cures de la persona amb trastorns respiratoris (2) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DE L’APARELL RESPIRATORI (PART 2): MALALTIES INFECCIOSES:  Pneumònia: - Inflamació del teixit pulmonar per una infecció vírica o bacteriana - Es produeix per el sida - Evoluciona de forma aguda - Trastorn freqüent i potencialment greu - Es resol fàcilment actualment gràcies als fàrmacs. Disminució mortalitat en el nostre país pels antibiòtics - Antigament, la gent moria molt per aquesta patologia - El pitjor dels casos és que el pacient ingressi per una pneumònia però que sobrevisqui - En el cas que mori, no seria per la pneumònia sinó per un altre trastorn que ja tenia i la pneumònia ha empitjorat la salut del pacient - Es diagnostica quan ja està evolucionada, que és quan ja s’identifica la condensació pulmonar - Condicions per la infecció:  Estat immunològic persona  Característiques agent infecciós  Quantitat agent infecciós - Simptomatologia:  Hipertèrmia: la febre pot ser molt elevada  Calfreds  Tos productiva  Expectoració mucopurulenta  Dispnea i taquipnea: no és molt prevalent i no passa a tota la població  Hipoventilació  Hipòxia  Dolor pleurític: apareix per la tos i no per la infecció  MEG: malestar general. Passa a tota la població, que generalment és per la febre - Tipus pneumònia:  Extrahospitalària o comunitària:  Streptococ pneumoniae  Mycoplasma pneumonia  Nosocomial:  Pneumococ  Staphyloccus aureus  Streptococ  Klebsiel·la pneumònia  Pseudonoma aureginosa  Haemophilus influenze  També pot generar-se por l’aspiració de contingut gàstric o inhalació de tòxics i irritants  TBC (tuberculosi): - En el nostre entorn, la incidència de TBC activa augmenta per l’increment del risc de reactivació de la TBC latent. És el 90% dels casos - Augment de la població immunodepremida (trasplantaments, oncologia, VIH) - Moviments migratoris no controlats - Ús de drogues, consum excessiu d’alcohol, consum excessiu de tabac: factors que afavoreixen l’aparició de nous caos de tuberculosi - Problema mundial - Gran problema:  Pacient que no té la malaltia però que infecta. No és conscient.
 Quan hi ha un diagnòstic, el problema és que la gent no vol seguir el tractament sencer o no el vol ni iniciar perquè són molts fàrmacs - Condicions perquè es produeixi la infecció:  Bacils actius en pacients infectats sense tractament  Nombre de colònies  Contacte proper, directe o repetit: gotetes de Pfugge  Estat de defenses del receptor - Simptomatologia:  Febre/febre moderada que augmenta per la nit  Tos seca o mucopurulenta  Hemoptisis  Dolor toràcic/dolor generalitzat  Fatiga, astènia, pèrdua pes, MEG - Recomanacions:  Per establir el diagnòstic d’infecció tuberculosa latent es recomana la realització de la prova de la tuberculina (Mantoux) en tots els pacients  En els casos amb prova de tuberculina positiva en persones que han rebut vacunació prèvia (especialment en el 15 anys previs) o bé, si la prova surt negativa (en persones amb immunosupressió i en nens menors de 5 anys), es ot considerar la realització d’un test IGRA (detecció de gamma-interferó), com a prova complementària  La prova de la tuberculina no sempre és eficaç perquè en la gent que l’han vacunat vàries vegades ja estan sensibilitzats, però no tenen clínica. S’ha de fer prova complementària  Una radiografia de tòrax per descartar tuberculosi activa  En pacients amb sospita clínica i radiològica de tuberculosi pulmonar, hem d’obtenir almenys tres mostres de secreció respiratòria (esput), preferiblement al matí, i fer cultiu, identificació i proves de sensibilitat  En malalts amb TBC+ no tractada mai es recomana 6 mesos de tractament  Fase inicial de 2 mesos amb isoniacida, rifampicina, pirazinamida i etambutol  Fase de manteniment de 4 mesos isoniacida i rifampicina  Aïllament respiratori: fins que surtin 3 cultius d’esput negatiu  Descans, bona alimentació - Lectura:  Llegir a les 48-72h posteriors a la prova  Mesurar només la induració, no l’eritema  Mesurar diàmetre major transversal en mm  Si no hi ha induració marcar com a 0mm  Interpretació resultats:  Positiu: contacte però no desenvolupament, infecció  Negatiu: no contacte, infecció (fals negatiu)  Mesures preventives infecció: - Detectar/valorar susceptibles de pneumònia - Ambient respiratori - Rentat de mans - Asèpsia manipulacions sondes d’aspiració - Neteja, canvis circuits d’oxigenoteràpia - Prevenció sobreinfecció respiratòria PATOLOGIA PLEURAL: PRESSIONS INTRAPULMONARS I INTRAPLEURALS:    El moviment de l’aire per la via aèries es un fenomen que es produeix per les diferencies de pressió en ambdós extrems de la via L’aire entra als pulmons perquè la pressió atmosfèrica és major que la pressió intrapulmonar -3mmHg Durant l’espiració la pressió intrapulmonar augmenta per sobre la atmosfèrica +3mmHg RELACIÓ DELS MECANISMES IMPLICATS EN LA VENTILACIÓ I LES PRESSIONS INTERNES:   Inspiració: la contracció del diafragma i dels músculs intercostals externs incrementa el volum toràcic i pulmonar, disminuint la pressió intrapulmonar fins aproximadament 3mmHg (de 760 a 757 mmHg) - La pressió intrapleural a -2mmHg (de 756 a 754 mmHg) Espiració: la relaxació del diafragma i dels intercostals externs juntament amb la retracció elàstica dels pulmons, disminueix el volum pulmonar i augmenta la pressió intrapulmonar fins +6mmHg, o bé 3mmHg per sobre la pressió intrapulmonar en repòs (final de l’espiració) PATOLOGIA PLEURAL: VESSAMENT PLEURAL:            L’espai està ocupat per líquid o per aire.
És l’acumulació del líquid a la cavitat pleural (entre pleures) Tipus: - Hemotòrax: ocupació per sang - Empiema: ocupació per pus - Quilotòrax: ruptura del conducte limfàtic a nivell toràcic - Hidrotòrax: ICC, cirrosi hepàtica, IR crònica Les causes poden ser vàries, sobretot infecciosa o cancerosa Parietal: capa externa, visceral: capa interna Les capes, patològicament, es poden reduir, per causes vàries Quan l’espai està ocupat, hi ha una dificultat en l’expansió dels pulmons Capacitat ventilatòria dels pulmons és inferior a la normal perquè l’espai pleural està ocupat.
El pulmó no té cap patologia però no es pot estendre normalment perquè l’espai que utilitza per aquesta funció està ocupat per substàncies vàries i es replega.
Pot estar col·lapsat només un pulmó o els dos En el cas que només estigués col·lapsat un, la persona sobreviu gràcies a l’altre pulmó PATOLOGIA PLEURAL- VESSAMENT PLEURAL:  Toracocentesi evacuadora: - És contraindicada en persones que tenen un tractament anticoagulant - La zona on es realitza la punció se sap gràcies a la percussió - Tècnica per drenar el vessament pleural PATOLOGIA PLEURAL-PNEUMOTÒRAX:      Acumulació d’aire en la cavitat pleural, produïda per un traumatisme obert o per esquinçament de la superfície dels pulmons Un hemotòrax: el pacient pot respirar per l’altre pulmó Pneumotòrax pèrdues bandes: el pacient té acumulació d’aire en els dos espais pleurals.
El pacient està molt afectat perquè li costa respirar.
La bombona no té res a veure amb el recipient que s’utilitza per el vessament Classificació etiològica: - Pneumotòrax traumàtic:  Pot ser obert o tancat  Depenent del tipus de pneumotòrax, podrà entrar aire per un sol lloc o per dos - Pneumotòrax espontani:  Primari  Secundari      Tractament simptomàtic i inserir drenatge connectat a un Pleur-evac Es realitza el mateix procediment que en el cas del vessament.
Es realitza un drenatge, però es recull a un dispositiu de recollida. No li correspon una bombona Utilitzant un dispositiu de recollida ens assegura que el líquid o l’aire no torni a l’espai pleural del pacient, cosa que no es pot assegurar en el cas de la bombona. També ens deixa analitzar-lo.
En el cas que el pulmó estigués col·lapsat per aire, que no s’intercanvia, no s’auscultarà res.
 Ampolles Bülau: - Assegura que res torni a la pleura del pacient però per gradient de pressió sí que surti de la pleura i vagi a la bombona.
 Triangle de seguretat: s’utilitza per allunyar-nos dels vasos, dels nervis i del cor. S’utilitza el mugró, si està on ha d’estar, per guiar-nos.
Primer s’injecta l’anestèsia, mentre es va traient l’agulla L’entrada del drenatge s’ha de suturar (sutura de seguretat) perquè no es mogui i posar un bon apòsit.
Quan l’auscultació és normal, respiració sense esforç i en la placa de tòrax es pot observar que l’expansió del pulmó és correcta, es decideix de treure el drenatge. Es treu l’apòsit, la sutura i es tapa el forat per no produir un pneumotòrax obert.
   CÀNCER BRONCOPULMONAR:         Transformació d’un grup de cèl·lules de la mucosa bronquial, adoptant característiques atípiques formant una massa tumoral Tabac, exposició al tabac, a tòxics industrials, radiacions ionitzants (gas radó), pol·lució urbana, predisposició familiar, dietes pobres en vitamina A/C/E Primera causa mort en homes i la segona en dones Estat Espanyol, càncer de pulmó és el més freqüent en homes Tumor maligne més prevenible Incidència 10 vegades superior en fumadors que no fumadors Recordar criteris de classificació internacional mèdica TNM Símptomes: - Tos crònica - Hemoptisi - Dispnea i dispnea d’esforç - Dolor toràcic - Astènia - Fatiga - Disfàgia - Pèrdua de pes - Caquèxia       El pacient comença amb tos, que va evolucionant Hemoptisi: accés de tos que fa sortir sang. Pot ser deguda al esforç de tossir.
El pacient va al metge de capçalera amb aquest símptoma i el primer que demana el metge és un TAC Marcadors tumorals Canvis electrolítics Anèmia - Recordar signes i símptomes de dificultat respiratoris i significació de cada paràmetre i estratègia clínics TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: ABC VALORACIÓ GENERAL PERSONA AMB TRASTORNS RESPIRATORIS:       Estat mental Coloració Exploració física Paràmetres respiratoris Auscultació Valoració saturació O2 TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: FARMACOLÓGIC:   Broncodilatadors: - Hi ha molts tipus i amb components diferents - Hi ha moltes formes de fer arribar els broncodilatadors als bronquis - Aconseguir el màxim benefici - Les dosis que es pauten, actualment, arriben amb menys quantitat de la que ha d’arribar als pulmons Mucolítics: - Qualsevol pacient amb una patologia respiratòria acabarà produint secrecions - Ajuden a eliminar i mobilitzar les secrecions.
- AINE: mucolític més antic i més utilitzat     Antitussígens: - Des que es coneix la codeïna es coneix un benefici i forma d’acabar amb la tos de la bronquitis.
- Però no tot és benefici sinó que també té riscos i efectes adversos - Té efecte d’estrenyiment, que preocupa a moltes persones Antibiòtics: - Són molt importants en part dels pacients, sobretot en el cas que tenen una infecció, que no és el cas de tots Vacunes: - Són recomanades però en cap cas obligades Teràpia antitumoral (revisar tema cura de la persona amb càncer) TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: TARCTAMENT QUIRÚRGIC:          Dins caixa toràcica: cor, vasos importants La cirurgia depèn Un pulmó no es pot intervenir si està funcionant. S’ha de parar, d’una forma més o menys agressiva. No s’ha de ventilar Els pacients aniran amb una ventilació selectiva, que només es ventilarà un dels pulmons, amb el qual el pacient sobreviurà.
Si s’han de intervenir els dos pulmons, es farà amb dos temps. Primer un i després l’altre Tècniques cirurgia toràcica: - Esternotomia: incisió quirúrgica realitzada al estèrnum - Toracotomia: tipus de cirurgia per obrir la paret toràcica que es realitza quan hi ha una malaltia pulmonar o MPOC. També es pot accedir a la tràquea, esòfag, aorta, etc.
- Segmentectomia: extirpació quirúrgica d’un segment d’un òrgan - Lobectomia: procés quirúrgic en el qual s’extirpa un dels lòbuls dels pulmons.
- Pneumonectomia: extirpació quirúrgica d’un dels pulmons L’anestèsia general produeix relaxació del diafragma desplaçant-lo a la cavitat toràcica i dificultant l’expansió pulmonar. Desequilibris V/Q (revisar tema quirúrgic) Ventilació a un pulmó Cirurgia endoscòpica: - Es mira una pantalla, que és el que té l’atenció dels professionals, que és on veuen què li estan fent al pacient en el seu interior - No és tan invasiva - Broncoscòpia: exploració dels bronquis per visualització directa amb la ajuda d’un broncoscopi.
- Toracoscòpia: tècnica mèdica que consisteix en introduir endoscopis a través de petites incisions en la paret del tòrax per explorar òrgans interns com els pulmons i realitzar operacions quirúrgiques.
COMPLICACIONS DE LA CIRURGIA TORÀCICA:     Atelectàsies: disminució volum pulmonar Insuficiència respiratòria Vessament pleural Emfisema subcutani: menys freqüent però important. S’ha de vigilar i prevenir. Aire sota el teixit subcutani. Clínica molt aparatosa perquè és impressionant. No és greu   Embòlia/TEP Fonamental!: - Mesures de prevenció i control - Preoperatori/postoperatori TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES:   Punció pleural: - Resol el resultat de la patologia, però en cap moment la patologia.
- Donar confort a la persona.
- S’haurà d’abordar la causa d’haver patit el vessament pleural Drenatges toràcics: - Dispositius amb els que s’obté l’evacuació de fluids orgànics o aire extravasats en la cavitat toràcica - Extracció d’aire o líquid de la pleura, generalment sang - Principi: diferència de pressions - Objectius:  Drenar líquid hemàtic serós i/o purulent  Drenar aire de la cavitat on s’inserten  Controlar/quantificar possibles fugues després de la cirurgia - El que hi ha d’haver en el dispositiu de recollida hi ha d’haver un dispositiu de no tornada, que tot el que entra no surti i torni a la pleura del pacient - En el mateix moment que s’està drenant i traient el líquid o l’aire, s’està esperant que el forat que hi ha en el pulmó es tanqui el forat que fa que surti el líquid o l’aire cap a la pleura.
- És molt important anar desobstruint el tub del drenatge per no haver de canviar el drenatge - És molt important durant les primeres hores analitzar quantitat i qualitat del líquid que surt. Fins i tot realitzar analítiques - Drenatges toràcics: Atrium-Ocean/Pleur-Evac:  Dispositius de plàstic rebutjable, dividit en tres parts, que permet l’evacuació d’aire o líquid de la cavitat pleural facilitant així la reexpansió pulmonar  Conceptes bàsics  Càmera recollida (3 seccions)  Càmera amb segell hidràulic  Regulador d’aspiració en sec  Sistema anti-vessament  Vàlvula d’alliberació de pressió positiva  Vàlvula de descàrrega pressió negativa elevada  Finestra monitorització de fugues d’aire amb graduacions d’intensitat  La retirada del drenatge la fa el metge, després d’haver comprovat radiològicament la reexpansió pulmonar - Drenatge:  No tocar apòsit si no està tancat o es mulla  La primera cura la fa el cirurgià  Valorar quantitat i qualitat drenatge cada 30 minuts durant les primeres 2 hores, cada hora les 6 primeres i després cada 8 o 12 hores - Iniciar fisioteràpia respiratòria. Programa dissenyat per fisioterapeuta i treball conjunt entre el fisio i la infermera - Mobilització precoç (sempre que ho permeti l’estat hemodinàmica), malgrat dificultat drenatge, sutura i estat pacient Mesures preventives de tromboembolisme Controlar: no obstrucció drenatge (“munyir”), correcte segell hidràulic, la “no desconnexió” Quantitat i qualitat del material drenat Combinar posicions semifowler i/o decúbit lateral sobre el costat no afectat No elevar circuit per sobre la cintura del malalt Canvi d’apòsit sempre que estigui brut, tacat de sang, desenganxat, cada 24h Complicacions drenatge:  Dispnea súbita  Sortida de sang vermella abundant pel drenatge (fallada sutura i hemotòrax)  Fallada del segell d’aigua amb sortida abundant d’aire per ell (fallada sutura o fístula broncopleural) ...