Anatomia del telencefal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 36

Vista previa del texto

Anatomia del telencefal 1. Introducció. Hemisferis cerebrals.
Constituït per dos hemisferis cerebrals, dret i esquerra. Parcialment separats per la cissura sagital, interhemisfèrica o interlongitudinal (1), que no els separa totalment, aquesta acaba a nivell del cos callós(2).
Cada hemisferi presenta:    Substancia grisa a la perifèria format la escorça o còrtex cerebral .
Substancia blanca a la zona intermitja on es troba el ventricle lateral.
Substancia grisa a la zona interna format els nuclis basals.
2. Còrtex o escorça cerebral.
Substancia grisa situada a la perifèria del telencèfal. Aquesta no és llisa, sinó que presenta una sèrie de solcs i cissures(els solcs són menys profunds que les cissures). Entre mig d’aquests plecs trobem les circumvolucions o gyrus. D’aquesta manera s’augmenta la superfície cortical fins a 30 vegades més.
2.1. Lòbuls cerebrals.
Tenim 5. Part de l’encèfal relacionada amb els ossos del crani.
     Lòbul frontal: en relació amb el ós frontal.
Lòbul parietal: en relació amb el ós parietal.
Lòbul temporal: en relació amb el ós temporal.
Lòbul occipital: en relació amb el ós occipital.
Lòbul insular o insula de Reil: es troba a la profunditat de la cissura lateral.
2.2. Cissures.
  Cissura central o de Rolando: cissura vertical que separa el lòbul frontal del parietal. Tant a la cara lateral com a la cara medial.
Cissura lateral o de Silvius: Cissura horitzontal que separa el lòbul frontal del temporal i part del parietal del temporal. Es la que es relaciona amb el lòbul de la insula.
2.3. Solcs.
Serveixen per relacionar les diferents zones funcionals del còrtex.
    Lòbul temporal: format per el solc temporal superior, el solc temporal inferior i el solc temporal mitja. De forma inferior a la cissura lateral.
Lòbul occipital: formada per solcs occipitals on destaquem el solc calcari. De forma inferior al solc parieto-ocipital.
o Solc parieto-occipital: cara lateral i sobre tot medial. Separa el parietal del occuipital.
o Solc calcari: situat a la cara medial a nivell del lòbul occipital i és més o menys horitzontal.
Lòbul parietal: entre la cissura central i el solc parieto-occipital. En aquest torbem el solc postcentral i els solcs parietals.
Lòbul frontal: situat anteriorment a la cissura central. On trobem el solc precental i els solcs frontals.
2.4. Circumvolucions.
2.5. Principals àrees.
El còrtex cerebral conté àrees cerebrals funcionals. Zones que tenen un tipus determinat de cèl·lules i neurones, determinada citoarquitectura. Les connexions i les funcions d’aquestes seran del mateix tipus. La informació que arriba passarà per els mateixos nuclis.
   Àrees motores: ordres dirigides.
Àrees sensitives: recullen la informació sensitiva. Poden ser primàries o secundaries.
Àrees associatives: processen diferents tipus d’informació a l’hora. Generalment son terciàries o o o Àrees primàries:  Motora: creació del moviment.
 Sensitiva: captació de les diferents sensacions.
Àrees secundaries:  Motora: precisió dels moviments en longitud, força, etc.
 Sensitiva: interpretació de la sensació.
Àrees terciàries o no modals: integren tota la informació.
 Àrea d’associació prefrontal.
 Àrea d’Associació parieto-temporo-occipital.
 Àrea d’associació límbica: situada a la cara medial de l’encèfal, cos callós.
Korbinian Brodmann (1868-1918) va marcar les diferents àrees funcionals del còrtex cerebral assignant-les un número.
Lòbul frontal.
 Àrea motora primària (4): a nivell de la cara lateral, es troba en la circumvolució precentral. A nivell de la cara medial, a la part anterior del lobel paracentral. Dona les ordres motores després de rebre informació sensitiva.
o Té una representació somatotópica. El nostre cos es troba representat zona per zona al llarg d’aquesta zona (estudiat per Penfield el 1950, es crea la representació visual, el homuncle de Pendield) o La grandària d’aquesta àrea no es troba en funció de la mida del cos, sinó de la precisió dels moviments que la zona ha d’efectuar.
o    Contracció voluntària contra lateral: el hemisferi dret controla l’hemicos esquerra i el hemisferi esquerra controla l’hemicos dret.
Àrea motora secundària(6): situada per davant de l’àrea motora primària. Es emmagatzemen programes d’activitat motora d’acord amb l’experiència.
o Contracció voluntària contra lateral: el hemisferi dret controla l’hemicos esquerra i el hemisferi esquerra controla l’hemicos dret.
Àrea motora del llenguatge o àrea motora de Brocca: situada a la part inferior del lòbul frontal, cara lateral.
Aquesta dona ordres a l’àrea motora primària sobre la musculatura implicada en la formació del llenguatge.
o Afàsia motora, expressiva o no fluida: lesió en aquesta zona, no vocalitzen de forma molt marcada.
Còrtex prefrontal: situat a la part mes anterior del lòbul frontal. De tipus associatiu i responsable de la capacitat de previsió i planificació, la personalitat i el caràcter.
o Personalitat d’en Phineas Gage: canvi de personalitat posteriorment a una lesió en aquesta zona.
o Els éssers humans: tenim un major desenvolupament d’aquesta zona.
Lòbul parietal.
   Àrea sensitiva primària: Situada a la circumvolució postcentral. Fa conscient la sensació.
o Té una representació somatotópica amb el seu homuncle de Penfield.
o La grandària de l’àrea cortical no representa la grandària de l’estructura a la qual controla, sinó a la seva precisió.
o Controla la sensibilitat del hemicos contra lateral.
o Anirà a l’àrea sensitiva secundaria per que es produeixi la interpretació, a les associatives per unificar amb altres sensacions y finalment a la motora per dur a terme l’acció si és necessari.
Àrea sensitiva secundària: Es troba a continuació de l’àrea sensitiva primària. Al llavi superior de la cissura lateral.
Còrtex associatiu: situat a la zona temporo-parieto-occipital. Processa e integra la informació sensitiva i visual. Converteixen estímuls sensitius en respostes motores adients.
Lòbul temporal    Àrea auditiva primària: situada a la part del mig de la circumvolució parietal superior i al llavi inferior de la cissura lateral. Capta la presència de sorolls.
Àrea auditiva secundària: interpreta el tipus de soroll. Situada envoltant la primària.
Àrea sensitiva del llenguatge o àrea sensitiva de Wernicke: circumvolució temporal superior per darrera de l’àrea auditiva. Interpretació d’allò que llegim o escrivim. Molt connectada amb l’àrea visual, l’auditiva i motora del llenguatge.
o Afàsia respectiva: lesió en aquesta zona problemes al llegir o interpretar la lectura.
Lòbul occipital.
   Àrea visual primària: al voltant de la cissura calcarina i al pol occipital.
Àrea visual secundaria: al voltant de la primària.
Interpreta allò que estem veient.
Àrea gustativa: a la part anterior (també hi ha primària i secundaria).
Resum dels lòbuls.
2.6. Dominància cerebral.
El lòbul dominant i funcional és aquell que conte les àrees de Brocca i de Wernicke. La major part de les persones és l’esquerra. En els dretans el 97%, i en els esquerrans el 70%.
En els hemisferis on no hi ha aquestes àrees s’anomenen àrees mudes ja que poden expressar paraules senzilles en situacions emocionals intenses però no ho fan de forma habitual.
Plasticitat cerebral: les lesions abans o després de que el llenguatge estigui establerts son diferents. Capacitat del cervell d’adaptar-se a determinades situacions patològiques. Si un dels costats es lesiona, es pot desenvolupar el llenguatge en l’altre si aquest no s’ha desenvolupat prèviament.
  L’hemisferi esquerre: regeix el pensament analític i lògic, la expressió verbal i la numèrica.
L’hemisferi dret: regeix habilitats espacials, la comprensió de patrons complexos i l’expressió emocional.
3. Substancia blanca dels hemisferis.
3.1. Fibres d’associació.
Fibres que connecten circumvolucions dintre del mateix hemisferi. Poden ser fibres   Curtes: com la connecta la sensitiva amb la motora.
Llargues: com el frontó-temporal o arquejat que connecta les dues àrees del llenguatge, sensitiva i motora.
3.2. Fibres comissurals.
Connecten estructures dels dos hemisferis.
  Cos callós: substancia blanca de tipus comissural que connecta informació del hemisferi dreta amb l’esquerra. Situat just en el fons de la cissura interhemisfèrica.
Uneix tots els lòbuls menys la part anterior del lòbul temporal, on trobem les àrees olfactòries.
Fòrnix o trígon: fibres comissurals que uneixen els dos lòbuls temporals amb els tubercles mamil·lars que es troben a nivell de l’hipotàlem. Situat just per sota del cos callós.
3.3. Fibres de projecció.
Uneixen estructures situades a nivell del sistema nerviós central superior amb inferior.
  Corona radiada: les seves fibres formen rajos. És la situada més superiorment.
Capsula interna: diferenciem un braç anterior, un genoll i un braç posterior per on van a parar, passaran diferents tipus de fibres motores o sensitives. Situada entre mig dels nuclis basals (formats per la substancia grisa).
o Genoll: fibres corticonuclears. S’originen al còrtex i van a parar als nuclis dels nervis cranials.
o Braç posterior: per on passen la majoria de fibres.
 Part anterior passen fibres corticoespinals, descendents. Del còrtex fins la medul·la. Fibres motores.
 Meitat posterior trobem tractes ascendents que son sensitius. Un d’aquest es el tracte espinotalàmic.
o Braç anterior: fibres de l’escorça prefrontal  Són fibres de gran importància en el desenvolupament d’hemiplegies.
4. Nuclis basals.
4.1. Generalitats.
Substancia grisa situada internament a nivell dels hemisferis cerebrals. Funcionalment també es parla de substancia grisa situada diencèfal i mesencèfal.
Processen informació que arriba de l’escorça o còrtex cerebral. Enviant-la posteriorment al tàlem, i del tàlem anirà a l’escorça. De manera que tindran aferències de l’escorça i eferències del tàlem.
Actuen en conductes motores i afectives, en funcions cognitives. Faciliten el comportament i moviments necessaris apropiats i inhibeixen els inapropiats i no desitjats.
4.2. Classificació.
 Nucli caudat: relacionat amb la paret lateral dels ventricles laterals. És porta d’entrada dels nuclis basals. Totes les aferències del còrtex entren generalment per aquest nucli, sobre tot si són de tipus sensitiu.
 Nucli putamen: es troba situat medialment a la insula. És porta d’entrada d’informació motora del còrtex.
o Nucli caudat + Nucli putamen = Nucli estriat. Porta d’entrada d’informació.
 Globus pàl·lidum o nucli pàl·lid: situat medialment al putamen. Una part d’aquest, la part més medial, és porta de sortida d’informació que va cap el tàlem.
o Nucli putamen + Nucli pàl·lidum = Nucli lenticular  A nivell del mesencèfal trobem la substancia negra que actua com a nucli basal.
Processa informació que no li arriba de forma directa. Les aferències sempre seran al nucli estriat. Afecció en aquesta substancia negra: pàrquinson.
5. Hipocamp / Complex amigdalí.
Zona del telencèfal situada a nivell del lòbul temporal a nivell de la cara basal. Juga un paper molt important en els processos d’aprenentatge i memòria. I es troba molt relacionat amb el sistema límbic, el cervell emocional. (situat a nivells de la circumvolució del cíngol, a la cara medial per sobra del cos callós; i a nivell de la circumvolució parahipocàmpica o parahipocampal, a la cara basal del lòbul temporal, lateralment al mesencèfal.) Amígdala: estructura situada a la part més anterior de la circumvolució parahipocampal o parahipocàmpica, que li dona significació emocionals als estímuls. En aquesta zona també es troba el centre de l’agressivitat. En ser extirpat en animals, aquest es troba dòcil, té molta gana i té hipersexualitat.
...