Examen 1 d'anàlisi resolt (2013)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 24
Subido por

Descripción

Examen d'anàlisi 1 resolt.

Vista previa del texto

LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUALS                                                                          Curs  2013/14   Exercici  d’anàlisi  (puntuable  -­‐10%):  14  de  novembre  de  2013     Nom  i  cognoms:  Anna  Prats  Marín   Niu:  1366999           -­‐  Anomeneu  el  document:  Cognom1_Nom_A1-­‐LCEA-­‐13-­‐14   -­‐  Quan  acabeu,  envieu-­‐lo  per  correu  electrònic  al  vostre  docent  i  confirmeu-­‐ne  la  rebuda  abans  de  marxar.   -­‐  Cada  resposta  ha  d’ocupar  no  més  d’un  full:  Calibri,  cos  11,  interlineat  simple  amb  els  marges  establerts  pel   document.     1. El   pla   amb   valor   d’enquadrament.   Descriu   el   tipus   de   plans   usats   al   llarg   de   la   primera   seqüència.   Valora  les  característiques  i  l’ús  dels  PD  que  hi  apareixen:  n’afegiries  o  en  treuries  algun?     Existeixen   dues   accepcions   per   als   plans.   Pla   en   sentit   de   dimensió   espacial   i   pla   segons   la   dimensió   temporal.   Centrant-­‐me   en   el   pla   segons   l’espai,   trobem   que   tots   els   plans   comencen   amb   un   determinat   enquadrament   (Fernández   y   Martínez   1999:32),   que   s’ha   de   decidir   prèviament   (Lázaro   apunts   classe).   L’enquadrament  emmarca  allò  que  es  capta,  deixant  fora  la  resta.  Per  descriure  l’enquadrament  que  realitza   la   càmera   es   fa   referència   al   punt   de   vista   que   aquesta   adopta   i   al   pla   que   recull.   Normalment,   el   pla   d’enquadrament   es   classifica   prenent   de   referència   la   figura   humana.   Així,   els   plans   més   usuals   prenen   el   nom   de   la   part   del   subjecte   que   enquadren   (Fernández   y   Martínez   1999:32).   L’enquadrament   depèn   de   l’angle   en   que   es   capta   la   imatge   (picat,   contrapicat   o   normal)   i   també   ve   determinat   per   les   proporcions   de   la  pantalla,  lligat  a  l’altura  i  l’amplada  d’aquesta  (Fernández  y  Martínez  1999:31),  per  exemple  3x4  o  16x9.       Existeixen  dos  tipus  de  plans:  oberts  –GPG,  PG,  PS,  PA–  i  tancats  –PM,  PMC,  PML,  PP,  PPP,  PD–.  Els   oberts   mostren   el   context   en   què   es   dóna   la   acció   mentre   que   els   tancats   el   protagonista   ja   no   és   el   context   sinó   el   personatge   que   es   representa   (els   més   adequats   per   a   l'entorn   televisiu   tenint   en   compte   les   dimensions  de  la  pantalla).  (Lázaro  apunts  classe)   Considerant   que   la   primera   seqüència   és   el   conjunt   de   plans   d’enquadrament   en   què   es   planteja,   desenvolupa   i   conclou   una   situació   dramàtica   (Fernández   y   Martínez   1999:29),   he   considerat   que   la   primera   seqüència   són   els   primers   6   segons,   en   què   es   donen   4   plans   diferents,   ja   que   es   representa   les   presentacions   entre   tot   el   personal   de   vol.   El   primer   pla   és   un   PG,   ja   que   mostra   personatges   de   cos   sencer  i   l’entorn   que   els   envolta   (Apunts   classe)   i   els   altres   tres   són   PM,   ja   que   es   mostra   el   personal   de   vol   presentant-­‐se  entre  ells  de  cintura  cap  a  dalt.         Els  PD  són  primers  plans  d’una  part  del  subjecte  diferent  al  rostre  (Fernández  y  Martínez  1999:35).  Al   vídeo   apareixen   molts   PD   degut   a   que   al   documental   es   vol   mostrar   allò   que   fan   els   personatges.   Per   aquest   motiu  es  recorre  a  aquest  tipus  de  pla  per  mostrar  amb  detall  el  que  fan.     Per  exemple  apareixen  PD  quan  expliquen  que  han  d’introduir  una  contrasenya  i  apareix  una  mà  introduint   la  contrasenya  a  una  pantalla.  També  apareixen  PD  enquadrant  un  plànol  amb  les  mans  dels  personatges  a   sobre  d’aquest  quan  expliquen  el  trajecte  que  farà  l’avió.  També  apareix  en  un  moment  el  PD  de  la  mà  del   comandant  sostenint  el  seu  capell  i  el  detall  de  la  mà  del  comandant  sortint  amb  la  maleta.   Considero   que   són   importants   al   vídeo   aquests   Plans   Detall   ja   que   el   que   es   pretén   és   descriure   detalladament  com  és  l’organització  d’un  vol  transoceànic  d’Iberia,  encara  que  pot  ser  abusen  d’aquest  tipus   de  plans  per  tal  de  introduir  dinamisme  al  relat,  ja  que  tal  vegada  seria  massa  monòton  escoltar  la  reunió   que  mantenen  el  comandant,  els  copilots  i  l’home  que  organitza  el  vol  sense  aquests  canvis  ràpids  de  Pla  Mig   a  Pla  Detall.             LLENGUATGES  COMUNICATIUS  ESCRITS  I  AUDIOVISUALS                                                                          Curs  2013/14   Exercici  d’anàlisi  (puntuable  -­‐10%):  14  de  novembre  de  2013   2. Sons  diegètics.  Descriu  i  analitza  els  sons  diegètics  que  apareixen  a  la  primera  seqüència.  La  veu  en  off   de   la   locutora   és   un   so   diegètic?   I   la   veu   del   comandant   a   partir   del   1’28’’   és   un   so   diegètic?   Raona   les   dues  respostes.     Els   sons  diegètics  són  aquells  que   formen  part  natural  de  l’acció  mostrada  i  de  les  coordenades  espai-­‐ temps  de  la  narració  audiovisual.  Reconeixem  tot  allò  que  forma  part  de  l’eix  diegètic,  perquè  és  comú  als   espectadors  i  als  personatges.  Tots  ho  poden  escoltar.  Pot  estar  en  quadre  o  fora  de  quadre.  (Apunts  classe)     Durant   tota   la   primera   seqüència   apareix   el   so   ambient.   Seria   un   so   diegètic   perquè   tots   els   personatges   que   apareixen   poden   sentir   aquest   so.   Després   apareixen   veus   en   1P   i   2P   de   persones   que   es   presenten   i   parlen   entre   elles,   per   tant   també   serien   sons   diegètics   perquè   tots   els   personatges   que   apareixen   poden   sentir  aquesta  veu.  A  més,  en  un  moment  es  sent  la  veu  del  comandant,  que  està  fora  de  quadre,  però  tot  i   així  és  diegètica,  perquè  els  personatges  que  estan  al  quadre  senten  aquesta  veu  en  aquell  moment.       La   veu   de   la   locutora,   que   apareix   en   el   minut   1’54’’   aproximadament,   seria   extradiegètica,   perquè   la   extradiègesi  és  tot  allò  que  no  es  justifica  per  una  vinculació  a  l’acció  o  les  coordenades  espacio-­‐temporals.   (apunts  classe)  A  més,  segons  Fernández  y  Martínez  al  quadre  de  relacions  temporals  del  so  en  el  cinema,   l’extradiegètic  seria  un  so  senyalat  com  a  simultani  amb  les  imatges  sobre  la  imatge,  com  per  exemple  un   narrador  descrivint  els  fets.  Per  tant  la  veu  de  la  locutora  pertany  a  l’eix  extradiegètic  degut  a  que  és  un  so   que  apareix  en  1P  gravat  posteriorment  a  sobre  de  les  veus  dels  personatges,  que  passen  a  un  3P.     La   veu   del   comandant   que   es   sent   a   partir   de   1’28’’   és   extradiegètica   en   aquell   pla,   ja   que   els   personatges  no  estan  sentint  la  veu  del  comandant  en  aquell  moment,  mentre  introdueixen  la  contrasenya  a   la  pantalla.  Però  després  d’aquell  pla,  apareix  un  altre  pla  amb  el  comandant,  que  continua  la  frase  que  ha   començat  al  pla  anterior,  però  aquí  ja  seria  diegètic  segons  la  definició  de  diègesi  abans  esmentada  (s’utilitza   el  recurs  de  l’encavalcament,  que  consta  en  fer  que  la  veu  del  pla  següent  aparegui  en  el  pla  anterior).                     ...