Tema 5. La població europea (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5. LA POBLACIÓ EUROPEA Existeixen diferents nivells d’agregació: - Nivell o NUTS 1: estat. Länder alemanys - Nivell o NUTS 2: comunitats autònomes a Espanya, regions franceses o italianes - Nivell o NUTS 3: províncies - Nivell o NUTS 4: per exemple, mancomunitats - Nivell o NUTS 5: municipi Europa és el continent amb més densitat de població, gairebé 100 hab/km2. La població xinesa baixa justament quan Europa puja i gradualment augmenta el pes percentual de la seva població. Aquell que creix a tota velocitat és Àfrica, mentre que a Europa baixa el pes percentual de la població (que no la població en sí). Europa ha passat de ser del 20% al 10% de la població mundial en trenta anys.
Veiem diferents gràfics que ho exemplifiquen a la presentació.
Mapa que varia el pes de cada país en funció de la població. Clarament, Europa té un volum enorme comparat amb allò que correspondria a Àfrica o a Llatinoamèrica, sembla més gran del que és.
Pes específic de la renda per càpita (volum total, no per població). És molt interessant, ja que Europa ha perdut encara més pes específic en economia. Actualment, representa el 35% de l’economia mundial, mentre que fa unes dècades havia estat més del 50%. No és que l’economia s’hagi enfonsat, sinó que altres han crescut i es reparteixen més el pastís. Àsia, fa unes dècades, només era un 10% i ara passa el 20%. Al mapa, Àfrica i Llatinoamèrica gairebé no apareixen, només els països del Nord d’Àfrica. El pes d’Europa va augmentant des de l’any 1 fins 1960. Després, comença a descendir perquè els altres continents comencen a créixer.
Esquema de població - Distribució de la població o Desigualtats territorials: hi pot haver desequilibris territorials molt grans. És el cas d’Espanya, on hi ha grans desigualtats al llarg del territori. Les zones costaneres estan molt més poblades, excepte Madrid. Aquestes zones conformen el 80% de la població.
 Dinàmiques de població (natalitats, fertilitat, esperança de vida): per què ara som pares més tard? El ministeri de benestar social no dóna ajudes a la 1 natalitat. En canvi, als països nòrdics, les possibilitats de tenir un fill no van més enllà del tema emocional, ja que es reben pensions per tenir fills. Quins són els models de benestar social? o Polítiques d’integració d’immigrants i d’acollida de refugiats Població Europea A Europa, existeix molta diversitat, i això comporta grans problemes a l’hora de la gestió política i d’organitzacions supra-nacionals com la Unió Europea. Trobem des de gegants demogràfics com Rússia a microestats que no passen del miler d’habitants, dels 82 milions d’Alemanys als 400.000 de Malta.
Any 92: Tractat de Maastricht. Quan es crea la CEE l’any 1957 són sis països i hi ha un interessant equilibri poblacional entre els tres països grans: Itàlia, França i la RFA. L’altre país que hi ha és el Benelux. Quan entra el UH l’any 1973 també té molts habitants. Aquesta gent té doble representació davant els països petits. A l’any 95 hi comença a haver distorsions: La RFA ja és alemanya i té 80 milions, Espanya ha entrat i té 40 milions, i durant uns anys, Espanya amb els tres grans i Alemanyes tenen la mateixa representació. El país que més paga té la meitat de representació i igual que el país que menys rep, Espanya. Ara, al 2015, hi ha 28 països i hi ha un representant per cada país, i per aprovar mocions hi ha d’haver una majoria de països a favor. Això provoca moltes tensions internes dins d’Europa, des de països molt petits a països molt grans.
La desigual distribució de la població europea Podem mirar-ho des de dos costats: llocs plens i llocs buits. Apareix una dorsal de concentració de població molt alta des del Sud d’Anglaterra fins al nord d’Itàlia tret dels Alps. Les zones d’alta muntanya acostumen a tenir menys població. Tant dins de la Península Ibèrica, França i Balcans hi ha zones de densitat de població tan baixes com a Lapònia, i això provoca també moltes tensions territorials. Hi ha un mapa on, per colors, surten els països per població. Hi ha molts països que passen dels 40 als 10-15 milions essent veïns.
Gràfic: densitat de població, nivell d’agregació de les NUTS 3. El nivell d’agregació en què busquem els mapes ens donarà informació diferent. El NUTS 1 no ens apareix que la majoria de gent d’Espanya viu a la costa o a Madrid. És molt més interessant el NUTS 3. L’eix del Mediterrani 2 també es important, amb densitat relativament alta. Les zones despoblades són Irlanda i les Highlands, els Paisos Nòrdics i bàltics, el Massís central francès, la Península grega i Balcans i la Meseta Ibèrica.
Tots son països amb un nivell molt avançat de drets socials. Aquets han de ser iguals per tots els ciutadans d’un territori, però no és el mateix proveir de serveis socials a un territori on la població està dispersa que a un altre on la població està molt junta. El tema de la distribució desequilibrada de la població, per tant, ocasiona moltes tensions a nivells de serveis públics. Quan hi ha debats sobre qui ha de rebre més finançament, les zones urbanes solen dir que ha de ser per població. En canvi, la gent de les zones poc poblades diu que se les ha de tenir en compte també, ja que normalment han de pagar molt per als serveis socials més bàsics. Què fa Europa per a solventar-ho? Mapa: zones que perden població. Són les mateixes zones on més ha envellit la població. Són zones que tenen uns gestos en quant a provisió social més altes que a altres del país. S’ha decidit que tot el món en aquell país té dret a la sanitat pública. Per tant, dins del territori que ocupa, tot el món té dret a això. Hi ha una decisió molt complicada: decidir què és millor, tenir un hospital de nivell dos que dos de nivell u. Els processos de despoblament provoquen grans tensions, aj que aquells que queden tenen els mateixos drets que aquells que hi havia abans. La polarització de la població porta molts de problemes, sobretot de gestió de serveis públics.
Zones on està baixant la població més ràpidament: - Nord i interior de Portugal - Castella i Aragó - Est d’Alemanya - Bulgària - Països Bàltics Distribució de la població: tendències geogràfiques No és tant que la població sigui menys densa o que sigui molta o poca però concentrada en zones concretes. El model el té molt clar la Unió europea, i apliquen polítiques europees d’ajuda perquè no es compliquin a les zones de perifèria.
3 Polítiques europees de cohesió Programes d’ajuda a l’agricultura: PAC. El gràfic indica el pressupost destinat a la política agrària comunitària. La PAC ha anat perdent pes, però conserva un 30% aprox. Del pressupost comunitari. La PAC es fa per abastir el centre d’Europa o les parts rurals. L’agricultura torna eficient i aconsegueix ser absolutament excedentària, per la qual cosa els preus cauen. Un agricultor que produeix x es pot trobar que dedica moltes hores de feina per uns diners que no donen prou per mantenir la seva empresa. La UE garanteix uns preus de compra estables amb el requisit que l’agricultor no se’n vagi del territori ni canviï el tipus d’agricultura, com ara les oliveres a Jaén.
L’any 1986, el sector més agredit per la entrada a la UE a Espanya és el lacti, ja que hi ha malalties, i fan desaparèixer totes les vaques. Actualment, la llet fresca ha desaparegut gairebé del mapa. Les regulacions no són igual a cada país. Hi ha sectors, com aquest, que van rebre subvencions perquè acabessin amb les vaques de llet, sobretot ara serveixen per la carn. La CEE, tot tipus de polítiques agràries que fa és perquè els agricultors no se’n vagin del camp mantenint una renda bàsica.
A Catalunya hi ha avui més zona boscosa que en tota la història, ja que s’ha abandonat molt de camp.
Hi ha més incendis perquè hi ha més boscos. Tot aquest tema de la polarització és molt central en la UE.
Diferents països reben ajudes depenent de diferents paràmetres. Les zones més agrícoles, a part de l’est d’Europa, són la península ibèrica, sobretot la part oest i sud. Igualment, són percentatges molt baixos, al voltant del 3% de la població.
Els debats del sistema de finançament a Espanya es van començar a parlar fa cinc anys, perquè abans Espanya rebia molts de fons europeus per a infraestructures, que s’utilitzaven de forma legal o no legal.
4 ...