TEMA 8 – FASES DEL PART EUTÒCIT (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TEMA 8 – FASES DEL PART EUTÒCIT 1)PRÒDROMS No és una fase de treball de part actiu, però és un inici on augmenta la contractilitat uterina (irregulars i poc doloroses). Aquesta fase madura el coll de la matriu però no dilata ni inicia el part. La cèrvix es torna tova i esponjosa, es centra i comença a esborrar i a entre obrir-se (maduració cervical). Sovint s’expulsa el tap mucós, hi ha polaquiúria i diarrea ocasional, leucorrea. Es nota un dolor inguinal i suprapúbic semblant al de la dismenorrea.
En aquesta fase hi ha l’instint de nidació, on la dona intuïtivament ho prepara tot per quan arribi el moment, solucionen les coses pendents. La durada pot ser d’hores, dies o fins i tot setmanes.
DIAGNÒSTIC D’INICI DE TREBALL DE PART El diagnòstic clínic es base en la dinàmica uterina regular de moderada intensitat (3 contraccions/10min) i en el cèrvix (centrat, esborrat 50% i 3cm, dilatació). Les cures d’infermeria en l’ingrés són:            Presentar-se i acollida a la sala d’exploracions Valorar història obstètrica: Carnet d’embaràs Setmanes de gestació Paritat i tipus de part Evolució de l’embaràs Factors de risc Esbrinar el motiu de consulta i avisar llevadora Proporcionar una bata o talla demanar que es desvesteixi de cintura en avall Prendre les constants: TA, pols i temperatura Explicar en què consisteix l’exploració: o Posar espècul per saber si hi ha pèrdues hemàtiques o líquid o no.
o Maniobres Leopold: estàtica fetal o Tacte vaginal: posició, longitud i dilatació de la cèrvix o RCTG: valoració de FCF i DU Si ingrés: canalitzar via + analítica: hemograma i coagulació 2)DILATACIÓ El període de dilatació té un inici quan les contraccions són regular i finalitza quan la dilatació és completa. És la fase més llarga i consisteix en l’esborrament del coll uterí (100%) i dilatació progressiva del coll uterí (fins 10cm). Es dóna en 2 fases:  LATENT: existeixen contraccions regular. La dilatació progressa de forma lenta fins als 3 – 4cm. L’esborrament del coll uterí és total. Pot durar de 6 a 12h. Les cures d’infermeria en aquesta fase són: o o o o o o Venoclisis i extracció de l’analítica (si no s’ha fet abans) Empatitzar amb la dona i acompanyant, esbrinar si porten un pla de part Informar i compartir la presa de decisions.
Proporcionar líquids (i sòlids si l’evolució és normal) Afavorir la intimitat Tacte vaginal: cada 2h o segons necessitat EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO RCTG: escoltar la FCF durant 20min i si està bé valorar cada 90min.
Proporcionar mesures d’alleugeriment del dolor: o Pilota fisioteràpia o Deambulació o balanceig de la pelvis o Massatges en la zona lumbosacre o Aplicació de calor local en la zona lumbosacre o suprapúbica o Banyera o dutxa amb aigua calenta.
Relaxació i respiració: respirar amb ella al ritme que cal  ACTIVA: existeixen contraccions regulars, més freqüents i duradores. La cèrvix es dilata de forma ràpida dels 4 als 8cm. Després sol haver-hi una desacceleració transitòria fins als 10cm. Apareixen els espoderaments.
La durada d’aquesta fase depèn de la paritat i de l’analgèsia epidural si n’hi ha: o Primigestes: 1cm/h o Multípares: 1’5cm/h Les cures d’infermeria en aquesta fase són: o Mantenir la via salinitzada o seroteràpia o Proporcionar líquids o mullar els llavis o Tacte vaginal: cada hora o segons necessitats o RCTG: 10min cada 30min o continu si analgèsia peridural (amb anestèsia és més lent) o Mantenir termoregulació o Canviar empapadors o compreses o Comunicació amb missatges concrets i breus entre contraccions o Acompanyar a la dona en les respiracions o Animar-la a descansar i relaxar-se entre contraccions o Incloure el nen/a en el procés o Oferir un ambient tranquil i íntim o Proporcionar mesures d’alleugeriment del dolor o Les mateixes que en la fase latent + anestèsia peridural si la dona la demana.
La bossa de les aigües protegeix el fetus. En un part que evoluciona fisiològicament podem esperar a que es trenqui espontàniament (amniorrexi espontàni). Sempre ens fixarem en l’hora i l’aspecte de les aigües, també escolta rel batec cardíac fetal (un registre topocardiogràfic).
L’amniotomia és la ruptura artificial amb una llanceta (per aprofitar reflexa de Fergguson per produir contraccions) en cas de: a) Sospita de pèrdua de benestar fetal: Les aigües han de ser clares, si són tenyides poden indicar patiment fetal. Quan hi ha hipòxia fetal el fetus reacciona amb l’expulsió del meconi, per això pot ser que les aigües siguin tenyides de verd o fosques. També es pot veure amb un anàlisis del pH.
b) Part estacionat: la dona va tenint contraccions però en un moment s’atura. Trencar la bossa va per aprofitar el reflexa de Fergguson.
c) Part velat (neix dins la bossa de les aigües) EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO d) CONTRAINDICAT EN PRESENTACIÓ LLIURE: la presentació lliure és quan el nen no està ben encaixat a la pelvis i al tocar al cap flota. Si es trenca en aquesta presentació lliure pot haver-hi una sortida intempestuosa de les aigües ja que el nen no fa de tap i s’escapi el cordó umbilical (prolapse de cordó). Això és una emergència greu ja que corra perill la vida del nen perquè en la pròxima contracció s’estrenyerà el cordó i podem provoca runa hipòxia la nen. Cal posar la mare en posició de Trendelemburg perquè el nen estigui allunyat de la pelvis, es pot provar de recol·locar el cordó. Realitzar una cesària, i fins que el nen no ha sortit de l’úter, la mà ha d’estar introduïda a l’úter per aguantar el nen i intentar que no s’estrenyi tant el cordó.
L’amniotomia s’utilitza per provocar un part ja que el fetus recolza el cap a la pelvis materna i provoca l’inici del part.
3)NAIXEMENT O EXPULSIÓ Aquest període s’inicia quan la dilatació és completa (10cm) i finalitza quan neix el nen/a. Sol durar uns 30min en multípares, 1 a 2 hores en les nul·lípares i fins a 3h si hi ha anestèsia epidural.
Aquesta fase consisteix en l’acomodació en 4 temps dels diàmetres de la presentació fetal a les diàmetres de la pelvis menor (els girs que fa el nen per col·locar-se a la pelvis). La mecànica del part és:  Flexió i descens Quan el nen/a presenta l’actitud de màxima flexió, s’encaixa en la pelvis amb el menor diàmetre possible: el suboccipitobregmàtic (9’5cm) i s’acomoda en el diàmetre transvers (13cm) o oblic de la pelvis (12cm).
 Descens i rotació interna La presentació fetal descendeix per l’excavació pelviana fins l’estret inferior de la pelvis i realitza un moviment de rotació interna (en el sentit horari) per acomodar el seu diàmetre suboccipitobregmàtic (9’5cm) al diàmetre més ample de la pelvis: l’anteroposterior (9-12cm).
 Deflexió i rotació externa Per a sobrepassar l’arcada pubiana, el fetus realitza un moviment de deflexió amb el cap i comença a coronar en el perineu. En aquest moment es valora la necessitat de la episiotomia: o Quan el cap està fora, realtiza un moviment de rotació externa en correspondència amb la posició del dors que tenia en el ventre matern.
o La rotació externa s’explica perquè són les espatlles les que s’acomoden al diàmetre antero-posterior de l’estret inferior.
 Descens i sortida de les espatlles La contracció descendeix les espatlles fins el perineu, sobrepassant l’arcada pubiana: primer s’allibera l’espatlla anterior i després la posterior.
La episiotomia (realitzar un tall al perineu) és necessària en pocs casos: parts prematurs, pernieu rígid, parts fòrceps, patiment fetal, macrosomies... Sempre que hi hagi risc pel nen. Cal individualitzar-la. La cicatriu és més dolorosa que la d’un estrip (estripament del perineu). És EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO molt més fisiològic un estrip i menys dolors, una episiotomia no té en compte la disposició anatòmica de les fibres, costa molt més de cicatritzar i s’ha de suturar molt bé.
- Estrip Grau I: afecta mucosa vaginal i pell Estrip Grau II: afecta a mucosa vaginal, múscul (transvers superficial) i pell Estrip Grau III: afecta a mucosa vaginal, múscul, pell i esfínter anal Estrip Grau IV: en un part fisiològic no s’hi troba. Afecta a mucosa vaginal, múscul, pell, esfínter anal i mucosa rectal.
Les cures d’infermeria en l’expulsió són: o o o o o o o o o o o o o Aliviar tremolors, rampes, mareig, vòmits Revisar material de reanimació del r.n. per si cal Suggerir postura per espoderaments i expulsiu (litotomia, decúbit laterial, a la gafzoneta, asseguda...) Realitzar auscultacions de la FCF després de cada contracció Preparar material del part: Pinces Kocher i de dissecció, tisores rectes i corbes, portaagulles, mosquits, gasses i compreses Aplicació de calor humitat al perineu: amb gasses molles d’aigua calenta Neteja de genitals amb aigua i sabó o sèrum: posar olis vegetals (no vaselina) Inflitrar anestèsia local si es realitza episiotomia i protecció de perineu Reforçar els espoderaments espontanis o dirigir-los si existeix analgèsia peridural Quan ha nascut el cap fetal netejar secrecions de nas i boca i comprovar si hi ha voltes de cordó: el 50% dels nens neixen amb el cordó umbilical. Això significa que el cordó és llarg i permet que ens l’emportem.
Fixar-nos amb l’hora del naixement Col·locar-lo sobre la mare pell amb pell, secar-lo bé i abrigar-lo Comprovar el batec del cordó i realitzar test de Apgar al 1, 5 i 10min.
4)DESLLIURAMENT DE LA PLACENTA Aquest període s’inicia un cop ha nascut el nen/a i finalitza quan s’expulsa la placenta i les membranes ovulars. La durada normal oscil·la entre 5minuts i 1hora. Si la placenta no es desprèn espontàniament, cal fer una extracció manual per risc d’hemorràgia. Consisteix en:    Formació de les lligadures vivents de Pinard o globus de seguretat (fa referència al mecanisme post parts de la matriu, que es posa en tensió i fa que coagulin els vasos on s’inseria la placenta ja que s’ha desprès). Es tracta d’una contracció permanent que provoca una hemorràgia auto limitada per expulsar la placenta i mantenir la hemostàsia.
Sortida de sang per vagina Exteriorització de la placenta Les cures d’infermeria són: o o o o o o Inspecció de la placenta de les membranes: mai tibar la placenta! Ja es desprendrà, cal controlar el sagnat.
Es comprova si l’úter està ben contret (globus de seguretat) i signes hemorràgia Valoració del canal tou del part (vagina i perineu) Si cal: sutura d’estrip o episiotomia amb l’anestèsia adient Valorar si hi ha globus vesical (sobretot en cas d’epidural) Mantenir la mare neta, seca i confortable EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI o o o UNIVERSITAT DE GIRONA Oferir líquids i aliments Ajudem a la mare a posar el nen/a al pit Valoració en el post-part immediat o Pèrdues hemàtiques o Alçada uterina o TA, pols i temperatura INFERMERIA CLÍNICA MATERNO ...

Tags:
Comprar Previsualizar