TEMA 6: Periodisme en escenaris de catàstrofes. Sessió 11/12/14 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Metodes i fonts
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 11/12/2014
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: Periodisme en escenaris de catástrofes: MIRAR EL DOCUEMTN DE PEPE RODRÍGUEZ DE CATÁSTROFES Y PERIODISMO: EL RELATO, LOS ESCENARIOS, LAS INTERACCIONS....
Hi ha molts factors que són estresants en les situacions de catástrofes i que cal evitar: un dells són els periodistes. Per aixó, sóm un problema i els psicólegs han d'apendre a fer-nos fora. Els equips d'intervenció posen barreras per que els periodistes no accedeixin i aixó ho fan per quèno fem bá la nsotra feina.
– – Algunas claus sobre l'interés mediàtic: – Las catàstrofes acaparan tota la atenció mediàtica – Una catàstrofe genera incertesa: la incertesa es fonamental sense incertesa no s'haguès inventat res. Les majors conseqüencies socials i major dificultat per traslladar els fets al espai i al temps dels mitjans.
– Quant més gran sigui la incertesa mes gran serà l'interés com a noticia i més gran serà la rentabilitat periodística.
– Qualsevol catástrofe es converteix en un aconteixement mediàtic, que té una vida X pero normalment no més d'un mes.
Dificultats incials com a periodistes: – Cobrir escenaris de catástrofes no és un gènere. Es una parcela profesional delicada i complexa. Es una manera de fer informació en un escenari molt complex, perque són moltíssims els elements que incideixen en una catastrofe: els que l'han provocat, els que l'han patit, tots els que están relacionats, el punt central de coordinació, cada equip té una funció molt completa... Del caos s'ha de reconstruir l'ordre.
– Una catàstrofe afecta emoconalment i materialment a subjectes i comunitats. Altera estructuras funamentals ( socials, económiques, polítiques, sanitarias...).
– El camp de treball son escenaris caótics i tràgics, com víctimes desorientades y equips de emergència atingut d'urgències. Pot ser un camp acordonat on s'intervinguin els euqips i al principi es un caos pero es posa un ordre en concret. A qualsevol tragèdia començan a entrar els equips que tenen un ordre molt concret, quan s'identifiquen els ricos entren altres equips, després el equip mèdic fa el triatje: que és ordenar per color una cosa o una altre.
– En aquesta situació no tenim fonts adients: son aprcials, subjectius i emocionals. I per tant no podem dónar bona informació.
Necesitat de fonts informativas: Ens arriba tota una infromació groga, no contrastada d'agències, d'altres mitjans, estimacions inciials, xarxes socials.... tothom diu coses hi ha una multitud d'informació sense cap fonament.
Tambè tenim la gent que te informció, no tota per algo si: com policia bomber, ambulància... tenen uinformació al principi aixi cadascu no pot dónar el que vulgi. La normal que és la raonable és que la informació ha de ser poca i concreta, perque molta ifnormació satura i no srrvei per res. No podem barrejar els rumors que ens arriban més la informació de policia i tal i aixó no ens serveix i si sigueim buscant com testimonis, supervivents... és una roda de fonts que ens obligan a dónar encara que no hi hagui res.
La construcció del relat periodístic: ( Aixó es el que diu la norma, pero que en realitat no deuria de ser així ) Ho construim amb una estructura narrativa: la nostra vida és una novela escrit per nosaltres i per tanthi ha una part de ficció. Els novelistes agafem fets relas i acabem fent una narrativa explèndida.
Tenim una construcció narrativa que els hem relatat. Quan parlem d'un escenari com un escenari de tragèdia tota la dinàmica informativa es construeix com un relat, una narració que comença en un moment i acaba en un altre.
• S'intenta situar al receptor sobre el terreny i generar-li una ilusió d'experimentació dircta: tot el patiment que veiem és ficció. Es consumir espectacle ens dónen un fet i generem una narrativa.
• Es mostra els efectes directes més evidents i més bèsties ( víctimes i danys a la zona, a la estructura...) son imatges emotives. Ens interesa el que es “heavy” “espectacular”. Percepció d'il.lusió en directa:un vago de fusta que transportava als jueus, quan entras dins del vagó que nomès hi ha fusta es veu el terra, esgarrepades de les ungles, quan entras, et donen ganes de plorar. A la TV no tindriam la matiexa sensació.
• Quan el escenari ja té un ordre provissional i els equips han treballat buscarem els supervivents i els afectats. La norma ens diria aixó encara que no està be. Hauria de posar el micro a qualsevol d'aquests afectats i preguntar “alguna cosa inservible”. No cal posar-li cara al dolor. Amb aixó fem mal a les victimes per que les acusem, generem probleme que perdudaràn.
• Quan ja no podem trovar cap víctima ni cap afectat ( l'espectacle està al lloc que ha passat ), un dia o dos después el periodista no trova cap client i busca entre els equips del rescat algun perfil étic: heroi. Un bomber que arriscan un peu ha salvat un nen...etc... Tot aixó està molt bé pero aixó no és el treball que fan els equips del rescat , aixó són anècdotes. El treball és mol més important pero són coses vulgars. El que busquem és el perfil d'heroi, busquem el perfil d'espectacle. Teatralitzem la situació, la falseje,.
• Quan el escenari es refreda ja no podem trovar més herori, ni més afectats, tot aquest dolor està amagat i no està al abast del periodsita i com hem de seguir fent negoci hem de buscar autoritats que fins ara ja haviam parlat poc com: creu roja, MSF, ésla hora de dir el missatge publicitàri d'aquestes organitacions per que no deixen de ser una mica “herois”.
3 reptes fonamentals del profesionals: • El tracta de les víctimes: les hem de saber tractar, hem de saber que pensa, que sent. Hem de tenir present que les víctimes tota la empatía possible i mès. Tot el que puguem ajudar, molta empatía pero cap credibilitat. Que una victíma ens digui algo no significa que sigui veritat, estem obligats a dir el que sigui més exacta.
• Elaboració de la informació: no tenim informació i hem de dónar molta i quan la puguem tenir ja no l'interessa ningú.
• Autoprotecció física i emocional: la gent que va a un escenari conflictiu ha de ser gent madura professionalment, ha de ser gent que sàpiga que passa en aquesta situació, que hi haura entrevistos i que per molta experiència que tinguis, aquesta es poca.
Análisi de la mirada de la TV sobre una catástrofe: Terratremol de Chile: total de programació de 611h en las quals el 93% van ser dedicadas al terratremol. Durant una semana no va passar res més? Tot va ser el terratremol, no van dedicar a altres esdeveniments. El negoci està aquí.
De l'explosió de l'interés inical vs al silenci final: • A les primeres hores es força un flux informatiu descomonal: ( informació per un tubo) • L'excès informatiu satura la capacitat de procesament cognitiu d'audiència i periodistes. És una forma de manipulació • La audiènia redueix el tema i la capacitat de comprensió o atenció • Els periodistes són cada cop més pressionats per dónar informació novedosa i per perdres el recla de la audiència.
• Quan no hi ha rendibilitat, el directo finançer diu que fora: per tan els mitjans abandonan el escenari.
Pepe: em nego a acceptar que aixó es periodisme. Periodisme és una cosa més digna i ambuna funció social que s'ha perdut.
...