TEMA 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2017
Páginas 2
Fecha de subida 18/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 8 Tema 8: l’administració no territorial L’administració no territorial El terme administració no territorial és sinònim d’administració funcional, instrumental i institucional. Aquets tipus d’administracions estan creades per les administracions territorials, tenen establertes unes funcions concretes, a l’hora de la seva creació no hi ha un nombre màxim (és il·limitat) i, malgrat tenen personalitat jurídica i patrimoni propis, estan tutelades per l’administració territorial.
El model d’agències executives Qualsevol estructura organitzativa té un debat entre aplicar la diversificació o la coordinació. Pel que fa a la planificació, l’actor principal defineix els objectius i assigna els recursos que seran utilitzats pels agents per assolir els objectius fixats. Aquest actor realitza el control i l’avaluació dels resultats obtinguts.
Com a exemple del nivell estatal tenim el INE (Institut Nacional d’Estadística), del nivell autonòmic hi ha l’Agència Catalana de l’Aigua, i del local la Barcelona Activa.
Les seves funcions Les funcions de les agències són la de proporcionar serveis interns; prestar serveis finalistes; administrar els recursos econòmics i les funcions reglamentàries o de la policia administrativa i gestionen les infraestructures.
El model de les agències Aquest model està basat en l’ús del disseny organitzatiu per canviar i modernitzar l’administració. Està descentralitzat, es controla a través de resultats i determina les responsabilitats entre els polítics i els gestors per contractualitzar les relacions agentprincipal. A més, té l’autonomia de la gestió i la producció per aconseguir resultats homogenis i avaluables. Els seus òrgans centrals es redissenyen i es garanteix la professionalització dels directors públics.
La frontera público-privada en les agències públiques Cal remarcar que agencialització no és el mateix que externalització. Aquesta última idea vol reduir els costos de producció dels serveis públics; flexibilitzar el procediment, la política de personal i la gestió econòmica. Tampoc hem de confondre externalització amb privatització. En una externalització, la responsabilitat de la provisió del servei i de la qualitat de la seva prestació és pública, en canvi, en una privatització hi ha un canvi de titularitat de l’àmbit públic al privat i el servei perd el seu caràcter públic.
Els perills existents són la identificació d’externalització amb la reducció del servei públic; la pèrdua del control, de la qualitat i dels principis públics; la difusió d’informació confidencial; que es creïn nous monopolis de fet… 24 Irene Palau Introducció a l’Administració Pública TEMA 8 La regulació i l’administració: les agències reguladores independents La seva creació està relacionada amb els fenòmens de la liberalització del mercat i de la privatització dels serveis públics. Aquestes agències funcionen amb l’anomenada Governança a través de la regulació, i les funcions que han de complir són fixar les tarifes de les activitats regulades i els preus màxims de les activitats desregulades; desenvolupar normes generals dictades pel Govern; assegurar la resolució de disputes entre els operadors; l’atorgament de llicències i vetllar per la competència en el sector corresponent.
25 ...

Tags: