Tema 15 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona TEMA 15: Les polítiques públiques: el cicle de les polítiques públiques Poden classificar-se segons: - - Consum excloent → si un col·lectiu el consumeix un altre col·lectiu no pot fer-ho.
o Consum individual excloent → béns privats o Consum col·lectiu excloent → béns de peatge → podem consumir tots però un darrere l’altre Consum no excloent → no s’exclou a ningú altre del seu ús o Consum individual → bens mancomunats. Ex: respirar l’aire o Consum col·lectiu → béns públics. Ex: una política pública Classificació del tipus de polítiques públiques: - Segons els costos i els beneficis 1 Júlia Mumany Pesarrodona 2 - Redistributives → el cost és concentrat igual que també el benefici. Jo aporto i alhora em retornen.
- Regulatòries → els costos són concentrats però el benefici és difús.
- Constitutives → no tenim clar d’on surt el cost i tampoc qui se’n beneficia. Ex: redactar una Constitució.
- Distributives → el costos són difusos però el consum, benefici és clarament individual. Ex: concessió d’una llicència Les polítiques públiques • Es poden executar directament o a través d’agents (transversalitat, governs en xarxa, governança, etc).
• És tot allò que els governs decideixen fer o no fer.
• És un conjunt d’activitats destinades a la solució de problemàtiques.
Terminologia: • Polity: aspectes formals del sistema polític (normes de funcionament de les institucions) • Politics: activitat política en general (fer política) • Policy: una política pública en concret.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 División social del bienestar La família, el mercat, la comunitat i l’Estat estan interrelacionats i intervenen dins del cicle de polítiques publiques.
L’estat es relaciona amb la comunitat, que ha de tenir en compte les necessitats i demandes del mercat, que també ajuda a regular aquest mercat i mentrestant ha de decidir quina tendència ha de donar, segons aquestes demandes dels ciutadans.
EL CICLE DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES 1. Decidir quin és el problema (l’issue) que volem resoldre.
a. Construcció del problema i. Quin és el problema? ii. Quines són les seves causes? → el punt de partida de la situación que tenim iii. A qui afecta i en quina mesura? iv. Què passarà amb el problema si no es soluciona? b. Entrada del problema a l’agenda pública i institucional.
Requisits del problema: - Ha d’existir una insatisfacció respecte una situación.
- Ha d’exsitir una voluntat de superar la situación.
- La solución ha de ser factibl i viable.
- Ha de comportar una millora respecte la situación inicial.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 Però, pot ser que el corrent del problema l’haguem definit però alhora tenim un corrent polític i finalment un corrent de política pública [context dins de la propia agenda del govern]. Si aquests 3 corrents no es troben, no tenim l’oportunitat d’iniciar o continuar aquesta política pública. Si es troben o es troba el moment, tenim una finestra d’oportunitat → se’ns obre l’oportunitat per iniciar la política pública.
2. Treballem sobe el tema, formulant alternatives de política pública per tal de resoldre’l.
a. En funció de la definició del problema: la solució de un problema està vinculada a la seva definició.
i. Analitzar el problema ii. Identificació de les possibles solucions alternatives iii. Calcular els costos de cada solució possible.
iv. Estimar les conseqüències de cada solució possible.
b. Sempre existirà la incertesa sobre si obtindrem o no l’efecte desitjat.
3. Quan tenim les alternatives, es pren una decisió política [segons l’optimització] i que els grups d’interès intentaran influenciar.
a. Fase de decisió i formulació d’una política i. Establir els objectius a aconseguir ii. Es revisen i es discuteixen les alternatives plantejades. La selecció final pot ser una alternativa o una combinació.
b. Xarxa d’actors → que intenten influir en el procés (variables a tenir en compte, ja sigui per poder o per interès) del cicle de polítiques públiques. Aquests actors intentaran incidir en les diferents fases de les polítiques públiques, bé des del minut 0 (per entrar temes dins de l’agenda), bé a l’execució, a l’avaluació, etc.
c. Quan definim els objectius han de ser: i. Generals → Ex: disminuir la drogodependència ii. Estratègics → ex: disminueixo la drogodepdència per tal d’augmentar la seguretat, reduir els costos sanitaris, etc.
iii. Triar aquells qui són operatius → Ex: disminuir un 20% els drogodependents de la zona, augmentar el % d’inserció laboral, etc.
d. Aquests objectius ens ajudaran a avaluar després la bona execució de la política pública.
4. Executem la política pública Júlia Mumany Pesarrodona 5 a. Input → recursos que rebem per després poder tirar endavant la pp b. Procés relacionat amb la política pública → la seqüència que ens ajudarà, juntament amb els inputs, a aconseguir aquests outputs (productes).
c. Output → producte directe que aconseguim de la nostra pp. Ex: el nou parc que hem construït.
i. Pot ser que necessitem l’eficiència → fer les coses amb el mínim de recursos d. Outcome → el resultat que s’origina després de l’output. No incidim directament a l’outcome, sinó que ho fem a l’output. Ja no serà tan necessari l’eficiència, sinó l’eficàcia, és a dir, complir l’objectiu general. Ex: reduir les emissions de CO2.
Variables que afecten a l’èxit: - Intenres - Externes (atenció als medis de comunicació, recolzament públic objectiu, compromís dels funcionaris implicats, etc) Contraposició de dos models teòrics: - La lògica burocràtica de l’Administració tancada - Les xarxes de relacions entre actors i l’Admnistració oberta.
5. Al cap d’un temps, avalues la pp i podem fer dues coses: a. No és una fase final sinó una activitat al llarg del procés.
b. S’ha de: i. Revisar l’estat del problema i decidir: 1. Nova política 2. Continuació de la política existent 3. Revisió de la política 4. Finalització de la política Júlia Mumany Pesarrodona 6 c. Acabar-la. → hi ha certes dificultats perquè hi ha associacions o òrgans o departaments interessats en què aquesta continuï perquè aquesta és la seva raó de ser. Es necessita lideratge polític.
L’avaluació és recollir i analitzar sistemàticament una informació per poder comprendre i dotar de significat el que succeeix en un programa, d’allò que deduiran els jutges específics que permetran un rendiment de comptes i presa de decisions sobre la seva millora.
- Avaluació de l’estructura → organització dels recursos utilitzats per aconseguir una finalitat de la política pública - Avaluació del procés → com s’està aplicant la pp - Avaluació dels resultats o impactes → mesurar els efectes previstos o no previstos.
Aspectes a tenir en compte quan avalues: - Propòsits oberts vs propòsits encoberts.
- Diversitat d’actors - Models d’avaluació → l’avaluació per objectius vs l’avaluació pluralista - Tipus d’avaluació → segons la finalitat i el moment: ex ante, intermèdia, ex post.
Propòsits de l’avaluació: - Rendiment de comptes per tal de veure quina relació hi ha entre allò que ens havíem plantejat i allò que hem aconseguit.
- Millora Júlia Mumany Pesarrodona RELACIONS ENTRE 7 L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I ELS ALTRES ACTORS QUE INTERVENEN EN LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES La contraposició de dos models teòrics: - La lògica burocràtica de l’Administració tancada - Les xarxes de relacions entre actors i l’Administració oberta.
Els actors poden ser: - Públics / privats - Polítics /Socials /Econòmics - Individuals i Col·lectius Mapa dels “stakeholders”: matriu del poder/interès dels actors • Poder: la capacitat d’intervenir en una activitat.
Identifiquem 2 enfocaments segons els actors i el poder: - Pluralista: o Qui té el poder? Els que entren en el procés decisional o Els decisors públics están influenciats per nombrosos individus a través de l’activitat dels grups d’interès.
- Elitista: o Un grup reduit de persones dominen la política (politics).
o Controlen el poder i l’utilitzen per satisfer els seus propis interessos.
o No hi ha aquesta xarxa d’actors.
...