Lectura anglès Zero Tolerance (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Anglès criminològic
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Abstract • La tolerància zero s’usa en varis contextos, però s’associa més amb la feina de control dels policies.
• L’article es centra en saber el seu origen, la manera com s’ha desenvolupat, usat i divulgat, i en com i per què s’usen sentències simòliques de poder.
Introducció • El terme “tolerància zero” s’ha usat en un àmpli marc de cirmunstàncies • Aquest terme té una llarga història: al principi s’usava en la guerra contra les drogues, després en • campanyes específiques contra la violencia a la dona i, als anys 90, es va associar a les reformes de la política de NY.
Objectiu: explorar l’emergència de la paraula en la seva forma més recent a través de la seva història i el seu ús.
The genealogy of Zero Tolerance Zero Tolerance and the war on drugs • No hi ha un conjunt d’actuacions determinades que caracteritzin les polítiques de Zero tolerància en l’àmbit de les drogues • Primer s’usa per mostrar la inflexibilitat de l’Estat vers l’enemic • Guanya pes durant la “guerra contra la droga” a EEUU. S’estableixen una sèrie d’accions per enfrontars’hi.
• Els canvis es donen gràcies a la pressió dels pares, mitjançant associacions -> només s’acceptava la total oposició a les drogues com a únic rumb. Es fa famós el “Just Say No” de Nancy Reagan.
• Es vol militaritzar els rols de la policia en la guerra contra la droga -> persecució+càstig sense importar • com digui el delicte. Von Raab decideix formar el terme Zero Tolerance a partir d’aquesta política que va implantar.
El terme apareix en altres escenaris -> quan es vol indicar fermesa per resoldre un assumpte sense haver de dir les mesures que es prendran exactament.
Zero Tolerance and violence against women • 2 campanyes -> usen la tolerància zero com a estratègia central : - Canadà: 1993, National Action Plan -> cap nivell de violència s’accepta. S’agafa el terme per “donar- - li una nova forma que encaixi amb les necessitats de nous contextos”
 Es relaciona amb la intolerancia, però es diu que aquesta també s’ha de compartir amb la societat, no només els Estats.
Edinburgh: 1992, Zero Tolerance Campaign. l’adopció del erme per part de les dones és una prova delseu poder i flexibilitat. el terme es pot usar en molts sentits, però sempre fent referència a l’ús de la llei a l’hora de prendre mesures.
Zero Tolerance and policing Zero Tolerance and NY City • “Policing practices” introduides per Giuliani & Bratton el 1993.
• “Assignar als policies tasques per restaurar l’ordre als carrers”.
• Es vol dur a terme una política de “qualitat de vida” - Basat en la “teoria dels vidres trencats” -> ús de controls informals per ajudar a que no hi hagi - delictes als veïnats. D’aquesta manera, l’augment de la por dels ciutadans per culpa dels delictes al carrer fa que aquests no hi circulin, fet que redueix la “vigilància natural” que fan els propis ciutadans, fet que fa que s’augmentin els delictes en la zona.
“Defining deviancy down” -> l’augemnt de certs delictes es dóna perquè es creu que aquests són “normals” (la gent és tolerant a aquests). Aquesta és una raó més per augmentar la política contra els petits delictes.
Distanciament del terme “tolerància zero”. No només és una política rigurosa, és més complexe que això.
Alguns temes que es relacionen amb la política de reformes: - Mesures severes contra petits delictes (això es va associar molt a la toleràcia zero) - Ús de la llei civil com a mecanisme per reduir delictes i les oportunitats per aquests.
- gestió de la informació i control del sistema per regular les polítques a nivell de districte policial -> per saber què es farà per aconseguir reduir les delictes - Publicitar les metes del Departament. Els medis de comunicació són elements essencials - Que el manteniment de l’ordre sigui visible -> creació d’un equip especial que duia a terme accions agresives. Això va portar aspectes negatius a aquest tipus de polítiques.
Zero Tolerance in the UK • ZTP limitades a iniciatives concretes. Pe exemple, a King’s Cross es va fer una campanya que es • • • • • • • focalitzava en els delictes lleus i no en els grans; es va donar la Operació Tolerància Zero, es prenien mesures dràstiques contra tot tipus de delictes.
Hartlepool:Mallon vol tornar la pau als carrers, controlant delictes petits per ajuda als ciutadans.
Hi ha resistència contra aquest tipus de polítiques per part dels policies Molts polítics usen aquest terme. Straw diu que s’han d’atacar tots els petits delictes perquè aquests donen la impressió de falta de llei i ordre als carrers. Defensa que afrontar aquests crims ajuda a reduir el comportament antisocial i i a crear una societat més decent.
Tony Blair: fa referència a aquest terme per referir-se a una manera més general d’operar, per exemple, amb propostes de normes educatives Labour Party -> defensa que ells afrontaran el gran nombre de crims que hi ha.
1995-2000 -> màxim ús del terme, el període va acabar amb una baralla interna del Partit Conservador.
Mallon: és necessari que la policia s’enfronti a tot tipus de crims, és la manera de demostrar que hi ha una línia que la gent no pot atravessar.
The international diffusion of Zero Tolerance • Hi ha una trasferència de les polítiques de zero tolerància de EEUU a UK -> connexió entre els dos països mitjançant visites.
• Característiques en la difusió d’aquestes polítiqes: - La transferència és més evident en l’ús de símbols i la retòrica, més que en el contingut i els • instruments, de fet, la manera com s’aplica aquest tipus de polítiques no s’observa a Uk igual que a EEUU. A UK, els cossos de policia es neguen a aplicar aquestes polítiques, però els polítics ho usen molt.
- Contextos culturals, polítics i legals molt diferents -> això presenta dificultats en la transferència d’aquestes polítiques - ZTP ajuda a la transferència de polítiques en la formulació de polítiques públiques; sobretot els rols d’aquells que fan les polítiques en la difusió de les idees i pràctiques. Personatges públics tenen un gran impacte a l’hora de promoure les idees. Els acadèmics ataquen aquest fet (ex: el cas de la teoria dels vidres trencats), però això ho fa més atractiu pels polítics - “Elite networking”: essencial per la difusió de les idees inicials originades a EEUU. Manhattan Institute a EEUU i IEA a UK -> involucats e la difusió de les polítiques de “qualitat de vida”. Bratton va ser un dels majors promotors d’aquestes polítiques a partir de seminaris, llibres… va tenir un gran impacte, tot i que ell diu que no utilitza el terme “tolerància zero” en relació a les estratègies adoptades a la policia de NY.
Manhattan Institute i IEA -> rol crucial a l’hora de generar publicitat pel tipus concret de polítiques associades a la disminució del crim a NY.
The symbolic power of Zero Tolerance Hi ha 5 raons per les quals la tolerància zero és tan popular: • Aparentment, missatge simple: certs tipus de conducta no seràn acceptatsc • Flexibilitat: ha tingut varies formes al llarg del temps. Això és el que l’ha permès que s’extengui tan àmpliament. El significat de tolerància zero és el que varia segons el context • Symbolic power: s’ha convertit en un bàsic en els discursos polítics, sobretot en l’àmbit criminal (té la • • suficient flexibilitat i poder com per ser usat en qualsevol àmbit). problemàtica: la policia no pot imposar totes les lleis, ni algunes d’aquestes tot el temps, per això han evitat usar el terme tolerància zero.
Associació d’un tipues de política a un succés concret. El terme és més un symbol per expressar un estat i impressionar a l’audiència més que una manera de fer política Clear meta-narrative: té tres components: es redueix el crim a NY als 90, això té a veure amb le spolítiques usades per la policia i si ha funcionat allà, també pot funcionar aquí. Les “policy narratives” que hiha darrere d’aquest terme és el que li dona la seva força i l’ajuda a sobreviure. Va ajudar a poder sostenir aquesta narrativa: els delictes van disminuir a NY, altes figures van treballar per promocionar que le spolítiques eren centrals en aquesta disminució. Així es va persuadir a altres polítics d’arreu del món.
El terme i la meta-narrativa són una de les preocupacion contemporànies més importants: ajuda a augmentar la confiança del públic en les agències de justícia criminal i en el control del crim. La seva funció és reafirmar l’espernça en la racionalitat i efectivitat del sistema polític.
Conclusions • no sobre-estimar la coherència del procés de realitzar le spolítiques. La política sorgeix de diferent • • • • sprocessos de ressolució de problemes, però això és una visió simplificada de com aquest procés funciona a la pràctica. el contingut de les decisions es negocia constantment en tots els àmbits. els resultats polítics no són intencionats o sorgeixen de manera gradual. comprendre la naturalesa d’aquest procés porta a pensar com els objectius poden ser assolits.
Influenciar en aquestes polítiques requereix activitat empresarial. Molta de l’activitat prové de la promulgació de les idees. ”Elite networking”: treballar amb aquells que la seva feina és influir en la política.
És important pensar en què serà atractiu per aquells que fan aquestes polítiques. la realitat d’aquest món ajuda a explicar l’atractiu i la influència de les idees associades amb la tolerància zero. en aquest cas, idees que poden ser promogued usant frases simples i metàfores atractives.
Importància de “policy narratives”: si són simples augmenta la possibilitat que les idees agafaran força i tindran influència. No és suficient tenir una narrativa potent. “Policy window”: prporciona als empresaris oportunitats en un context de grans forces polítiques, combinat amb els problemes que sorgeixen als responsables polítics i les solucions que s’ofereixen. Els conceptes de política darrere de la Tolerància Zero han estat 'del seu temps’: tenien una certa consonància amb les condicions socials i polítiques, la influència de les narratives és inevitable. les organitzacions i individus amb certa perspicacia i habilitats de defensa ha jugat un important paper en la història de la influència de la tolerància zero.
problemes de valorització de les polítiques de control del delicte. És important entendre el poder de la terminologia i extreure coneixements per altres àrees de la criminologia. Perill: deixar que les frustracions en el camp de la política crein una mentalitat de “res funciona”.
————— Key words • Penal policy: lleis o polítiques relacionades amb les sancions/càstigs resultants d’un crim o delicte.
• Policing: police service / el control, vigilància… de la policia per manternir l’ordre i la seguretat Policy: política, llei, regla Policy entrepreneurs: aquells que utilitzen el coneixement per crear les seves pròpies polítiques Policy transfer: procés en el qual els coneixements sobre lleis… s’utilitzen pel desenvolupament de noves polítiques Symbolic politics: engany públic que s’utilitza pr restar valor a la realitat oplítica actual Zero tolerance: tipus de política que imposa càstigs per infraccions comeses sobre normes establertes amb la intenció d’eliminar conductes indesitjables.
...

Comprar Previsualizar