'alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat podran minorar la quota diferencial de l'impost en les següents deduccions: a) Per cada descendent amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per descendents previst en l'article 58 d'aquesta Llei, fins a 1.200 euros anuals.
b) Per cada ascendent amb discapacitat amb dret a l'aplicació del mínim per ascendents previst en l'article 59 d'aquesta Llei, fins a 1.200 euros anuals.
c) Per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d'una família nombrosa conforme a la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses, fins a 1.200 euros anuals.
En cas de famílies nombroses de categoria especial, aquesta deducció s'incrementarà en un 100 per cent. Aquest increment no es tindrà en compte a l'efecte del límit al fet que es refereix l'apartat 2 d'aquest article.
Quan dos o més contribuents tinguin dret a l'aplicació d'alguna de les anteriors deduccions respecte d'un mateix descendent, ascendent o família nombrosa, el seu import es prorratejarà entre ells per parts iguals, sense perjudici del que es disposa a l'apartat 4 d'aquest article.
Les deduccions es calcularan de forma proporcional al nombre de mesos en què es compleixin de forma simultània els requisits previstos a l'apartat 1 anterior, i tindran com a límit per a cadascuna de les deduccions, les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats reportades en cada període impositiu. No obstant això, si tingués dret a la deducció prevista en les lletres a) o b) de l'apartat anterior respecte de diversos ascendents o descendents amb discapacitat, el citat límit s'aplicarà de forma independent respecte de cadascun d'ells.
A l'efecte del càlcul d'aquest límit es computaran les cotitzacions i quotes pels seus imports íntegres, sense prendre en consideració les bonificacions que poguessin correspondre.
Es podrà sol·licitar a l'Agència Estatal d'Administració Tributària l'abonament de les deduccions de forma anticipada. En aquests supòsits, no es minorará la quota diferencial de l'impost.
Reglamentàriament es regularan el procediment i les condicions per tenir dret a la pràctica d'aquestes deduccions, així com els supòsits en què es pugui sol·licitar de forma anticipada el seu abonament i, també, es podran determinar els supòsits de cessió del dret a la deducció a un altre contribuent que tingui dret a la seva aplicació respecte d'un mateix descendent, ascendent o família nombrosa.
En aquest cas, a l'efecte del càlcul de la deducció al fet que es refereix l'apartat 2 d'aquest article, es tindrà en compte de forma conjunta, tant el nombre de mesos en què es compleixin de forma simultània els requisits previstos a l'apartat 1 d'aquest article com les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i Mutualitats corresponents a tots els contribuents que tinguessin dret a la deducció.
S'entendrà que no existeix transmissió lucrativa a efectes fiscals per aquesta cessió.
17. GESTION DE L'IMPOST Posseeixen una especial rellevància en aquest impost els aspectes relatius a la seva gestió, que són tractats en la Llei en el Títol XI, i del que destaquem els aspectes més excel·lents: 17.1. Obligació de declarar (Art. 96) En principi, els contribuents estan obligats a presentar i subscriure les declaracions per aquest impost, la qual cosa els permetrà, si escau, obtenir la devolució de les quantitats ingressades a l'excés pels conceptes de retencions i ingressos a compte.
No obstant això, no tindran l'obligació de declarar determinats contribuents que obtinguin rendes procedents exclusivament d'aquestes rendes: 1.- Rendiments íntegres del treball que NO SUPERIN els 22.000 euros/anuals o 12.000 euros/anuals pels qui percebin rendiments del treball procedents de més d'un pagador o que percebin pensions compensatòries rebudes del cònjuge o anualitats per aliments diferents de les percebudes dels pares.
2.- Rendiments íntegres del cabdal mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció i ingrés a compte, que NO superin conjuntament 1.600 euros/anuals.
3.- Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del cabdal mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l'adquisició d'habitatges protegits, amb el límit conjunt d'1.000 euros/anuals.
Estaran obligats, a declarar, en tot cas, els qui tinguin dret a deducció per inversió en habitatge habitual (amb dret adquirit abans d'1 de gener de 2013), per doble imposició internacional, o realitzi aportacions a Planes de Pensions o Mutualitats de Previsió Social que redueixin la base imposable o per aportacions a patrimonis protegits de les persones amb discapacitat.
En cas de tributació conjunta la declaració serà subscrita i presentada pels membres de la unitat familiar majors d'edat.
Autoliquidació: Els contribuents que estiguin obligats a declarar al temps de presentar la seva declaració hauran de determinar el deute tributari i ingressar-la (Art. 97.1).
El pagament podrà realitzar-se també, mitjançant lliurament de béns integrants del Patrimoni Històric Español inscrits en l'Inventari General de Béns Mobles o en Registre General de Béns d'Interès Cultural (Art. 97.3).
17.2. Esborrany de declaració (Art. 98) Pot obtenir-se, igual que tota la informació de la campanya i renda de cada any, a la web de la AEAT- http://www.agenciatributaria.es/ ...

Tags: