Tema 11. Sistema nerviós (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11. SISTEMA NERVIÓS 1. ORGANITZACIÓ GENERAL SISTEMA NERVIÓS Sistema nerviós: centre de control i xarxa de comunicacions que dirigeix les funcions dels òrgans i sistemes de l’organisme de forma coordinada i integrada.
Rep informació (de l’org i de l’ambient extern), l’interpreta i decideix com reaccionar per tal de preservar l'homeòstasi, conjuntament amb el sistema endocrí.
Organització  Sistema nerviós central (SNC): cervell i medul·la espinal. Rep estímuls sensorials, els interpreta i, si és el cas, dóna resposta adequada.
 Sistema nerviós perifèric (SNP): format pels nervis cranials i els nervis espinals.
Connecten el SNC amb receptors sensorials, músculs, òrgans interns i glàndules.
- SNP aferent (SNPa): neurones aferents (sensorials) transmeten informació cap l’SNC des de: múscul esquelètic i articulacions, pell (SNPa somàtic) o òrgans interns (SNPa visceral).
- SNP eferent (SNPe): neurones eferents (motores) transmeten informació des de l’SNC cap a: múscul esquelètic (SNPe motor o somàtic) o múscul llis i cardíac, òrgans interns, glàndules (SNA).
 SNA simpàtic: en general, estimulador.
 SNA parasimpàtic: inhibidor de moltes funcions (estimulador d’altres).
2. CÈL·LULES DE GLIA Són les cèl·lules més petites i nombroses que neurones (relació aprox 10:1). Aquestes no participen directament de neurotransmissió, però hi contribueixen:  Mantenint medi intern apropiat per a les neurones.
 Modulant taxa de propagació del senyal nerviós a les neurones.
 Modulant acció sinàptica a nivell de la sinapsi.
 Exercint funció immune.
 Participant en reparació de dany neuronal.
Principals tipus de cèl·lules glials - Astròcits: ajuden a mantenir l'ambient químic adequat per a la comunicació neural.
- Oligodendròcits: fan les beines de mielina.
- Micròglia: cèl·lules petites amb funció defensiva que actuen com a macròfags.
3. ELEMENTS DE PROTECCIÓ DE L’SNC El SNC (cervell i medul·la espinal) estan protegits per diversos elements:  Ossos: crani i vèrtebres.
 Meninges: tres membranes que envolten el cervell i la medul·la. De fora endins són: duramare, aracnoides i piamare.
 Líquid cefaloraquidi (LCR) o cerebroespinal: es troba a espai subaracnoïdal (entre aracnoides i piamare) i dins del sistema ventricular del cervell  conjunt de ventricles connectats entre ells i amb el canal central de la medul·la. Alguns d’aquests tenen un plexe coroïdal (xarxa arterial que produeix l'LCR i el vessa al ventricle).
1  Barrera hematoencefàlica: barrera entre la sang i l’SNC, formada per les cèl·lules endotelials dels capil·lars cerebrals. Limita el pas de substàncies sang-SNC per mantenir estable ambient intersticial SNC, protegir el cervell de substàncies nocives, i evitar fuita de neurotransmissor de l’SNC a la circulació.
4. TERMINOLOGIA NEUROANATÒMICA: CONCEPTES BÀSICS L’organització sistema nerviós i les subdivisions anatòmiques i funcionals són: - Ipsilateral: de la mateixa banda. Ex: hemisferi cerebral esquerre i braç esquerre.
- Contralateral: de la banda contrària. Ex: hemisferi cerebral esquerre i braç dret.
- Decussació: creuament de banda (d’esquerra a dreta o al revés) que fan moltes vies nervioses en el seu recorregut entre medul·la espinal i cervell (explica perquè moltes funcions d’un costat del cos vénen controlades pel cervell contralateral).
Eixos Rostro-caudal: davant-darrere, anteroposterior.
Dorso-ventral: superior-inferior, adaltabaix, esquena-ventre.
Medial-lateral: en la línia mitjana o cap a un o altre costat.
Plànols o seccions (en relació als eixos) Horitzontals: paral·lels a eix rostro-caudal i, en posició vertical, gairebé paral·lels al terra.
Sagitals: paral·lels a eix rostro-caudal i perpendiculars a plànols horitzontals.
Coronals: perpendiculars a plànols horitzontals i sagitals.
Agrupacions de teixit neural - Nervi: feix de fibres fora de l’SNC.
- Gangli: somes neuronals fora de l’SNC.
- Tracte: feix de fibres dins de l’SNC.
Nucli: massa de somes neuronals i dendrites dins de l’SNC.
- Matèria o substància blanca: grups d’axons mielinitzats.
Matèria o substància grisa: somes neuronals, dendrites i grups d’axons amielínics.
Banyes: àrees de matèria grisa en la medul·la espinal.
5. ANATOMIA FISIOLÒGICA GENERAL DE L’SNC Cervell  les principals divisions anatomo-funcionals, de la més evolucionada a la més antiga filogenèticament, són:  Neocórtex: escorça cerebral.
 Sistema límbic: amígdala, hipocamp, parts d’escorça, ganglis basals.
 Diencèfal: tàlem i hipotàlem.
 Tronc encefàlic: cervell mig o mesencèfal, pons o protuberància, medul·la oblongata o bulb raquidi, cerebel.
2 Medul·la espinal  en secció transversal es distingeixen:  Substància grisa: somes, dendrites, axons amielínics.
- Banyes dorsals (o porteriors): projeccions dorsals de la substància grisa. Hi ha neurones sensorials que reben sinapsis de fibres nervioses aferents de la perifèria. Al abandonar la medul·la s’anomenen arrels dorsals.
- Banyes ventrals (o anteriors): projeccions ventrals on hi ha motoneurones que van al múscul esquelètic. Aquestes banyes segueixen en arrels ventrals.
- Banyes laterals: a la regió toràcica de medul·la, entre la dorsal i la ventral. Hi ha neurones d’SNA que surten per arrels ventrals.
 Substància blanca: axons mielínics.
5.1. PRINCIPALS ESTRUCTURES CEREBRALS 5.1.1. Escorça cerebral Part externa del cervell, formada per dos hemisferis connectats pel cos callós (pont de fibres nervioses).
Cada hemisferi consta de 4 lòbuls: frontal, parietal, temporal, ccipital.
Conté àrees sensorials, motores i d'associació  processa i controla moviments voluntaris; informació sensorial (visual, tacte, dolor, equilibri, gust, Tª, oïda, olfacte); estat d'ànim; motivació; pensament abstracte; presa de decisions, etc.
5.1.2. Sistema límbic Hipocamp: memòria i aprenentatge.
Amígdala: comportament emocional.
Ganglis basals: nuclis subcorticals importants en el control motor  actuen abans i durant moviments, fent que hi hagi transició suau entre inici i finalització d’aquests. Ex: estriat (caudat i putamen), globus pallidus, substància nigra.
La delimitació anatòmica i funcional del sistema límbic està en constant redefinició. S’hi involucren estructures com: escorça límbica, parts del tàlem i hipotàlem, i ganglis basals.
5.1.3. Diencèfal Tàlem: filtre selectiu d’impulsos sensorials (excepte olfactoris), per canalitzar-los cap a les àrees apropiades de l’escorça cerebral.
Hipotàlem: situat sota del tàlem, rep i envia fibres a: escorça, tàlem, tronc encefàlic.
Controla la funció endocrina actuant sobre l’hipòfisi i regula les funcions generals relacionades amb l'homeòstasi. Ex: ritme cardíac, pressió arterial, Tª corporal.
5.1.4. Tronc encefàlic Estructura de pas de les principals vies sensorials i motores entre medul·la espinal i cervell.
Conté la majoria dels nuclis dels nervis cranials (llocs d’origen/destí dels nervis cranials), on: - Processa informació sensorimotora de cap-coll, - Coordina informació visual, olfactòria, gustativa, auditiva, de l’equilibri, etc.
Anatòmicament es distingeixen:  Cervell mig (o mesencèfal): és continuació de diencèfal.
 Pons (o protuberància): transmet info motora dels hemisferis cerebrals al cerebel.
 Medul·la oblongata (o bulb raquidi): es continua amb la medul·la espinal. En decussen moltes vies ascendents i descendents entre medul·la espinal i cervell.
3 Funcionalment destaca la formació reticular  xarxa complexa de circuits neuronals estesa per tot el tronc, que comprèn grups dispersos de neurones difícils de separar anatòmicament.
Controla funcions cardiovascular, respiratòria, moviments oculars, coordinació motora, regulació son-vigília, nivell d’excitació, alerta i consciència.
Nervis cranials  nervis que envien informació cap a, o des de, els nuclis cranials. Alguns són motors, altres sensorials, i altres motors i sensorials.
Cerebel  es tracta dels dos hemisferis parcialment separats, connectats amb el tronc per diversos feixos de fibres: peduncles.
Intervé en planificació i coordinació de moviments musculars complexos, manteniment postura i equilibri, aprenentatge d’habilitats motores.
5.2. MEDUL·LA ESPINAL Formada per 31 segments, cadascun dels quals dóna lloc a un parell de nervis espinals.
- Transmet impulsos sensorials de perifèria al cervell (vies o feixos ascendents).
- Transmet impulsos motors del cervell a perifèria (vies descendents).
- Integra reflexos nerviosos.
5.2.1. Vies ascendents i descendents Vies ascendents: transmeten major part impulsos sensorials a través de 3 feixos, formats per 2 o 3 neurones.
 Feixos dorsals-lemniscals (o de les columnes dorsals-lemnisc medial):  Feixos espinotalàmics Aquests dos tipus de feixos involucren 3 neurones, i estan implicats en transmissió sensorial de tacte, pressió, vibració, picor, temperatura, dolor, etc.
 Feixos espinocerebel·losos: involucra 2 neurones i estan implicats en la transmissió d’informació sobre el grau de contracció muscular i tensió dels tendons, posició, velocitat i forces que incideixen sobre diferents parts del cos.
Vies descendents: transmeten impulsos motors a través de 2 feixos, en ambdós casos formats per 2 neurones.
 Feixos piramidals (o corticoespinals): baixa impulsos directament de l’escorça motora a la medul·la espinal. Decussen en bulb raquidi o medul·la espinal i, per tant, controla moviment voluntari contralateral.
 Feixos extrapiramidals: baixa impulsos indirectament a medul·la espinal des de moltes àrees cerebrals a través d’interaccions molt complexes. Comprèn diversos feixos, alguns dels quals decussen i altres no.
4 6. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM (SNA) Format per nuclis del SNC i nervis que controlen/regulen/modulen l’activitat del múscul llis i cardíac, òrgans interns, glàndules.
Té 2 branques: simpàtic i parasimpàtic, ambdues formades per 2 neurones:  Preganglionar (pre): fa sinapsi en un gangli amb una neurona postganglionar (post),  Postganglionar (post): actua sobre el teixit efector.
Simpàtic i parasimpàtic normalment tenen accions antagòniques sobre una mateixa funció.
Simpàtic - Pre són colinèrgiques (usen ach com a neurotransmissor), tenen soma en medul·la espinal (T1-L2), i fan sinapsi amb les post a cadena de ganglis paravertebrals, celíac, mesentèric superior o inferior.
- Post són noradrenèrgiques (noradrenalina, NA), i envien axons llargs des de gangli a teixit efector.
Parasimpàtic - Pre són colinèrgiques, tenen soma en alguns nuclis dels nervis cranials o medul·la espinal (S2-S4).
- Post són colinèrgiques, tenen axó curt perquè el ganglis parasimpàtics estan a prop o dins òrgans efectors.
5 ...