Tema 9: Anèl·lids (ZOO) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Profesor F.G.D.P.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 19/12/2015
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9: ANÈL·LIDS 1. Característiques generals 1)Celomats, amb el cos metamèric (compartimentat), la qual cosa els hi permet tenir òrgans estables i com a conseqüència tenir formes més grans i complexes. (exemple perfecte d’organisme celomat). Celoma: cavitat limitada pel mesoderma on estan suspesos els òrgans i permet tenir un eficaç esquelet hidrostàtic.
Celoma ben desenvolupat dividit per septes (separen els metàmers per la zona de celoma).
2) Tenen simetria bilateral.
3) Sistemes: -Sanguini (metameritzat): tancat i distribuït segmentariament (vas dorsal i ventral): a cada metàmer hi ha un conducte del sistema circulatori que es ramifica (és més eficient en el transport d’oxigen).
-Digestiu (no metameritzat): complert (boca/anus) i musculós.
-Excretor (metameritzat): amb un parell de nefridis (“ronyons”) per cada segment, recull els líquids a través del nefrosoma i els expulsa pel nefriporus.
-Nerviós (metameritzat, es ramifica en cada segment): amb cordó nerviós ventral doble i un parell i un parell de ganglis cerebrals dorsals.
Són hiponeuros (tenen el cordó nerviós ventral respecte l’aparell digestiu).
-Sensorials: òrgans tàctils, papil·les gustatives, estatocists...
4) Diverses capes de la musculatura: les externes els hi permeten la locomoció/moviment i les que envolten el tub digestiu (massa visceral circular i múscul visceral long.) permeten triturar l’aliment, són d’origen mesodèrmic.
5) Disposen de sedes quitionoses (quetes), poden no presentar-les tots: petites espines ancorades a l’epiteli amb funció locomotora.
6) Poden ser dioics (sexes separats) o hermafrodites (majoritaris), amb desenvolupament indirecte amb larva trocòfora normalment en formes aquàtiques i desenvolupament directe en formes terrestres.
2. Diversitat 2.1 Poliquets (moltes quetes) -La classe més diversificada, més de 10.000 espècies.
-Cap ben diferenciat i òrgans sensorials molt diferenciats.
-Són depredadors -De vida lliure: propis d’hàbitats marins o d’aigua dolça.
-Organismes dioics, amb fecundació externa i desenvolupament indirecte (larva trocòfora).
-Estructura: -Cap: protostomi (primera part: no metàmer) i peristoma (1r metàmer) -Faringe evaginada: amb dues mandíbules fortes als extrems.
-Podis/parapodis: apèndixs parells que es troben a cada metàmer (poden tenir sedes, les quals es poden evaginar algunes i altres no).
-Tenen la musculatura distribuïda en feixos musculars independents (4 músculs longitudinals als extrems del cos) que permet que es puguin contraure i allargar de manera autònoma (poden tenir un moviment serpental) gracies a la contracció diferenciada dels feixos dorsals i ventrals de músculs.
-Grups ecològics diferenciats: -Poliquets errants: reptants, cavadors actius, tubícules que deixen els tubs per alimentar-se o pelàgics (nedadors)(allunyat de la costa) (viuen a la columna d’aigua de mar) la majoria són bentònics. EX: ratolí de mar.
-Poliquets sedentaris: viuen en tubs o galeries (subterrànies, de calci, proteics...) d’on únicament surt el extrem cefàlic (cap). Poden presentar expansions del cap (quetes) desenvolupades per captar l’aliment, i al llarg del cos altres quetes desenvolupades per anclar-se al tub de terra.
(les sedes es diferencien segons on viuen per adaptar-se al medi).
2.2 Oligoquets (poques quetes) -Més de 3000 espècies, principalment habiten terrestre i aigua dolça.
-Cap poc diferenciat i sense òrgans sensorials importants (degut a que viuen sota terra en galeries = hipogea).
-Poques quetes, generalment 4 parells de quetes per segment.
-Es mouen per peristaltisme (moviment que es va allargant i encongint de forma seqüencial al llarg del cos).
-Són detritívors (obtenen l’aliment de matèria orgànica en descomposició) -Reaccionen a estímuls mecànics (vibració) i químics per la localització de l’aliment.
-Són lucífugs (fugen de la llum) -Tenen quetes per ancorar-se al terra i anar-se avançant (es mou una part del cos i s’ancla, llavors es propaga el moviment del cos cap endavant i seqüencialment...) • REPRODUCCIÓ -Presenten clitel (només aquells que estan madurs sexualment) que segrega el capoll que recobreix l’ou.
-Són hermafrodites simultanis i desenvolupament directe.
-Tenen fecundació externa en medi terrestre, ja que generen unes condicions mucoses semblants a la del medi aquàtic.
-Procés: quan dos es troben l’únic que fan es passar-se (intercanviar-se) l’esperma i se’l guarden al receptacle seminal, i es separen.
Llavors el clitel genera un capoll mucós, que s’acaba desprenent del clitel i es va desplaçant endarrere del cos fins arribar al oviducte, el qual expulsa l’ou al capoll, i al arribar a l’espermateca, que conte l’esperma del seu company, allibera l’esperma al medi mucós, on es troba l’òvul, i així allà té lloc la fecundació i sorgeix un nou oligoquet del ou.
• Importància/adaptacions dels oligoquets en el medi edàfic -Oligoquets endogeus (a l’interior de la terra) taxa de reproducció baixa, sense colors de camuflatge, i s’alimenten de productes de les arrels i filtració orgànica -Oligoquets epigeus (a la superfície, on hi ha més matèria orgànica però més perill per part de depredadors) tenen una coloració de camuflatge amb el entorn, cicles molt ràpids, i són petits (adaptacions al mon superficial).
-Oligoquets “anécicos”: amb gran moviment vertical dins del terra (beneficis: oxigenació del terra, i homogeneïtzen les diverses capes de matèria orgànica).
2.3 Hirudinis (sense quetes) (EX: sangoneres) -Nombre fixe de metàmers (33) -L’anillació exterior (la visible) no correspon amb la metamerització real, sinó que cada tres anells que veiem conformen un metàmer (ha patit un procés d’anillació superficial o metamerització secundària). Tenen 99 anells.
-Sense podis ni quetes.
-Espècies depredadores o paràsites (la majoria).
-Amb clitel.
-Amb ventosa oral i posterior, que poden ser utilitzades per adherir-se al substrat, per succionar aliment o per el moviment (es fixen amb la bucal, desenganxen la posterior i la enganxen pròxima a la bucal, desenganxen la bucal i la enganxen lluny... i així successivament).
-Respiració a través de la pell.
-Poden ser hematòfags (s’alimenten de sang) però no tots ho són, n’hi ha de depredadors.
-Hermafrodites, amb fecundació creuada semblant a la dels oligoquets.
-Terrestres, i d’aigua dolça i marins.
-Durant el segle XIX es pensava que l’excés de sang provocava trastorns corporals i febres i utilitzaven les sangoneres per extreure la sang “sobrant”.
...