Tema 2.1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia general
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 30/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pharmacology Continuació Tema 2 ➢ Vies d’excreció de fàrmacs.
1. Renal: Important fàrmacs actius per infeccions urinàries.
2. Biliar: Cloramfenicol, morfina, digitalina.
3. Salival: morfina, amfetamines (útil per determinar concentracions).
4. Gàstrica: bases febles.
5. Intestinal.
6. Aire espirat: halotà.
7. Secreció bronquial.
8. Secreció lacrimal.
9. Suor: quinina, iodurs, bromurs.
10. Llet materna: morfina, penicil·lina, cloramfenicol, liti, antidiabètics orals...
VIA RENAL o Via d’eliminació renal - A nivell glomerular: Filtració glomerular. Difusió passiva.
<70 kdaltons.
- A nivell túbul proximal: Transport actiu (penicil·lina) o difusió passiva (substàncies polars).
- A nivell túbul distal (orina àcida): Les bases ionitzades s’eliminen i els àcids no ionitzats es reabsorbeixen.
Per eliminar tòxics: - Forçar la diüresi: 1. Per fàrmacs àcids (salicilats): administrar bicarbonat, l’orina s’alcalinitza i s’eliminen.
2. Per fàrmacs bàsics (amfetamines): administrar àcid cítric, l’orina s’acidifica i s’eliminen.
• Filtració (F) • Secreció activa o no (ST) • Reabsorció (R) Excreció = (F + ST) -R Pharmacology VIA BILIAR - Excreció de productes d’alt pes molecular (325 Kd) - Transport actiu.
Cicle enterophepàtic: reabsorció del fàrmac.
o Factors que modifiquen l’excreció renal (I) Increment de la durada de l’acció del fàrmac.
1. Immaduresa en nens.
2. Involució en ancians.
3. Insuficiència renal.
Reduir la dosi per compensar la manca d’excreció (no produir efectes tòxics) 4. Diàlisi.
5. Fenòmens de competició en el transport.
➢ Factors que modifiquen l’excreció renal (II) • Edat: En les edats extremes de la vida (nadons, ancians) hi ha disminució del funcionalisme renal i podem parlar d’insuficiència renal fisiològica.
o El fàrmac administrat en aquestes edats tindrà una excreció disminuïda i s’acumularà (el fàrmac i els seus metabòlits) a l’organisme.
Per a que no apareguin problemes de toxicitat: • Cal disminuir les dosis administrades.
• Important en fàrmacs que s’eliminen inalterats i, sobre tot, en fàrmacs que tenen un marge terapèutic estret (ja que ràpidament passen de la dosi terapèutica a la dosi tòxica: digoxina, aminoglucòsids, liti, teofil·lina) Pharmacology o Factors que modifiquen l’excreció renal (III) Patologia renal: Els pacients amb insuficiència renal presenten una disminució de l’excreció dels fàrmacs pel ronyó: • S’acumularan el fàrmac i els seus metabòlits a l’organisme.
Perquè no apareguin problemes de toxicitat: • Cal fer modificacions de la dosificació en funció de la severitat de la insuficiència renal (d’acord amb la depuració creatinina).
1. Paràmetres farmacocinètics.
L’objectiu principal de la farmacocinètica és establir pautes de dosificació: • Dosi que cal administrar i freqüència administració: 1g/12h; 1g c/24h.
La farmacocinètica utilitza la determinació de les concentracions del fàrmac en sang a diferents temps per conèixer què passa amb el fàrmac.
Els gràfics que s’obtenen s’anomenen: Corbes de nivells plasmàtics.
• Eix X: temps • Eix Y: concentració plasmàtica.
*Veure moodle document adjunt.
• De absorció: - Biodisponibilitat.
- Nivells plasmàtics: Concentració de fàrmac en plasma en un moment determinat.
• De la distribució: - Volum de distribució (Vd): 𝐕𝐝 = - De l’eliminació: 𝐃𝐨𝐬𝐢𝐬 𝐂𝐨 Temps de vida mitja.
o Temps de semivida plasmàtica (𝑡1/2) o Aclariment renal (com esta funcionant el ronyó: quant elimina) 𝐂𝐥𝑹 = 𝐂𝐮 · 𝐕𝐮 𝐂𝐩 · 𝐭 Pharmacology ➢ Aclariment Renal Clearance = Cl • Mesura la funció renal.
• Es defineix com el volum de sang que és alliberat de fàrmac a nivell renal per unitat de temps.
• Es calcula: 𝐶𝑙 = 𝐶𝑢 · 𝑉𝑢 𝐶𝑝 · 𝑡 • Unitats: ml/min • Valors normals de l’aclariment de creatinina = 75-130 ml/min.
Valors més baixos de 50, significa insuficiència renal, caldrà disminuir dosis si no volem que s’acumuli.
Aclariment de creatinina: Si funciona bé en quant eliminació de fàrmacs.
Funció forma farmacèutica: A) El Cmàx i el tmàx varien en funció de: • Via d’administració.
• Forma farmacèutica (𝐹𝑓 ) A igualtat de dosi administrada. En funció de la 𝐹𝑓 .
1. Intravenos.
2. Intramuscular.
3. Enteral.
4. Rectal.
Paràmetres veure si: Int. De concentració en plasma efectiu i concentració plasma inefect és molt curt. Hem de vigilar la concentració. Igual passa amb concentració tòxica i terapèutic = PERILL.
El temps eficient entre ·1 i ·2 ens donarà intensitat de la dosificació.
Pharmacology B) Cmàx Solució oral > 𝐹𝑓 orals sol.
(Càpsules i comprimits) Les solucions orals i xarops s’absorbeixen més ràpidament.
L’objectiu principal de la FC. És establir pautes de dosificació.
- Dosi que cal administració i freqüència.
Admin: 1g/12h Eix X: El temps Eix Y: Concentració Permet determinar el temps de la vida mitjana d’un fàrmac, propietats intrínseca de cada fàrmac, independent: - La dosi.
- La vida d’administració.
- La forma farmacèutica.
Temps de vida mitja és el temps que li costa a reduir a la meitat la seva concentració.
100g ---- 50g (1h) Concentració màx i temps màx.
Quan s’administra un fàrmac per via oral i només 1 dosi.
La concentració arriba a nivell màx (conc. Màx) a un temps determinat (tmàx).
Corbes de nivells plasmàtics que mostren la influència de la via d’administració (A) i de la forma farmacèutica del preparat (B) ...

Comprar Previsualizar