5. Regim penitenciari (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Presons i dret penitenciari
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: Règim disciplinari i seguretat. La jurisdicció penitenciaria El règim disciplinari Art 41. LOPG: Conjunt de normes que estan dictades per mantenir una convivència ordenada dins la presó. la transgressió d’aquestes normes constitueixen les infraccions administratives, les infraccions disciplinaries. Aquestes comporten una conseqüència sancionadora.
El règim disciplinari té com a finalitat garantir seguretat, però aquesta convivència ordenada ha de ser instrumental a les finalitats de tractament a la salvaguarda de béns jurídics dels interns. Per tant, el que ens ve a dir la llei, és que la finalitat de garantir la convivència jurídica ha d’estar orientada o condicionada a garantir els objectius del tractament. En teoria el que mana son els objectius del tractament per sobre els objectius de l’ordre i la disciplina.
Aquest règim s’aplica a totes les persones però exclou a les persones que estan en unitats psiquiàtriques, que se’ls considera inimputables. Però els jutges, han reduït aquest àmbit subjectiu d’aplicació, i l’apliquen a les persones que estan dins del centre penitenciari, i no s’aplica en entrades o sortides.
És un regim sancionador que té molts principis del dret penal: o Principi de legalitat: exigeix que tan les infraccions (descripció de la infracció) com les conseqüències sancionadores estiguin regulades a una llei públic. Que el ciutadà estigui informat de quines son les sancions i infraccions regulades en una llei (s’exigeix que sigui una llei orgànica). La llei Orgànica General Penitenciària estableix un catàleg de sancions que es remet al reglament per establir quines són les infraccions que constitueixen el règim penitenciari. El reglament del 96 no regula les infraccions, deixa en vigor els articles 108 al 111 del règim del 89. El TC ha recorregut al concepte de relació de subjecció especial que situa l’administració en condicions de poder regular reglamentàriament les infraccions disciplinaries, per tant, no li sembla malament.
o Principi de culpabilitat: esta expressament esmentat a l’article 234 del Reglament Penitenciari i ens ve a exigir un cert grau d’imputabilitat a la persona que comet la infracció i li posarem una sanció, és a dir, que la persona entengui el contingut de la norma i pugui controlar el seu comportament segons la norma. A més, exigeix dol o imprudència en la comissió de la infracció i no hi poden haver motius que facin que la conducte sigui inexigible.
o Principi de proporcionalitat: exigeix sancionar quan sigui imprescindible per tutelar l’ordre violat. I també assumeix que la sanció sigui proporcional a la infracció comesa. Aquesta proporcionalitat es calcula (art. 234 RP) mirant els danys causats, el grau de participació i el grau d’execució.
o Ne bin in idem: ens prohibeix l’existència de dues conseqüències sancionadores per la comissió d’un mateix fet. Quan veien infraccions disciplinaries algunes poden constituir també delictes, però no es poden aplicar les dos sancions, sempre i quan, coincideixin el subjecte que ha comès els fets, els fets i fonaments jurídics. Si el fonament jurídic del tipus penal és diferent que el de sanció administrativa es poden aplicar dos sancions. Si són diferents s’imposarà sanció disciplinaria i pena.
o Garanties processals: (assistència jurídica): art.24 de la constitució tutela judicial, presumpció d’innocència, dret de defensa i assistència jurídica. L’intern té dret a nomenar una persona que el defensi, és un dret de defensa renunciable.
Les faltes disciplinàries: Faltes molt greus: o Participació i instigació de motins: o Agredir, amenaçar o coaccionar qualsevol persona dins l’establiment penitenciari o a les autoritats judicials o funcionaris dins o fora de l’establiment.
o Agredir o coaccionar greument a un intern.
o Resistència activa i greu al compliment d’ordres.
o Evasions (intentar facilitar o consumar una evasió) fuga.
Faltes greus: o Calumnies, injúries i faltes de respecte a autoritats i funcionaris.
o Desobediència o resistència passiva a les ordres dels funcionaris en l’exercici legítim del seu càrrec.
o Introduir o posseir objectes prohibits en el centre penitenciari.
Faltes lleus o Faltar lleument el respecte o la consideració de les autoritats funcionaries.
o Presentar reclamacions per vies no regulades reglamentàriament (firmar una petició per exemple).
o Clàusula oberta: que ens dius que qualsevol altre acció que impliqui incompliment dels drets i deures de l’intern; produeixi alteració de l’ordenada convivència i no està en els articles anteriors.  màxim de definició legal de les infraccions.
Les sancions disciplinàries Els regula l’article 42.2 LOPG) però només les enumera i no explica el contingut. No estan classificades de cap manera només estan enumerades de més afectació als drets individuals a menys afectació.
- Aïllament en cel·la - Aïllament en caps de setmana, fins a 7 caps de setmana - Privació de sortides, fins a dos mesos - Limitació de les comunicacions orals el mínim temps previst pel reglament - Limitació de les activitats recreatives, possibilitat de participar-hi, etc. Fins a un mes i amb la mesura que sigui compatible amb la seguretat i salut de les persones).
- Amonestació.
Totes aquestes sancions son restrictives de llibertat, i és un catàleg especialment dur de sancions. Pateix d’una indefinició important, ja que ni la llei ni el reglament expliquen quin és el contingut essencial d’aquestes sancions administratives.
L’únic que està ben explicat és l’AÏLLAMENT EN CEL·LA: S’ha de complir en principi en la cel·la que ocupi habitualment la persona, i quan la comparteix en altres persones, l’ha de complir en una cel·la semblant. Es prohibeixen les cel·les de càstig (que tenen condicions materials pitjors a les normals).
Es necessita un informa mèdic que avali la possibilitat de complir la sanció. Hi ha d’haver una visita diària mèdica per assegurar la salut de la persona interna.
La llei també exclou algunes persones de l’aplicació d’aquesta sanció, com les dones embarassades, persones malaltes o homes amb fills petits.
Aquesta sanció no està determinat si inclou la prohibició de comunicacions, però hi ha una instrucció que exclou comunicacions íntimes i familiars a les persones que estan complint aquesta sanció.
S’ha de recórrer al reglament penitenciari que hi trobem més detalls, com per exemple: la persona pot sortir 2h al dia a fer un passeig solitari, no pot rebre paquets durant el compliment de la pena...Provoca molta activitat judicial perquè sovint és impugnada. Els 3 problemes principals son: - Tensió amb el principi de legalitat: es critica que el desenvolupament del contingut essencial d’aquesta sanció es produeixi en un reglament. Es una sanció privativa de llibertat i està regulada en un reglament i hauria d’estar regulada en la llei orgànica. El TC ha recorregut a la subjecció especial per justificar-ho.
- Vulneració de la prohibició de que l’administració pugui imposar sancions administratives privatives de llibertat: només un jutge pot imposar-les, l’administració no. El TC ha dit que no es tracta d’una sanció privativa de llibertat, sinó d’una modificació de les condicions en les quals es compleix una pena privativa de llibertat.
- Vulneració de la prohibició de tractes inhumans i degradants: el TC diu que la sanció si no és inhumana o degradant, sinó que el que pot ser-ho són les condicions en les quals es compleix.
La determinació de la sanció a imposar Regles generals: per a faltes molt greus es pot imposar aïllament en cel·la de 6 a 14 dies o fins a 7 caps de setmana (només si la persona manifesta evident agressivitat o violència o altera de forma greu i reiterada de convivència). Per a faltes greus es pot imposar aïllament de cel·la de dilluns a divendres fins a 5 dies, privació de permisos de sortida fins a 2 mesos, limitacions de comunicacions fins a 1 mes, privació de passeig i actes recreatius de 3 a 30 dies. I per a faltes lleus es pot imposar privació de passeigs i actes recreatius fins a 3 dies i amonestació.
El procediment disciplinari: fases Inicia el procés el director del centre penitenciari. Pot fer-ho de 3 maneres: perquè un funcionari adverteix d’una infracció; un òrgan administratiu informa de l’administració; una persona identifica i denuncia la infracció.
S’anomenarà un funcionari que serà qui tramitarà el procés. L’intern pot demanar a una persona de la seva confiança que el defensi.
Resol la comissió disciplinaria la sanció d’aïllament en cel·la de més de 14 dies l’ha d’aprovar el jutge de vigilància penitenciaria.
La persona pot impugnar la sanció davant del jutge de vigilància penitenciaria o pot fer-ho per escrit durant 5 dies.
- Iniciació - Instrucció i tramitació - Resolució - Recursos - Procediment abreujat per faltes lleus - Execució de les sancions imposades Les recompenses Les recompenses són actes de bona conducta, esperit de treball i responsabilitat de les persones tancades a la presó, es busca promoure la bona conducta estimulant-la mitjançant una seria de recompenses esmentades en el RP. Com: dret a tenir comunicacions, passar davant de la llista en les sortides programades, beques per estudiar, reducció de sancions.
Els mitjans coarcitius i de seguretat per restablir la tranquil·litat en un moment de pertorbació en l’ordre i altre es per restablir la seguretat Coarcitius: article 24 LOGP Han de ajudar a restablir el ordre i la seguretat per lo que no tenen caràcter sancionador sinó instrumental. No son sancionadors i s’han de imposar com a conseqüència d’actes individuals de pertorbació de l’ordre i son mesures excepcionals ja que no es poden utilitzar habitualment. S’han de imposar de manera proporcionada quan no hi hagi una altre manera menys greu, lesiva i destructiva (principi proporcionalitat, necessitat) nomes es poden utilitzar el temps necessari per restablir el ordre. Han de ser autoritzats per el director del centre llevat que hi hagi una emergència, que ho pot fer un funcionari i comunicar-li al director.
Utilització: impedir actes de evasió (fuga) o vigilància dels interns. Per impedir danys als interns a si mateixos, altres persones o coses, per vèncer la resistència activa o passiva de les persones tancades a ordres que emetran els funcionaris.
• Enumeració: aïllament provisional degut a una agressivitat manifesta, aquest aïllament ha de cèsar quan desapareix la causa. Força física personal proporcional a la violència que s’intenta impedir. Defenses de goma (porra). Aerosols d’acció adequada (gasos) i esposes, manilles.
El jutge de vigilància penitenciaria decidirà si es necessari o no tals mesures per el control dels presos. El jutge decideix si son o no pertinents, i si no ho son, i ell creu que poden ser constitutives de una infracció penal passarà a testimoni del jutge de guàrdia.
Supervisió dels jutges de vigilància penitenciaria. El director pot reclamar l’ajuda de cossos de seguretat de manera excepcional per controlar el ordre de la presó.
• Mitjans de manteniment de la seguretat: No són excepcionals com els coaricitus sinó que son mitjans de manteniment de la seguretat, el ordre i convivència dins del centre penitenciari: Article 23 LOGP: los registres, cacheos, requises se efectuaran en els casos, garanties que estableixin el reglament La remissió al reglament sempre amb respecte a la dignitat de la persona. Hem de recórrer al reglament, el qual divideix la seguretat del centre el 2:  Regula la seguretat exterior del centre penitenciari: La seguretat exterior esta encomanada a les forces i cossos de seguretat i si s’escau a les policies autonòmiques. Es possibilita que les empreses de seguretat privada puguin dur a terme tasques de control penitenciari. Per tant, es possible privatitzar una part de la seguretat exterior.
 Seguretat interior: estableix que la competència per assegurar aquesta seguretat correspon als funcionaris de les institucions penitenciaries. El tractament, el pot fer tothom però la seguretat no.
El article 71 del reglament diu que:  Primer principi que han de respectar es de necessitat  Segon proporcionalitat,  Tercer respecte a la dignitat de les persones a les que s’apliquin aquestes mesures si s’estan aplicant en el cos dels interns. “despullar un intern per si porta coses...”  Finalment el reglament esmenta la preferència per mitjans electrònics, sembla que es puguin utilitzar i siguin de la mateixa eficàcia.
Seguretat mesures:  Els mitjans coercitius i de seguretat s’han de utilitzar amb una intensitat que s’ajusti a la perillositat dels interns als quals s’apliqui, especialment els supòsits d’interns de grups terroristes, bandes criminals o que siguin extremadament perillosos.
 A partir de l’article 66 diu que esta destinada a conèixer els interns dins i fora del seu departament i veure com es relaciona amb els interns i si tenen un influencia positiva o negativa a altres interns.
 Regulada a l’article 68, registres corporals, requises “ apropiació de un be per destinar-lo a un altre be” en el cas del nu integral, la persona s’ha de despullar davant de un funcionari, aquest nu es pot realitzar per motius de seguretat concrets i específics quan existeixin raons individuals i contrastades que facin pensar que una persona amaga una substancia prohibida al seu cos, i haurà d’estar autoritzat pel cai i l’haurà de dur a terme una persona del mateix sexe, en un lloc tancat.
 Altres registres i controls (69RP): Registre i control de les persones que visiten als interns. Registre dels vehicles i dels paquets de les persones tancades. Els funcionaris, es registre quan estigui justificat. I normatiu es podria fer però de fet no es registren. Els recomptes es duren a terme utilitzen els canvis de torn de funcionaris de vigilància.
La jurisdicció penitenciaria ( arts 76 a 78 LOGP) origen i rellevància del JVP: Els jutges sancionadors abans dictaven una sentencia adoptaven les mesures adequades perquè la persona ingresses a presó i si al final del compliment acordava la seva sortida a si hi havia complerts les mesures.
Competències:  Decisòries en primera instància: Els jutges han de jutjar i fer executar el que jutgen.
Otorgant les facultats de control, de legalitat de l’activitat de l’administració penitenciaria. Se li atribueix la funció de garant dels drets fonamentals de les persones tancades a la presó. La CE del 78 va recollir aquesta idea en el article 17, el qual estableix que els jutges tenen la funció de jutjar i fer executar el que jutgin.
 De coneixement: El jutge ha de tenir coneixement per mantenir aquest control.
Quan una persona passa a primer grau el jutge ho ha de saber o quan s’utilitzen mitjans coercitius.
 Decisòries en segona instancia: La llei orgànica i el reglament li donen al jutge de vigilància per elegir en cas de recurs. En cas que ningú estigui d’acord amb una decisió de l’administració penitenciaria poden recórrer davant del jutge de l’administració penitenciaria.
 Funcions assignades pel CP: Otorga altres competències com per exemple el control de l’execució de les mesures de seguretat.
Control d’execució del TBC  Ampara  TC  Vulneració de conveni Europeu  TEDH (tribunal Europeu de Drets Humans)  Els JJVP han fet reunions anuals que ells mateixos elaboren maneres d’actuació, per assegurar certa uniformitat en la manera de fer dels JVP.
 Les funcions dels Fiscals de vigilància penitenciaria, certes competències en malalts mentals, menors.. certes competències en el àmbit que es projecta sobre la realitat penitenciaria.
...

Comprar Previsualizar