Unitat 2 (2017)

Examen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 17
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: La psicoanàlisi social FREUD:    Funcions i principis del aparell psicquic Etapes psicosexuals/repressió de l’eros La societat protegeix a l’individu si aquest controla els seus impulsos La idea de inconsciència prové del període romàntic P-C→ percepció consciencia Reprimido- hem de pensar que MAI accedirem al contingut del nostre inconscient (qn va començar la psicoanàlisi era x 4 h setmanals) Estructura - inconscient/preconsc/conscient Funcions de laparell psiquic    Id/allò – regeix pel principi de plaer i vol dir per ex que un nen petit quan te gana plora i quan te desig de dormir (plaer) dorm independentment de qui hagi vingut a veure’l.
Superjo- o principi moral es una cosa q et ve imposada amb el control dels impulsors per ex imposarli al nen que ha de demanar que ha danar al lavabo i no ferho en qualsevolmoment. Te alguna consecuencia no nomes prq inclou el principi moral(es fa o no es fa). Si es molt superjò caura en neurosi q no es dona espais x expresarse en simateix prq esta MOLT reprimit.
Ego esta a mig camí i sap els principis morals i quan es poden aplicar. La realitat, el q fa controlarte EX. tens ganes de dormir i intentes no baallar perquè no et vegin el allò badallaria sense adonarse el jo es controlaria i el super jo agafaria una manta es tombaria al terra i es posaria a dormir -Aquestes 3 forces físiques es van anar mantenint i totes reboten al voltant daqestes idees.
Durant el s XX s’intentava que hi hagués una teoria y aquesta que ho expliques tot.
Freud deia que la sexualitat era tot.
SEMPRE HI HA INCONSCIENCIA PERO CONSCIENSCIA NOMES QUAN ESTEM DESPERTS.
Els somnis son qüestions denergia psíquica que sesa movent, no la quantitar dhores de son (pots somiar en una migdiada de 10 minut i en una nit dormint 8 h no).
Alfred. Adler El que mou a lesser humà no es la sexualitat sinó l’afany de superació, “el sexe es una forma d’adqueirir poder sobre laltre”.
Explica a molts dictadors d el 1 part del sXX (Mussolini, statler..) Parteix de freud per dir que partim de lafany de superació C.G.JUNG Va dir que hi ha tants motors com persones hi ha en aquest mon i tirava a terra que la sexualitat no era el motor el comportamenr 2. Que consecuentment tots els mecanismes de defensa com per ex deia el freud la sublimació es el artista fa una obra dart perq sublima la seva energia sexual cap a lart i aquest deia que el seu procés ea expressarse a partir de lart.
Aquest autor diu que la persona pregui consciencia del seu motor del comportament això es la individiuacio que es que ets tu i nomes tu i el que et fa a tu unic (no desapadpat ) sinó una persona autentica.
EX. estudiar psicologia havia famílies que ho acceptaven i altres que deien que eor a que servia Defineix entre introversió(recolliment, escolta, acolliment això et a conectar amb una energia femenina) i extravertits (característiques que tothom som mes o menys però ho som).
Tothom tenim energia masculina( es impulsadora, baalladora, expansiva a vegades arrolladores..) i femenina(introversió) Freud diu que el inscosncient es personal però jung diu que existeix inconscient col·lectiu (repositori dels grans mites de la humanitat- qn naixem compartim una sèrie de mites i no tots valen igual ja que del inconscient col·lectiu i de la nsotra experiència).
ARQUETIPS De la combinatòria entre inconscient col·lectiu deriven els complexes qe son nuclis de contingut psicquics que son personales no nomes els de dipo sinó tot tipus de complexos i ell dirà com shan construït aquests nuclis dincosncient oclectiu i experiència.
Jung planteja un repte tu has de saber molt però quan set presena unfpacient has de dir no se nada tu lajudas a articular perajudarlo a descobrir el camí no dirli has de fer això això i axio (hi ha excepcions que hi ha persones que necessiten unes pautes molt clares).
Aquest mite ha quedat en el nostre inconscient.
EX2. Superman, es n heroi que el debilitan els seus orígens i si ve algu dient “no puc” la criptonita (els orígens) ja vindrà.
-Descobrir la força que et mou q no la sabras desde el conscient sinó que tanira sortin - Tot texplica una historia Superman es uns enyor molt fort q no es capaç destar present i el q mes lafebleixen son els seus orígens i la ventafocs no es una historia romànica sinó sobre la justícia -LA PSICOSIS ES EL MATERIAL INCONSCIENT DESDE FORA Anima part femenina Aminos part masculina Freud el va expulsar (EL HOMBRE Y SUS SIMBOLOS Tº JUNGIANA I IUSTRA AMB FOTOS TOT AIXO DE LAMITOLOGIA) Psicologia i alquímia ell deia perq acabava un procés dalanisi i acaba per recibir un bon consell, confessar alguna cosa, reconèixer uncontingut inconscient...(POWEEEEEEEEEER) Antropolegs: fills dels analistes Psicoanalisi t eun flaire de q com era una teoria psiquiàtrica parla desde la malaltia HORNEY: psicòloga mes aviatr freudiana i va fer q la malaltia per excel·lència de la spicoanalisi es la neurosi perq tens consciencia de malaltia i la persona tho dirà (psicosic diu que no sap perquè esta al psicòleg). La neurosi es relacional es a dir adquireix modalitats segons tu et relacionis amb laltre persona i això vol dir que la vda dels altres son molt importants per la ment. Necesitem un coompany dominant poden haver Neurosis docilitat- sotmès a laltre Neurosi hostilitat- adolescent, la vida es una mierda itot es una merda Neurosi de solitud- me voy prq el mundo es una basura me quiero ir a una isla desierta noseque Ens diu que segons tu et relacionis neutoriament amb els altres això canvia neuroticament i a aprtid daqui fa que la spicoanalsi comenci a tenir uns aspectes molts mes socials.
EX. estas esperando que venga un unicornio (psicosis) ERIKSON: diu que les crisis didentitat no acaben amb ladolescencia sinó que duren tota la vida i fa un famós quadre que diu q en tot tipus e la vida tens crisis didentitat per EX.
algu q es jubila no sap que fer amb la seva vida Criticava la cultura del exit ja q estar instal·lat ens una cultura q predomina la joventut es de usar i tirar perquè la joventut dura poc.
AQUESTS DOS SON ELS Q VAN MIRAR ELS ANTROPOLEGS PERQ TENIAN LA INTENCIO DE TORBAR UN PRINCIPI INTERPERSONAL SULLIVAN: va dir que podien haver traumes dinfantesa però q amb el contate amb els altres tb poden sanar. El fet de q la interacció o el contacte amb els altres de natural pogues ser sanador ja ens esta fen que la percepció de la societat canviï BION: No arriba a dir q hi ha incosnceitcolectiu sinó que diu que perquè quan ens reunim a un sopar i de cop i volta hi ha una baralla, és a dor, dirà que en tot grup i ha un nivell manifest ( ens hem reunit per fer un treball de grup) i nivell latent(manipular les nostres latentes, pors, o veiem q x sota vol controlar i dominar, el perquè acabes parlant de tot menys del treball...) PSICOANALISI SOCIAL Es fa carreg de lestudi de lemoció NOMÈS!!! Accent en allò patològic No es nomes una teoria q pasa o una manera de mirar a la psicologia sinó que ha esdevingut una manera diferent per mirar el mon, comença amb evolució freudià et etc Paradigma de la psicoanàlisi social és HOMO IRRATIONALIS.(Parla dun desig totalment incosncient) EL CONDUCTISME SOCIAL CONDUCTISME→ allò que és observable A l’esquema de les alternatives, volien buscar la variable interna que fos capaç de canviar la conducta, és a dir, no ve donat únicament del estímul sinó que es la visió rompedora, ja que introdueix allò no conservable.
S’introdueix la noció de probabilitat amb l’estímul discriminatiu.
Estímul discriminatiu ≠ estímul operant  Estímul discriminatiu → És un estímul antecedent que assenyala sempre la possibilitat d'aconseguir un estímul reforçador positiu de manera contingent a una determinada conducta  Càstig ( reforçar a que no passi) → quelcom que fa l’operant per tal de baixar la probabilitat d’ocurrència de la resposta operant.
 Reforç → quelcom que augmenta la probabilitat d’ocurrència de la resposta operant.
 Sociòleg→ la classe social NO es pot negar (han criticat que els psicòlegs socials no miren la classe social).
En psicologia social tenim dues tradicions:  Tradició d’en Skinner→ Homans que era sociòleg que va dir que les relacions socials es construeixen a partir de si et reforcen o et castiguen, és a dir, si tractar a una persona es un reforçador la incitació a parlar es més gran per tal de l’aportació del contrari. Skinner deia que tot s’aprenia de manera subcostal (cosa- paraula).
Els mètodes d’ensenyament d’idioma van canviar ja que abans el mètode era memoritzar una llista de paraules.
Homans: què es el que fa que una relació social (persones que van juntes) es mantingui. El que es mantingui una relació interpersonal depèn de dues variables discriminatives: 1. Justícia distributiva: és que si tu observes que X reforça de la mateixa manera a les persones que estan en una mateixa condició personal.
EX. Jo em porto bé amb X, tu també t’has de portar bé amb X.
EX. Tu has enviat 3 missatges a una persona i 6 a un altre (les has conegut alhora). Per tant, aquí NO hi ha justícia distributiva.
2. Congruència d’estatus: quanta inversió fas tu per una amistat (no nomes per justícia distributiva) d’acord amb l’estatus o posició social que tingui una persona.
EX. Et fas un selfie amb una amiga i ella ho nega. Següent dia li ofereixes fer-se una foto i ella es nega també. Però bé una persona famosa i fas un esforç impressionant per aconseguir una foto amb un famós mundial i a la teva amiga la tercera vegada que t’ha dit que no volia una foto ja has enviat tot a la merda. Això l’anomenem inversió per l’estatus social.
 Tradició de hull: Hull va obrir una via nova (‘DRIVE’)→ Via NO observable dels conductisme.
1. Dollard i miller →la seva teoria sobre l’agressió va ser la hipòtesi de la frustració agressió.
Hipòtesi de la frustració, agressió→ ells diuen que el que hi ha enmig de l’estímul i l’agressió està la frustració Estímul→ Frustració (En comptes de Or) → Agressió Frustració- matar l’eros. NO OBSERVABLE PERÒ SI MESURABLE INDIRECTAMENT.
EX. Hi ha nens que els hi dius que NO i fan una pataleta impressionant.
Hi ha nens molt frustrats i es posen en un racó a plorar.
2. Hovland →va dir que des del punt de vista publicitari has de relacionar plaer amb l’estímul. Ell va dir que per que tu facis alguna cosa el que ha d’haver-hi una anticipació o intenciu (cosa mes aviat mental) que NO son observables.
Estímul →Anticipació o incentiu → Resposta 3. Bandura els seus treballs son dels anys 60. Comença a veure que realment entra estímul i resposta i modelatge o capacitat de modelar o imitar. Per tal d’explicar que hi ha coses que si i coses que no implicant que no es necessària una experiència directa. Introdueix el pensament o activitat cognitiva.
Estímul → Modelatge o imitació→ Resposta Desde la tradició de HULL es comencen a introduir termes cognitius. SKINNER NO!!!  Accent en aspectes funcionals; conducta / aprenentatge.
Introducció d'elements cognitius:  Homo mechanicus: Reacció a estímuls externs. Conducta en funció del plaer i el dolor.
 Homo oeconomicus (Skinnerià): Intercanvi de costos i guanys psicològics i socials.
SOCIOCOGNITIVISME Sociocognitivisme →L’aprenentatge ha de ser per inside NO per hàbit→ per l’aparició de connexions entre diferents estructures.
Gestalt (forma)→ Com la percepció humana configura les dades sensorials. NO és només un fet objectiu sinó que també és participació activa. Conducta en funció de com entenem la realitat . Hi ha dues lleis: 1. El tot es alguna cosa més que la suma de les parts 2. Organització “pregnant”→ La nostra ment tendeix a ser o fer una organització simple, bona i ordenada.
EX. Tres angles que s’assemblen el nostre cervell fa una agrupació de les línies per tal de formar un triangle.
Visió epistemològica: Els cinc motius o necessitats centrals del comportament humà.
1. Pertànyer: tenir relacions forts i estables (vincles) EX. Relacions de parella  Motius cognitius 2. Entendre: compartir significat i prediccions. Necessitem veure les coses de la mateixa manera o de manera similar als altres.
3. Controlar: percebre contingències entre el comportament i els seus resultats.
Nosaltres estem permanentment intentant establir connexions per tal de saber com ens podem comportat. Motiu cognitiu basic.
 Motius afectius 4. Auto-enaltir: veure el self com a bàsicament digne i millorable 5. Confiar: considerar als altres com a bàsicament benignes.
EX. li deixes diners a algú i esperes que t’ho retorni.
Processos que fan que les persones pensin, sentin i es comportin en situacions que impliquen als altres.
 Preocupació per elaboracions a partir de processos vinculats a la percepció.
 Èmfasi en la seqüència: Processament → Organització → Interpretació → Orientació del comportament.
 Homo cogitans (cogito- pensament): Ésser autònom i propositiu que elabora significats.
 Homo cyberneticus: processador d’informació (feed-back) TEORIA DE LES REGLES I ELS ROLS G.H. Mead  Mead →estudiava filosofia a estats units. Va ser un professor de sociologia de la universitat de Chicago i vas ser la primera persona en promoure la psicologia social.
 James →va tenir la tasca de fer la primera enciclopèdia dels grans temes de la psicologia en aquell moment.
 Mead observava l’activitat de Watson i Cooley.
 Als estats units s’intentava vincular els estudis universitaris amb resoldre problemes socials.
 Ell va anomenar al que va fer “Conductisme social” EX. Si hi ha una persona A i una B. La persona A es un estímul per B i B es una resposta per A. En canvi Mead diu que això només passa a nivell de conducta, és a di, tot ha d’estar envoltat per un context cultural i et comuniques a nivell de significat.
 Tº de l’acte social→ una conducta ha tenir un gest amb significat. Nosaltres estem en societat i interaccionem gracies a una conversa de gestos amb significat ja que si aquests no tenen significats no es possible la interacció.
EX. El tercer dit de la mà ensenyar-lo sol vol dir fer la botifarra i com es un gest amb significat moltes persones es poden sentir ofeses.
EX. Si vas a xina i fas la numeració amb les mans no t’entendran ja que ells també tenen numeracions diferents.
 Ell deia que la ment humana estava formada per 3 parts: 1. Jo (individual) → repertori de conductes absolutament personal, és a dir, on ets singular i únic.
2. Si mateix (self) → és la capacitat que té l’esser humà de veure’s a si mateix com a objecte de contemplació. Això vol dir que nosaltres no naixem amb un self aquest apareix quan arriba un punt en que pots pensar per tu mateix com per saber el que t’agrada o no . Un cop tenim self una persona comença a interaccionar, el joc i representació de papers es un bon moment per aprofundir en tu mateix. Comprensió de àmbit simbòlic.
EX. La mare li pregunta que Qué vol per sopar que si vol verdura i ell diu que al Marc no li agrada la verdura. Quan un nen es capaç de veure’s com a si mateix com a un nen que no li agrada la verdura.
3. Mí (Societat) → conjunt de conductes estandarditzades que tenim totes les persones.
EX. L’exemple per excel·lència de una persona. Té molt de jo però molt de mi ja que una persona original te una part del jo però condensa millor que ningú els patrons del mi pel fet de la perfecta adaptació a la situació EX. Frida calo, es mexicana i representa valors mexicans.
El self es el mecanisme a partir del qual interacciones i d’aquest deriven dues coses el jo i el mi, el nostre comportament es una barreja de repertori de conductes del Jo i del Mi.
EX. Quan dono classe jo soc jo però soc una barreja de tots els professors que m’han ensenyat i han format els meus criteris, això son part dels seus altres significatius que van amb tu simbòlicament parlant i que constitueixen el mi. El fet de reconèixer-te a tu mateix que ets un professor de psicologia social (objecte) és el que forma el self. El Jo pels meus conceptes adquirits i modificats a la meva ment per tal d’entendre’ls millor.
 Rol→ tº de sociologia i psicologia que utilitza una analogia amb lo teatral per explicar la interacció.
EX. Vé de rollo de paper que cadascú recobria amb un rollo de paper com el seu paper i cada autor tenia el seu paper a la mà.
 Al començar a treballar uns anys més tard es van adonar que això no era conductisme social sinó interaccionisme simbòlic.
Blummer Va recollir totes les idees de Mead i va renombar el conductisme social com interaccionisme simbòlic. Diu que és:  Interacció→ activitat de comunicació simbòlica  Definició del significat de la interacció EX. Quan saludes a una persona pots estar saludant-la o dient-li adéu perquè t’està rallant.
 Orientació dels actes en funció del significat de les coses EX. Si a tu et parlen depenen com ho interpretis respondràs d’una forma o una altra.
 Negociació, construcció, creació, en comptes de reacció i control.
 Una característica de la metafísica es establir principis generals per la interacció mecanicista  Elaboració de significats compartits  Interacció: esperada i assumida  Formació del self en la interacció  Dona sentit individual i humà ESCOLES DE CHICAGO I IOWA  Chicago→ H. Blummer  Interacció es producte de la voluntat humana Jo interacciono si vull.
 Predominen el self i el jo  Introspecció sense distingir variables Entrevista més aviat oberta pe  “Conceptes sensibilitzadors”: coses que t’importen més quan t’expresses de manera més lliure EX. Digui’m que pensa sobre tal cosa  Iowa→ M. Kuhn  Interacció es producte de la definició de l’actor El que tinc al meu cap el concepte que he de fer penso mes en el mi.
 Predominen el self i el mi EX. com podem anar organitzant el nadal si cadascú pensa el jo al reunir idees acabarem formant un mi pel sopar de nadal  La proximitat a la metodologia “dura” Qüestionaris per saber la informació més precisa  TST: test de les 20 frases E. Goffman Sociòleg més trencador del s. XX va proposar la perspectiva dramatúrgica ja que va entendre que la interacció social era una representació de papers. Goffman dirà que a diferencia del teatre (que la línia es bastant clara en actors i espectadors), el públic deixa de ser espectador i comença a ser actor. Goffman diu que no hi ha línia que diferencia els actors i espectadors. La recerca en un hospital sobre malalts mentals va estar d’ajudant i prenent nota. Va dir:  La interacció com a representació de rols  Self= autoimatge  Control d’impressions davant els altres  Interacció: activitats (actuació) segons una part (paper).
 Bastidors, escenari... Vida social com “actuació” El problema amb Goffman es quan dius dramàtic a vegades vols dir exagerat o artificial cosa que deriva de la paraula grega de persona que vol dir mascara. Por derivar a una malaltia EX. en el teatre grec es posaven màscares pe representar el personatge i amplificar la veu. Era una situació artificial  “Ha perdut els papers”→ està sortint dels papers que li pertoquen EX. Un professor es lia amb un alumne ha perdut els papers H. GARFINKEL  Mètodes per entendre el món social / “indexicalitat” EX. Comparació de les càmeres ocultes tenir una situació real i desmuntar-la. De aquesta interacció hem d’entendre el conjunt de normes d’un aprenentatge trivial que descol·loquen al individu ja que son molt potents.
 Intersubjectivitat, sentit comú  Regles com estructuradores de la situació.
 Compartir significats.
Garfinkel intenta desmuntar els tòpics lingüístics. Hem de veure com a partir dels desentesos seguim compartint us comú  Estudi del llenguatge (conversacions).
ALTRES TENDENCIES... “POSTMODERNES”  Construccionisme social ( K. GERGEN) → Coneixement històric, reconstruït constantment. El self dividit. Cada grup humà constitueix les seves pròpies regles. Construcció i significat de la interacció social.
 Anàlisi del discurs ( POTTER, WETHERELL)→ Pràctica social per explicar, entendre… justificar l’ordre social EN SINTESI..
 Predomini d’aspectes simbòlics de la interacció social: la representació  Orientació sociopsicologia → Alternatives metodològiques al experimentalisme.
 Homo ludens→ Ésser conscient de sí mateix que actua segons regles.
(ludopatia- addicció als jocs).
ENFOCAMENT HUMANISTA L’enfocament humanista va destacat la voluntat. En el moment que va sortir era un moment en el qual per una banda ho dominava la psicoanàlisi i el conductista, en el as del psicoanàlisi impulsa el comportament dallo inconscient i el cognitisme d’un estímul i sembla que ho tinguis per pròpia decisió. Llavors que va passar, hi havia teòrics que no eren de una determinada corrent històrica de la personalitat o de la macropersonalitat que el que feien es que tenien una mica la ment més oberta en la psicologia conductual.
INCORPORACIO DE SALUT I BEIENESTAR 1. Enfoc clínic més habitual tens una malaltia llavors es necessari anar a la cura.
Malaltia cura.
2. Enfoc humanista : malaltiacura més salut per arribar a la autorealització.
Podem pensar que la gent està bé però pot estar millor.
FUNDADORS  A MASLOW Va assentar las bases teòriques amb l’autorealització.
 No estava content amb el conductisme determinista.
 Va originar la piràmide de motivació humana.
 No tocarà el tema del inconscient.
 Deia que la autorealització es el destí últim de l’esser humà i ha de cercar autorealitzar-se. El gran problema es que has de saber trobar les experiències que et donen a entendre que aquesta es la teva autorealització. Cap a on va la autorealització s’anomenen experiències cim o cumbre  Experiència cim tipus d’experiència en la qual passa que tens una sensació que el temps s’atura, connexió amb un mateix especial, estat de plenitud, consciencia especial del que estàs fent, sensació de que esta passant un quelcom “màgic”. Per tal d’apropar-nos a una experiència cim hem d’estar al aquí i ara amb la major llibertat possible  C. Rogers va posar les bases a moltes coses de la intervenció psicològica  Va parlar d’una teràpia centrada en el client, NO pacient. Això canviava la distribució de la intervenció psicològica.
 Objectiu de la intervenció psicològica Creixement personal: congruència (autenticitat), acceptació i comprensió des de “l’empatia”. Per que facis possible que l’altre entengui qui es has d’acceptar-lo.
 Volia eliminar barreres de tipus visual (EX. taula)  La empatia (capaç d’entendre el marc des del qual l’altre entén la seva realitat) es va promoure molt a partir de C. Rogers.
el CANVI EN LA TERAPIA HUMANISTA més relació entre l’estructura del sí mateix (self i experiència) I self en relació II Estructura del self IIIExperiència DERIVACIONS DE L’ENFOCAMENT HUMANISTA  Dimensió espiritual de la consciència (estats elevats), realització del self i del ser, meta-valors, meditació.
 Meditació i estats alterats de consciencia  Treball amb el cos i dinàmiques de grup  Psicologia política, estudis de gènere, postmodernitat  Ciència humana per contraposició a empirista EN SINTESI  Èmfasi en aspectes volitius (llibertat, “libre albedrío”) S’ha de prioritzar el que tu vols, el que tu necessites.
 Sensibilitat envers el desenvolupament personal i la creació el tema de la creació ha tingut un efecte molt important  Homo volens Ésser capaç de crear-se i potenciar-se a sí mateix i als demés.
No es víctima de una impulsió inconscient sinó a partir de la seva voluntat. Això es un canvi paradigmàtic.
...

Comprar Previsualizar