Psicologia Clínica Infantil (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Pràcticum
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

PSICOLOGIA CLÍNICA A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA En psicologia clínica, per a prendre decisions ens basarem en:  La seguretat del pacient: El suïcidi és la segona causa de mort entre els 15 i els 25 anys en la població espanyola. Superior als accidents de trànsit però no a l’oncologia. Si el pacient verbalitza fer aquesta conducta, s’ha de derivar immediatament al psiquiatra  Conducta preventiva.
 L’economia: En igualtat de condicions, escollirem el psicòleg més barat. El més car és l’hospitalització complerta, després la parcial, la segueix la consulta externa i finalment, l’hospital de dia.
 L’eficàcia: En igualtat de condicions, ens decantarem pels tractaments més curts si són eficaços. En fòbies, per exemple, el més curt és l’exposició.
CASOS CAS 1: Trastorn de l’Espectre Autista.
Es tracta d’una nena de 8 anys, nascuda a Rússia i adoptada. Aquesta nena pateix un TEA i té un QI de 110. Presenta episodis d’heteroagressivitat, fins al punt d’haver-li de reduir l’horari escolar a 3 hores setmanals. Aquesta agressivitat es dóna en episodis de frustració.
També presenta nul·les habilitats socials, aïllament, no va a l’escola i no estableix relacions interpersonals (factor de risc per a possibles trastorns i l’exclusió social).
 Enfocament: No ens informen que aquesta nena tingui risc de suïcidi, per tant, no ens decanterem per la hospitalització complerta. La reducció de la jornada escolar, fa que es passi hores a casa, i això ens fa pensar que el millor és enviar-la a un hospital de dia on la obliguin a seguir un horari, llevar-se, etc. i a més a més tindrà uns professors que s’adaptaran a les necessitats de la nena.
Ens centrarem en el seu problema, el perfeccionisme.
 Observació: manté un cicle d’escriure i repetir la lletra (TOC). S’ha d’evitar que esborri la lletra per a trencar el cicle. El que farem per a evitar la temptació de la goma d’esborrar és utilitzar un distractor com el conte de la tortugueta. A l’hora d’escriure la z, al no poder esborrar, si sentia que es començava a posar nerviosa havia d’ensenyar una de les dues targetes que se li donaven: “aturar-se i pensar”.
CAS 2: Trastorn Depressiu Major Es tracta d’una nena de 15 anys sense antecedents psicopatològics. El pare té antecedents i va morir per suïcidi. És una bona estudiant, viu amb la mare i els avis, té un grup d’amigues i feia atletisme. Des de fa dos mesos té sensació de tristesa, plor, es queda a casa, sentiments de culpa, pèrdua de gana i de pes i li costa dormir. Explica idees de mort.
 Enfocament: En la depressió s’observa anhedònia durant tot el dia, pensaments negatius envers un mateix i envers el futur.
En genera, les idees de suïcidi per sota els 9 anys són molt estranyes perquè per a fer-ho s’ha de tenir molt clar el concepte de mort, però els adolescents ja tenen el mateix concepte de mort que els adults.
Per a saber si hi ha idees de suïcidi es demanen preguntes com: Les persones que es troben com tu, a vegades, es fan mal a elles mateixes per morir-se. A tu t’ha passat algun cop de fer-te mal per morir-te? Aquests pensaments venen de tant en tant o molt sovint? Què penses fer? Has previst algun dia per a morir-te o fer-ho d’alguna manera concreta? En cas que expressi que té un pla, caldrà derivar-la a l’hospital complert (psiquiatria). Ens interessarà un dispositiu que previngui el pla de suïcidi, un activador físic en un entorn protector de suïcidi.
La depressió et tanca a la realitat, el psicòleg el que fa és protegir al pacient ja que no està amb les capacitats completes per a raonar. Caldrà supervisar a la persona constantment i a més, tenir controlats els fàrmacs.
CAS 3: Trastorn de Conducta.
Es tracta d’un noi de 15 anys que presenta absentisme escolar des dels 10 i l’està en seguiment pels serveis socials. El pare té problemes de consum de tòxics, la mare segueix un seguiment de salut mental per trastorn límit de la personalitat i la seva germana petita retard mental. El noi amenaça a la seva mare, presenta conductes agressives i amenaçadores i ha mantingut conductes sexuals amb la seva germana.
 Enfocament: Com hi ha una sospita d’abús sexual a la germana, tenim en risc dos menors, a la germana i al fill perquè la mare el vol fer fora de casa. Aquest problema no només és psicològic sinó també social. Amb els infants s’haurà de treballar sempre amb els serveis socials perquè són els qui han d’intervenir a través d’un pla d’acció protegint sempre a la víctima. En casos de problemes de conducta ha d’actuar un sistema legal o judicial, en cas de violència els pares haurien de denunciar al seu propi fill. Aquest nen segurament ingressi a un centre de menors.
OBJECTIUS DAVANT D’UNA DEMANDA  Per a plantejar un tractament és necessari: Prendre en consideració la situació personal i familiar del pacient, i el seu estat psicopatològic i de salut.
 Reunir informació rellevant sobre: Diferents aspectes de la demanda i del programa d’intervenció previst que puguin afectar a l’aplicació correcta (èxit o fracàs d’aquest).
 Reunir informació necessària per: Prendre decisions d’una forma correcta i argumentada.
 Identificar i valorar: Les diferents tècniques d’intervenció psicològica¸ tenint en compte criteris d’èxit i idoneïtat..
 Decidir-nos per aquell tractament i dispositiu: Més segur, més eficaç i més econòmic a partir del que li passa al pacient.
 Tenir sempre present el codi deontològic en les nostres decisions i actuacions clíniques.
DISPOSITIUS D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Dependents del Departament de Salut.
 CAT SALUT  L’atenció psiquiàtrica segueix un model integral d’atenció interdisciplinària i intersectorial. Això vol dir que participen serveis sanitaris, recursos socials i educatius.
 Es prioritza l’atenció i inserció a la comunitat, i es tenen en compte les necessitats dels pacients i de les seves famílies.
 Els diferents recursos inclouen: Serveis d’atenció especialitzada de SM, suport a l’atenció primària de salut, atenció hospitalària psiquiàtrica (diferents nivells d’intensitat) i serveis de rehabilitació comunitària.
 Els equips que donen aquesta atenció són multidisciplinaris i estan formats per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials i personal d’infermeria, entre d’altres.
 CSMIJ: Centre de salut mental infantil i juvenil Els CSMIJ s’ocupen de pacients amb edats de 6 a 18 anys, i donen una atenció especialitzada i de suport a l’atenció primària (pediatria). Excepcionalment accepten menors de 6 anys.
Aquest funciona com un servei ambulatori de consulta externa, els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinaris.
Per a garantir que tota la població hi pugui accedir, sobretot en casos de regions sanitàries amb molta dispersió geogràfica, alguns d’aquests equips han desplegat consultes perifèriques.
Per a accedir al CSMIJ s’ha de derivar des de l’atenció primària, i, en alguns casos, altres professionals de la infància o adolescència com els educadors.
 HOSPITAL DE DIA Aquests són dispositius assistencials on es fan intervencions terapèutiques de caràcter multidimensional, l’avantatge és que es fa una intervenció més integral, no només es centra en els problemes psicològics.
La majoria són per a poblacions adolescents d’entre 12 i 18 anys, però ja han aparegut els primers per a nens de 6 a 12 anys.
El tipus de pacients que hi ha als hospitals de dia solen tenir trastorns de conducta, trastorns de l’espectre autista que no poden funcionar a l’escola, trastorns de conducta alimentària, conductes suïcides, conductes auto-lesives, etc.
L’horari d’un hospital de dia és com l’horari escolar, de 9 del dematí a 5 de la tarda. La persona dorm a casa seva i l’objectiu de l’hospital és mantenir al pacient a la comunitat i aconseguir la seva reinserció familiar, escolar i social.
En un hospital de dia es combinen els tractaments psicofarmacològics, psicoterapèutics, educatius i de rehabilitació.
S’ha de tenir molt clara la funcionalitat de la conducta, és a dir, una mateixa conducta pot complir funcions diferents: cridar l’atenció, etc. per exemple, en suïcidis existeixen temptacions autolítiques i suïcidis consumats i frustrats.
Models d’hospitalització parcial: *Dispositiu clínic assistencial: és més hospitalari que comunitari, les estades són més breu i no és una alternativa a l’escolaritat.
*Dispositiu assistencial comunitari: és un dispositiu més comunitari que hospitalari, les estades són més llargues i és com una alternativa a l’escolaritat.
L’abordatge de l’adolescent es realitza des d’un plantejament integral i multidisciplinari.
 HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS Aquest és un dispositiu assistencial inserit com una planta d’hospitalització dins del hospital general o d’un hospital monogràfic de salut mental. Segons a quin lloc de Catalunya rep el nom de UCA o URPI.
Aquests dispositius estan indicats tant per a la població adolescent (12-18) com per a la població infantil (6-12), separant aquests de la població adulta.
És un règim d’hospitalització total i complert, amb internament, per períodes d’ingrés que habitualment són breus (moments de crisi).
L’objectiu dels Haguts és mantenir al pacient en un entorn segur, amb un tractament intensiu i monitoritzat i amb els objectius molt ben delimitats per aconseguir tant aviat possible la derivació d’aquest a unitats menys intrusives.
 CENTRE DE DIA Té una funció rehabilitadora, no tracta patologia aguda. Aquest pot admetre a persones entre els 16 i els 18 anys.
 CAS: Centre d’atenció i seguiment a drogodependències.
És el centre d’atenció i seguiment a drogodependències. Aquest està pensat per a la població adulta, però hi ha una part dels adolescents que tenen problemes amb el Cànnabis.
El problema és que al barrejar a l’adolescent amb l’adult, aquest últim acaba sent un “mestre” per a ell, una referencia per al menor.
Hi ha dos tipus d’adolescents: el que fan ús dels porros com a recreatiu i el que en fa un ús terapèutic perquè el necessita a totes hores. Aquest últim és el que s’hauria d’atendre.
Per a treballar al CSMIJ, hospital de dia o a l’hospitalització d’aguts, el psicòleg ha de tenir l’especialització en psicologia clínica  PIR.
Dependents del Departament d’Educació.
En el departament d’educació, salut hi participa donant suport clínic des del CSMIJ, etc. quan es precisa.
 EAP: Equip d’assessorament Psicopedagògic.
Aquest és un servei educatiu que dóna suport al professorat del centres per tal d’oferir la resposta educativa més adequada als alumnes, especialment en aquells que presenten dificultats en el procés d’aprenentatge (NEE) i a les seves famílies.
L’EAP demana informació al CSMIJ o al hospital de dia sobre el pacient, demana el diagnòstic i un pla de treball per a saber què fer amb aquell nen. Aquest equip, però, no només rep informació, també comunica.
 USEE: Unitat de Suport a l’Educació Especial.
Són unitats educatives de recursos humans, tècnics i materials. El que fan és facilitar als centres aquests recursos per a ajudar en el procés de participació dels alumnes amb NEE a l’escolarització ordinària. S’emmarquen en un model d’educació inclusiva, amb el suport de l’atenció especialitzada del SM infantil (CSMIJ).
Són aules integrades dins de l’escola ordinària però que hi van nois i noies amb trastorns que requereixen necessitats educatives especials.
 CEE: Centre d’Educació Especial.
Són centres per a alumnes amb necessitats educatives especials que no poden ser ateses adequadament en un centre ordinari.
Aquest centre no promou l’escola inclusiva, està segregat. El perfil de nois que solen terni són discapacitats intel·lectuals associades (a vegades) amb comorbiditats psicopedagògiques. Si les discapacitats són moderades, s’intenta incloure al nen a l’escola ordinària.
Dependents del Departament de benestar social i família.
 CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç.
Aquest és el centre de desenvolupament infantil i d’atenció precoç. Són centres que no depenen de sanitat. S’ocupen de la població infantil, dels 0 als 6 anys d’edat en unes condicions molt variades. Situacions: *El medi familiar i social en el que viuen fa que necessitin aquesta atenció (sinó no seria necessària).
*No arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat i necessiten una atenció especialitzada.
*Presenten malformacions, defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i altres anomalies que dificulten el seu desenvolupament.
El CDIAP el que fa és una detecció i a partir d’aquí una proposta de tractament d’intervenció. En alguns casos també fa prevenció. Aquest centre està format per equips interdisciplinaris experts en desenvolupament infantil i amb professionals específics per a prevenir, avaluar, detectar i intervenir.
Es realitza un treball individualitzat i es dóna una assistència continua a altres dispositius un cop el pacient té 6 anys: CDIAP  CSMIJ (moltes dificultats)  HD (no contenible)  HA (més gravetat)  DGAIA: Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.
Aquest és l’organisme que promou el benestar de la infància i adolescència en alt risc de marginació social. L’objectiu és contribuir al desenvolupament personal d’aquestes persones. Exerceix la protecció i tutela dels infants i adolescents desemparats.
Les seves funcions són: Elaborar protocols que garanteixin la detecció, prevenció, assistència, recuperació i reinserció d’infants i adolescents que hagin estat víctimes de maltractaments.
Promou programes d’orientació i integració social i laboral dels infants i adolescents tutelats o ex-tutelats.
És l’organisme que s’emporta als menors del domicili quan estan en risc, aleshores els posa en un centre que depèn d’aquesta direcció.
Entre els seus centres hi trobem: *CRAE (Centre residencial d’acció educativa) *CREI (Centre residencial d’educació intensiva) *EAIA (Equip d’avaluació a la infància i adolescència) Aquests centres fan l’avaluació del menor, i el DGAIA treu al nen d’aquesta situació en risc temporalment, treballen amb els menors i amb els pares i, quan la situació s’ha resolt, els torna al nucli de convivència.
PROGRAMES I UNITATS ESPECÍFIQUES  Programa d’atenció al pacient amb Trastorn Mental Greu (TMG).
El TMG és un conjunt definit de patologies mentals que tenen una repercussió important en la qualitat de vida de les persones que ho pateixen.
Els infants i adolescents amb aquests trastorns veuen compromesa la seva evolució ja que, atesa la gravetat i la persistència en el temps, afecten greument en la vida familiar, escolar, laboral i social, produint una inadaptació important.
Els diagnòstics que en formen part són: *Autismes *Psicosis desintegratives *Altres psicosis de la primera infància *Desordre mixt del desenvolupament *Esquizofrènies *Trastorns afectius greus *Deliris paranoides *Trastorn límit de la personalitat *Trastorn disocial de la personalitat L’objectiu principal d’aquest programa és atendre a la població infantil i juvenil que presenta un TMG. El programa inclou la detecció, assistència i rehabilitació.
Com a objectius: *Desenvolupar una assistència que s’ajusti a les necessitats de cada un.
*Millorar la detecció precoç de casos greus per part dels centres d’atenció primària i dels centres d’acollida i residencials.
*Definir el circuit de derivació per a que un pacient amb TMG arribi ràpid al CSMIJ i pugui ser ates.
*Garantir una continuïtat assistencial.
*Elaborar un registre acumulatiu de casos que compleixen el criteri de TMG i dels que s’inclouen en el programa d’atenció específica.
*Avaluar el programa.
 Programa Salut i Escola.
Aquest programa millora la salut dels adolescents a través d’accions com: *Promoció de la salut: *Prevenció de les situacions de risc: *Actuació precoç davant de situacions de risc (salut mental, salut afectiva i sexual, consum de tòxics i trastorns d’alimentació).
Els objectius són: *Apropar els serveis de salut als adolescents, amb un espai de consulta en el centre d’ESO amb garanties de privacitat i confidencialitat.
*Impulsar i facilitar actuacions d’educació per a la salut en els centres d’educació secundària.
*Millorar la coordinació, implicant-hi els serveis de salut de la comunitat i utilitzant altres recursos presents en el territori per a donar resposta a les necessitats dels adolescents.
 Programa d’atenció al Trastorn Psicòtic Incipient.
 Unitats de Tractament dels Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA).
 Programes de Prevenció i Tractament del consum de Tòxics.
 Programa Europeu de prevenció del Trastorn Depressiu major.
 Unitat de Trastorns d’aprenentatge.
...

Tags:
Comprar Previsualizar