AGU_Mama (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Aparells Digestiu i Genitourinari
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

20. MAMA Generalitats Les mames estan situades a la part anterior de cada hemitòrax, entre el marge lateral esternal  i  la  LAA  en  la  dona  jove.  Aquestes  s’estenen  des  de  la  3ra  a  la  7ena  costella,   com a terme mig.
Les mames són dos, però existeixen variacions numèriques: - Absència unilateral (amàstia).
- Mames supernumeràries (polimàstia).
- Mugrons supernumeraris (politèlia). Més freqüents en homes.
- Absència  d’un  mugró  (atèlia).   El   seu   aspecte   normal   s’adquireix   durant la pubertat i la seva forma és molt variable segons  la  raça,  l’edat,  la  menstruació,  l’embaràs  i  la  lactància.  La  consistència,  ferma  i   elàstica  en  una  dona  jove,  passa  a  ser  tova  i  flàccida  amb  l’edat.  Es  caracteritza  també   per la forma de semiesfera que acaba amb un sortint, el mugró (arèola mamària).
En bipedestació, el eu límit inferior el forma el solc submamari, que la separa de la regió submamària.
Estructura L’estructura  de  la  mama  és  la  següent:   - Revestiment cutani - Teixit subcutani - Glàndula mamària - Capa adiposa retro-mamària Revestiment cutani: La major part de la mama està coberta per una pell fina i mòbil, que es continua en la perifèria amb la pell del tòrax. El seu vèrtex està constituït per una zona arrodonida i pigmentada, l’arèola,  en  el  centre  de  la  qual  s’hi  troba  el  mugró. Aquestes estructures també  estan  presents  en  l’home.   L’arèola   mamària és una zona circular de 15-25mm   de   diàmetre   d’una   coloració   variable.
Presenta petites elevacions (glàndules areolars de Morgagni) per les glàndules sebàcies.   Durant   l’embaràs,   les   arèoles es fan més aparents a causa de la seva hipertrofia, formant els tubercles areolars de Montgomery.
El mugró està situat en el centre de l’arèola.  Aquest  és  cilíndric  o  cònic  i   té un diàmetre de 10-12mm.
Presenta fibres musculars llises que provoquen l’erecció  del  mugró  o  telotisme,  les  quals  estan  travessades  pels  conductes galactòfors, que desemboquen en el seu vèrtex (en general de 15 a 20), fet que li confereix un aspecte rugós al mugró.
Teixit subcutani: La capa adiposa de teixit cel·lular subcutani  s’estén  per  tota  la  cara  profunda  de  la  pell,   excepte   a   nivell   de   l’arèola   i   el   mugró.   El   TCSC   conté   un   septe   format   per   fulles conjuntives fibroses que   s’estenen   des   de   la   cara   profunda   de   la   dermis   fins   la   cara   anterior de la glàndula mamària i els  conductes  galactòfors,  sobre  la  qual  s’insereixen.   Aquestes condensacions fibroses formen els lligaments suspensoris de Cooper.
Glàndula mamària: La glàndula mamària es presenta com una massa quasi oval amb un eix major transversal; la seva espessor és màxima en el centre i decreix cap a la perifèria. La seva cara posterior és llisa (recolzada  sobre  el  pectoral  major,  en  la  fàscia  d’aquest  múscul) mentre que la seva cara anterior presenta sortints que constitueixen crestes fibroglandulars on arriben els lligaments suspensoris.
Aquesta glàndula emet prolongacions: medial, infero-medial, infero-lateral, superior i supero-lateral o axil·lar de spence. A més, presenta 15-20 lòbuls glandulars (unitats funcionals): cada lòbul posseeix un conducte excretor (conducte Galactòfor) i està format per la unió de varis lòbuls petits on hi ha ubicats els àcins. Els conductes excretors es dirigeixen cap al mugró però   abans   d’arribar-hi presenten una dilatació fusiforme (si)   on   s’emmagatzema   la   secreció   entre   lactades;   finalment,   s’aboca   al   mugró pels porus galactòfors en un trajecte rectilini.
És important explorar aquesta zona a nivell clínic.
Capa adiposa retromamària: La  funció  d’aquesta  capa  és  el  sosteniment  de la mama contra el tòrax i li confereix en aquesta certa mobilitat. En la cara posterior, aquesta capa adiposa és més prima que la pre-mamària.
Darrere de la capa retro-mamària es troba la capa membranosa de teixit subcutani, la qual està separada de la fàscia del múscul pectoral major per teixit adipós lax, que realitza la funció de pla de lliscament.
Quan la capa adiposa és molt laxa: bossa serosa retro-mamària.
Irrigació Irrigació arterial: La irrigació arterial procedeix de tres fonts diferents: - Vasos toràcics laterals o mamaris externs: branques de les artèries axil·lars i les seves branques (branca toràcica de la toraco-abdominal, artèria toràcica superior, artèria sub-escapular i artèria toràcica lateral). Irriguen la part externa de la glàndula.
- Vasos mamaris interns: branques de les artèries toràcica (mamària) interna, que  és  branca  de  l’artèria  subclàvia.  Irriga  la  part  interna  de  la  glàndula  a  través   de les seves branques perforants.
- Vasos intercostals, branques   de   l’artèria   aorta   toràcica;   amb   les seves branques perforants que travessen el pectoral major i irriguen la regió profunda de la glàndula.
Aquestes artèries segueixen la cara superficial de la glàndula i formen una xarxa supramamària.   D’elles   parteixen   arterioles   cap a la pell, i sobretot, branques glandulars que es reparteixen en els septes conjuntius entre els lòbuls i els lobels per acabar en una xarxa capil·lar al voltant dels àcins.
1. Artèria subclàvia. 2. Artèria toràcica superior. 3.
Artèria acromi toràcica. 4. Artèria mamària externa. 5.
Artèria toràcica lateral. 6. Branques intercostals perforants laterals. 7. Branques perforants intercostals mitges. 8. Branques perforants artèria mamària interna.
Drenatge venós: Les vènules de la xarxa capil·lar segueixen les artèries per formar una xarxa subcutània, de la qual emergeixen venes que drenen cap a la vena axil·lar i la vena toràcica interna.
Altres vènules, menys voluminoses, desemboquen en la vena jugular externa, cefàlica o  venes  superficials  de  l’abdomen;  ho  fan  de  forma  molt  anastomosada  entre  elles.   Drenatge limfàtic: - Ganglis axil·lars pectorals.
- Ganglis para-mamaris.
- Ganglis supra-claviculars.
- Plexe retro-mamari.
Actualment se sap que el drenatge limfàtic és molt més complex (estan molt interconnectats).
En patologia del càncer de mama s’utilitza   un   contrast   per   veure   cap   a  quin  gangli  es  dirigeix,  i  s’analitza   aquell gangli per determinar si conté cèl·lules tumorals.
Innervació: La innervació ve donada a parit de: - Branques supra-claviculars del plexe cervical superficial.
- Branques perforants del 2n al 6è nervi intercostals, les quals aporten filets sensitius, vaso-motors i secretors.
...

Comprar Previsualizar