La violència del Neolític al centre d’Europa (2017)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Un treball de notable alt.

Vista previa del texto

Ramon Audet Sanchez Prehistòria 2/5/2017 La violència del Neolític al centre d’Europa El document en qüestió tracta sobre la violència col·lectiva massiva del neolític a l’Europa central, concretament a Schöneck-Kilianstädten (Alemanya). S’han trobat foses comunes on es poden observar matances col·lectives en èpoques remotes de la nostra Història. Tot i que a priori una fossa comú es sol relacionar amb esdeveniments històrics més propers cronològicament (com per exemple la Guerra Civil Espanyola -1936-1939-) en aquest cas queda demostrat que la violència més exorbitant de l’ésser humà ve de lluny.
Per més inri, en l’article es parla de la mutilació en les parts inferiors de les víctimes, això és una evidència inequívoca d’una violència premeditada i sistemàtica. Mostra com la tortura era freqüent.
En la fossa comuna es van trobar vint-i-sis individus de la cultura LBK (Linearbandkeramik), és l’anomenada cultura de la ceràmica de bandes desenvolupada al centre d’Europa durant el V-IV mil·lenni aC. Hi havia matances característiques i freqüents de comunitats senceres durant les últimes fases de la cultura LBK. Hi ha proves del fet que foren assassinats de manera brutal per un altre grup. Un dels indicis de l’assassinat és que no hi ha senyals d’un enterrament amb rituals religiosos i/o funeraris, cosa habitual quan es tractava de la mort de persones estimades. A més a més dins de la fossa s’haurien trobat abundants puntes de fletxes, els cranis de les víctimes presenten senyals de violència i el fet ja esmentat de la mutilació de diferents parts del cos.
La investigació fou portada a terme per l’equip de Christian Meyer, un dels autors de l’estudi publicat en Proceedings i antropòleg de la Universitat de Mainz. A part de la tomba/fossa comuna trobada a Schöneck-Kilianstädten, s’han trobat més casos de violència extrema en el Neolític centreeuropeu; Thalheim (Alemanya) i Asparn (Àustria).
En els tres casos, sembla que les víctimes i els autors eren de la mateixa cultura - cultura de ceràmica de bandes-. Per tant, es creu que els integrants d’aquesta societat es van acabar aniquilant entre ells mateixos.
L’antropòleg Meyer considera que ningú pot afirmar amb absoluta certesa què és el que va impulsar els assassinats, però si coneguéssim la cultura LBK podríem arribar a fer hipòtesis/teories que ens apropessin a aquestes respostes. Deixa entreveure una; la fi de la cultura LBK va coincidir amb un període de canvi climàtic. Podria ser que aquest fet fos el detonant o el condicionant de tanta violència.
1 Ramon Audet Sanchez Prehistòria 2/5/2017 Les dues fonts que he escollit mostren els mateixos fets i totes dues em porten a pensar coses anàlegs. En primer lloc, les evidències mostren com l’ésser humà des de fa mil·lennis ha realitzat pràctiques violentes per motius que podem imaginar-nos i elucubrar; podien sorgir conflictes entre societats/cultures per motius d’assentaments, per conquerir els llocs geogràfics amb millors recursos naturals, sobretot llocs pròxims a rius i terres fèrtils. Des del meu punt de vista aquest fet de voler tenir el control de l’emplaçament on millors recursos naturals hi ha és un fet que passava al neolític però també passa avui dia. Actualment molts dels conflictes bèl·lics que hi ha arreu del món solen estar relacionats amb termes polítics, econòmics i socials. Tal com passava en l’època del bronze. Es volen els llocs que més petroli tenen, que més gas tenen i en definitiva, que més recursos tenen (exemple: Orient Mitjà) i d’aquí deriven conflictes i enfrontaments. Per tant, l’ésser humà actual no ha canviat gaire dels seus avantpassats encara que hagin passat tants i tants mil·lennis, l’instint natural dels humans poder és fer mal als altres. Tot i això, en defensa de la raça humana haig d’argumentar quelcom a favor d’ella; aquesta generalització és molt bàsica i populista, és a dir, afirmar que tots portem un instint natural que ens empeny a fer mal als altres no pot ser del tot cert (o això vull creure). Hi ha persones que estan en contra de qualsevol tipus de violència o injustícia, per tant, generalitzar està més a prop de la subjectivitat arbitraria de la persona que d’un mètode científic.
En segon lloc, un dels factors més importants a tenir en compte són les fletxes trobades en les fosses comunes que evidencien que cada vegada les armes es tornaven més sofisticades i conseqüentment això portava al fet que es pogués fer més mal a les víctimes.
Un altre punt a fer esment són les mutilacions a les parts inferiors dels cadàvers trobats i que persones d’una mateixa cultura (LBK) s’autodestruïssin entre elles, això demostra una consciència i premeditació que comencen a ser preocupants en el bressol de la civilització Occidental. L’autodestrucció entre persones és un fet característic al llarg de la Història, el cas que em ve a la ment en aquest moment és la Guerra Civil Espanyola (esmentada anteriorment), on persones d’un mateix país/societat es divideixen en diferents bàndols i acaben matant-se entre elles.
En aquest cas són conflictes molt menors els del neolític, però són menors perquè no tenien la capacitat d’autodestrucció que hem anat adquirint al llarg del temps. Per últim 2 Ramon Audet Sanchez Prehistòria 2/5/2017 faré esment d’una cita de Frederic Nietzsche: la guerra torna estúípit al vencedor i rancorós al vençut.
Bibliografía Periodico, E. (15 de 8 de 2015). Sociedad Ciencia . Obtenido de http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciencia/matanza-neolitico-schneckkilianstdten-alemania-4438784 Vozpopuli. (17 de 8 de 2015). Vozpopuli. Obtenido de Next ciencia y futuro: http://www.vozpopuli.com/next/Paleontologia-Neolitico-AntropologiaPaleoantropologia_0_835416482.html Wikipedia. (4 de 4 de 2016). Cultura de la cerámica de bandas . Obtenido de https://es.wikipedia.org/wiki/Cultura_de_la_cer%C3%A1mica_de_bandas 3 ...