Tema 1. Introducció a la bioètica (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura ètica i legislació
Año del apunte 2015
Páginas 12
Fecha de subida 28/05/2015
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: INTRODUCCIÓ A LA BIOÈTICA: Distingim tres tipus d’ètica: - ÈTICA NORMATIVA: És la que més ha influenciat a l’ètica aplicada:  Ètica teleològica: Ha estudiat la virtut.
 Ètica deontològica: És la que estableix el que serà correcte o no. Estudia la norma. Serà l’ètica que estudia els drets i els deures.
 Ètica axiològica: Ha treballat els valors. Els valors a la vida, els valors a cuidar, etc.
- METAÈTICA: Ha treballat molt les paraules que treballem en el llenguatge de l’ètica.
 Intuïcionisme: Pensar que allò seria correcte. Analitza la intenció, amb l’objectiu de que l’altre també pensi que el que és correcte per mi, per ell també ho sigui.
 Emotivisme: El que jo he viscut com a correcte, és el correcte  Descriptivisme: Descriuen les paraules, els valors, etc.
Per exemple: Bo --> Què veuen a dins d’aquesta paraula? Que vol dir que una persona és bona? - ÈTICA APLICADA “ÈTICA PRÀCTICA”: És saber com s’ha de fer allò.
 La bioètica, que inclou l’ètica mèdica  El tema dels drets dels animals  El pacifisme, la desobediència civil i la violència  L’ètica dels negocis  L’ètica de la tecnologia molt important en el camp de la medicina.
ORÍGENS DE LA BIOÈTICA: Hi ha tres revolucions determinants en la gènesi de la bioètica: 1. REVOLUCIÓ BIOLÒGICA  Domini de la reproducció: Van començar a investigar sobre la reproducció assistida, la clonació, etc.
 Domini de l’herència  Domini del sistema nerviós 2. REVOLUCIÓ ECOLÒGICA 3. REVOLUCIÓ MEDICO SANITÀRIA  Revolució tecnològica  Reivindicació de l’autonomia  Polítiques sanitàries PARES DE LA BIOÈTICA: 1. CHARLES PERCY SNOW: Catedràtic de física de la universitat de Cambrigde. Parla per primer cop d’establir un diàleg entre les dues cultures: HUMANÍSTIQUES I CIENTÍFIQUES.
2. VAN RENSSELAER POTTER: És oncòleg. Parla als Estats Units de la ciència de la supervivència.
El seu objectiu era que els seus pacients visquessin amb les millors condicions possibles, ja que sempre els veia morir, volia que el temps que visquessin, estiguessin bé.
“Defino esta sabiduría como el conocimiento para asegurar la supervivencia humana y la mejora de la condición humana”.
Potter deia que les ciències i humanitats viuen d’esquenes unes de les altres, que és necessari un pont de diàleg entre el saber biològic i els valors humans i que aquest pont és la BIOÈTICA.
3. DR. ANDRÉ HELLEGERS: És un ginecòleg de Wahington que va donar molta importància al diàleg bioètic que és el lloc de diàleg interdisciplinari entre científics i humanistes amb un objectiu ben precís, orientar els avenços tècnics en la practica clínica i en la investigació biomèdica per tal que aquests avanços estiguin veritablement al servei del progrés humà siguin dogmatitzadors.
NATURALESA I OBJECTIUS DE LA BIOÈTICA: L’etimologia de la bioètica bé del comportament de la vida:   BIOS --> vida ÈTHOS --> conducta ( comportament ) L’ètica no és només moral, sinó que també juga un paper important en el mon tecnològic que tenim ara. Ser ètic és agafar la teva vida i envellir-la, saber conduir bé la vida. La bioètica ens ensenya a conduir-nos bé davant la vida.
Aspecte teòric sobre l’ètica: L’aspecte teòric de l’ètica bé regit per una reflexió. En l’ètica, les persones excel·lents no neixen, sinó que es construeixen.
Per exemple: Què significa bondat? Aspecte pràctic de l’ètica involucre la presa de decisions que sempre s’han d’acompanyar de les reflexions.
ELS TEMES DE LA BIOÈTICA: Va haver-hi uns temes concrets que van portar a la reflexió i, per tant, s’han nomenat els temes de la bioètica: - Inici de la vida: Clonació, reproducció assistida, avortaments, etc.
Final de la vida: Eutanàsia.
Intervencions en éssers i medis vivents no humans: Intervencions en els éssers per la biologia que té molta repercussió en nosaltres.
Distribució de recursos: No hi ha gaire justícia, ja que hi ha moltes llistes d’espera i les distribucions van per “el que paga, passa davant”.
Les diferents reflexions dels temes de la bioètica ens van portar a redactar una llei molt important: Els drets i deures del malalt ( 2002), on es regula tot el que te a veure amb el pacient i el sistema sanitari.
TRES RACIONALITATS AL SERVEI DE LA BIOÈTICA: En el món hi ha tres racionalitats al servei de la bioètica, que són: 1. L’ètica i la filosòfica (filosòfica): - Mentalitat subjectiva i racionalitat: valors, fins correcció ètica.
2. Científica tècnica (científica): - Mentalitat objectiva: fets, mitjans, costos i beneficis, correcció tècnica.
3. Jurídic política (jurídica): - Bé comú mínim que cal compartir.
Apart de les tres racionalitats hi ha dos mentalitats oposades que són: - Mentalitat objectiva: Això és així i d’aquí no em moc Mentalitat subjectiva: treballar pel bé de les persones Hem necessitat el món jurídic i el món de la política, per ajuntar aquests dos mons, objectiu i subjectiu. Han hagut d’obligar, mitjançant unes lleis, que aquests dos mons s’apropessin, per poder garantir els drets humans.
REFERÈNCIES ÈTIQUES DE LA BIOÈTICA: - Valors: Nosaltres com a persona ens nodrim de valors que anem adquirint al llarg de la vida. Haurem de saber quins són els valors que mouen aquella persona i per tant els ideals que cal assolir. Necessitem saber els valors que don aquella persona a cada cosa per poder-lo ajudar.
Per exemple: Bellesa, bondat, veritat, etc.
- Principis: Tot el que he hagut de treballar per poder-ho aplicar. Principi del bo, del correcte, competent, excel·lent, just, etc. És l’orientació general.
Per exemple: Fer el bé.
- Regles: Que ens ajuden a confrontar els nostres codis de comportament. És l’orientació precisa.
Per exemple: Respecte a tothom.
PRINCIPALS DOCUMENTS: - Declaració universal dels drets humans (1948) Codi de Nuremberg (1947) Declaració de Tokio (1975) - - 1.1.
Informe de Belmont (1978) Declaració de Manila (1980) Conveni per la protecció dels Drets Humans i la Dignitat del Esser Humà respecta a les aplicacions de la Biologia i la Medicina (Conveni sobre els Drets Humans i Biomedicina o “Convenció d'Astúries de Bioètica”), Consell d’Europa (1997) Declaració Universal sobre el Genoma i els Drets Humans, UNESCO (1997) Declaració Internacional sobre les Dades Genètiques Humanes, UNESCO (2003) Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans, UNESCO (2005) Codis deontològics professional PRINCIPIS BIOÈTICS L’Informe Belmont (1978), creat pel Departament de Salut, Educació i Benestar dels Estats Units, Comissió Nacional de les Persones Humanes davant la investigació Biomèdica i el comportament.
Gràcies a aquest informe es va marcar un abans i un després en la medicina i els principis ètics i pautes per la protecció dels éssers humans en la investigació. Aquest document vetlla pels drets i principis de les persones, i també dels professionals.
Es va realitzar un experiment anomenat Tuskegee que es va realitzar amb persones morenes de pell. A un grup no ser li aplicava el tractament i a l’altre si. Es van marcar unes pautes per vulnerar els drets de les persones.
Aquest experiment va marcar uns principis amb unes aplicacions en concret: Hi ha quatre principis bioètics aplicables al pacient, al professional i a la institució: - Beneficència No maleficència Autonomia Justícia Beauchamp i Childress, són els que parlen dels principis bioètics de les persones (beneficència, autonomia, justícia), però afegeixen el principi de la no maleficència. Van voler donar-hi èmfasis, el que sempre nosaltres volguéssim el millor benestar de les persones amb el tractament que apliquessin. I gràcies a aquests principis bioètics, tenen una autèntica repercussió amb el pacient/usuari, professional de salut i institució.
La institució vetlla perquè aquests principis es compleixin des de la perspectiva dels usuaris com dels professionals.
1. PRINCIPI D’AUTONOMIA: Una persona autònoma és aquella que és capaç de deliberar sobre els seus objectius personals i obrar sota la direcció d’aquesta deliberació.
(Informe Belmont, 1978) Una acció autònoma és actuar intencionadament, amb coneixement, sense influències externes (Beauchamp Childress, 1979).
El principi d’autonomia té diverses especificacions: 1. Dir la veritat 2. Respectar la intimitat dels altres 3. Protegir la informació confidencial (secret professional) 4. Obtenir el consentiment dels pacients per a les intervencions 5. Ajudar els altres a prendre dacions importants quan se’ns demani L’any 1981 a Lisboa i el 1995 a Balí, es va fer una declaració on es deia que les persones tenien el dret d’acceptar o rebutjar el tractament, amb la total informació. Veníem d’una cultura on tot estava decidit per les autoritats, i és per això que no va ser fàcil fer aquesta declaració.
El principi d’autonomia es basa en la capacitat de poder escollir i ha de complir tres requisits (Beauchamp): 1. Intencionalitat: Que millori el teu estat 2. Coneixement: Jo tinc coneixement que té l’explico a tu i per això pots escollir 3. Absència de control extern: Estem molt sotmesos a persones externes com família, amics, etc. Hi ha un control extern dels principis bioètics i aquest va regit per tres regles:  Coerció: Quan s’influeix intencionadament amb amenaces sobre danys no desitjats i evitables.
 Manipulació: Es fa sense que la persona en sigui conscient.
 Persuasió: S’aconsegueix que l’altre accepti el que li proposa el percussor.
2. PRINCIPI DE BENEFICIÈNCIA: Promou el fet de sempre procurar el be de les persones a través de l’avaluació dels beneficis. Si jo firmo el consentiment informat, ja ser el beneficia que puc tenir. Poder a mi no em funciona, però ser que altres persones si. Hi ha diferents definicions: - “Maximitzar els beneficis i minimitzar els danys que és puguin causar (Informe Belmont, 1978) - “Obligació moral d’actuar en benefici dels altres” (Beauchamp-Childress, 1979) - “Tendir vers la realització del bé, tenint en compte la concepció del bé dels altres (fer als altres el seu bé)” (Englelhartdt, 1986) El principi de beneficència té diverses especificacions: 1.
2.
3.
4.
5.
Protegir i defensar els drets dels altres Prevenir que succeeixi algun mal als altres Suprimir les condicions que puguin produir perjudici a un altre Ajudar a les persones discapacitades Rescatar les persones en perill El principi de beneficència té diverses aplicacions: 1. Paternalisme: Els conflictes entre la beneficència i l’autonomia. Hi ha dos tipus de paternalismes.
- Paternalisme dèbil: Tracta de protegir les persones contra les seves pròpies accions essencialment no autònomes.
- Paternalisme fort: Refusa de conformar-se als desitjos, decisions i accions autònomes d’una persona per tal de protegir-la.
2. Ponderació dels beneficis, costos i riscos 3. El valor de la vida i la qualitat d’aquesta 3. PRINCIPI DE NO MALEFICÈNCIA: “No causar cap tipus de dany” (Informe Belmont, 1978) i “no fer mal intencionadament” (Beauchamd-Childress,1979). Obligació de no fer mal a l’altre encara que ell ens ho demani. Ajudar, o almenys no perjudicar. El principi de no maleficència té diverses especificacions:  No mataràs  No causaràs dolor o no faràs sofrir  No incapacitaràs  No ofendràs  No privaràs dels bens de la vida El principi de no maleficència té diverses aplicacions: 1.
2.
3.
4.
Tractaments facultatius i tractaments obligatoris Matar o deixar morir La justificació de la mort intencionadament projectada Protecció dels pacients incapaços de judici 4. PRINCIPI DE JUSTÍCIA: Busca l’equitat entre la distribució de les persones. Els iguals han de ser tractats amb igualtat. Fa una selecció de persones per saber a qui li aplico el tractament i a qui no. Per exemple: Les llistes d’espera Hi ha dos tipus de justícia: 1. Justícia formal: Casos iguals han de ser tractats amb igualtat, i casos desiguals han de ser tractats desigualment.
2. Justícia distributiva: Distribució equitativa dels drets, beneficis i responsabilitats o càrregues en la societat.
El principi de justícia té diverses especificacions: 1.
2.
3.
4.
5.
A cada persona una part igual A cada persona d’acord amb la necessitat A cada persona d’acord amb l’esforç A cada persona d’acord amb el mèrit A cada persona d’acord amb els intercanvis del lliure mercat El principi de justícia té diverses aplicacions: 1.
2.
3.
4.
Dret a un mínim decent d’assistència sanitària Problemes de distribució dels recursos d’assistència sanitària Els criteris de racionament i establiment de prioritats Els criteris de racionament de tractaments escassos Davant de tot aquest panorama el govern va crear un departament de sanitat i seguretat social.
I es van crear els comitès d’ètica assistencial que són aquells que assessoren a la sanitat.
1.2.
ELS DRETS HUMANS Quan parlem dels drets humans, parlem del dret de les persones. Hi ha tres aspectes importants: 1. Els drets humans 2. Constitució espanyola: Norma bàsica que regeix el nostre estat 3. Drets del nen Quan parlem dels drets humans, hi ha dos documents molt essencials: 1. Declaració Universal dels Drets Humans (proclamada a l’ONU el 1948): És un document que dóna consistència a tots aquells drets que es veien vulnerats.
2. Conveni Europeu de Drets Humans: Tractat internacional pel qual es crea un sistema de protecció de drets humans en el marc del Consell d’Europa que fou signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per l’estat espanyol l’any 1979.
El camí vers el reconeixement dels drets de les persones, des de la perspectiva històrica, ha fet un gran avenç.
Immanuel Kant va dir que “ningú no em pot obligar a ser feliç a la seva manera (tal com ell s’imagina el benestar dels altres), sinó que és lícit a cadascú buscar la seva felicitat pel camí que l’hi sembli millor, sempre i quan no perjudiqui la llibertat dels altres per a prendre un fi semblant”.
J. S. Mill va dir que “sobre si mateix, sobre el seu cos i sobre l’esperit, l’individu és sobirà” i “la sola llibertat que mereix tal nom és la d’anar a la percaça del nostra propi bé a la nostra manera, sempre que no tractem de privar els altres del seu o posar obstacles als seus afanys per obtenirlo. Cadascú és el millor guardà de la seva salut, ja sia física, mental o espiritual”.
Pel que fa als drets i deures dels malalt es creen més tard i també evolucionen: Al 1986 es va crear la Llei general de Sanitat que va marcar un abans i un després i encara ens en nodrim d’aquesta. És una llei molt important.
Al 2000 va sortir la llei 21/2000 de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica. I gràcies a aquesta llei vam començar a parlar com a llei de la informació i les voluntats dels pacients.
Al 2002 va fer-se la carta dels drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària a la Generalitat de Catalunya. Posteriorment, es va fer la llei 41/2002 bàsica i reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica al Parlament Espanyol.
La declaració dels drets humans fou adoptada per l’assemblea general de París el 10 de desembre de 1948. Consten de 30 articles i recullen l’idea general de:  Dignitat  Igualtat  Drets de la família I es basen en la llibertat, justícia i pau del món.
CARACTERÍSTIQUES DELS DRETS HUMANS Els drets humans tenen quatre característiques: 1. Impresciptibles: No prescriu. No finalitza mai, sempre esta en actiu.
2. Inalienables: Tot tenim dret a que se’ns respecti com a persones i no tenim dret a que ens el prenguin (tot i que ho fan).
3. Irrenuncialbe: Aquests drets i són presents i no els podem renunciar.
4. Universals: Aplicables a tothom i no s’escolou ningú.
Per tant es basen en el concepte, d’AUTODETERMINACIÓ. Es tracta del dret individual i col·lectiu de decidir lliurement la condició política i a perseguir lliurement el desenvolupament econòmic, social i cultural.
DRETS HUMANS I INFERMERIA El juliol del 1971 el Consell de Representants Nacionals del Consell Internacional d’Infermeria a Dublín, va fer una declaració en la que totes les associacions membres havien de prendre les mesures necessàries per recolzar la Declaració dels Drets Humans.
Considerant els serveis d’infermeria són universals, per tant, ha de ser donats sense distinció de nacionalitat, raça, color, religió, política, sexe o condició social.
Recomana a tots els estats membres de les Nacions Unides, que sigui divulgada, llegida i comentada, la declaració dels drets humans, a totes les escoltes i tots els llocs d’ensenyament, sense distinció de la situació política del país.
Resol el Consell Internacional d’Infermeria adopta la resolució que les infermeres han de donar suport i posar en pràctica els objectius de la declaració universal dels drets humans.
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA La Constitució Espanyola és el conjunt de normes de convivència i comportaments de la nostra societat aprovades per les corts el 31 d’octubre de 1978 i votada pel poble el 6 de desembre del mateix any, per tal de garantir el benestar de l’individu i la comunitat. Cal remarcar que la Constitució Espanyola també recull els drets humans.
A partir del 1978, s’inicia la Constitució Espanyola i també la democràcia, fins ara vigent encara.
Com a professionals de la salut considerem com a principis aquells articles que fan referència a: 1. Llibertat: Dret a escollir --> Principi d’autonomia 2. Justícia 3. Igualtat L’article 14 de la Constitució Espanyola diu que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que prevalgui discriminació en raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol circumstància personal o social”.
Els articles del 15-20 defensen els drets a la vida, la llibertat ideològica, religiosa, personal, la intimitat i la llibertat d’expressió.
DRETS DEL NEN Al llarg de la història els nens han estat considerats sers inferiors i sense drets. Hi havia múltiples casos d’explotació laboral i abandonament. A partir del segle XIX, comença la consciència protectora de mantenir els drets dels nens i la seva vulnerabilitat.
El paper de la infermera tracta tres punts bàsics: 1. Prevenció: Amb la prevenció, faig la vigilància alhora 2. Vigilància: Tenim una vigilància més excessiva i un control més periòdic 3. Denúncia: Un cop comprovem que el que sospitàvem és cert, fem la denúncia Per exemple: Si sospito que un nen està patint maltractaments, seguiré aquests passos. A vegades no es fan tots 3. Altres cops ja és clar i només cal fer denuncia, però a vegades no ho tens clar i has de fer vigilància durant un temps abans de prendre la decisió.
Els drets dels nens, van seguir un circuit des que es va fer la primera declaració fins que es va incloure a la constitució espanyola: - Primera declaració dels Drets dels Nens/es – 1923, Ginebra Acceptada per la ONU – 1959 Acceptada pel Consell Internacional d’Infermeres (CIE) – 1979 S’inclou a la constitució espanyola – 1978  ARTICLE 39: Protecció al nen i la família DECLARACIÓ DE GINEBRA EL 1924: 1. Al nen se li han de donar els mitjans necessaris per al seu desenvolupament, material i espiritual.
2. El nen famolenc ha de ser alimentat, el nen malalt ha de ser guarit, el nen maltractat ha de ser protegir, el nen explotat ha de ser socorregut, el nen orfe i abandonat ha de ser acollit.
3. El nen ha de ser el primer a rebre auxili en cas d’un desastre.
4. El nen haurà de ser posat en una situació que li permeti guanyar-se el seu aliment/suport i haurà de ser protegit davant de qualsevol forma d’explotació.
5. El nen ha de ser educat en la consciència que el seu coneixement ha d’estar al servei del pròxim.
DECLARACIÓ DELS DRETS DELS NENS (1959 - NACIONS UNIDES): 1. El nen gaudirà de tots els drets anunciats en aquesta declaració.
2. Protecció especial: Possibilitat de desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i socialment.
3. Dret el nom i la nacionalitat.
4. Dret a la salut: Atenció especialitzada, alimentació adient i vivenda digna.
5. El nen amb discapacitat física, mental o amb problemes socials ha de rebre tractament educació i cures especialitzades.
6. Dret a rebre amor i comprensió per desenvolupar la seva personalitat.
7. Dret a l’educació gratuïta i obligatòria.
8. Dret a la protecció i auxili de manera prioritària.
9. Dret a la protecció davant: l’abandonament, la crueltat i l’explotació.
10. Protecció davant la discriminació.
Malgrat totes les legislacions existeixen en l’actualitat hi ha diferències significatives entre els països anomenats del primer món i la resta.
...