Microbiologia II Tema 11 Phylum Firmicutes i Tenericutes (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Microbiologia II
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Phylum firmicutes Els podrem diferenciar per la proba de la catalasa i la seva mobilitat (mirar esquema de les diapos).
-Genere Staphylococcus: agrupació en raïm, G+, tinció molt bé en gram. Anaerobis facultatius. Immòbils, catalasa +. Oxidasa -. C+G 30-39%. Son halòfils (fins 10%).
Medi selectiu per a Staphylococcus, agar manitol hipersali (MSA), té elevada concentració de sals (selectiu) conte mannitol i un indicador de pH (diferencial). Medi rosa amb colònies grogues si fermenten el mannitol. Poden formar part de la microbiota normal de pell i mucoses de l'home. El Staphylococcus aureus si forma part de la microbiota ho fa de forma transitòria.
En medi TSA dona colines pigmentades de color groc (aureus) perquè produeix pigments carotenoids. La resta de Staphylococcus no son pigmentats.
Proba de la coagulasa, la única especie que té enzim coagulasa es Staphylococcus aureus i per tant donara positiu en aquesta proba, útil per a diferenciar-lo de altres Staphylococcus.
Els podem trobar a la pell i les mucoses. Fan infeccions oportunistes i a traves de cosos estranys.
(mirar cuadre diapos) Factors de virulència de Staphylococcus aureus: Estructurals: per facilitar l'adhesió. Càpsula de polisacàrid, evitar mort per fagocitosi i inhibeix la quimiotaxi dels leucòcits als focus d'infecció. Es pot classificar en serotips pels antígens capsulars: serotips 5 i 7 son els més freqüents que causen infecció. Els coagulasa - no tenen càpsula, però si que tenen biopel·licula de monosacàrids i pèptids que permet adherir-se a cosos estranys i superfícies.
Paret G+ gruixuda que estimula la producció de pirògens.
Entre paret i membrana citoplasmàtica hi han els àcids teicoics, que son específics de cada especie i estan implicat en l'adhesió del bacteri a les cèl·lules i entre bacteris.
També té la proteïna A que fa que no s'activi el sistema de complement.
Un cop adherid comença a secretar exotoxines i enzims: Toxines: citotoxines que destrueixen les cèl·lules (de teixits o leucòcits). Toxines exfoliatives (ETA i ETB) fa proteases i trenquen els ponts entre les cèl·lules de l'epidermis, i la epidermis s'exfolia, característic de nens petits, síndrome de la pell escaldada. Enterotoxines a nivell de l'intestí degut a consum de aliment contaminat pel bacteri (soques d'Staphylococcus aureus enterotoxigeniques) (des de A-E I G-I, A es la mes freqüent), enterotoxina termoestable i es pot produir en l'aliment. Toxina del síndrome del shock tòxic o Toxina-1, actua com a superantigen estimulant la multiplicació de limfòcits i l'alliberació de citoquines, infecció multisistemica que pot conduir a la mort.
Enzims: coagulases per coagular sèrum i eludir defenses, hialuronidasa, fibrinolisina, lipases, nucleases, penicil·linases.
De distribució universal excepte la toxinfeccio alimentaria que es estacional en èpoques càlides.
Transmissió: persona-persona per contacte directe. Els fomits son molt importants.
Malalties:       Causades per toxines: síndrome de la pell escaldada: exfoliació de la epidermis.
Nenes petits i lactants, poden aparèixer ampolles.
Toxinfeccio alimentaria: molt freqüent perquè el tenim a la pell de forma transitòria. Hi han portadors asimptomàtics. Associat a productes que no s'escalfen i en pastisseria. Incubació de hores (menys de 6) i en 24 hores diarrea de resolució espontània. Ojo amb brots epidèmics.
Síndrome del shock tòxic: el bacteri esta en sang i produeix infecció multisistemica que pot produir mort en la persona.
Malalties supuratives o piògenes: hi ha presencia de pus. Impetigen, en nens molt petits, lesió que afecta a l'epidermis i es supurativa, relacionada amb poca higiene dels nens. Fol·liculitis, infecció al fol·licul pilos. Furunculs quan afecta a varis folicles pilosos, fan molt de mal i secreten pus, part subcutanea.
Voltadits, infeccions a dits i ungles. Àntrax, lesió cutània supurativa amb símptomes sistèmics.
Bacterièmia: ojo amb compartir xeringues. Cirurgia. Pneumònia i empiema, abscessos pulmonars. Estan en sang i pot arribar a cor i fer endocarditis.
Artritis sèptica, inflamació de articulacions amb supuració i osteomielitis que es una infecció en els ossos llargs i que pot produir una infecció de l'os que fa molt de dolor.
Staphylococcus coagulasa negatius: infeccions de ferides, infeccions per cossos estranys. Staphylococcus saprophyticus, infeccions a xumino en dones sexualment actives.
Diagnostic: micrsocopia de mostres biològiques de pell amb pus i presencia de bacteri, difícil en bacterièmies. Cultiu sempre en medis nutritius i selectius (MSA) i probes bioquímiques.
Tractament: antibiòtic amb casos greus, oxacilina. La soca de Staphylococcus aureus MRSA resistents a meticiclina i oxacilina. Important en hospitals. Donar vancomicina en aquests casos. En toxinfeccio alimentaria es fa tractament simptomàtics.
Prevenció: sensible a desinfectants, fer bones cures de les ferides. Higiene de les mans en nens petits. En els coagulasa negatius que el material sigui d'un sol us i estèrils.
Generes Streptococcus i Enterococcus: Catalasa negatius, immòbils Genere Streptococcus: cocs esfèrics, G+, bé en tincions de gram i es pot veure en cadenes llargues lineals de cocs. Fermenten sucres i com a producte final fan àcid làctic. No tenen citocroms, per tant es oxidasa negatiu i també es catalasa negatiu.
Bacteris exigents, necessiten medis enriquits en sang.
Combinació del resultat de dos classificacions.
 Es fa servir hemòlisi en el medi agar sang i es mira quin tipus de hemòlisi produeix: ◦ hemòlisi alpha (hemòlisi dels eritròcits es parcial, es incompleta coloració verdosa d'hemòlisi parcial al voltant de la colonia) ◦ hemolisi beta (hemòlisi completa els eritròcits, es veu una zona transparent), ◦ hemolisi gama (no hi ha hemolisi).
De forma paral·lela hi ha una segona classificació per grups de Lancefield: classificació serològica basada en antígens de la paret, es detecten sucres immunogenics i específics de cada bacteri, es classifiquen fins la V. Els medicament importants son: A B C F G, sobretot l'A. La majoria de soques beta-hemolitiques patògenes per l'home estan incloses en el grup A. (mirar cuadre de classificacions de la diapo).
-Streptococcus pyogenes: A i beta. Important perquè es el responsable de la majoria de faringitis bacterianes, sobretot en nens. Fan malalties supuratives (amb pus, plaques de pus a les amígdales també). Dos complicacions tradies no supuratives (mes endavant).
Factors de virulència: -Estructurals: càpsula de acid hialurònic, amb propietats antifagocitaries i inhibeix la quimiotaxis. Acid lipoteicoic, es una adhesina i facilita la unió del bacteri a la superfície de la cèl·lula que infecta. Proteïna F, ajuda a l'adhesió de l'acid teicoïc.
Proteïna M, finalitat epidemiològica, es immunogenica -Toxines: exotoxines pirògenes o toxines eritrogeniques (Spe A Spe B Spe C, finalitat epidemiològica), son toxines termolàbils i estan relacionades amb diferents malalties del bacteri, com complicació de la faringitis anomenada escarlatina, poden actuar també com superantigens enfront macròfags i limfòcits T i poden produir el síndrome del xoc tòxic estreptococic. Estreptolisia O i S lisen cèl·lules de teixit o sang, la O afavoreix la producció de anticossos (immunogenica) pero la S no ho es, la S fa hemòlisi en el medi agar sang i la O es útil per a diagnostic de infecció recent per anticossos, prova ASLO-Ac enfront estreptosina O.
-Enzims: hialuronidasa, estreptoquinases que lisen els coaguls sanguinis, estreptodornasa que despolimeritza el DNA, DNasa que es immunogenica i serveix per detectar anticossos, altres peptidases. Al hidrolitzar el DNA facilita la invasió de teixits quan hi ha molt de pus.
Colonitzen de forma transitòria la microbiota de la orofaringe, i poden anar a altres parts del cos estèrils i causar infeccions. També poden colonitzar la pell de forma transitòria, superfícies seques sobretot i veurem lesions cutànies.
Transmissió: persona-persona per gotes respiratòries o a traves de contacte directe per la pell. Fomits i insectes també ajuden a propagar la infecció.
 Malalties de la faringe i que colonitzen parts estèrils pròximes.
 Bacterièmia i sepsis puerperals.
  Malalties a la pell.
Endocarditis i glomerulonefritis.
Afecta molt a nens de 5 i 15 anys. Mes incidència en mesos fred, es molt contagiós, plaques de pus freqüents en nens. Problemes al deglutir, faringe envermellida.
Complicació freqüent es tenir la escarltina, apareix després de superar la faringitis i es un exantema cutani a tot el cos que apareix sobretot al tronc i a extremitats, exantema que recorda molt al paper de lija, es molt granulós però no hi ha pus, al cap de pocs dies a la llengua les papil·les gustatives s'inflamen i agafen un color vermellós i d'aspecte rugós. En una setmana el sistema immunitari atura la infecció o es poden donar antibiòtics, l'exantema dura varies setmanes i necessita de hidratació.
Pot produir també sinusitis, otitis mitjana, adenitis (inflamació dels ganglis limfàtics del coll), quadre de pneumònia i pot anar també a SNC. Prendre antibiòtic per a evitar aquestes complicacions.
Impetigen: se li pot dir també pioderma estreptococic. Lesió a la pell localitzada, apareixen grans de pus i poden aparèixer crostes. S'afavoreix amb la mala higiene, es freqüent a la cara.
Celulitis, miositis, fascitis: a extremitats sobretot. Celulitis es infecció de la pell en els teixits subcutanis sense símptomes sistèmics, àrea envermellida i que es difícil de delimitar la lesió. Pot passar a sang i patir altres complicacions, però no es freqüent.
Miositis afecta als plegs musculars, sol ser infecció localitzada però es pot complicar amb bacterièmia. Fascitis, sols ser necrosant, destrueix teixit muscular o adipós, es poden complicar amb bacterièmies i altres malalties més greus.
Erisitela: infecció localitzada, es una complicació de una altra infecció cutánea o respiratòria (tipus faringitis o cel·lulitis o impetigen), afecta sobretot a les extremitats, zona envermellida inflamada amb zones delimitades que pot tenir símptomes sistèmics.
Bacterièmia: es pot produir un síndrome de xoc tòxic estreptococis on poden haver acumulacions de toxines pirògenes i produir la mort fulminant de la persona. Desprès del part hi ha un risc important si tenen pèrdua de sang de patir sepsis puerperal, però no es freqüent, el bacteris que formen part de la microbiota del xumino. Si es produeix abans de que es produeixi el part hi ha risc de avortament o part prematur.
  Febre reumàtica: es una endocarditis que afecta a les vàlvules del cor i es molt greu i també poden afectar a les articulacions causant altralgies i artritis.
Glomerulonefritis: es una insuficiència renal, bastant greu.
Diagnostic: mostres respiratòries, mostres cutànies i mostres de sang. Tincio de gram sobretot per mostres cutànies. Proves per detertar antígens de forma directa en les mostres clíniques, si es positiu funciona bé, però si es negatiu no es pot descartar que hi hagi infecció, llavors s'ha de fer cultiu per confirmar que no es infecció per estreptococus. Agar sang, catalasa negatiu. Anticossos front DNAasa B i estreptomicina O.
Tractament: penicilina (eritromicina). Poden ser infeccions mixtes de Staphylococcus i Streptococcus, s'ha de donar un antibiotic que vagi be per als dos.
Prevenció: nens que son portadors asimptomàtics. Tractament antibiòtic per evitar complicacions. En infeccions cutànies greus antibiòtic més desbridament quirurgic. Si no es pren l'antibiòtic en el temps necessari pot crear resistències.
(mirar Streptococcus agalactae i grup viridans de les diapos).
-Streptococcus pneumoniae: pneumococ. Es veuen formant parelles o cadenes més curtes. Càpsula voluminosa que es pot observar. No tipable i alfa-hemolitiques.
Sensibilitat a optaquina +. Solubilitat en bilis +. Colònies en cultius vells hi ha depresió en el centre degut a la lisi dels propis bacteris. Forma part de la microbiota normal de les vies respiratòries superiors, poden produir infeccions endògenenes a altres parts del cos estèrils.
Malalties associades: pneumònia pneumococica (amb secreció de moc, ojo amb persones que ja tenen altres malalties respiratòries), sinusitis i otitis (nens sobretot), meningitis pneumococica (si passa a sang, important en adults), sepsis pneumococica (amb malalties hematològiques de base, pot ser molt greu).
Diagnostic: microscopia es útil, mostres respiratòries o de LCR. Cultiu també es fa, medi agar sang. Fer probes bioquímiques. Té àcid teicoic a seva pared que conte colina, que reacciona amb la proteïna C reactiva, es una proba útil per diagnosticar infeccions sistèmiques.
Tractament: fàrmac d'elecció es la penicil·lina (cefalosporines o claramfenicol) Prevenció: difícil d'eliminar perquè forma part de la microbiota normal del tracte respiratori. Hi ha vacuna que es dona a nens (voluntaria, funciona be i es efectiva).
-Genere Enterococcus: viuen a la microbiota del tracte intestinal. Fan parelles o cadenes curtes, G+, anaerobis facultatius. alfa o beta hemolitiques. Creixen entre 10 i 45ºC. Son halotolerants (fins 6,5%). Hidròlisi de bilis-esculina +.
Enterococcus faecalis: infeccions nosocomials. Infeccions a nivell genitourinari, infeccions cardíaques pot donar lloc a endocarditis. S'elimina per les femtes, pot resistir condicions extremes del medi ambient. Solen ser infeccions endògenes, son multiresistents als antibiòtics (inherent al propi cromosoma, penicil·lines i cefalosporines), també tenen resistència per transferència horitzontal.
Tractament: fer antibiograma.
-Bacteris de l'acid làctic Forma de bacil o de coc.
Lactobacillus bulgaricus, Pediococcus pentosaceus i Lactococcus lactis. Fermenten sucres i produeixen àcid làctic o bé barreja d'àcid làctic i altres àcids de cadena curta.
Es poden dividir en els bacteris homolactics i els heterolactics.
Probiòtics: mo que s'afegeixen als aliments per a fer-los funcionals, els mo estan vius, toleren millor el pas de l'estomac i arribar a l'intestí que es on actuen. Formen part de la microbiota normal de forma transitòria. Eviten colonització de altres patògens, ajuden a la digestió per a produir altres nutrients essencials.
Prebiòtics: son substancies o nutrients no digeribles per l'home però si ho son per als probiòtics. Aixo ajuda a mantenir els probiòtics a formar part de la microbiota normal de l'intestí.
-Genere Lactococcus: Lactococcus bulgaricus i Lactococcus thermophilus (iogurt).
Fan que els productes làctics durin més temps, i fan aromes i tal.
-Genere Leuconostoc: heterofermentatiu, els trobem a la natura sobre els vegetals.
Leuconostoc oenos fa la fermentació malolàctica del vi negre. Leuconostoc dextricum i Leuconostoc cremoris fan diacetil per a la fabricació de formatges.
-Genere Pediococcus: cervesa (mirar diapos resum).
-Genere Lactobacillus: homo o heterofermentatius. Sols creixen en presencia de glucosa. Medi de cultiu exigent, agar MRS. Catalasa -, oxidasa -, son microaerofils.
Són acidofils. Forma part dels intestins i de la vagina en dones en edat fèrtil. Pot fer infeccions oportunistes, infeccions de caries, endocarditis i sèpsis. Participen en la producció de molts productes fermentats. Poden alterar o deteriorar aliments que continguin molt sucre.
Lactobacillus acidophilus: intestinal i vagina.
Lactobacilus salivarius: caries -Genere Listeria: poc casos de malalties, però els que hi han son molt greus. Forma part de la microbiota d'alguns animals, s'elimina per les femtes. Pot contaminar productes del animals com llet i carns i també conreus regats per aigües contaminades fecalment.
Solen ser asimptomàtics, l'home es contamina per consum de aliments contaminats. Es freqüent en mesos càlids d'estiu, tot i que pot créixer en ventall de temperatures molt ampli.
Es pot transmetre per via transplacentaria. Patogen intracel·lular facultatiu.
Factors de virulència: adhesina internalina, hemolisina listeriolisina, proteïna de unió a l'actina. Un cop fagocitat es forma el fagosoma i s'allibera del fagosoma per la listeriolisina, es multiplica al citoplasma i amb la proteïna de unió a l'actina es mou per el citoplasma i es pot arribar a moure fins la cèl·lula adjacent, igualment per endocitosi.
Listeria monocytogenes: ojo amb dones embarassades i nounats, gent gran sobretot amb defenses baixes o malalties cròniques, i pacients en deficiències en els seus sistema immunitari. Taxa de mortalitat elevada en aquests grups de risc. No menjar coses crues. Bacterièmies i poden acabar afectant al SNC, pot afectar al cor, als ulls i altres llocs. La persona mort per septicèmia, xoc sèptic. Avortaments, naixements prematurs i pot tenir problemes de desenvolupament.
Diagnostic: difícil detectar-lo fora de la cèl·lula, no fer microscopia. Bacteri exigents, es pot fer cultiu i probes bioquímiques.
Tractament: penicil·lina o ampicilina, no menjar res cru.
-Genere Erysipelothrix: zoonosi de bestiar porcí. L'home es un hoste accidental, es contagia per contacte directe amb animals infectats. Lesió cutània que es diu erisipeloide (en home) a mans i extremitat però no es supuratiu. Pot haver endocarditis si passa a sang.
Diagnostic: cultiu i microscopia, Bacteri exigent, hi han medis de cultiu especifics Tractament: penicilina.
Prevenció: vacuna per als porcs. Portar roba protectora, sobretot guants.
-Phylum firmicutes, micoplasmes- Aquests no tenen paret cel·lular i son petits. Pleomorfics. No farem tincions de gram (es mult inútil si no hi ha paret...). Poden travessar els filtres de 0,45micres. No es poden utilitzar els anitbiotics que actuen a nivell de paret. Son molt sensibles als canvis en el medis ambient. Hi han esterols a la membrana citoplasmatica. Mòbils per deslliçament per superfície. Genoma petit. Replicació del genoma i la fissió binaria no estan sincronitzats. Medis de cultiu amb esterols i vitamines i aa (exigents) i són de creixement molt lent (fins 1 setmana). Colònies molt petites, es com un ou ferrat (compacte al centre i dispers en les vores). Excepció: Mycoplasma pneumoniae que te colònies inflades, com un gra.
Replicació per fissió binaria o per fragmentació de filaments (algunes especies).
Son anaerobis facultatius la majoria excepte Mycoplasma pneumoniae es anaerobi estricte.
Alguns son patògens i altres comensals.
(mirar cuadre de les diapos) Mycoplasma i Ureaplasma son les que causen malaltia en l'home.
-Genere Mycoplasma: Mycoplasma pneumoniae, produeix infeccions respiratòries i es contagia per aerosols.
Important en vies respiratòries inferiors des de bronquitis fins a pneumònia atípica (no tos productiva).
Factor de virulència important: organela que conte adhesina P1 que ajuda a adherir-se a l'epiteli ciliar respiratori, fa una unió covalent. Comença a multiplicar-se i a secretar productes que produeixen un dany en l'epiteli respiratori, com peroxid d'hidrogen que destrueix cilis i danya el teixit respiratori. L'únic estricte de l'home.
Mycoplasma genitalium i Mycoplasma hominis: infeccions a tracte genitourinari. Fan uretritis no gonocòcciques i salpingitis. Les infeccions es produeixen per contacte directe tipus relacions sexuals.
Mycoplasma salivarium i Mycoplasma orale, són comença'ls de la boca però poden actuar en la caries o altres infeccions de la boca.
-Genere Ureaplasma: Ureaplasma urealyticum urogenital per contacte directe.
Diagnostic: microscopia no serveix. Cultius tampoc perquè es de creixement molt lent.
Fer proves serològiques o proves de biologia molecular. Detectat Ac enfront Ag de la membrana, amplicacio per PCR del 16S ribosomal.
Tractament: cap antibiotic que actuï a nivell de paret. Es pot utilitzar la eritromicina.
Prevenció: es difícil perquè forma part de la microbiota normal de les persones.
...

Comprar Previsualizar