Neurolingüística AC1 exercici 3 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Lingüística - 4º curso
Asignatura Neurolingüística
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 0

Descripción

Professor: Faustino Diéguez Vide
Nota: 7/10

Vista previa del texto

NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO EXERCICI 3 AC1 Primera part: Descriviu la via auditiva O la via visual des de l'oïda/ull a l'escorça. Només cal descriure’n una.
Via auditiva: Quan les ones sonores arriben al timpà, aquest vibra. Les vibracions es transmeten a través de tres petits ossos fins al líquid de l’oïda interna. Un dels ossos (l’estrep) actua sobre el líquid como un petit pistó, conduint el líquid cap endavant i cap enrere al ritme de les ones sonores. Aquests moviments del líquid fan que una fina membrana, la membrana basilar, ressoni. Per últim, el moviment de la membrana basilar produeix uns moviments en els receptors auditius, les cèl·lules piloses, a l’òrgan de Corti, els potencials de la membrana del qual s’alteren, la qual resulta en una activitat nerviosa. La membrana basilar i l’òrgan de Corti estan dins una estructura en forma d’espiral coneguda com a còclea, i es l’estructura de la còclea i la membrana basilar que permet a les cèl·lules piloses de codificar diferents freqüències de sons. La membrana basilar no és una estructura uniforme (és estreta i tensa a prop dels petits ossos esmentats anteriorment i més ampla i fluixa a prop de l’àpex de la còclea).
Els axons de les cèl·lules piloses abandonen la còclea per formar la major part del nervi auditiu (VIII nervi cranial). El nervi primer es projecta a nivell de la medul·la en el tronc encefàlic inferior, fent sinapsi en els nuclis coclears dorsals o ventrals, o en el nucli olivar superior. Els axons de les cèl·lules formen en aquestes àrees el lemnisc lateral, el qual termina en unes zones discretes del “colículo” inferior. Del “colículo” sorgeixen dues vies diferents, les quals es dirigeixen respectivament als cossos geniculats ventral i dorsal medial. La regió ventral es projecta a l’escorça auditiva del nucli i la regió dorsal es projecta a les regions secundàries, la qual cosa correspon al model general de vies ascendents independents múltiples a l’escorça. Al contrari que al sistema visual, les projeccions del sistema auditiu porten estímuls ipsilaterals i contralaterals a l’escorça, per tant, hi ha una representació bilateral de cada nucli coclear en l’escorça.
Segona part: 1. Exercici per a 1 persona: A partir de les diapositives del campus sobre comprensió i producció orals, descriu les funcions de les següents estructures cerebrals (podeu fer-ho en forma de llista, però heu de tenir en compte que, en molts casos, també s'han de descriure altres estructures si participen conjuntament): - circumvolució temporal superior: la part posterior fa el processament de sons amb patrons acústics discontinus (processament fonètic). La part esquerra de la zona posterior: percepció de paraules i recuperació en la producció oral. Par anterior: activació de paraules a partir de la seqüència sil·làbica (processament fonològic). Integració de la informació sintàctica del verb amb els seus arguments (processament sintàctic). La part dreta: prosòdia emocional (processament prosòdic). La part esquerra, juntament amb les circumvolucions temporals superior i mitja dretes: processament pragmàtic i lèxico-semàntic dins una oració (conceptualització). Juntament amb el planum temporale esquerre, la part posterior: producció subvocal (oral en silenci), veu d’una altra persona o estímul visual experimentat prèviament (control de l’articulació).
NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO - part opercular de la circumvolució frontal inferior: relacionada amb la memòria de treball auditiva. Juntament amb la part triangular, fan els requisits mnèsics en tasques de segmentació (processament fonètic). La part opercular: recodificació fonològica com a mecanisme de decisió (processament fonològic). La circumvolució frontal inferior juntament amb les circumvolucions temporals superior i mitja, unides pel fascicle arquejat: major activació frontal per a la flexió, major activació temporal per a la derivació (processament morfològic). En la prosòdia lingüística, juntament amb la circumvolució superior, la part dreta, hi ha presència o absència d’informació tonal (processament prosòdic). Juntament amb la part triangular i la zona esquerra: unificació de la informació lèxico-semàntica en emissions oracionals, en particular en emissions amb una certa complexitat sintàctica. També, conjuntament amb àrees prefrontals: manteniment, manipulació i integració de tota la informació (de la planificació a la sintaxi). Zona dorsal: seqüenciació jeràrquica d’esdeveniments lingüístics i no-lingüístics (recuperació de la forma fonològica). Zona ventral: predicció de seqüències semàntiques o articulatòries (planificació pla articulatori). Part dorsal: observació d’una acció; també processament anterior a la recodificació articulatòria, selecció d’una acció general i funció de control top-down. Part ventral: imitació d’una acció (funció motora); també recodificació articulatòria de la parla i generació d’actes motors (sons verbals, ambientals i moviments orofacials). Tota la part opercular: formació o divisió de paraules en síl·labes (procés de sil·labificació) en ambdós estadis (prearticulatori i articulatori); també assaig subvocal de la informació fonològica (davant de problemes en l’articulació o davant de necessitats mnèsiques en aquella articulació).
- circumvolució fusiforme: la part anterior està relacionada amb les paraules. Recuperació del coneixement relacionat amb els atributs visuals d’objectes concrets (processament fonològic).
La part esquerra: àrea d’associació de les informacions pragmàtica, semàntica i sintàctica (conceptualització). Part anterior: recuperació de paraules des del concepte (recuperació semàntica).
- circumvolució angular: àrea de control top-down que participa en tasques d’integració i recuperació de conceptes i també en resposta a paraules semànticament anòmales dins les oracions (combinació conceptual). Juntament amb la part posterior de la circumvolució cingulada: activació bilateral en tasques de decisió lèxica (processament semàntic). Resposta a paraules anòmales semànticament en oracions i combinació d’estructures simples en estructures majors (processament sintàctic). Part esquerra: guia de la selecció de la tasca prèvia; part dreta: guia de la selecció de la tasca actual (recuperació de la paraula). Juntament amb el planum temporale: implicació en el control dels circuits sensoriomotors que mantenen les representacions dels sons (parla interna).
- escorça premotora: la part ventral: recodificació articulatòria davant d’estímuls no familiars (processament fonològic). Part esquerra: De la planificació a la sintaxi. Compilació de codis motors per a síl·labes o vinculació de fonemes o síl·labes freqüents amb els seus programes motors associats (parla interna). Part ventral: moviment de la llengua i la boca; part mitja: moviment de la laringe; part dorsal: planificació del moviment (execució de l’articulació).
En el document de “Lectura”, s’esmenten les estructures següents: la circumvolució frontal inferior (sistema anterior), la circumvolució temporal superior (dins el sistema dorsal), la circumvolució angular (dins el sistema dorsal) i la circumvolució fusiforme (dins el sistema ventral).
El paper del sistema dorsal en la lectura és integrar la informació visual amb la fonològica i semàntica. En els lectors adults, la circumvolució temporal superior respon amb major activitat NEUROLINGÜÍSTICA CRISTINA BENITO a les pseudoparaules que a les paraules familiars, la qual cosa suggereix que aquest sistema intervé en el processament fonològic rellevant per a l’aprenentatge de noves paraules.
La circumvolució fusiforme s’activa davant de paraules presentades visualment, però, no s’activa davant de paraules presentades de manera auditiva. Es correlaciona altament amb la destresa lectora (quant més gran és la destresa d’un individu, més activitat es produeix en ella davant la presència de paraules escrites.
El sistema anterior correspon amb la circumvolució frontal inferior. Aquest sistema és responsable de la recodificació fonològica durant la lectura; encara que no només en la lectura, sinó també en la denominació oral, en la parla espontània i en qualsevol altra activitat que exigeixi la pronunciació de fonemes.
...