ADMINISTRACIÓN PÚBLICA (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura RÉGIMEN JURÍDICO Y PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

RÈGIM JURÍDIC I PROCEDIMENT ADMINISTRATIU BLOC I: EVOLUCIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA La separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) serveix per evitar l’abús de poder i que es respectin els drets fonamentals per aconseguir un estat de dret. La separació de poders apareix a Regne Unit amb legislatiu, confederatiu i executiu, però el monarca segueix tenint tot el poder en cada àmbit.
Montesquieu, un noble francès va implantar la separació de poders actual a partir del model britànic.
- poder legislatiu (parlament) - poder judicial (jutges) subjectes diferents - poder executiu (govern) L’administració pública la ubiquem dins del poder executiu. Les funcions estan establertes pel govern. Certes vegades, el govern té poder legislatiu (decrets d’urgència).
L’administració pública dona servei al interès general (societat). La posició de l’administració d’avant d’un particular és un equilibri entre poders (privilegis en més) i obligacions (privilegis en menys), té més obligacions que un particular a causa de que te més poder.
L’administració pot executar els seus actes ja que té potestats públiques (privilegis que no tenen els particulars) ja que té un règim jurídic diferent.
Està formada per òrgans ordenats de rang jeràrquic. És un règim jurídic particular.
DEFINICIÓ D’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA:  Teoria jurisdiccional. Són administracions públiques aquelles que la seva activitat es jutjada per els jutges de la jurisdicció contenciosa administrativa.
 Teoria del servei públic. Pren com a concepte la idea de servei públic i que concert com administració pública totes les institucions que actuen en consecució del interès general.
 Teoria del poder públic. Són administracions públiques els subjectes que exerceixen un poder públic de caràcter imperatiu. Només aquells que tenen aquestes potestats i les atorguen. És característica d’una administració del segle XIX.
 Teoria de caràcter funcionalista. Es basa en la funció administrativa i que caracteritza com administració pública aquella part del poder executiu diferent del govern dirigida a l’execució de les lleis.
 Teoria subjectiva. Es centra en la personalitat jurídica de l’administració i diu que les administracions públiques són un conjunt d’òrgans que s’organitzen en l’entorn d’una personalitat jurídica i que estan sotmesos a un dret estatutari propi. Tenen un estatus jurídic diferent pel fet de ser administracions públiques.
1  Definició final d’administració pública. És una organització social dotada de personalitat jurídica i poder públic amb la finalitat institucional de servir el interès general sotmetentse plenament al dret i control.
ELEMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ: - Principi de legalitat. La sobirania nacional recau en el poble. L’article 9.3 de la CE es refereix a aquest principi. Funciona de forma diferent per l’administració i pels ciutadans. Els particulars poden fer tot allò que no estigui expressament prohibit. La imposició d’obligacions i restriccions necessiten d’una norma jurídica prèvia (si es vol imposar obligacions als particulars s’ha de fer mitjançant una norma jurídica). En el cas de l’administració pública, només pot fer allò que té expressament permès a les lleis.
Distribució de potestats només mitjançant normes jurídiques, aplicació estricta per actuacions desfavorables. En el cas que l’actuació de l’administració sigui favorable als ciutadans la interpretació de la vinculació política al principi de legalitat és més.
ELEMENTS QUE CARACTERITZEN UNA POTESTAT:  Reconeguda per l’ordenament jurídic  Són unilaterals (l’administració les exerceix sense necessitat que el destinatari estigui d’acord amb el seu exercici)  Són imprescriptibles (no prescriuen, és a dir, que el transcurs del temps no afecta  L’exercici de les potestats es duu a terme a partir d’un procés administratiu que finalitza per un acte administratiu  Vinculades ala satisfacció del interès públic  El seu exercici està sotmès al control de la jurisdicció. (els actes i control a la deixadesa de la resolució) CLASSIFICACIÓ DE LES POTESTATS:   Segons la forma d’atribució: o Expresses. S’ha atribuït de manera expressa.
o Implícites o inherents interpretació restrictiva. Deriven de diferents potestats expresses que sense aquestes no tenen lògica.
Segons el grau de vinculació que té l’administració amb la presa de decisions: o Potestats reglades. L’administració només pot prendre una sola decisió correcta i legal ja que els elements d’aquesta estan subjectes a la llei. El control del poder judicial és total.
2 o Potestats discrecionals. Són més difícils de controlar per l’administració.
Aquesta té un marge ampli d’apreciació i aquest marge gaudeix de més d’una opció, totes elles igualment legitimes. La decisió s’ha de prendre legislativament, però com es decideix per majoria en les eleccions, seran preses de decisions legitimades democràticament. Existeix algun àmbit on el poder judicial ha de respectar la decisió de l’administració.
3 ...



Comentario de jfernandez7953 en 2017-10-05 21:30:52
De que profesora es?
Comentario de ynna en 2018-01-18 17:24:58
Almudena González