5. Insectes (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Resum de la unitat d'Insectes

Vista previa del texto

Breca PARASITOLOGIA: INSECTES GENERALITATS • Metazous celomats • Simetria bilateral • Cos segmentat en metàmers (segments) • Exosquelet de quitina • Apèndixs articulats U2. SUBFÍLUM MANDIBULATA DIVISIÓ EXOPTERYGOTA O HEMIMETABOLA 1. ORDRE HEMIPTERA 1.1.FAMÍLIA CIMICIDAE Xinxa domèstica, comuna, del llit 1.1.1.CIMEX LECTULARIS Dimorfisme sexual en l’extrem abdominal: • Edeagus el mascle • Òrgan de Berlesse i òrgan genital la femella Aparell bucal “recollit” quan no s’està fent servir.
1.1.2.BIOLOGIA • Són hematòfags solenòfags: s’alimenten de sang directament de vena (femelles).
• Són nocturns, temporals i eurixens • Viuen en colònies i resisteixen sense menjar • Les femelles ponen 2 ous/dia, fins a 100 • 4 estadis nimfals 1.1.3.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Les picades poden provocar reaccions al·lèrgiques.
• Cosmopolita • NO són vectors Alguns gèneres de Cimex són: • Cimex lectularis → humans • Cimex hemipterus → humans en zones tropicals • Cimex colombianus → xina dels coloms i gallines • Cimex hirundinis → xinxa de les orenetes 1.2.FAMÍLIA REDUVIDAE/TRIATOMIDAE Xinxes de camp, xinxes voladors, kissing bugs, chinches besuconas, vinchucas 1.2.1.MORFOLOGIA • Mida gran (fins a 5cm) • Cos deprimit dorsoventralment • Aspecte ornamentat • Ulls compostos i ocels • Hemièlitres (ales petites) i ales metatoràciques membranoses funcionals • 5 estadis nimfals • Gèneres importants: Rhodnius, Panstrongulus, Triatoma 1.2.2.RHODNIUS • Aparell picador-xuclador recollit quan no el fa servir • Formes: ous + 5 estadis nimfals + adult (~ 3cm) 1.2.3.BIOLOGIA • Xinxes besadores: piquen als llavis i galtes • Eurixens, temporals, nocturns i alguns domiciliaris • Les FMI de Trypanosoma cruzi es transmeten per la femta • Síndrome de Romanya: afectacions oculars • Ritme cardíac anormal 2.ORDRE ANOPLURA (POLLS) 2.1.FAMÍLIA PEDICULIDAE Polls xucladors de mamífers 2.1.1.BIOLOGIA GENERAL • Ectoparàsits hematòfags, obligats i permanents, altament estenoxens • Sensibles a la temperatura corporal • 3 estadis nimfals • L’ou s’anomena llèmena (1mm) i, per expulsar-la, fa entrar aire per les càmbries aèries i l’expulsa per l’anus, de manera que surt disparat (retropropulsió) 2.1.2.PEDICULUS HUMANUS 2.1.2.1.CICLE BIOLÒGIC • Cicle de vida: Ou (10 dies entre 27-30ºC) - Ninfa (12 dies) Adult (28 dies) • Necessiten humitat elevada • La larva només ingereix sang 1 cop, l’adult vàries vegades al dia • Més abundants en època freda • Contagi per contacte directe entre caps 2.1.3.PHTHIRUS PUBIS 2.1.3.1.BIOLOGIA GENERAL • Ectoparàsit de l’humà (com el Pediculus humanus). NO al cap • Hàbitats sedentariss • Els tres primers segments estan fusionats • Pinça molt desenvolupada respecte el Pediculus Humanus 2.1.3.2.CICLE BIOLÒGIC • Cicle de vida = Pediculus Humanus, incubació de 6-7 dies (20-30ºC) i tarden 2-3 setmanes a arribar a adults (viuen 3 set) • Poden haver-hi varis ous, operculats, al mateix pèl • Contagi: compartir roba íntima bruta o contagi sexual 2.1.3.3.BIOLOGIA EN ADULTS • NO poden viure fora de l’H més de 12h • Succionen sang vàries vegades durant el dia • Posta d’ous d’entre 10-25 ous (és poc) 2.1.4.EPIDEMIOLOGIA Pediculosi • Cosmopolita (comunitats tolerants: esquimals) • Antroponosi • Transmissió per contacte directe, acte sexual o per compartir roba íntima, llit, articles d’higiene personal… • Hàbits gregaris (tendència a formar grups d’individus): acumulació i col·lectius 2.1.5.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Picada: picor, inflamació, infeccions secundàries i abscessos • Reactivitat a picades, com Maculae cerulae (Pthrius pubis) • Vector (Pediculus humanus corporis) de riquètsies (Tifus exantemàtic i Febre de les trinxeres) i espiroquetes (Febre recurrent europea o cosmopolita) 3. ORDRE SIPHONAPTERA (Puces) 1.2.4.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Reactivitat a picades (picada indolora i de llarga durada) • Infeccions bacterianes secundàries • Vector de Tripanosomosi americana o malaltia de Chagas: Panstrongylus megistus, Triatoma infestans, Triatoma dimidiata, Rhodnius prolixus • A Europa trobem el Reduvius personatus, que NO és vector 3.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Ectoparàsits hematòfags temporals • Paràsits eurixens • 4 estadis larvaris • Pupes exarates • Gèneres: Xenopsylla xenopis, Pulex irritans, Ctenocephalides canis i felis, Tunga penetrans 3.2.EPIDEMIOLOGIA • Cosmopolita • Les femelles posen ous contínuament, que cauen al terra • Els adults eliminen la sang semidigerida, que serveix d’aliment a les larves quan surten dels ous 3.3.CICLE BIOLÒGIC La larva surt de l’ou gràcies a la dent quitinosa cefàlica (ext) → Pupa simple → Infestació H • Larves: llocs foscos, àpodes (sense potes) i amb ap mastegador • Per sortir de l'ou necessiten un estímul (canvi de temperatura) • En clima temperat el cicle dura aproximadament un mes però pot durar de 6 a 10 mesos 3.3.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Tungosi (tunga penetrans) • Reactivitat a picades • Infeccions bacterianes secundàries • Símptomes: prurit, inflamació, infeccions bacterianes, gangrena i amputacions • Paper vectorial (vectors multiplicatius): • Riquètisies: Xenopsylla cheopis (vector): Rickettsia Typhi (Tifus endèmic o murí) • Bactèries: Xenopsylla cheopis (vector): Yersinia pestis (Pesta bubònica). R: rates Hostes intermediaris d’helmints: • • Nosopsyllus fasciatus, Leptopsylla segnis: Hymenolepis nana, H. diminuta • Ctenocephalides canis, C. felis: Dipylifium caninum • Prolifaxi: insecticides inhibidors de quitina i desratització 4.2.2.3.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Anophelinae: Anopheles, A. atroparvus: Paludisme (Plasmodium) i filariosis limfàtiques (Wuchereria bancrofti i Brugia malayi).
• Culicinae: vectors d’arbovirus (encefalopaties, febre groga, dengue) i helmintosis: • Culex pipiens: mosquit comú, trompeter o brunzidor • Aedes aegypti i Aedes albopictusi: febre groga i dengue • Aedes mariae: mosquit de les tolles d'aigua salabrosa (Mediterrani) • Culiseta loniareolata: zones rurals de la Península Ibèrica • Culex, Aedes, Mansonia: filariosis limfàtiques (vector evolutiu) 4.2.3.FAMÍLIA PSYCHODIDAE (PHLEBOTOMIDAE) També coneguts com a beatillas 4.2.3.1.CICLE BIOLÒGIC • Cicle biològic terrestre • 4 estadis larvaris: ou, larva, pupa i adult (3 set) • Cicle: 1 a 3 mesos (depèn de la T). Les femelles posen els ous en terres riques en matèria orgànica, on es desenvolupen les larrves i pupes fins emergir-ne els adults en condicions bones (21-24ºC a Espanya) 4.2.3.2.EPIDEMIOLOGIA • Quasi cosmopolita • Zoofília • Regions càlides i temperades • Límit altitudinal a 2500m • Hàbits crepusculars i nocturs • Exofília i exofàgia. Excepció: Phlebotomus ariasi: endòfila i endòfagia • Espanya: Phlebotomus ariasi i Phlebotomus perniciosus (vectors) 4. ORDRE DÍPTERA 4.1.BIOLOGIA GENERAL • Holometàbols: metamorfosi completa • Viuen uns 30 dies • Surten de la pupa per ortorràfia • S’aparellen durant el vol • Cosmopolites, nocturns (crepusculars) i antroponòtics 4.2.SUBORDRE NEMATOCERA (Mosquits) 4.2.1.MORFOLOGIA GENERAL • Adults: antenes (> 6 arteññs), trompa (6 estilets) i palps maxil·lars (3-6 artells) • Larves macrocèfales • Pupes obtectades (ortorràfia 1): cobertes per una pel·lícula opaca 4.2.2.FAMÍLIA CULICIDAE Distingim Culicinae i Anophelinae.
• Diferències morfològiques (mascle/femella), ales i larves (sifó respiratori al 8è segment (culici), pupes (cornets) 4.2.2.1.BIOLOGIA GENERAL • Cicle biològic en el medi aquàtic: cíclic-multiplicatiu • Cicle ràpid (10-15 dies) • 4 estadis larvaris • Tropicals-temperats 4.2.2.2.EPIDEMIOLOGIA • Femelles hematòfagues • Zoofília-Antropofília • Exofília 2 i exofàgia (Aedes mariae i Aedes albopictus), exofília i endofíilia (Culex pipiens i Aedes aegypti) • Hàbits crepusculars o nocturs. Diürns:Aedes mariae i Aedes albopictus 1 2 4.2.3.3.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA Sensibilitat a les picades i paper vectorial: • Protozous: Phlebotomus, Lutzomyia i Brumptomya: Leishmaniosis viscerals, cutànies i mucocutànies.. Phlebotomus perniciosus, P. ariasi: Leishmania infantu, • Riquètsies: Lutzomyia spp.: Bartonella baciliformis: Febre d'oroya o enfermetat de carrión (Perú, Equador i Colòmbia) • Arbovirus: Phlebotomus spp.: Febre pappataci o febre dels tres dies (Xina, Pakistan i Índia) Aedes aegypyi És el mosquit culícid que pot ser portador del virus del dengue, de la febre groga, del chikungunya i de la Zika Aedes albopictus (mosquit tigre) La femella poseeix una trompa fina i allargada (probòscide) que usa per picar i extreure sang de vertebrats. En les seves picades usa una substància anticoagulant per extreure i emmagatzemar la sang del seu hoste.
• Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del món.
• Els mascles s’alimenten del nèctar.
4.2.4.FAMÍLIA SIMULIIDAE Mosques negres, blackflies, buffalo gnats 4.2.4.1.CICLE BIOLÒGIC • En medi aquàtic: aigües turbulentes i oxigenades • Cicle de vida: 6-7 estadis larvaris. Les larves viuen fixades a substrats submergits i passen a pupes, que és efímera i per ortorràfia passen a adultes durant el dia • Diürns (a l’ombra), hematòfags i exòfags L’adult surt a poc a poc de la pupa.
Exofília i exofàgia: també piquen fora de casa Endofília i endofàgia: preferentment piquen dins de casa.
4.2.4.2.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Sensibilitat a les picades (molestes) • Hematomes: alimentació telmatòfaga • Les espècies autòctones poden donar flebitis • Poden provocar la mort d'animals per asfixia si piquen a la boca • Paper vectorial: oncocercosi: • Simulium damnosum: Àfrica • Simulium metallicum: Amèrica • Cutànies: reptant (Gasterophilus), tumoral (Dermatobia) o nòduls o tumors ambulatoris (Hypoderma) • De ferides • De cavitats obertes (cistomiasi, otomiasi, rinomiasi, oftalmomiasi) • Generalitzades • Gastrointestinals 4.4.5.FAMÍLIA PIOPHILIDAE (Acaliptrats) 4.3.SUBORDRE BRACHYCERA (Tàvecs) 4.3.1.MORFOLOGIA GENERAL • Adults: antenes (< 6 artells), trompa (6 estilets) i palps maxil·lars (2 artells) • Larves microcèfales • Pupes obtectades (ortorràfia) 4.3.2.FAMÍLIA TABANIDAE 4.3.2.1.CICLE BIOLÒGIC • Cicle biològic en medi aquàtic • Prats i zones boscoses • Diürn • 3 estadis evolutius: ou, larva i pupa • Desenvolupament larvari molt llarg (2-3 anys) • Picada molt dolorosa. Canvi freqüent d’hoste (paper vectors mecànics) 4.3.2.2.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Tabanus spp.: • Trypanosomes d’animals: Trypanosoma vivax, T. Evansi (Transmissió mecànica) • Tularèmia: Francisella tularensis (bacteria que vehicula) • Chrysops silaceus, C. dimidiatus: Loasi o Filariosi diürna (Àfrica) • Altres: C. caecutiens o tàvec cegador, Haemotopota pluvialis o tàvec de les tempestes, H. lusitanica o tàvec portugués 4.4.5.1.PHIOPHILA CASEI (saltadors de formatge) • Ovípara.
• Miasi accidental intestinal 4.4.6.FAMÍLIA MUSCIDAE (Caliptrats) Totes són ovípares • Stomoxys té aparell bucal trompa punxant. Musca, muscina i fannia tenen aparell bucal amb trompa xucladora • També es diferencien per la cel·la discal i l'aresta antenal • Només mantenen el labre-epifaringe i l’hipofaringe 4.4.6.1.MUSCA • Vectors mecànics • Miasis accidentals intestinals • Miasis facultatives uragenitals i de ferides 4.4.6.2.MUSCA DOMÈSTICA O MOSCA COMUNA Vector mecànic de • Virus (polio, hepatitis…) • Bacteris (cólera, febres tifoidees…) • Protozous (dissenteria, giardiosi…) • Helmints: ascariosi, triocefalosi… Morfologia: ulls grans i compostos, cap petit, antena, torax ornamentat, ou, larva, estigmes a la part abdominal, pupari Musca autumnalis o mosca de la tardor 4.4.SUBORDRE CICLORRAPHA (Mosques) *Consultar la morfologia al Guió de Pràctiques 4.4.1.MORFOLOGIA GENERAL • Adults: antenes (3 artells, aresta antenal), trompa (2 estilets) i palps maxil·lars (1 artell) • Larves acèfales • Pupes coartades (ciclorràfia 3) • Diferències morfològiques • Caliptrats/Acaliptrats: halteris coberts o no per una caliptra (escates toràciques) • Esquizòfors/Asquizes: el ptilí és utilitzat per sortir del pupari o no hi ha ptilí • Venes longitudinals, excepte la Costal i la Subcostal. Cel·la apical • Ganxos bucals, esquelet cefalofaringi, estigmes protoràcics i abdominals • Pupes: ptilí, sutura reduïda 4.4.3.CICLE BIOLÒGIC Ou → L1 → L2 → L3 → Pupa → Adult 4.4.4.IMPORTÀNCIA SANITÀRIA • Picades • Vectors mecàncis i cíclics-multiplicatius • Miasis: parasitació provocada per la presència a teixits o cavitats de l’home o animals de fases larvàries de dípters, principalment Ciclorrapha • Accidentals • Facultatives • Obligades (zoonòtiques) Clínicament les miasis es classifiquen en: 3 L’adult surt de cop de la pupa.
4.4.6.3.STOMOXYS, MOSCA DELS ESTABLES O MOSCA PICADORA • Vector mecànic de Carboncle: Bacillus antracis, Trypanosoma evansi (surra), T. equinum (mal de malucs) • Miasis accidentals intestinals Morfologia: visió lateral del cap, trompa robusta i curts palps maxil·lars 4.4.7.FAMÍLIA GLOSSINIDAE (Caliptrats) (Mosques tse-tse) 4.4.7.1.GLOSSINA • Àfrica • Mascles i femelles hematòfags.
• Distingim dos grups • Grup palpalis: Glossina palpalis i G. tachinoides • Grup morsitans: Glossina morsitans i G. pallidipes • Vectors de Trypanosoma (Trypanozoon) brucei gambiense, “ (“) brucei rhodesiense, “ (“) brucei brucei: Malaltia de la son o tripanosomosi africana i nagana • Larvíperes i vivípares (cada cop posen una sola larva) Morfologia: aresta antenal, cel·la discal i prominències auriculars 4.4.8.FAMÍLIA CALLIPHORIDAE (Caliptrats) • Ovípares.
• Distingim el gènere Lucilia del gènere Calliphora • Importància sanitària: • Chrysomyia albiceps: miasis facultatives nasal, farínge (paladar). Espana, SE Europa, Àfrica • Chrisomyia: Miasi a animals (ovins) • Chrysomia bezziana (àrees tropicals): miasis facultatives de ferides i genitals 4.4.8.1.COHCHLIOMYIA HOMINIVORAX • Amèrica central i sud • Afecta els bovins • Miasis obligades i ferides a les mucoses nasal, bucal, palpebral, al conducte auditiu i a la regió genital i umbilical 4.4.8.2.CORDYLOBIA • Àfrica • Miasis cutànies gossos, rosegadors • C. anthropophaga o mosques tumbu: miasis facultatives cutànies 4.4.9.FAMÍLIA SARCOPHAGIDAE o Mosques de la carn (Caliptrats) 4.4.9.1.CARACTERÍSTIQUES GENERALS • Larvípares • Distingim el gènere Sarcophaga del Wohlfahrtia 4.4.9.2.SARCOPHAGA CARNARIA O S. HEMORRHOIDALIS • Miasis accidentals intestinals • Miasis facultatives de ferides i cavitats • Cosmopolites 4.4.10.FAMÍLIA OESTRIDAE (Caliptrats) 4.4.10.1.OESTRIDAE SENSU LATO • Atròfia d’aparell bucal • Ulls compostos reduïts • Miasis obligades • Zoonosis • Home: hoste accidental • Topologies diferents al reservori 4.4.10.2.OESTRUS OVIS • Larvípares • Ovelles. Sinus nasals i frontals (Larva 3) • Home (pastors): miasis cavitats (ocular) (Larva1) 4.4.11.FAMÍLIA CUTEREBRIDAE (Caliptrats) 4.4.11.1.DERMATOBIA HOMINIS • Amèrica Central i del Sud • Ovípares: mosquits i mosques • Home, rossegadors, gossos, bovins • Miasis cutànies tumorals (L2 i L3) 4.4.12.FAMÍLIA HYPODERMATIDAE (Caliptrats) • Distingim Hypoderma bovis o H. major de Hypoderma lineatum, H. menor o ratllada • Ovípares • Bovins o mosques dels barbs de les vaques • Home: miasis tumorals ambulatòries ...

Tags: