Assaig sobre l'Estat Estètic (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Producció, Expressió i Disseny en Premsa
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 15/12/2014
Descargas 59
Subido por

Descripción

Nota: 10

Vista previa del texto

Jordi Peralta i Mulet - 1360028 Periodisme Producció, Expressió i Disseny en Premsa Grup 1 L’estat estètic: assaig La premsa escrita, així com el conjunt de mitjans impresos, té la capacitat de cridar l’atenció del lector a través de l’ús de múltiples recursos visuals. Tenint en compte que, tal i com descriu el filòsof i sociòleg Jean Baudrillard1, el pensament humà comprèn més fàcilment un contingut a través dels relats audiovisuals, a priori resulta evident el fet que, a l’hora de captar l’atenció del lector, la batalla principal es disputi en el terreny òptic. El disseny gràfic, doncs, mira de seduir i causar una determinada impressió en el subjecte, tot tractant de satisfer adequadament les seves necessitats visuals i cercant una millora de la comunicació impresa.
Ara bé, quins factors intervenen a l’hora de determinar les preferències estètiques o elecció d’elements de la pàgina en detriment d’uns altres per part del lector? La qüestió que normalment analitzem en termes subjectius dóna lloc a un debat intens que el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Daniel Tena Parera s’atreveix a abordar objectivament i científica a Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos2.
Aquesta tesi doctoral fa referència a un concepte que ja havia aparegut anteriorment de la mà del filòsof i publicista alemany Max Bense, i que Tena defineix com “aquella formulació –tractament formal– que proporciona al lector percepcions visuals que li provoquen una actitud de preferència davant del producte gràfic”. La conceptualització anterior, si som insistents, ens pot menar a una altra pregunta gens innocent: és el disseny gràfic l’element essencial pel que fa a decantar el nostre interès per un contingut periodístic concret? Per tal de cercar respostes adients als interrogants plantejats, és necessari fer una lectora rigorosa del text: descobrim, així, un terme clau sense el qual no podem entendre cap dels dos conceptes esmentats anteriorment –“preferències estètiques” i “estat estètic” –, ja que n’és, ni més ni menys, la matriu: ens referim al mot “visualitat”, entès com “la capacitat que té la composició gràfica i els elements que la integren, és a dir, l'imprès en la seva totalitat, d'atraure l'atenció del lector” (Tena: 1998, 23). És sobre aquesta base que podem parlar de tot un “model de captació de visual” (Tena: 1998, 80) sintetitzat en un procés de tres fases fonamentals: en primer lloc ens trobem amb l’exploració, una seqüència d’atenció parcial a partir de la qual el lector mira, escull i prioritza els elements d’impacte de la informació; en segon lloc ens trobem amb 1 BAUDRILLARD, J. (1978). Cultura y Simulacro. Barcelona. Kairós.
TENA, Daniel (1998). La influencia de la composición gráfica en la elección de un bloque de texto escrito. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat 2 Jordi Peralta i Mulet - 1360028 Periodisme Producció, Expressió i Disseny en Premsa la selecció, en què es té possessió de suficient informació de la valoració feta com per dirigir-se envers la informació predilecta; i en darrera posició, l’atenció, és a dir, l’etapa guiada pels aspectes cognitius de la transmissió de la informació. (Tena: 1998, 49).
Prosseguint amb la dissecció dels conceptes més importants, Tena cita quatre variables independents (quantitat, mida, posició i aspecte) que esdevenen les peces principals del trencaclosques del disseny gràfic: mitjançant la seva modificació podem donar lloc a diferents estats estètics. Constatem, doncs, que existeixen a bastament factors objectius que, combinats d’una o altra manera, influeixen en les preferències estètiques del lector.
Dit això, parem atenció a la conclusió de la tesi: Tena explica que no podem aspirar a conèixer del tot el procés de recepció dels missatges impresos i que el subjecte no és passiu i immòbil, és a dir, l’ús dels continguts i la praxi s’ha de tenir compte tant sí com no. Partint d’això, podem entendre fàcilment que els lectors, a l’hora de triar entre dues portades o entre dues pàgines del mateix diari, es veuen afectats per molts més factors que sovint es menystenen i que en molts casos disposen d’un major pes a l’hora de decantar la balança de la preferència. Recordem que quan parlem de “lectors” ens referim a una immensa massa heterogènia amb interessos variats; cada un d’aquests condiciona els diversos subjectes en major o menor grau.
En citem un de fonamental: la consciència social, cultural, política i ideològica de cada persona. En cas d’ésser aquesta sòlida i ben fonamentada, molt probablement gaudirà d’un major pes que els atributs que reuneixi el disseny gràfic a l’hora d’elegir una capçalera concreta. Per exemple, a nivell ideològic un lector de marcada tendència conservadora i nacionalista espanyola triarà l’ABC abans que l’Ara, per molt que el disseny gràfic del segon diari li resulta força més atractiu que el del primer. També cal tenir en compte el gust estètic predominant, que des d’un punt de vista materialista influeix en el lector. La fidelització del consum fóra un altre tret a destacar.
Podem concloure, un cop vistes les idees principals la tesi i l’exposició de l’opinió pròpia, que el disseny gràfic i el seu conjunt de paràmetres és quelcom important a l’hora de triar un producte periodístic concret, però en cap cas ha de ser necessàriament l’element determinant. Així doncs, intervenen factors subjectius lligats als usos i rutines del propi lector que també han de ser degudament ponderats. També cal dir que el tipus de format atorga una major o menor rol al disseny gràfic: en aquest sentit, la premsa no seria precisament el millor exemple per a assenyalar-ne la importància.
...