tema8. Protozous (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 30/06/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

8. PROTOZOUS ZOO VIII/1 Protoctists/protists (algues + protozous) → grup parafilètic que inclou tots els eucariotes que no són animals, vegetals o fongs  no són una categoria taxonòmica (regne), sinó un “nivell d’evolució” (nivell protoplasmàtic (1r nivell d’organització) en contraposició al nivell tissular (amb teixits) dels animals)  només tenen un sol tipus de cèl·lules (no tenen teixits)  solen ser unicel·lulars (tot i que poden formar colònies o presentar etapes pluricel·lulars en els seus cicles vitals)  no tenen desenvolupament embrionari (ni fulls embrionaris)  són fotoautòtrofs o heteròtrofs PROTOZOUS (“animal primitiu”) → protists amb caràcters d’animal: Característiques  eucariotes unicel·lulars (tot i que poden formar colònies o presentar etapes pluricel·lulars en els seus cicles vitals)  nucli → un únic o múltiple (macro i micronucli en ciliats)  especialització → sense teixits ni òrgans però sí orgànuls especialitzats (especialització intracel·lular)  mida → generalment microscòpics (ex. macroscòpic: foraminífers)  esquelet → no en solen tenir, però alguns tenen endoesquelet simple o exoesquelet  simetria → asimètrics, esfèrics, radials o bilaterals; de forma variable o constant  endoplasma → citoplasma intern de la cèl·lula que es diferencia de l'ectoplasma pel fet de tenir més fluïdesa i presentar granulacions abundants ectoplasma → capa externa del citoplasma de la cèl·lula que té una constitució semisòlida amb aparença de gel, que conté un nombre petit de grànuls i que es presenta en els ciliats i rizòpodes  locomoció → alguns són sèssils, però la majoria es desplacen per:  pseudopodis: o lobopodis → gruixuts, curts, extrems arrodonits (amebes) o fil·lopodis → prims, amb microfilaments, extrems acabats en punta o reticulopodis → pseudopodis fins s’amunteguen i formen una xarxa irregular (foraminífers) o axopodis → prims, llargs, rígids, amb microtúbols  cilis → estructura 9+2 (microtúbols), desplacen l’aigua en paral·lel a la superfície  flagels →estructura 9+2 (microtúbols), es desplacen per l’aigua en la direcció del flagel  nutrició:  fotoautòtrofs  heteròtrofs o fagotròfics → s’alimenten de partícules grans per fagocitosi o sapròfits → capturen substàncies orgàniques en desomposició (per transport facilitat, transport actiu o difusió)  excreció:  difusió → amoníac com a producte final del metabolisme del N  vacúols contràctils → aigua per a l’osmoregulació  reproducció:  asexual o bipartició o gemmació o pluripartició (per esquizogònia o esporogònia (precedida de fecundació))  sexual – cicles segons quan es produeix la meiosi: o meiosi gamètica (abans de la formació dels gàmetes) → cicle diploide (ciliats) o meiosi zigòtica (després de la fecundació) → cicle haploide o meiosi intermèdia → cicle diplohaploide (foraminífers)  sexual – fecundació: o singàmia → fecundació d’un gàmeta per un altre (isogàmetes o anisogàmetes) o autogàmia → els nuclis gamètics s’uneixen dins del mateix organisme que els va produir (autofecundació; es guanya recombinació) o conjugació → sense unió de cèl·lules, amb intercanvi de material genètic entre dos organismes  distribució:  poden viure aïllats o en relacions de mutualisme, comensalisme o parasitisme amb altres organismes  es troben tant al medi aquàtic com al terrestre  són eurioics com a grup (amplis rangs de tolerància en l’ambient) però estenoics com espècies (estrets rangs de tolerància en l’ambient) → bons bioindicadors Diversitat  fílum Euglenozous → es desplacen per flagels  subfílum Euglenòfits (Euglena sp.) ex. Euglena viridis → amb cloroplasts possiblement d’endosimbiosi secundària  subfílum Cinetoplàstids (Trypanosoma sp., Leishmania sp.) ex. Trypanosoma → a la sang de vertebrats (malaltia de la son: s’alimenten d’eritròcits) ex. Leishmania → fetge, melsa... de mamífers  amebes  Rizòpodes → es desplacen per lobopodis (amebes) ex. Entamoeba → causa disenteria amebiana (greus alteracions intestinals)  Granuloreticulosos → es desplacen per axopodis (foraminífers)  Actinòpodes → es desplacen per axopodis (radiolaris i heliozous)  fílum Apicomplexes → endoparàsits d’invertebrats i vertebrats; tenen un complex apical (estructura de microtúbols amb microporus); sense cilis ni flagels; formen quists; cicle amb reproducció sexual i asexual  classe Gregarines → paràsits del tub digestiu o de la cavitat corporal de certs invertebrats ex. Gregarina sp.
 classe Coccidis ex. Toxoplasma sp. → paràsit intestinal de gats amb fases extraintestinals en rosegadors, ramat boví i humans (en persones no provoquen efectes perjudicials excepte en el fetus) ex. Plasmodium sp. → causa la malària en humans; cicle asexual (hoste intermediari: mosquit; cicle sexual)  fílum Ciliòfors (o ciliats) → amb cilis; macro i micro nuclis (macro amb informació per a les funcions cel·lulars; micro per a la reproducció); reproducció asexual per fissió (binària, gemmació i múltiple); generalment lliures, però també poden ser comensals o paràsits; grup més diversificat i complex amb una major especialització dels orgànuls ex. Paramecium sp.
ex. Vorticella ...