Introducció al Malalt Crític (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica de l'Adult II
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II TEMA 1 – MALALT CRÍTIC El malalt crític és aquell malalt inestable, que la seva situació pot canviar en qualsevol moment, amb una patologia greu i per la qual perilla la seva vida. Aquest malalt, però, té un compromís vital potencialment reversible, és a dir, que es pot salvar, no és terminal. Aquests són els candidats a anar a una unitat de crítics, aquells que pot haver-hi solució.
El malalt crític es pot trobar en: - UCI (Unitat de Cures Intensives): o UMI, UVI (Unitat de Vigilància Intensiva), SMI, UCO (Unitat Crítica especialitzada tan sols en hospitals concrets) Urgències: és la seva porta d'entrada.
Reanimació: un malalt després d'intervenció es pot complicat i inestabilitzar i derivar a crític.
Quiròfan Hospitalització Una UCI és una concentració de coneixements i de recursos de tot tipus (humans, tecnològics i arquitectònics), necessaris per atendre d'una forma coordinada al pacient en una etapa de la seva malaltia caracteritzada per la seva GRAVETAT REAL o POTENCIAL que posa en perill la seva vida. Una UCI necessita una estructura molt concreta per atendre a les necessitats.
Quan un malalt està ingressat a la UCI és un moment de shock, la nostra feina ha d'estar centrada en el malalt però també en la persona que l'acompanya, per acompanyar el patiment i poder humanitzar l'atenció.
Les UCIs solen ser circulars o quadrades amb el control al mig on es pugui veure en tot moment als usuaris i pot constar de càmeres. Hi ha d'haver una rebuda pels familiars un espai on se'ls comuniqui, informi i on poder compartir. Hi ha d'haver els boxos tancats i si es pot, que hi hagi llum natural . Si és possible, que només toqui al terra el llit, perquè estigui lliure per poder netejar millor, poder portar altres aparells si cal, etc.
La ratio infermer-malalt en una unitat de crítics és de 2, però sempre depèn dels recursos. Per això hi haurà una finestra entre 2 habitacions perquè mentre s'estigui a l'habitació d'un es pugui controlar l'altra, igual que es poden connectar els 2 monitors.
El rol de la infermera en la UCI és:       Autònom De col·laboració Docent i formació continuada: cal aprendre'n contínuament per l’avens tecnològic.
Investigador: manera de protocol·litzar.
Protocol·litzar: protocols d'infermeria i protocols de col·laboració.
Actuar davant situacions crítiques, complicacions: sol o en equip, organitzar, delegar a la resta d'equip, responsabilitat Les implicacions en el rol d'infermeria a UCI són:     Tècnica: no tan sols tècnica, sinó molt més.
Tecnologia: gràcies a les innovacions de la tecnologia avancem Humanització Empatia EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI      UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Prioritzar Reflexes Atenció famílies Gestió de l'estrès No et pots adormir, formació continuada DIAGNÒSTIC D'INFERMERIA Síndrome: conjunt o grup de signes i símptomes. NANDA ha fet diagnòstics per 5 síndromes, per tant, un grup de diagnòstics.
1.
2.
3.
4.
5.
SÍNDROME TRAUMÀTIC DE VIOLACIÓ SÍNDROME DEL DESÚS  aplicable en persones crítiques.
SÍNDROME POSTTRAUMÀTIC (trauma psicològic) SÍNDROME D'ESTRÈS PER TRASLLAT SÍNDROME D'INTERPRETACIÓ ALTERADA PER L'ENTORN SÍNDROME DEL DESÚS Hi ha confluència entre si es pot aplicar en persones inconscients, en coma o sedats o només en gent gran. A més, no existeix el Risc de síndrome del desús, però hi ha qui diu que sí.
- RISC DE DETERIORAMENT DE LA INTEGRITAT CUTÀNIA RISC D'ESTRENYIMENT (per enllitament) RISC FUNCIÓ RESPIRATÒRIA INEFICAÇ RISC D'ALTERACIÓ DE LA PERFUSIÓ HÍSTIC PERIFÈRICA RISC D'INFECCIÓ RISC D'INTOLERÀNCIA A L'ACTIVITAT RISC DE TRANSTORN DE LA MOBILITAT FÍSICA RISC DE LESIÓ ALTERACIONS PERCEPTIVES IMPOTÈNCIA TRANSTORN DE LA IMATGE PERSONAL EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II APARELL RESPIRATORI Una persona necessita un 21% d'oxigen, que és el que es troba en l'aire. A més, però, en l'aire també trobem nitrògen, diòxid de carboni, vapor d'aigua i molts d'altres...
Les fases de la respiració són: 1. VENTILACIÓ ALVEOLAR: gas de l'atmosfera als alvèols, arriba l'aire als alvèols. Per això els aparells són ventiladors i no respiradors, perquè no supleixen la respiració, fan arribar l'oxigen.
2. PERFUSIÓ PULMONAR: sang venosa (circulació pulmonar) fins capil·lars i retorn de sang oxigenada al cor esquerre.
3. DIFUSIÓ ALVEOLO-CAPIL·LAR: intercanvi de gasos 4. TRANSPORT D'OXIGEN: transport de l'oxigen als teixits a través de l'hemoglobina i plasma 5. RESPIRACIÓ CEL·LULAR: intercanvi de gasos entre els capil·lars sistèmics i les cèl·lules dels teixits perifèrics.
La pressió atmosfèrica és de 760mmHg, als nostres pulmons en condicions de repòs la pressió és la mateixa (760), però la pleure té una pressió de 756mmHg (hi ha diferència de pressió). Al iniciar la inspiració (contracció dels músculs perquè entri l'aire) negativitzem més la pressió de la pleure i, per tant, la diferència entre la pressió de la pleure i l'atmosfera augmenta (passa de 4mmHg a 6mmHg, podent arribar a 7mmHg). Durant l'expiració recuperem la pressió de l'atmosfera.
Així doncs, sempre hi ha una pressió més negativa a la pleura que a l'atmosfera, però al inspirar aquesta pressió pot ser més negativa, fins a 7mmHg.
Quan un malalt no és capaç de ventilar, la pressió del ventilador mecànic és positiva, i ha de ser major que la de la pleura.
Els valors de referència de gasometria arterial són:      pH: 7.35 – 7.45 PaO2: 80 – 100 mmHg PaCo2: 35 – 45 mmHg SatO2: 95 – 100% HCO3: 22 – 26 mEq/l Perquè hi hagi una hipoxèmia la PaO2<60, i PCO2>50.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Una insuficiència respiratòria aguda es caracteritza per una presència d'una PaO2<60mmHg o PaCO2>50mmHg. Dins les hipoxèmies (valors baixos en sang arterial) greus, es tromba el síndrome del destret respiratori agut (SDRA) es caracteritza per un infiltrat bilateral i difús en la radiologia de tòrax, sense evidència d'insuficiència cardíaca i amb hipoxèmia amb PaO2/FiO2<200. Es defineix com a lesió pulmonar aguda la mateixa alteració radiològica am buna PaO2/FiO2<300.
El SDRA es caracteritza per la ruptura de la membrana alveolo-capil·lar. Aquesta membrana és la que filtra la sang per fer entrar l'oxigen a l'alvèol, però que no entri la sang. Si la membrana es trenca l'alvèol s'inunda. Forma part de la resposta multisistèmia a una agressió. Comença a partir de la mateixa resposta inflamatòria - immunològica i que forma part del SDMO (Síndrome de Disfunció de Múltiples Òrgans). Si comença a fallar l'aparell respiratori comporta que no arribi l'oxigen als diferents teixits i fallin diferents òrgans. La taxa de mortalitat de la SDRA és d'entre 23-56%.
Aquest SDRA també se n'havia dit Síndrome del destret respiratori de l'adults, però es va veure que no era tan sols en adults. També se’n pot dir síndrome de dificultat respiratòria aguda. O també n'anomenaven pulmó blanc (es veia la radiografia blanca), pulmó humit (ple de líquid), pulmó rígid (tenia poca distancibilitat pulmonar) o pulmó de xoc.
La distensibilitat o "Compliance" pulmonar és la capacitat d'estirament del teixit pulmonar. Es defineix com el volum en què augmenten els pulmons per cada unitat d'augment de la pressió transpulmonar. És a dir, reflecteix la quantitat de gas que entra al pulmó davant una variació de pressió. En una inspiració, normalment es mobilitza 0'5l. La capacitat de compliance en persones normals és del volum mobilitzat (variació de volum)/variació de pressió = compliance (500/2=250).
   760mmHg=1atm 1mmHg=1'36cmH2O 1atm=1033'6cmH2O La distensibilitat del pulmó depèn de les pròpies forces elàstiques del teixit pulmonar (determinada per les fibres d'elastina i col·lagen presents en l'interstici pulmonar). També depèn de la tensió superficial generada pel surfactant pulmonar en els espais alveolars. Sent aquest el principal determinant de la distensibilitat pulmonar de l'individu. Hi ha un component extern que afecta la compliance de l'individu que és la pròpia compliance de la caixa toràcica (que pot provocar en algunes entitats patològiques una patologia de tipus restrictiu, per exemple en cifoescoliosis greus).
Un SDRA té els següents factors de risc, tant per lesions directes com per lesions indirectes:              Aspiració Semi-ofegament Inhalació tòxica Contusió pulmonar Pneumònia Toxicitat per oxigen Sèpsia Traumatismes cremades Hipertransfussions Derivació cardiopulmonar Pancreatitis greus Embòlia EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI    UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II CID (Coagulació Intravascular disseminada) Xoc Sobredosi de drogues La inflamació allibera mediadors cel·lulars i químics que lesionen la membrana alveol-capil·lar, provocant una fuga de líquids als espais intersticials alveolars i alteracions de capil·lars. Acabant derivant a Hipoxèmia.
Al alliberar-se els mediadors hi ha una inundació dels alvèols, amb pèrdua de surfactant que acaba amb un col·làpse alveolar. També donaran una broncoconstricció, que augmentarà el treball respiratori. Aquesta mateixa alliberació farà una vasoconstricció pulmonar, que acabarà amb hipertensió pulmonar i derivarà a deixar un espai mort alveolar. Tots aquests factors, portaran a la hipoxèmia.
En l'alvèol tenim 2 tipus de cèl·lules   Tipus I: són planes i són fàcilment danyables.
Representen el 90% de l'alvèol.
Tipus II: neumòcits que representen el 10%, són més resistents.
En un alvèol danyat es dificultarà molt l'intercanvi gasos.
(Dreta danyat, esquerra normal).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II En una insuficiència respiratòria, la PaO2 baixa (de normal està 80-100), però es segueix respirant el mateix 21% d'O2 de l'aire, per això cal administrar oxigen.
En canvi, en un SDRA hi ha molta mortalitat, perquè hi ha una hipoxèmia tan severa, que malgrat administrem oxigen al 50, 70 o 100%, no augmenta la PaO2. El problema del SDRA és que hi ha hipoxèmia refrectària, és a dir, per més oxigen que s'administra que es refà.
La terminologia de la FiO2 és de 0-1, és a dir, si s'administra 30% d'oxigen, es dirà que la FiO2 és de 0'3.
PaFi = PaO2/FiO2 --> una PaFi<200mmHg és una Hipoxèmia refractària. És a dir, es divideix la Pressió arterial que té entre la pressió d'oxigen que se li administra, si és inferior a 200mmHg significa que la pressió arterial hauria d'haver augmentat i no ho ha fet, per això hi ha una hipoxèmia greu.
L'alteració d'aquest tipus de malalt és una alteració ventilació (V) /perfusió (Q). És el mecanisme més freqüent d'hipoxèmia. D'una banda, els pulmons presenten zones mal ventilades, amb baixa relació V/Q (Per col·lapse o ocupació alveolar, per exemple), el que produeix que la sang que circula per aquestes unitats alveolars no participin de l'intercanvi gasós, abocant sang no oxigenada al sistema venós pulmonar. Pot ser perquè hi ha una innundació alveolar, acumulació de mocs, col·lapse, dificultat d'entrada d'aire, etc.
Això provocarà que la sang que circuli per aquests alvèols portin sang no oxigenada, perquè no es pot produir l'intercanvi. Per això puja la PCO2 i baixa la PaO2. Si la V/Q baixa (0=Shunt), està perfos però no ventilant, quan és infinit hi ha ventilació però no ventilat.
D'altra banda, les zones amb relació V/Q normal o elevada (zones ventilades, però mal perfoses) no poden, en absència d'aportació d¡O2 suplementari, compensar la hipoxèmia produïda per les zones de baixa relació V/Q. És a dir, que pot ser degut a problemes de ventilació o de perfusió.
És a dir, a la que es descompensa la relació entre els litres mobilitzats per alvèols i els litres perfosus per minut, es dona un Shunt, és a dir, la relació V/Q és 0 i hi ha unitats perfoses però no ventilades (Hipoxèmia, hipercàpmia). En canvi, si la relació V/Q és molt alt, les unitats seran ventilades però no perfoses. La relació V/Q socil·la entre 0’6 a 3, ja que V (Ventilació alveolar) = 4l/min i Q (Perfusió Pulmonar) = 5l/min.
Així doncs, en una hipoxèmia pot ser que sigui per alteració en la ventilació o en la pefusió.
El malalt, si està hipoxèmic (SDRA), presentarà els següents signes i símptomes:          Taquipnea Inquietud Utilització de la musculatura accessòria Agitació Dispnea (símptome, s'ofega) Fatiga Abús de la musculatura accessòria Aparició de crepitants (com bombolles) PaO2 baixa malgrat administrar oxigen suplementari (hipoxèmia refractària).
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II El tractament serà el tractament de la causa subjacent (pneumònia, shock...):    Haurem d'afavorir l'intercanvi gasós amb oxigen suplementari, però si és refrectària caltra intubació, VM (ventilació mecànica) i PEEP.
Mantenir l'oxigenació tissular: fluïdoteràpia, manteniment del DC (restricció de líquids, diürètics, fàrmacs vasoactius i inotròpics).
Reduir la quantitat de líquid que escapa cap als pulmons.
DISPOSITIUS D'OXIGENACIÓ SUPLEMENTÀRIA SENSE VM La relació entre el fluxe de O2 i FiO2 en ulleres nasals són (màxim 6l):      Flux 1l/min - FiO2 24% aprox Flux 2l/min - FiO2 28% aprox Flux 3l/min - FiO2 32% aprox Flux 4l/min - FiO2 36% aprox Flux 5l/min - FiO2 40% aprox La relació entre el flux i FiO2 en una mascareta simple és:    Flux 5 – 6 l/min - FiO2 40% Flux 6 – 7 l/min - FiO2 50% Flux 7 – 8 l/min - FiO2 60% EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II En un sistema d'alt flux (VENTURI) la relació depèn també de la proporció de l'aire afegit.
En sistemes d'alta concentració tenim 2 tipus de mascareta (amb reservori de no reinhalació o amb reservori de reinhalanció parcial). Hi ha que tenen vàlvules d'exhalació i vàlvula d'inhalació, per això no es reinhala res del que s'expira. En canvi, en les de reinhalació parcial totes les vàlvules estan sempre obertes, el que s'expira pot entrar al reservori i tornar-se a inspirar.
La relació entre el flux O2 i FiO2 en mascares amb reservori amb inhalació parcial és de:   Flux 6 –7 l/min --> FiO2 50% Flux 8 – 10 l/min --> FiO2>80%.
La relació entre el flux O2 i FiO2 en mascaretes amb reservori sense reinhalació parcial és de:  10-15l/min --> FiO2 80 – 100% Les ulleres nasals d'alt flux (30-40l/min) té un sistema d'humidificació activa que fa que l'aire sigui més ben tolerat per la persona. L'alt flux evita l'entrada secundària d'aire ambient. Proporciona dipòsits d'O2 a la zona oro i nasofaríngea, reduint l'espai mort anatòmic (150ml). L'efecte CPAP que té evita les atelèctasis (pèrdua d'espai), millora la perfusió pulmonar i disminueix el treball respiratori.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Les ulleres nasals d'alt flux estan indicades en:       IR amb necessitats altes d'O2 Apnees obstructives del son Laringitis post-wxtubació Asma, bronquiolitis IC Retirada VM o VMNI Tota oxigenació ha de ser humidificada per ser més ben tolerada i no resseca. Tan les ulleres d'alt flux com totes les altres. Humidificar no és el mateix que nebulitzar, al nebulitzar l'aigua és en forma de gotes per poder-hi barrejar medicació, en canvi, l'humidificació converteix l'aigua en gas.
VENTILADORS L'ambú és un ventilador manual, sempre ha d'anar acompanyat d'un reservori i connexió d'oxigen, perquè sinó ventiles amb una concentració d'O2 al 21% i no té sentit. La mascareta s'ha d'ajustar correctament a la cara de la persona. Per fer un bon ambú és necessari un tub de guedel que obra la via aèria.
Mentre una persona ventila de forma natural al inspirar fa una pressió negativa, en canvi si és gràcies a un ventilador caldrà que al inspirar la pressió haurà de ser positiva.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II La ventilació mecànica és qualsevol procediment de respiració artifical que fa servir un aparell mecànic per ajudar o substituir la funció ventilatòria i que pretén donar temps a que la lesió estructural o l'alteració funcional per la qual es va indicar es repari o recupri. En persones amb lesions cerebrals greus se'ls indueix a un coma barbitúric i cal la ventilació mecànica per disminuir els esforços del cos. Els objectius de la ventilació mecànica poden ser fisiològics:    Mantenir, normalitzar o manipular l'intercanvi gasós Incrementar el volum pulmonar Reduir el treball respiratori O clínics:          Revertir la hipoxèmia Corregir l'acidosi Alleugerir la dispnea i treball respiratori Prevenir o treure atelèctasis Revertir la fatiga dels músculs respiratori Permetre la sedació i el bloqueig neuromuscular Disminuir el consum d'O2 sistèmic i miocàrdic Reduir la PIC Estabilitzar la paret toràcica Hi ha 2 tipus de ventiladors mecànics que es diferencien per la manera de funcionar:  VOLUMÈTRICS CICLATS PER VOLUM/TEMPS: es programa el volulm i aquest és donat amb un temps determinat. Funcionen perquè es programa el volum que es vol administrar (V= variable independent) i la pressió és la variable depenent. Variarà la pressió per assegurar que sempre entri el mateix volum.
 VENTILADORS MANOMÈTRICS CICLAT PER PRESSIÓ: es programa la pressió i la insuflació acaba quan s'arriba a la pressió prefixada. La pressió és la variable independent i el volum és incert ja que depèn de la resistència aèria i de la distensibilitat pulmonar. La producció de pressió és constant durant el cicle i el flux és desaccelerant.
Actualment la majoria de ventiladors funcionen amb les dues modalitats. Instaurar una pressió positiva durant molt temps es poden provocar lesions, per això és una complicació de la ventilació mecànica (BAROTRAUMA) que pot acabar provocant un pneumotòrax.
Les variables respiratòries importants per programar la ventilació mecànica són: o Vc o Vt (Volum corrent o volum tidal): es mesura amb cc(=ml). És el volum que s'introdueix en cada insulfació. Sol ser 5-10ml/kg.
o FR: respiracions per minut. Així doncs, són els cicles que es programaran per minut. La FR ha de ser entre 8-15x', però en la VM programarem 14-20 cicles/min. En pediatria pot ser >20x' i en nounats fins a 300x' (VM d'alta freqüència).
o VM (volum minut): volum total introduït en un minut, és a dir, VC x FR (litres). Si una persona té un volum corrent de 600cc i FR de 12x', tindrà un VM=7200ccx'=7'2lx'.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II o FiO2: fracció inspiratòria d'oxigen que s'utilitza per ventilar al pacient (24-100% / 0'24-1).
S'ha de programar la mínima per mantenir una PaO2>60mmHg.
o Taxa de flux: volum de gas que aporta el ventilador en la unitat de temps (l/min) o Patró de flux (flow rate): velocitat a la que el ventilador introdueix el Vc accelerat, desaccelerat, quadrat o constant i sinusoïdal. Quan volem que es ventili per volum fem un "constant flow", en canvi, per pressió fem un "decelerating flow".
o Relació I:E: fracció de temps programada que s'utilitza en cada cicle per la inspiració l'expiració. Normalment la relació és ½. Si hi ha una obstrucció serà de 1/3 (es triga més a expirar que a inspirar), en FR elevades la relació és 2/1 (la inspiració dura més que la expiració).
o Trigger o sensibilitat: regula l'esforç del malalt que ha de realtizar per iniciar una respiració.
S'ajusta normalment entre –0'5 i –1'5cm H2O. Aquesta vàlvula de sensibilitat detecta que si hi ha una diferència de pressió d'aquests valors (pressió negativa) deixa que el malalt respiri, perquè significa que el malalt està fent una respiració per sí sol i s'evita que lluti contra el ventilador.
o PEEP (pressió positiva telespiratòria): és la pressió positiva al final de l'espiració. El ventilador enviarà una pressió màxima (PICO) les vies aèries i ha de ser una pressió <45cmH2O, llavors hi ha una pausa i després hi ha la expiració. Entre la pausa respiratòria i la sortida d'aire en l'expiració hi ha una Pressió Plateao/meseta que ha de ser <35cmH2O.
Entre aquestse dues pressions hi ha d'haver una diferència de pressió mín. de 10cmH2O, sinó significa que hi ha una obstrucció. El ventilador, al acabar l'expiració no arriba a 0, sinó que manté una pressió contínua, així de forma continuada els alvèols tenen una pressió que fan que no s'acabin de desinflar del tot i facilita l'intercanvi gasós. Aquesta pressió contínua és la PEEP. Es pot posar PEEP en pneumònia, SDRA i altres tipus de malalties. Normalment se situa entre 8 i 12cmH2O (12 és molt). Cal tenir en compte que la pressió als alveols en la VM no han de superar els 30cmH2O.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II Alguns ventiladors mesuren en milibars (1cmH2O=0'98mb). 1mmHg=1'36cmH2O. 1cmH2O = 0'74mmHg.
En una VM hi ha diferents modalitats. Pot ser SUBSTITUCIÓ TOTAL:  VENTILACIÓ MECÀNICA CONTROLADA: garanteix al malalt la substitució total de la funció respiratòria. Es programa VC, FR, FiO2, PEEP, relació I:E. Hi ha un altre monitor que valorarà el que fa el malalt, això no es programa, ens indicarà les dades qu ehem programat (la VC pot variar, en unitats i no ser una complicació) i també ens indicara la Ppico i la Pmeseta (sabrem si hi ha obstrucció).
 VENTILACIÓ ASSISTIDA CONTROLADA: és la que s'utilitza més freqüentment, és el mateix que la controlada però s'hi afegeix la funció trigger. Aquesta modalitat sincrontiza el malalt i la màquina, redueix necessitats de sedació, evita l'atrofia de la musculatura respiratòria, millora la tolerància hemodinàmica i facilita la desconnexió. Això significa, que en el monitor que mostra què fa la persona, pot ser que la FR varïi i fer-ne 20 en comptes de 18 (en fa 2 ell sol), també pot variar el VC, la Ppico i Pplateao.
Aquesta substitució total pot ser regulada per Pressió o per Volum: o o Ventilació amb control de volum regulat per pressió (CVRP): el ventilador realtiza tres respiracions de proba de les quals obté el nivell de pressió més baix possible que garanteixi els volums pre-seleccionats. Si hi ha alguna variació en les propietats mecàniques del pulmó, el ventilador ajustar el nivell de pressió adequat per assegurar el volum corrent. És a dir, el volum que es vol introduir és el que programem i la màquina ho farà amb la mínima pressió possible.
Ventilació amb pressió controlada: s'ajusta el nivell de pressió inspiratòria i es manté constant en les vies aèries durant tota la inspiració. És important fer-ho amb el SDRA per no pressionar massa els alvèols.
Per altra banda també hi ha la modalitat de substitució parcial que s'utilitza mentre es va despertant al malalt i abans de treure el ventilador, per veure si és capaç de respirar per si sol. Així doncs el malalt marca el ritme de FR perquè pot respirar per ell sol, però segons la modalitat programarem uns o altres:  PRESSIÓ DE SUPORT INSPIRATORI: la persona marca la FR, per tant tampoc es programarà el VC. Tan sols programarem FiO2 i PS (pressió de suport). La PS és la pressió per la qual la màquina envia aire a la persona amb una pressió determinada quan inicïi una inspiració ja EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA CLÍNICA DE L’ADULT II que la seva musculatura està atrofiada degut al haver estat adormit. Aquesta pressió facilita que la persona faci un bon volum. Aquesta PS és 2-10cmH2O. Per valorar la PS que necessitarem segons el monitor que indica què fa la persona.
 VENTILACIÓ ESPONTÀNIA AMB PRESSIÓ POSITIVA CONTÍNUA (CPAP): la persona també està conscient i respira. En aquesta ventilació no hi ha Pressió de Suport, sinó que es programa una FiO2 i PEEP (d'aquesta manera, al acabar l'expiració hi ha una pressió contínua perquè els alveols mantinguin una pressió perquè les unitats alveolars es mantinguin obertes i s'ajuda a la distribució del gas). Són persones que solen fer apnees a la nit i la CPAP evita aquestes apnees. S'aconsegueix un flux d'aire enriquit amb O2 amb una pressió positiva contínua.
 VENTILACIÓ BIFÀSICA A PRESSIÓ POSITIVA BiPAP: permet al malalt una ventilació espontània, a la vegada garanteix una ventilació manadora en cas que el malalt no respiri espontàniament. Es pauta FiO2, PS i PEEP. Pot ser VM no invasiva també.
 VENTILACIÓ MANADORA INTERMITET SINCRONITZADA (SIMV): es pauta una FRmínima (com 4) i la persona va respirant per ell sol però de tant en tant fan apnees. Són persones despertes amb musculatura atrofiada i això provoca que facin poca FR. Aquest instrument el que fa és que al detectar que fa apnees o no respira envia les insulfacions pautades en FR i així segueix la ventilació. També es pauta FiO2 i VC (mínim). Ara està en desús.
...

Tags:
Comprar Previsualizar