Conductisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Història i Epistemologia de la Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professora: Neus Nuno

Vista previa del texto

Tema 9. Conductisme És una corrent que va sorgir de la mà de Watson. És una cosa que s’estava demandant molt en la societat, va sorgir de forma natural. El sorgiment del conductisme és important per dues coses: hi ha un canvi d’objecte d’estudi de la psicologia (passem d’estudiar la consciència a estudiar la conducta) i un canvi metodològic (passem de treballar amb metodologia introspectiva a treballar amb una metodologia observacional, sistemàtica i experimental). Un dels objectius d’aquest canvi d’objecte d’estudi és acostar la psicologia a la resta de ciències.
Hi ha un conductisme més clàssic i un neoconductisme. S’interessen per la conducta i volen predir-la i controlar-la. Això defineix les dues grans teories conductistes: la predicció es basarà en estudis d’estímuls i respostes (condicionament clàssic) i el control té a veure amb el condicionament instrumental o operant de Skinner (controlo la conducta en base als reforços que jo aplico).
El mètode que fem servir és el propi de les ciències naturals, una observació sistemàtica (guiada, pautada i definida) i el mètode experimental.
Com a antecedents hi ha el funcionalisme (posen èmfasi en la continuïtat evolutiva i l’adaptació i en que la psicologia ha de ser pràctica), la psicologia comparada (els conductistes faran servir animals per comprendre al conducta humana), l’associacionisme (utilitzen l’associació per explicar la relació entre els estímuls i les respostes) i la reflexologia russa (condicionament clàssic o de Pavlov). La reflexologia russa deia que els processos psíquics són moviments reflexos del sistema nerviós en resposta a l’estimulació física.
Condicionament clàssic o de Pavlov Pavlov treballava amb gossos i estudiava el sistema digestiu. Col·locava unes cànules que anaven des de l’estómac a la boca i va observar les secrecions salivals (acte reflex, automàtic i involuntari). Va observar que els gossos salivaven (RI) quan començaven a menjar (EI). A mesura que es feien experiments, els gossos salivaven inclòs abans de provar el menjar. Va començar a presentar estímuls no relacionats amb el menjar abans de donar-los el menjar (EC, comença sent neutral). Al principi el gos només salivava quan apareixia el menjar, però després salivava quan apareixia ja l’estímul (RC) i finalment, sense que es presentés el menjar després, el gos ja salivava només amb l’estímul.
La condició per que l’aprenentatge es doni és que els estímuls siguin contigus i que es donin bastants assajos (freqüència). Fenòmens del condicionament clàssic: - - - - Condicionament inhibitori: igual que podem condicionar un estímul el podem descondicionar, podem eliminar el condicionament que havíem creat. No mostra conducta. Conducta reflexiva=originada per estímuls.
Extinció: si vull que el gos deixi de respondre davant de la campana, li mostraré la campana sense associar-hi el menjar de manera que l’associació entre la campana i el menjar es debiliti i deixi de salivar.
L’estímul condicionat torna a ser neutre.
Recuperació espontània: a vegades se li presentava de nou l’estímul i l’animal responia encara que hagués passat per un procés d’extinció. Això és perquè quan fem l’extinció no oblidem la resposta sinó que està inhibida.
Neurosi experimental: presentava un cercle i després menjar i després un el·lipse i no menjar. Quan se li presentava el cercle salivava i amb l’el·lipse no. Poc a poc se li van presentar cercles més petits i va arribar un moment en què el gos es bloquejava perquè les forces excitatòries del cercle estaven actuant però les de l’el·lipse també, hi havia un conflicte entre ambdues forces. Va observar dues respostes durant aquest conflicte: una resposta més agressiva i una més inhibitòria. Deia que això era depenent del tipus de sistema nerviós.
9.1 Watson i el seu impacte Tenia una mare molt religiosa i un pare molt addicte a vàries coses, vividor... Amb 13 anys el pare de Watson marxa amb una altra dona i Watson va tenir una època complicada. Va estudiar psicologia, fisiologia, filosofia... Va començar a estudiar amb rates i amb els funcionalistes. Tot i estar en un ambient funcionalista va començar a tenir idees conductistes però no es va atrevir a dir-ho (al final les va exposar).
En una conferència de la universitat de Columbia va exposar les seves idees conductistes. Es va oposar a la psicologia més estructuralista i va exposar la seva proposta: la psicologia havia de ser una ciència de la conducta, l’únic mètode vàlid és el mètode experimental i l’observació sistemàtica, prevenia i controlava la conducta (estímul i resposta), s’ha d’estudiar els animals per entendre l’home i aquesta psicologia ha de ser pràctica.
Psicologia objectiva de Watson Objecte d’estudi, tasca i mètode S’estudia la conducta, formada per l’estímul i la resposta. Podem conèixer la resposta a partir de l’estímul i podem conèixer l’estímul amb l’observació de la resposta. La resposta és qualsevol cosa que feia l’organisme i poden ser internes (fisiològiques) i els estímuls pot ser qualsevol ímput o una condició interna de l’individu (canvi fisiològic de l’individu). Una no resposta també és una resposta. Ell classifica totes les respostes en 4 tipus: - Resposta apresa explícita: són les que hem après i es poden observar: caminar, escriure, jugar a bàsquet...
Apresa implícita: les hem après però no es poden veure: canvis fisiològics (augment de batec cardíac...).
No apresa explícita:no hem après però es veu: reflexes naturals.
No apresa implícita: no hem après però no es veu.
Mètode d’estudi: observació sistemàtica d’una experimentació, reflex condicionat, informes verbals (què diu el subjecte no sobre el que li passa internament, sinó que s’utilitza la parla com una mesura més) i tests.
Instints En els seus inicis va considerar que els instints eren importants, però va canviar d’idea i els va acceptar molt poc. Es va convertir en un ambientalista radical: venim al món com un full en blanc i escrivim la nostra història segons les experiències que tinguem, els reflexos i la genètica és lo mínim, quasi tot és aprenentatge. Per ell s’heretava la part fisiològica, els reflexes més bàsics i 3 emocions bàsiques (por, ràbia i amor) tenint en compte els estímuls que els provoquen.
Emocions La por sorgeix de sorolls forts o de falta d’equilibri (aquesta es la por instintiva o heretada). Les altres pors són apreses. Les respostes poden ser plorar, tallar la respiració...
La ràbia sorgeix de la immobilització. Les respostes poden ser crits, tensió corporal... Aquesta ràbia és la instintiva. Si ens insulten i sentim ràbia, aquesta és apresa.
L’amor sorgeix del contacte físic. Les respostes són somriure, extensió de braços...
A través de l’aprenentatge aquestes emocions sorgeixen de diferents estímuls. Situacions que no provoquen una resposta emocional ho poden arribar a fer a partir d’hàbits.
Watson observarà el que podem observar externament: l’estímul que desperta l’emoció, la reacció externa i interna.
Experiment amb el petit Albert: intenta instaurar una por a la rata blanca que en un principi el nen no hi tenia por. Es veu un fenomen de generalització: ja no només la rata fa por sinó qualsevol cosa semblant.
El petit Peter: tenia por a les rates, conills... i Watson va proposar dues tècniques per desensibilitzar al por: modelatge o contracondicionament. El modelatge és que el Peter observés altres nens de la seva edat interactuant amb els objectes als que ell tenia por. El fet de veure altres persones amb les que et pots identificar interactuen amb objectes que et fan por va bé per eliminar una por adquirida. El contracondicionament és l’acostament progressiu del nen cap els objectes coneguts. Aquestes tècniques serien el que avui en dia es diu teràpia de conducta.
Watson amb una companya de la universitat va tenir un rollo amb ella, es va enfadar i es van divorciar.
Watson va marxar i es va enfocar més al món publicitari. Després es va casar amb la de la universitat. Diu que no hi ha diferències hereditàries i que l’home és un producte manufacturat per la societat. La conducta per ell és l’aprenentatge i formació d’hàbits per condicionament de respostes glandulars i motores.
Llenguatge i pensament Reducció del llenguatge i el pensament a una forma de conducta. Parlar o pensar, són conductes tan objectives com el beisbol. Parlar =conducta manifesta. Pensar=parla implícita o sub-vocal. Ex: quan pensem en una taula repetim internament la paraula (activitat muscular). Els moviments de parla sub-vocal es podien substituir pels del llenguatge escrit o els moviments viscerals.
Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita (parla en veu alta-parla xiuxiuejadapensament o parla interna) La teoria motora del pensament no va poder ser verificada experimentalment: no es detectava activitat muscular quan el subjecte pensava en una frase. Experiments amb drogues paralitzants de l’activitat muscular: els subjectes podien resoldre problemes.
Influència de Watson Les seves teories es van acceptar bastant bé. La consciència queda fora i només ens quedem amb la conducta. Va aconseguir que la psicologia tingués una mica més d’estatus. Sorgeixen dos tipus de conductismes: - Radical:considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables. Es centra només en el que pot observar.
Metodològic: no considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta. No neguen motivació etc., però consideren que no es pot mesurar i que l’objecte d’estudi ha de seguir sent la conducta.
9.2 Neopositivisme i neoconductisme El neoconductisme parteix no només del conductisme sinó que també inclou altres aspectes: positivisme lògic (teoria i pràctica juntes), operacionisme (tot el que s’explica s’ha de poder quantificar), investigació animal (era més fàcil estudiar animals i es podia generalitzar)... Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació. L’operacionisme és poder operativitzar tot el que estudiem i poder-ho mesurar. Si un concepte no es definia operacionalment, aquest no tenia significat científic.
El positivisme lògic és la unió entre l’empirisme i el racionalisme. La teoria ha de ser pràctica i s’ha de poder aplicar a l’entorn. No val teoritzar sense portar-ho a la pràctica.
El neopositivisme diu que si la ciència es basa només en dades observables, això és poc realista i afegeix conceptes no observables com la gravetat, àtoms...
Tolman És conductista metodològic. La seva teoria es diu conductisme intencional o mentalista. Té en compte el que està passant a la ment a partir de la conducta. Si la ment es manifesta en la conducta i observo la conducta estic observant la ment (crítica a la introspecció).
Ell té una idea més completa de la conducta, més molar: no només es centra en estímuls i respostes sinó que té en compte les variables que hi ha pel mig i el context.
La conducta (exceptuant el cas dels reflexos més simples) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins l’individu, que el porten a finalitats específiques. Aquests patrons eren el que anomenaria successos cognitius. Eren variables intervinents, és a dir, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta. Entre l’estímul i la resposta hi ha les variables intervinents. Aquestes variables són una sèrie d’hipòtesis que generem i que ens porten a actuar d’una manera o una altra. S’han de definir operacionalment i han d’estar lligades a successos observables. Exemple de l’experiment amb rates: tenim un laberint amb dues caixes d’arribada, en una hi ha menjar i en una altra no. Quan entra les primeres vegades ha de generar una hipòtesis d’on hi haurà la recompensa i en base a aquesta hipòtesi fa una conducta o una altra. Si a la dreta hi ha recompensa, la segona vegada em genero una expectativa de que a la dreta hi haurà menjar i aquesta expectativa guia la meva conducta un altre cop. Si això es dóna moltes vegades, la rata genera una creença (el menjar sempre està a la dreta) que motiva la seva acció.
Aquestes variables intervinents condicionen la nostra conducta. A aquestes variables li hem de sumar la situació: la rata està fent un mapa cognitiu del laberint, com ha d’arribar a la recompensa.
Conclusió amb l’experiment: tenim 3 grups de rates i hem generat un laberint amb una única sortida, i alguns tenen menjar al final i altres no. Hem fet 20 assajos. 1 grup en cap moment se li va donar recompensa, un altre sempre va rebre menjar a la caixa de sortida i el tercer, del dia 1 al 11 no se li va donar menjar i del 11 a l’últim sí que se li va donar menjar. La conclusió és que les rates del tercer grup ja sabien com sortir però no sortien perquè no hi havia menjar. Quan no eren reforçades, ja es generaven el mapa cognitiu del laberint, però no hi arriben perquè no hi ha un motiu, de manera que no expressen el seu aprenentatge fins que no hi ha un motiu real per expressar-lo.
Això es diu aprenentatge latent: l’aprenentatge en aquestes rates ja hi era però no es mostrava. La motivació per tant determina l’execució però no l’aprenentatge. L’aprenentatge no és un procés automàtic basat en la contigüitat i freqüència. Tampoc en el reforç.
L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn. S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi una motivació en l’organisme. La motivació influeix en l’execució, i no en l’aprenentatge. El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge.
Tolman s’acosta al cognitivisme. En aquella època va rebre crítiques dels conductistes pels termes que utilitzava (expectatives, creences... no són operacionals). Falta de rigor formal, definicions poc clares sense especificació quantitativa.
Skinner Es queda amb la resposta i reforç. La seva proposta contrasta en el condicionament clàssic. La seva proposta és el condicionament operant. Se suposa que el subjecte opera amb la realitat, de manera que la conducta dependrà de les conseqüències que rebi.
El reforç és qualsevol cosa que faci que una conducta es repeteixi. El càstig no elimina de forma tant efectiva les conductes que no volem que es repeteixin. El subjecte potser no entèn el càstig, o canvia una conducta per una altra negativa... El reforç només es pot identificar a través dels seus efectes sobre la conducta. Un reforç és qualsevol cosa que canvia la proporció amb la que es realitza una resposta.
- Hi ha una situació ambiental: estímul discriminatiu (ED). Exemple, una llum.
L'individu realitza una conducta operant o resposta (R). Exemple, prémer una palanca.
Si ED és present quan realitza R, rep un reforçament: estímul reforçador (ER). Exemple: menjar.
Nega l’existència de la ment o la vida mental. Tot són fenòmens neurofisiològics. Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi. Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, és millor limitar-se a realitzar un anàlisi funcional.
Observació dels fets empírics (no teoria), demostracions, no suposicions ni especulacions. El científic ha de descriure i predir però no interpretar el perquè de l’existència d’aquestes relacions empíriques. Aplicacions dels principis de Skinner: Teràpia de modificació de la conducta: la conducta patològica o negativa s’adquireix igual que la positiva, és a dir, a partir de reforços positius. Ex: jocs d’atzar. Aquesta teràpia intentarà que la persona pugui rebre el mateix reforç però amb una altra conducta que no sigui problemàtica. El tractament ha d’eliminar els reforços positius de la conducta indesitjable i reforçar la conducta desitjable.
Economia de fitxes: es fan servir premis per reforçar conductes positives. La persona guanya punts a partir de la seva conducta positiva (en presons...). Es premia les conductes que vull que es repeteixin. Va anar a escoles i encara s’aplicava el càstig en comptes de reforçar les bones conductes, de manera que va intentar canviar aquesta educació.
Aprenentatge programat: si el nen rebia feedback del que anava assolint aprenia més. No té sentit transmetre coneixements durant tot el curs i fer un examen final. S’havia de separar l’avaluació en petits paquets i si el nen no ha après estem a temps d’arreclar-ho. A més si el nen rep feedback constant sap si ho sap o no, i si ho sap això serveix de reforç positiu.
Aportacions - Moltes aplicacions a la clínica, la indústria i l’ensenyament.
Desafia els modes de pensament tradicional.
Eleva la categoria de la Psicologia i augmenta el coneixement d’aquesta entre la població.
Crítiques - Són deterministes radicals.
L’ésser humà ve al món com un full en blanc i podem fer amb ell el que vulguem. L’herència no té pes.
No accepta variables internes.
L’ésser humà només rep estímuls i rep respostes.
La crisi dels anys 60 i les seves conseqüències Postulats del conductisme criticats - La major part de la conducta és apresa, la conducta determinada genèticament és mínima.
El llenguatge només és un tipus + de conducta apresa, es regeix pels principis de l’aprenentatge.
L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis, podem estudiar els animals per aprendre.
Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta, els obviem en l’anàlisi.
Totes les R que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge.
Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult.
Els psicòlegs en general estan d’acord en afirmar que gran part del contingut de la psicologia és la conducta manifesta. Inclús psicòlegs cognitius utilitzen la conducta per classificar aquests successos. Gran part dels psicòlegs experimentals són conductistes.
...

Comprar Previsualizar