Enterraments neandertals (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2015
Páginas 60
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

EL CONCEPTE DE LA MORT ENTERRAMENTS NEANDERTALS I ALTRES PRÀCTIQUES FUNERÀRIES SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Planta del sistema kàrstic de la Sierra de Atapuerca (Burgos) Entrada de la Cueva Mayor SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Interior del sistema kàrstic de la Cueva Mayor SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Treballs d’excavació a l’interior de la Sima de los Huesos SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Treballs d’excavació a l’interior de la Sima de los Huesos SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Restes humanes de Homo heidelbergensis procedents de la Sima de los Huesos (500.000 anys) SIMA DE LOS HUESOS (ATAPUERCA) Excalibur: Bifaç o destral de mà dipositada com objecte ritual conjuntament amb els difunts a la Sima de los Huesos.
ENTERRAMENTS NEANDERTALS -Els neandertals enterraven els seus morts? -Tenien pensament o capacitat simbòlica? Creien en el més enllà? Quines eren les seves creences? - En l’actualitat existeix un gran debat sobre aquesta qüestió entre els investigadors.
-Els primers enterraments neandertals es varen descobrir a finals del segle XIX i principis del segle XX.
-Molts d’ells no van ser acceptats com a tals degut a les circumstàncies de l’època: - Metodologia arqueològica: Normalment s’excavava a pic i pala i sense cap mena de control i registre arqueològic.
-Importància de la religió i de la fe en el desenvolupament de la ciència i de la investigació.
-Existència d’un gran nombre de prejudicis envers les societats i les espècies humanes del passat. Eren vistos com a essers inferiors, salvatges, primitius, poc intel·ligents i que no tenien cap mena de capacitat simbòlica ni artística.
-Per aquest motiu es va imposar la idea que els neandertals no enterraven als seus morts. Que l’únic que feien , a vegades, era fer desaparèixer els cossos dels difunts (sota terra o sota un munt de pedres) per tal de protegir-los de l’acció dels animals carnívors i carronyaires.
ENTERRAMENTS NEANDERTALS -Aquesta visió va començar a canviar a mitjans del segle XX (anys 50) quan es va produir d’una banda una millora en la metodologia arqueològica aplicada a l’excavació, i de l’altre quan varen aparèixer noves evidències de sepultures intencionades que no es podien refutar.
Tipus d’enterraments: -Primaris -Secundaris Localització: -Normalment es troben situades a l’interior de coves i estan molt més ben conservats.
També es coneixen restes humanes a l’aire lliure, però aquestes no són tant usuals, i no estan tant ben conservades.
Forma d’enterrament: -Cos situat a l’interior de fosses excavades en el subsòl.
-Cos tapat simplement amb terra o amb un petit monticle de pedres.
-Restes humanes situades dins un nivell arqueològic (hàbitat neandertal), barrejades amb restes d’indústria lítica i restes faunístiques (no van ser enterrades). De vegades solen presentar senyals de canibalisme.
-Restes humanes situades en jaciments habitats per animals carnívors (especialment caus de hienes) i que varen ser consumits per aquests animals. (no van ser enterrades).
ENTERRAMENTS NEANDERTALS Persones enterrades: -Els enterraments solen ser individuals. No es distingeix entre gènere i edat. Es coneixen enterraments de nadons (solen ser els més habituals), nens, adolescents, adults i vells.
La mortalitat infantil era molt important. La gent vivia pocs anys (20-30 anys). Arribà als 40 anys ja era ser molt vell.
Posició del cos o del difunt: -Normalment es troba situat de costat i en posició fetal (amb les cames recollides i els braços i les mans sobre el ventre).
Fractures o patologies: - Molts dels individus presenten senyals d’haver petit cops i fractures al llarg de la seva vida (fractures als braços, cames, costelles...) Algunes es van curar en vida (cura dels ferits), i d’altres són les causant de la mort.
- Passa exactament el mateix amb les malalties. Algunes d’elles deixen senyals en els ossos i se’n coneixen una gran varietat: osteoporosis, càncer, artrosis, artritis.
Ofrenes: -Alguns individus van acompanyats per alguns objectes (indústria lítica, restes òssies d’animals....) que podrien tenir un valor religiós o ritual.
-El problema és que moltes vegades, en les excavacions antigues , es fa molt difícil saber si aquestes restes formaven part de les ofrenes que acompanyaven el difunt, o si simplement eren objectes dels nivells arqueològics que al excavar-los es van barrejar amb els difunts.
ENTERRAMENTS NEANDERTALS -Els enterraments es troben situats bàsicament a la part occidental d’Europa (França i Península Ibèrica) i en el Pròxim Orient. No es coneixen exemples a l’Europa Central.
-Majoritàriament la seva cronologia és recent i correspon als neandertals clàssics (80.000-60.00040.000 anys). Molts d’ells s’han de situar en el moment de l’arribada de l’Homo sapiens o els homes anatòmicament moderns a Europa.
-No es coneixen gaires enterraments més antics.
Mapa amb la situació dels principals jaciments amb restes humanes a Euràsia.
En blanc els jaciments que presenten l’existència d’enterraments. I en groc els jaciments que presenten restes humanes amb marques de canibalisme o de manipulació dels seus ossos.
LA CHAPELLE-AUX-SAINTS (FRANÇA, 1908) Vista de la cinglera on es situen les coves de la Chapelle aux Saints La cova on es van trobar les restes humanes va ser la de Bouffia Bonneval La cova i les restes humanes varen ser descobertes per Amédée i Jean Bouyssonie i L. Bardon l’any 1908.
LA CHAPELLE-AUX-SAINTS (FRANÇA, 1908) Marcellin Boule (1861-1942) Fotografia, planta i seccions de l’enterrament del vell de la Chapelle aux Saints (56.000 anys) LA CHAPELLE-AUX-SAINTS (FRANÇA, 1908) "Evidence supporting an intentional Neandertal burial at La Chapelle-aux-Saints".
William Rendu, Cèdric Beauval, Isabelle Crevecoeur, Priscilla Bayle, Antonie Balzeau, Thierry Bismuth, Laurence Bourguignon, Géraldine Delfour, Jean-Philippe Faivre, François Lacrampe-Cuyaubère, Carlotta Tavormina, Dominique Todisco, Alain Turq and Bruno Maureille. PNAS, 2014.
LA FERRASSIE (FRANÇA, 1909-1921) Diverses vistes del jaciment de la Ferrassie (Dordonya) LA FERRASSIE (FRANÇA, 1909-1921) Denis Peyrony (1869-1954) Louis Capitan (1854-1929) (Excavacions entre 1909-1921) Excavació de l’any 1909 Estratigrafia de la cavitat Planta de la cavitat amb la distribució de les 7 tombes o sepultures neandertals (70-40.000 anys) Excavació de l’any 1909 LA FERRASSIE (FRANÇA, 1909-1921) La Ferrassie 1 (Home vell) LA FERRASSIE (FRANÇA, 1909-1921) La Ferrassie 2 (dona adulta) La Ferrassie 3 (infant de 5 a 7 anys) LA FERRASSIE (FRANÇA, 1909-1921) La Ferrassie 5 (fetus 7 mesos La Ferrassie 6 (nen de 3 anys) La Ferrassie7 (nen de 2 a 3 anys) LE MOUSTIER (FRANÇA, 1907-1914) Situació i dues vistes actuals del jaciment de Le moustier (Dordonya) LE MOUSTIER (FRANÇA, 1907-1914) Otto Hauser (1874-1932) (Excavació 1907-1908) Secció i estratigrafia del jaciment Denis Peyrony (1869-1954) (Excavació 1913-1914) Otto Hauser i un grup de gent visitant Le Moustier, 1908 Denis Peyrony i George Collie a Le Moustier, 1927 LE MOUSTIER (FRANÇA) Esquelet de Le Moustier 1: Correspon a les restes d’un adolescent de 15 anys, descobert per Otto Hauser el 1908.
En l’actualitat solament es conserva el crani ja que la resta del cos fou destruit duant els bombardejos sobre la ciutat de Berlin en la II Guerra Mundial Cronologia: 45.000 anys LE MOUSTIER (FRANÇA) Le Moustier 2 (descobert per Peyrony el 1914, però no estudiat fins el 1996) Cronologia: 40.000 anys TESHIK-TASH (UZBEKISTAN, 1938) Situació del jaciment Alexey Okladnikov (1908-1981) Arqueòleg, historiador i etnògraf Okladnikov i altres companys durant l’excavació del jaciment l’any 1938 Planta de la cova TESHIK-TASH (UZBEKISTAN) Restes neandertals de Teshik Tash poc desprès del seu descobriment.
En diversos punts s’observa la presència de banyes de cabra.
Esquelet d’un nen de 8-9 anys Descobert: 1938 Cronologia: 70.000 anys TESHIK-TASH (UZBEKISTAN) Crani del nen de Teshik Tash Reproducció del enterrament Dues reconstruccions de l’enterrament del nen de Teshik Tash ROC DE MARSAL (FRANÇA, 1961) Vista actual del jaciment de Roc de Marsal (Dordonya) Jean Lafille (excavacions 1953-1971) ROC DE MARSAL (FRANÇA) Nen de 3 anys de Roc de Marsal i restes lítiques associades (descobert, agost de 1961) (Cronologia: 70.000 anys) ROC DE MARSAL (FRANÇA) Dibuix idealitzat de l’enterrament del nen de Roc Marsal (Elizabeth Daynès) Reconstrucció del nen de Roc Marsal (Emmanuel Roudier, 2008) AMUD CAVE (ISRAEL, 1961) Planta de la cova Excavacions modernes Yoel Rak, Erella Hovers i W. H.]Kimbel; Universitat de Tel Aviv (1991-1994) Expedició japonesa dirigida per Hisashi Suzuki i Fuyuji Takai (1961-64) W. H.]; Excavacions modernes a la cova d’Amud AMUD CAVE (ISRAEL) Durant tots aquests treballs s’han recollit les restes de 18 individus. La majoria d’ells són parcials Esquelet: Amud 1 (adult de 25 anys) Descobert: 1961 (Equip japonés) Cronologia: 50.000-70.000 anys AMUD CAVE (1991-92) Esquelet: Amud 7 (nen de 10 mesos) Descobert: 1991-92 (Universitat de Tel Aviv) Cronologia: 45.000 anys KEBARA CAVE (ISRAEL,1982) Vista de la cova de Kebara Situació de la cova de Kebara Ofer Bar-Yosef (excavacions 1982-1989) KEBARA CAVE (ISRAEL) Excavació dels anys 80 Estratigrafia de la cova de Kebara Excavació de l’any 2006 KEBARA CAVE (ISRAEL) Esquelet: Kebara 2 Descobert: 1982 Cronologia: 64.000 60.000 anys Localització de la sepultura Os hioides (Kebara 2) DEDERIYEH (SÍRIA, 1993) http://www.kochi-tech.ac.jp/akazawa/index.html Diverses vistes de la cova de Dederiyeh DEDERIYEH (SÍRIA) Takeru Akazawa.
Professor de la Universitat de Kochi Excavació de la cova per part de l’ equip internacional japonès-sirià dirigit pel professor Takeru Akazawa.
Campanyes d’excavació: 1989-1990 /1993-1995 /1996-2001 DEDERIYEH (SÍRIA) Plantes i seccions de la cova de Dederiyeh DEDERIYEH (SÍRIA) Taula on es pot observar el nombre d’individus i les seves restes recuperades en el jaciment.
DEDERIYEH (SÍRIA) Esquelet: Dederiyeh 8, enterrament 1 Descobert: 23 d’agost de 1993 Cronologia: 50.000 anys Eines de pedra associades a l’enterrament 1.Llosa de pedra calcària 2.Industria lítica DEDERIYEH (SÍRIA) Esquelet: Dederiyeh 10, enterrament 2 Descobert: 1997 Cronologia: 50.000 anys Eines de pedra trobades en el farciment de la fossa nº2 CANIBALISME O TRACTAMENT DELS OSSOS -En alguns jaciments les restes humanes presenten senyals de canibalisme o de manipulació o tractament dels ossos del difunt. Però en cap cas hi ha enterraments.
-Els ossos solen presentar: -Marques de tall: Produïdes per l’acció de les eines de pedra alhora de tallar i descarnar els ossos (extracció de la pell i els músculs). Normalment es tracta de petites incisions o línies paral·leles situades en punts concrets dels ossos (normalment aprop de les articulacions).
-Cops o fractures per tal d’accedir en el seu interior, i obtenir el moll de l’os.
-En alguns casos també presenten senyals de combustió (poc habituals).
- El canibalisme es pot produir per diversos motius: -Canibalisme gastronòmic * Falta d’aliments durant un període concret.
*Competència vers altres grups humans.
-Canibalisme cultural o ritual *Extracció de la pell, la carn i manipulació dels ossos degut a finalitats religioses, culturals o rituals alhora de fer l’enterrament.
* Consum d’algunes d’aquestes parts del difunt per la creença d'aconseguir algunes de les qualitats del difunt (valor, força, destresa, intel·ligència....).
CANIBALISME O TRACTAMENT DELS OSSOS Taula dels jaciments neandertals europeus on s’ha observat la presència de marques de canibalisme o la manipulació dels ossos dels difunts.
COMBE GRENAL (FRANÇA, 1953-65) Situació del jaciment (Dordonya) Vista actual del jaciment COMBE GRENAL (FRANÇA) François Bordes (1919-1981) Prehistoriador (Excavacions 1953-1965) Planta i estratigrafia del jaciment.
Presenta 13 metres de potència estratigràfica i arqueològica Les restes humanes amb senyals de canibalisme es van trobar en el nivell 25 Cronologia: 125.000-50.000 anys François Bordes excavant a Combe Grenal COMBE GRENAL (FRANÇA) Restes humanes de dos individus que presenten marques de tall sobre les seves superficies.
En el primer cas es tracta d’un fragment de mandíbula d’un adolescent que presenta diverses estries a la part anterior de la barra i també en la cara interna.
I el segon es tracta d’un fragment de húmer d’un adult que també presenta diverses marques de tall COMBE GRENAL (FRANÇA) Indústria lítica associada a les restes humanes i provablement als actes de canibalisme.
COMBE GRENAL (FRANÇA) Reconstrucció d’un episodi de canibalisme en el jaciment de Combe Grenal VINDIJA CAVE (CROACIA, 1974) Situació del jaciment Dues vistes de l’entrada de la cova VINDIJA CAVE (CROACIA, 1974) Interior de la cova Mirko Malez (1924-1990) Paleontòleg, geòleg i espeleòleg Va excavar la cova entre 1974-1986 Planta i estratigrafia de la cova.
Aquesta presenta l’existència de 14 nivells arqueològics VINDIJA CAVE (CROACIA) Durant les excavacions dutes a terme entre els anys 1974 i 1986 es varen recollir centenars de fragments i restes humanes que corresponien a un mínim de 60 individus diferents.
Cronologia: 46.000-32.000 anys VINDIJA CAVE (CROACIA) Restes humanes recuperades en el jaciment VINDIJA CAVE (CROACIA) Ossos humans amb marques de tall Eines de pedra fetes de quars i quarsita associades amb les restes humanes Marques de tall VINDIJA CAVE (CROACIA) Jaciments que han participat en el desxiframent del ADN neandertal (2006-2010-2013) Ossos humans mostrejats per aconseguir mostres d’ADN (38.000 anys) CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES, 1994) Entrada de la cova Equip d’excavació Les restes van ser descobertes per uns espeleòlegs l’any 1994 Interior de la cova CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES) Planta i estratigrafia de la cova Les restes humanes es troben situades en la Galeria del Osario.
CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES) Excavació a l’interior de la cova del Sidron (Galeria del Osario) CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES) Recollida de les restes humanes amb totes les garanties i controls de seguretat per no contaminar-les i poder extreure posteriorment mostres de l’ADN Extracció de l’ADN de les restes humanes recuperades en el jaciment (2010) CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES) Restes humanes de la cova del Sidrón. Fins a l’actualitat s’ha recuperat 1400 fragments que corresponen a13 individus. (Cronologia: 49.000 anys) Marques de canibalisme CUEVA DEL SIDRÓN (ASTÚRIES) En el mateix nivell s’ha descobert unes 300 eines de pedra. La majoria estan fetes de sílex i quarsita i foren utilitzades molt possiblement per dur a terme les activitats d'antropofàgia.
1. Punta Levallois, 2. Punta de Tayac,3 Punta Levallois, 4 i 5 Denticulats Remuntatges d’algunes de les eines lítiques trobades a la cova. Això ens indica que totes elles van ser fetes en un mateix moment, segurament per tal de dur a terme una activitat concreta (canibalisme) ...

Tags: