Tema 2.3. Les altres resistències, els moviments de pau i treva (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

3.  LES  ALTRES  RESISTÈNCIES:  ELS  MOVIMENTS  DE  PAU  I  TREVA     Tot  i  aquest  clima  de  violència  arreu,  trobem  resistències  a  la  feudalització  tant  des  del  camp,   la  ciutat  i  a  diferents  nivells.   Entre   aquestes   resistències   més   conegudes   tenim   les   que   va   canalitzar   la   institució   eclesiàstica   a  través  de  les  sagreres  i  les  assemblees  de  pau  i  treva.     La   idea   d’aquests   moviments:   garantir   o   aconseguir   una   millor   defensa   de   la   pagesia,   dels   mercaders  i  membres  de  l’Església  davant  del  pillatge  dels  nobles,  davant  del  poder  establert.   Es  manifesta  amb  la  difusió  de  les  Sagreres  i  la  creació  de  la  treva  de  Déu.   Hi   ha   que   diferenciar   la   Pau   de   la   Treva   de   Déu:   responen   a   mateixa   idea,   però   no   son   el   mateix  i  apareixen  en  un  moment  diferent.     La  pau  de  Déu   Es  basa  en  un  concepte  personal.  Objectiu:  protegir  a  certes  persones  i  béns  dels  abusos  dels   poderosos.  Finalitat  de  protegir  les  persones  desarmades,  en  especial  els  clergues,  però  també   la  pagesia,  els  llocs  de  culte,  les  collites,  les  eines  necessàries  per  als  pagesos...     La  treva  de  Déu   Concepte  temporal.  Impedeix  la  lluita  entre  els  cristians  durant  certs  dies  de  l’any:  es  prohibeix   lluitar  certs  dies  entre  els  cristians.     Així,  es  un  pacte  de  no  agressió  temporal.  En  els  dies  que  no  en  formen  part,  poden  lluitar.   Per   tant,   l’origen   del   moviment   de   pau   i   treva   queda   clar   à   és   una   necessitat   social   que   es   basa  en  la  conjunció  de  les  queixes  del  camperolat  davant  les  accions  violentes  de  la  noblesa,   però   també   de   la   indignació   del   clergat,   contra   aquests   aixecaments   i   aquesta   anulació   de   l’autoritat  tradicional.     Les  Sagreres   En  la  documentació,  apareixen  com  a  :   • • Sacrarias   Cellarias   “Que   d’ara   en   endavant   ningú   no   assalti   ni   les   esglésies   ni   les   cases   que   siguin   edificades   a   l’entorn,   fins   al   circuit   de   treta   passes,   a   no   ser   que   el   bisbe,   el   comte   o   l’ardiaca   als   quals   l’Església  estigui  subjecta,  per  culpa  d’alguna  persona  que  estigui  excomunicada  per  raó  de  la   Pau  i  Treva  de  Déu  o  permetin”.   Són   els   espais   sagrats   més   o   menys   circulars   al   voltant   dels   temples,   de   les   esglésies,   que   fins   i   tot   en   el   moment   de   consagració   del   temple,   el   bisbe   ja   estableix   aquest   espai   de   pau.   Són   espais  d’immunitat  territorial.  Tot  el  que  es  trobi  dins  d’aquestes  trenta  passes  esta  protegit.   Es   concreta   en   el   dret   d’asil.   S’acollirà   a   les   persones   que   començaran   a   construir   les   seves   cases   al   voltant   dels   temples,   o   magatzems   per   guardar-­‐hi   les   seves   collites   i   les   eines...   l’establiment   d’aquest   espai   sagrat   fomentarà   l’hàbitat   concentrat,   a   diferencia   del   que   podríem  trobar  en  l’etapa  anterior.     L’església  anirà  doncs  fomentant  l’existència  de  Sagreres,  tot  i  que  no  doni  benefici  econòmic.     Queden   excloses   de   la   tutela   les  esglésies   edificades   en   castells   i   fortaleses   (és   a   dir,   les   que   estan  en  tutela  del  senyor).   I  tots  aquells  que  trenquin  la  pau  de  les  sagreres,  fan  sacrilegi  i  mereix  l’excomunió  fins  que  no   s’esmeni  el  sacrilegi:  així,  és  l’església  qui  promociona  aquestes  sagreres.     1054  van  considerar  que  els  morts  s’havien  d’enterrar  dins  les  cases  en  lloc  del  cementiri  per   tal  de  poder  ocupar  les  trenta  passes.     Les  cases  es  construiran  de  tal  manera  que  l’espai  al  voltant  de  l’Església  de  manera  que  quedi   tancat.     Les   Sagreres   aglutinen   centres   de   població,   que   aniran   creixent   al   voltant   de   les   esglésies,   allunyant-­‐se  també  dels  poder  civils.   La   major   part   de   construcció   de   sagreres   fou   entre   el   1030   i   el   1070,   en   el   procés   de   feudalització.     L’evolució  de  les  assemblees  de  pau  i  treva   Aquestes  assemblees  de  pau  i  treva  són  el  màxim  exponent  de  les  aspiracions  pacifistes  o  per   fer  front  a  la  violència  dels  senyors  feudals.  Són  unes  institucions  en  què  van  confluir  clergues  i   pagesos  inquiets  per  aquesta  violència  feudal.     Per   tant,   aquestes   reunions   són   un   intent   de   la   gent   del   poble,   on   homes   i   dones   i   clergat,   volen  pressionar  de  forma  social  i  religiosa  contra  els  guerrers.   Les   primeres   conegudes   són   a   finals   del   X   a   França.     Les   disposicions   són   senzilles   en   les   primeres:   protegeixen   contra   la   violència   (estableixen   disposicions   contra   la   violència   i   la   intrusió   dels   nous   poders   laics   en   els   llocs   de   culte   contra   les   coses   sagrades   i   contra   els   pobres).   La  més  antiga  és  la  de  França:  la  de  Charroux  (989)  i,  després,  la  de  Narbona  (990).   L’assemblea   més   antiga   del   comtats   catalans   és   la   de   Toluges   al   1027,   presidida   per   l’abat   i   bisbe   Oliba.   Les   primeres   assemblees   es   celebren,   a   més,   en   camps,   en   prats   oberts.   En   aquesta  assemblea  es  ratifiquen  els  acords  d’un  sínode  previ  del  1022,però  no  en  tenim  altre   notícia  d’aquest.     I   Oliba,   un   dels   promotors   dels   moviments   de   Pau   i   Treva.   I   serà   àrbitre   en   molts   dels   enfrontaments   entre   els   nobles   (mediarà   per   exemple   entre   RB   I   i   Ermessenda,   i   entre   RB   I   i   la   família   vescomtal   de   BCN   (Udelart   i   germà,   bisbe   de   BCN).   I   Oliba   té   suport   d’altres   bisbes   (d’Elna,  de  Girona)  i  de  la  mateixa  Ermessenda.   En   l’assemblea,   per   primera   vegada   trobem   la   pau   de   Déu   associada   a   la   treva   de   Déu:   al   mateix   temps   que   es   proclamava   que   el   patrimoni   eclesiàstic   era   inviolable   (s’havia   de   respectar  el  seu  espai  al  voltant  esglésies)  i    es  fa  una  treva  que  anava  des  de  l’hora  novena  del   dissabte  fins  a  la  primera  del  matí  de  dilluns:  és  a  dir,  que  els  diumenges  no  es  pot  lluitar.  Es   posaran   treves   setmanals   començant   pel   diumenge,   i   es   defineix   l’espai   de   la   Sagrera   que   aumenta  l’espai  del  dret  d’assil,  uqe  s’eixampla  amb  la  Sagrera.   1041,  una  altra  assemblea  a  Toluges,  també  fora  de  la  catedral  d’Elna,  en  el  prat  de  Toluges:   els   eclesiàstics   van   a   terrenys   dels   pagesos:   es   un   moviment   que   neix   d’abaix   adalt   i   que   l’Església  canalitza.   Se   succeiran   les   assemblees:   Vic,   1033   à   s’amplia   la   treva   de   dijous   a   posta   de   sol   fins   a   la   matinada  de  dilluns  (ja  tenim  divendres,  dissabte  i  diumenge).     La  manera  d’establir  la  treva  era  que  les  campanes  tocaven  anunciant  que  s’iniciava  la  treva.   Amb  les  campanes  s’anunciava  la  fi  de  les  hostilitats.  I  el  diumenge  a  missa  es  proclamava  les   sancions  contra  aquells  que  trencaven  la  treva  i  també  s’anunciava  en  mercats  els  noms  dels   infractors,   perquè   la   pau   s’amplia   als   mercats   i   mercaders,   perquè   comença   a   despuntar   l’activitat  comercial.   les   assemblees   de   pau   protegeixen   la   base   de   l’economia   camperola,   però   també   de   la   feudal,   que  es  agrícola.   1054  à  Sínode  de  Narbona  à  envoltaran  de  simbolisme  religiós  basat  en  cultes  populars,  es   protegirà  la  producció  de  les  oliveres.     I  també  s’anirà  eixamplant  a  mesura  que  passi  el  temps  fins  al  punt  que  només  quedaran  80   dies  hàbils  per  lluitar.     Per   tant,   es   demanarà   als   bel·∙ligerants   que   solucionin   les   diferències   amb   negociacions   no   violentes.   *Treva  fa  relació  a  les  lluites  només  entre  cristians.     Tots  els  moviments  coincideixen  en  el  moment  en  que  l’ordre  tradicional  es  atacat  per  tal  de   consolidar  el  sistema  feudal:  son  respostes  a  aquest  clima  de  violència.     La  pau  i  el  poder  comtal   L’església   canalitzava   els   moviments   de   pau   i   treva,   però   hi   ha   membres   de   l’Església   vinculats   a  la  noblesa  que  també  participen  de  la  violència.   Les  assemblees  van  actuant  i  establint  disposicions  al  marge  del  poder  comtal.  I  les  seves  dates   coincideixen   amb   les   revoltes   feudals   com   la   de   Mir,   amb   el   poder   comtal   afeblit.   Així,   les   assemblees   assumeixen   la   direcció   temporal   del   país   amb   el   poder   comtal   afeblit,   i   tenen   el   suport  d’Ermessenda.   Un   cop   el   poder   comtal   està   refet,   l’Església   cedeix   als   comtes   la   presidència   d’aquestes   assemblees:  el   poder   comtal   i   l’Església   aniran  així  units:  la  pau   de   Déu  es  convertirà   també  en   la  pau  del  comte,  però  ja  avançats  el  segle  XII.   Però   a   vegades   també   els   comtes   participen   de   la   violència,   i   les   assemblees   no   castiguen   al   comte  (ex:  Guillem  de  Besalú  i  la  seva  família,  que  ocuparen  béns  al  monestir  de  Cuixà  /  Artal  I   de   Pallars,   que   va   llançar-­‐se   contra   les   sagreres   i   vulnerà   la   pau   i   treva   (saqueja   i   incendia   el   monestir  un  diumenge),  però  el  fill  fa  donacions  a  l’Església  perquè  pugui  ser  enterrat  en  lloc   sagrat...).   Aquesta  relació  entre  poder  comtal  i  església  deixa  entreveure  que  tot  i  que  es  un  moviment   de  baix  a  dalt,  l’església  controla  que  no  s’escapi   de   les   mans   i  passi  a  ser   un  moviment  massa   revolucionari:  per  això  l’església  canalitza  els  moviments  de  pau  i  treva,  i  ho  fa  així:   • • • Assistint  a  les  assemblees  populars   Vinculant-­‐se   al   culte   als   sants,   aprofitant   l’arribada   de   relíquies   per   concentrar   la   població,  les  convocaran  els  bisbes   Els  comtes  presidiran  amb  els  bisbes  els  concilis  de  pau     Querimònia  contra  Artal  de  Pallars  à  les  querimònies  són  relacions  de  queixes.       L’excomunió   El  càstig  per  als  que  infringeixen  la  pau  i  treva  de  Déu.   No  pot  participar  del  culte  ni  estar  en  societat  ni  amistat  amb  els  fidels  cristians.  L’excomunicat   és  exclòs  de  la  comunitat  i  no  pot  ser  enterrat  en  un  espai  sagrat.     Evolució  i  conclusions  sobre  les  assembles  de  pau  i  treva   Per  tant,  l’objectiu  de  l’Església  amb  els  moviments  de  pau  i  treva  no  es  eliminar  la  violència,   sinó  aturar-­‐la,  perquè  es  permet  en  els  dies  que  no  son  de  treva.  Però  s’intenta  que  no  arribi  a   uns  nivells  elevats.  Però  també  permet  a  l’Església  justificar  l’estructura  social  que  va  imposant   el  feudalisme,  amb  la  classe  social  guerrera.  I  també  servirà  per  protegir  les  seves  propietats   (l’eina   que   té   l’Església   no   són   les   armes,   sinó   les   espirituals,   com   l’amenaça   d’excomunió).   L’Església  fa  també  violència,  però  ideològica  (amb  l’excomunió).  Així,  ni  l’església  vol  eliminar   la  violència  ni  qüestiona  l’ordre  feudal  perquè  ella  mateixa  n’és  membre.     I  les  reunions  de  pau  i  treva  també  s’inclouran  als  usatges,  les  seves  conclusions  tindran  valor   de  llei,  i  finalment,  es  transformaran  en  les  corts  al  segle  XIII:  l’origen  de  les  corts  es  amb  les   assemblees   de   pau   de   pau,   al   XIII.   L’assemblea   de   pau   i   treva,   que   va   evolucionant,   ocuparà   el   vuit  de  poder  quan  no  hi  haurà  rei,  quan  serà  menor  d’edat.     A  més  a  més,  arran  de  les  assembles  començarem  a  veure  uns  representants  municipals  que  hi   participen   i   que   a   la   documentació   apareixen   com   a  Paciarii.   Són   els   Paers.   Però   això   serà   més   endavant.  Les  bases  municipals  s’estableixen  amb  regnat  de  Jaume  I.     Síntesi   • • • • • Són  moviments  de  pau  que  neixen  assemblearis,  que  creixen  a  l’ombra  de  l’Església  i   que  acabaran  tenint  també  el  suport  comtal.     Es   un   moviment   que   neix   d’abaix   a   dalt   (neix   amb   la   voluntat   de   la   pagesia   d’acabar   amb  la  opressió  i  la  violència  del  procés  de  feudalització:  no  surt  de  la  clerecia,  sinó  del   poble).     Però   serà   un   moviment   que   s’anirà   institucionalitzant:   l’Església   se   situarà   al   seu   davant,  el  dirigirà  i  controlarà.     I  tot  i  el  paper  de  l’església,  aquesta  mai  qüestionarà  l’ordre  feudal,  sinó  que  justificarà   la  societat  tripartita.  A  més,  l’església  neutralitzarà  qualsevol  tendència  revolucionaria.   I   condemnarà   el   pillatge   injust   sobre   els   camperols,   però   mai   la   subjecció   a   les   càrregues  banals,  les  obligacions  a  les  quals  serà  sotmesa  la  pagesia.       Església  també  s’apropia  dels  excedents  produïts  per  la  pagesia.     Ex:     • • •   Bisbe   Berenguer   de   Vic,   al   1017   à   va   agafar   l’espasa   i   es   dirigí   contra   el   castell   de   Gurb  i  lluità  contra  tots  els  habitants  del  castell.   Guillem  Guifré,  bisbe  d’Urgell,  matà  a  un  vescomte     Cas  més  paradigmàtic:  el  que  serà  arquebisbe  de  Narbona,  fill  de  Guifre  II  de  Cerdanya,   nebot  de  l’abat  Oliba  à  el  seu  pare  li  comprà  el  càrrec  d’arquebisbe  al  1019  per  100   mil   sous.   Però   no   tenia   vocació:   fonts   parlen   que   anava   armat   arreu   i   que   en   una   assemblea   de   pau   i   treva   al   1043   a   Narbona   hi   entrà   armat   i   es   va   excomunicar   ell   mateix.   Al   dia   següent   torna   a   agafar   les   armes   i   els   diners   que   tenia   per   nova   església   se’ls  gastà  en  l’exèrcit.  I  va  matà  un  vescomte  amb  qui  havia  signat  la  pau.   ...

Tags: