Tema 1. El sistema litoral (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Geografia del Litoral
Año del apunte 2011
Páginas 7
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

El sistema litoral Dr. Francesc Romagosa; Dra. Françoise Breton La primera pregunta que ens hauríem de fer, en començar aquesta assignatura, és: Perquè una geografia del litoral? I la resposta segurament hauria de ser: per què el litoral és un àmbit específic, diferenciat en molts aspectes de la resta del territori. És un espai que té unes característiques, unes dinàmiques i unes problemàtiques molt diferenciades de la resta d’espais geogràfics i, per tant, cal estudiar-lo i analitzar-lo de forma específica i autònoma.
El litoral és, com es veurà posteriorment i en general al llarg del curs, un espai amb un gran valor: per una banda, té una gran importància ecològica i, per altra banda, té una gran importància socioeconòmica. En definitiva, una gran importància territorial.
Definició i delimitació del litoral Per començar, ja ens trobem amb un primer problema: Com definim el litoral? En molts casos el mot litoral s'utilitza com a sinònim de costa, però en realitat no és el mateix.
Segons el diccionari, la costa és la "terra que voreja el mar". En canvi, el litoral és "la regió que és a la vora del mar i en rep una forta influència". És a dir, la costa fa referència a la franja estreta de contacte entre terra i mar i, en canvi, el litoral s'associa a superfícies més àmplies (Figura 1.1).
Figura 1.1. L’espai litoral (en blau), a cavall dels medis terrestre i marítim costa Fluxos i influències Fluxos i influències Medi terrestre Medi marítim Font: Elaboració pròpia.
Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 1 La terminologia anglosaxona utilitza l'expressió coast com a sinònim de costa i coastal zone com a sinònim de litoral. En català, sovint també s’empra l’expressió zones costaneres com a sinònim de litoral, segurament per influència de l’anglès.
Així, doncs, quina és l'extensió o marc geogràfic del litoral? No hi ha una definició unívoca de litoral. A banda de la que hem esmentat del diccionari, en trobem diverses.
Des del punt de vista de la biologia el litoral és "la faixa més o menys estreta sotmesa a diferents factors ambientals que considerem característics d'aquesta zona, i que s'estén entre un límit superior definit per la desaparició d'espècies típicament terrestres i l'aparició d'espècies marines o adaptades a la influència del ruixim marí, i un límit inferior que coincideix amb el final de la plataforma continental i l'inici del talús continental" (Ros i Serra, 1996).
Des del punt de vista de la geografia, en canvi, el litoral és "aquella àrea en què es donen interrelacions entre el mar i la terra, tenint en compte no solament els sistemes físics i biològics, sinó també les influències econòmiques, socials i culturals i les seves implicacions sobre el medi" (Breton, 1996).
Una altra definició en la mateixa línia que l’anterior diu que el litoral és "la franja en la que interaccionen, tant des del punt de vista físic i biològic, com social i econòmic, la terra i el mar. El resultat d’aquesta interacció és una zona amb característiques singulars, tan a la banda terrestre com a la banda marina" (García, 1988).
La primera és una definició més restringida, que inclou principalment la part marítima del litoral; la part terrestre és mínima: només arriba fins a unes desenes de metres terra endins. La segona i la tercera definició són molt més àmplies territorialment i donen més rellevància a la part terrestre del litoral, ja que la influència d'activitats humanes que tenen lloc al costat del mar, certament, pot arribar a molts quilòmetres a l'interior, podent superar fins i tot l’àmbit municipal.
A partir d'aquestes definicions ens adonem que els límits del litoral no són fixos, no estan marcats per fronteres polítiques o administratives, ni per una distància concreta en relació a la línia de costa: els seus límits varien en funció de qui l'estudia o dels processos que es tenen en consideració (per exemple, dins l’àmbit de les infraestructures no és el mateix l’estudi de l’accessibilitat del litoral a través de la xarxa de carreteres l’àmbit d’estudi en aquest cas serà com a mínim comarcal- que l’estudi de la construcció d’un port esportiu -l’àmbit d’estudi serà com a màxim municipal-).
Si ens prenguéssim al peu de la lletra determinades definicions, veuríem com l’àmbit d’influència mútua entre processos terrestres i processos marins és molt gran. Una conca hidrogràfica n’és un bon exemple: On es trobaria el límit de l’espai litoral a les terres interiors quan l’efecte de les preses dels rius situades centenars de quilòmetres terra endins poden tenir una incidència directa sobre determinades zones litorals com ara els deltes? Per aquesta raó cal cercar altres elements explicatius (geològics, biològics, climatològics, socials, econòmics, polítics...) que ens ajudin a delimitar l’espai litoral.
Una opció molt estesa entre els estudis geogràfics de l’àmbit litoral (sobretot els de geografia humana) és prendre com a unitat d’estudi els municipis litorals, que acostumen a tenir una distància entre el mar i els seus límits interiors que ronda els 5 o 10 quilòmetres, tot assumint que hi ha una zona d’influència del litoral que pot arribar uns quilòmetres més a l’interior. Quant a la part marítima del litoral, sol haver-hi el consens de considerar la plataforma continental com el límit extern del litoral.
Una altra opció és distingir un àmbit pròpiament litoral d’un altre àmbit o zona d’influència litoral, és a dir, l’espai on es deixa sentir la influència d’algunes activitats del litoral. En aquest sentit, la Figura 1.2 sintetitza les diferents delimitacions de l’espai litoral, distingint l’espai terrestre de l’espai marítim segons tres interpretacions diferents (territorial, biològica i administrativa) per a tres àmbits com són la costa, el litoral i la zona d’influència litoral.
Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 2 Figura 1.2. Delimitació del litoral Àmbit Definició Delimitació territorial Delimitació biològica Delimitació administrativa Costa Zona de contacte terra-mar.
Alguns centenars de metres Zona intermareal.
com a màxim.
Zona marítimoterrestre.
Litoral Franja d’interacció entre els sistemes marítims i terrestres amb característiques i activitats específiques.
Espai terrestre: variable fins uns 10 km. de distància de la costa.
Espai marítim: des de la costa fins el límit de la plataforma continental (unes 20 milles nàutiques).
Espai terrestre: zona supralitoral i ecosistemes terrestres.
Espai marítim: dominis pelàgics i bentònics.
Espai terrestre: termes municipals costaners i, si s’escau, altres molt propers.
Espai marítim: espai de la plataforma continental.
Zona d’influència litoral Àmplia franja d’incidència d’algunes activitats litorals.
Espai terrestre: variable fins uns 40 km. de la costa.
Espai marítim: fins a unes 200 milles nàutiques.
Espai terrestre: el mateix que el litoral.
Espai marítim: el mateix que el litoral.
Espai terrestre: comarques litorals.
Espai marítim: mar territorial i zona econòmica exclusiva.
Font: Adaptació de García (1988).
Característiques de l’espai litoral El litoral és un espai singular, un espai diferenciat d'altres espais. Aquestes són les seves principals característiques: a) Des del punt de vista físic i natural: - És un espai d'intersecció, una zona de contacte, de transició: el litoral és un espai on es entren en contacte terra, mar i aire: litosfera, hidrosfera i atmosfera.
- És un espai molt dinàmic i complex, ja que s'hi produeix una variació constant a nivell natural, però encara més accelerada pels processos antròpics.
- És un espai que té una alta productivitat i diversitat biològica, on hi trobem diferents tipus d'ecosistemes (no podem parlar de l'ecosistema litoral, sinó de multitud d'ecosistemes).
- És un espai que té una dimensió linear: és una franja allargada i més o menys estreta, ja que la seva amplada és variable i inclou espais terrestres i marins.
- És un espai altament fràgil i, per tant, vulnerable. És el lloc de pas de molts fluxos i és el receptacle de processos que tenen lloc tant al continent -contaminació, sediments...com al mar. Per tant, problemes generats molt lluny del litoral, poden afectar aquest litoral. També és un espai fràgil i vulnerable per la gran pressió humana que hi té lloc.
b) Des del punt de vista econòmic i social: - El litoral és un espai altament antropitzat i sotmès a grans pressions. La major part de la població mundial es concentra en àrees litorals i una gran quantitat d’activitats humanes tenen lloc en aquest espai limitat (vegeu la Figura 1.3 en el cas d’Espanya).
- Un espai escàs i socialment molt desitjat, sobretot a partir de la revolució agrària del segle XVIII (fertilitat dels sòls, noves terres de conreu, proximitat als mercats, bones comunicacions...), de la revolució industrial del segle XIX (proximitat als mercats, bones comunicacions...) i de la “revolució turística i del lleure” del segle XX (presència del mar i de platges, clima benigne, valor paisatgístic...).
- En definitiva, l'espai litoral és una gran font de recursos per als humans. De fet, el litoral pot ser vist com un recurs per se.
Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 3 Figura 1.3. Densitat de població, segones residències i oferta turística a Espanya Font: Ministerio de Medio Ambiente (1999). Plan de Costas. Madrid.
Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 4 El litoral com a recurs Cal veure i entendre el litoral com un recurs, almenys des d’una perspectiva antròpica.
Des d’aquest punt de vista, el litoral pot ser un recurs de diferents tipus: - ambiental - patrimoni natural (diferents ecosistemes naturals de gran valor, tant a la banda terrestre com a la marítima) - biodiversitat: riquesa biològica del mar, que depèn, en gran mesura, de les àrees litorals (el litoral forma part de la cadena tròfica i moltes espècies hi troben refugi i s'hi reprodueixen) - paisatge (valorat especialment pel turisme) - econòmic - principal espai que atrau el turisme (sol i platja, sobretot a partir dels anys 1960 a la Mediterrània, quan hi ha el gran boom del turisme, i posteriorment a altres litorals. Apareix el turisme de masses, devorador del territori, destructor o transformador -segons la percepció de qui ho analitza- del territori litoral) - àrea on es concentra l’agricultura intensiva (especialment a les planes baixes i deltaiques: fertilitat del sòl i abundància d'aigua pel regadiu, drenatge d'aiguamolls, etc.) - àrea on es localitzen activitats que només poden estar a prop del mar: ports industrials, pesquers, esportius...
- lloc de pas: les vies de comunicació i els enllaços litorals es multipliquen a partir dels anys 1960 amb la revolució del transport conteneritzat i la possibilitat del transport multimodal (vaixell-camió-tren).
- indústries (que depenen dels recursos litorals o que aprofiten la bona localització.
Per exemple, el delta del Llobregat és una plana litoral on s'ha desenvolupat la indústria degut a estar propera a la gran ciutat, ben comunicada per terra i per mar, disponibilitat d'aigua, etc.).
- recursos pesquers (tant a la costa com a alta mar: pesca, aqüicultura...).
- recursos miners: petroli, nòduls metàl·lics (minerals submarins) d’alt valor, sal, aigua dessalada, etc.
- generació d’energia mareomotriu en litorals amb marees - social - una proporció alta de la població del món viu a prop del mar. Concentració de ciutats al llarg del litoral (degut sobretot a la importància econòmica anteriorment explicada) - urbanització de primeres i segones residències (lligades al turisme) - espai de lleure important, especialment a la Mediterrània (bon clima, platges...) - cultural - lloc de pas i de transmissió cultural (antigues rutes d’exploració en vaixell...) - patrimoni històric i cultural (importants jaciments arqueològics, en terra i sota l’aigua) - estratègic / militar - control de les rutes marines: estrets, llocs de pas, mars més tancats...
- ports i espai d’emmagatzematge d’armament (submarins nuclears, flotes modernes...) Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 5 - espais de conflictes bèl·lics pel control del territori i dels recursos (golf Pèrsic, Malvines, Perejil...) El litoral, però, a banda de constituir un recurs també és un espai de risc, aspecte que ofereix l’altra cara de la moneda respecte al que s’ha explicat fins ara. Efectivament, el litoral és un territori on s’hi concentren un seguit de riscos que sovint posen en perill les activitats humanes que hi tenen lloc: les inundacions de les planes litorals, particularment, però també els temporals de mar, els tsunamis o l’erosió marina provocada per l’ascens del nivell del mar són alguns exemples d’aquests riscos que diàriament afecten molts litorals del planeta.
El sistema litoral El litoral no és una simple línia que separa terra i mar (això, en tot cas, recordem que ho seria la línia de la costa), sinó tot un sistema molt més complex, en el que hi intervenen elements naturals i humans i on s’hi troben processos de diferent naturalesa: geològics, hidrològics, ecològics, sociològics, econòmics, etc.
Podem parlar, per tant, del sistema litoral, un sistema en el què hi conflueixen diferents subsistemes, particularment: - el subsistema físic, és a dir, el suport (substrat geològic, ecosistemes i biodiversitat, processos físics) - el subsistema humà, al seu torn compost per: - subsistema socioeconòmic (usos i activitats humanes, productivitat econòmica, valoració i desig social) - subsistema jurídicoadministratiu (que inclou les accions de gestió, control i administració d’aquest espai) Per analitzar el litoral d'una manera integrada, és a dir, amb una visió de conjunt, no compartimentada, cal fer-ho des de la intersecció dels tres subsistemes, analitzant-los de forma conjunta, perquè estan clarament interrelacionats (Figura 1.4).
Figura 1.4. El sistema litoral Subsistema físic Subsistema socioeconòmic ANÀLISI INTEGRADA Subsistema jurídicoadministratiu Font: Elaboració pròpia a partir de Barragán (2003).
Aspectes que estudiem a escala molt local poden ser símptomes de problemes que es produeixen a altres escales (per exemple, l’erosió d’un petit tram de costa pot ser produïda pel canvi climàtic o per l’elevació del nivell del mar, o la contaminació marina d’una part del litoral pot ser produïda per la contaminació de tota una conca hidrològica Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 6 molt més gran en extensió territorial). A l’inrevés, els problemes locals al litoral repercuteixen a escala global (per exemple, la pèrdua constant de petits aiguamolls per la seva urbanització forma part del procés global de destrucció d’ecosistemes litorals; un accident industrial contribueix a augmentar la contaminació general dels oceans, etc.).
Recordem que tan el mar com el litoral fan la funció de col·lector, de receptacle: finalment tot va a parar al mar, l’aigua, els sediments dels rius, però també la contaminació, els residus...
És molt important conèixer els processos litorals per poder planejar i gestionar aquesta àrea. En el planejament o la gestió del litoral realitzada fins recentment s’ha tendit a contrarestar les forces naturals, com es plasma en la “política de defensa de les costes”.
Calia reaccionar davant del risc d’erosió o d’inundació fixant el litoral, defensant-lo.
Fent això es tractaven els símptomes, no les causes. Les causes sovint són humanes: s’ha construït en terres inundables, o massa a prop de la riba de mar. Ben sovint es demostra la seva inutilitat en els casos d’episodis especialment violents, amb unes proporcions que les obres no poden resistir.
De fet, el litoral ha estat el domini dels enginyers i els arquitectes. Mitjançant les defenses, però ben sovint simplement urbanitzant (ports, passeigs marítims…), s’ha intentat fixar la línia de costa, sense entendre la seva naturalesa específicament mòbil i dinàmica. No s'ha entès que el litoral és un sistema complex en el que hi intervenen molts elements, físics i humans.
És per això que la geografia té un paper important en aquest canvi de percepció, ja que pot oferir una visió més pluridisciplinar i integradora. Aquesta assignatura intentarà donar les bases per aquest canvi, des de la perspectiva de l'anàlisi integrada del litoral.
Geografia del Litoral - Bloc 1 Unitat 1 El sistema litoral 7 ...