Guerra del Francès (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 7
Subido por

Descripción

La Guerra del Francès (també coneguda com Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Vista previa del texto

Guerra del Francès La Guerra del Francès a Catalunya i Guerra de la Independencia a Espanya va esclatar en part pels interessos econòmics i en part per sentiment patriòtic, que veien com un país estranger dictava les polítiques espanyoles. Així doncs, la guerra es va fer contra França i contra la mateixa monarquia absolutista espanyola.
En aquest context hi va haver el Motí de Aranjuez. El fill de Carles IV va fer abdicar el seu pare i es va autocornoar com a Ferran VII. Carles va demanar a l'àrbitre d'Europa, Napoleó, que intercedís i li retornés la corona. D'altra banda, Ferran VII també es va posar en contacte amb Napoleó per demanar-li suport. Davant això, Napoleó va convocar pare i fill a Baiona. Allà els va aconseguir convèncer de signar als dos una renúncia a la corona. Napoleó va designar al seu germà gran, Josep Bonaparte com a nou rei d'Espanya, que va esdevenir Josep I. Tots aquests canvis van fer que s'ensorrés la legitimitat divina que tenia la monarquia absolutista espanyola.
Podríem dir que a la primavera de 1808 s'assisteix al col·lapse de la monarquia absoluta espanyola, que origina un buit de poder.
Aquest buit de poder és aprofitat per la petita minoria espanyola que s'havia impregnat del liberalisme que s'estenia per Europa. Aquesta, era una elit molt minoritària d'uns pocs milers de persones. Tot i el seu reduït nombre van posar en marxa una revolució liberal, que no hagués estat possible sense el buit de poder deixat per l'absolutisme.
Enmig de l'inestabilitat política, es van convocar a Cadis unes corts que van redactar la primera constitució espanyola. Tot i aquest esdeveniment, al conjunt de l'Estat no s'apostava pel liberalisme. El fet que es reunissin a Cadis era indicatiu d'aquest aïllament. Cadis era la ciutat més cosmopolita d'Espanya, ja que era el port de referència i això va crear un microclima intel·lectual on es discutien idees europees. A més, la seva ubicació la feia segura respecte a l'avenç de les tropes franceses. Així doncs, va ser la geopolítica qui va fer que les corts es reunissin a Cadis.
D'altra banda, les guerrilles que per tot l'Estat lluitava contra l'exèrcit napoleònic estaven desconnectades de la ideologia liberal de Cadis, que lluitaven pel restabliment de l'ordre antic. Van idealitzar a Ferran VII i l'anomenaven “el Deseado”.
Napoleó va ser derrotat, no només a Espanya, sinó a tot Europa. Ferran VII va tornar a Espanya per recuperar el tron i per aconseguir-ho va fer córrer que havia estat presoner durant tota la guerra. Les corts de Cadis, un cop acabada la guerra es van traslladar a Madrid i el rei es va instalar, primer a Barcelona i després a València. Així doncs, hi va haver un pols entre les Corts i la Monarquia. Així doncs, va ser el poble qui va desempatar la pugna quan va rebre el rei amb crits de “¡Vivan las cadenas!”. Amb el suport majoritari de la població Ferran VII va donar un cop d'estat i va fer afusellar els liberals de les Corts.
Des d'aquesta perspectiva, la situació a partir de 1814 esdevé molt negativa per Catalunya. No va ser culpa de l'absolutisme, sota el qual l'economia catalana ja s'havia desenvolupat. El problema era que aprofitant la crisi espanyola de 1806-1814 una gran part de les colònies americanes s'havien independitzat. Aquestes independències no les van fer els indígenes, sinó els descendents dels europeus com Simón Bolívar i José Martí. El 1815, Argentina i Xile ja eren independents i la resta de colònies van començar un procés independentista imparable.
La gran dependència de l'economia catalana envers les colònies americanes va fer que aquestes independències afectessin el moll de l'os de l'economia catalana. Un dels plans va ser sotmetre els independentistes i reconquerir els territoris, però l'economia espanyola estava massa debilitada per la guerra del Francès. El pla que es va decidir dur a terme va ser substituir el mercat americà pel mercat intern.
Això, però, era impossible per al moment, ja que els camperols eren tan pobres que no podien comprar res.
Per a millorar les condicions de vida dels camperols i aconseguir que compressin teixits catalans calia acabar amb els privilegis de la noblesa i l'església per a modernitzar el món del camp. Així doncs, no van ser les idees el que van forçar la implantació del liberalisme, sinó que va ser la necessitat capitalista. El 1820, una minoria liberal de l'exèrcit espanyol obliga al rei a jurar la constitució liberal de Cadis. Així comença el trienni liberal.
Aquest període va ser molt curt pel restabliment de l'absolutisme a Europa després de la caiguda de Napoleó.
Les potències absolutistes s'havien aliat amb el nom de la Santa Aliança, de manera que es comprometien a prestar-se ajuda mútua si a cap dels territoris esclatava una revolució liberal. La Santa Aliança va enviar un exèrcit a Espanya que es va anomenar “Els 100.000 fills de Sant Lluís”.
El problema econòmic va anar creixent i les colònies espanyoles es van reduir a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Forçat per les circumstàncies, Ferran VII va començar a tolerar que algun dels seus ministres tiressin endavant alguna reforma econòmica. Aquests petits moviments van provocar una profunda escissió en les minories. Es va formar una petita minoria liberal formada per petita burgesia que creu que el futur passa pel desmantellament total de l'Antic Règim i establir a Espanya una constitució que limiti el poder reial i l'esglèsia. D'altra banda es forma una minoria ultraabsolutista formada per clergues, noblesa i camperols ultra-religiosos. Aquesta minoria veu com Ferran VII no era tan absolutista com s'esperaven quan, després de l'eliminació per part de les Corts de Cadis de la Inquisició Ferran VII no la va restaurar. En comptes d'això, es va crear el primer cos policial d'Espanya.
Carles IV 1 2 3 4 Isabel Ferran VII Mª Lluisa de Parma Carles Mª Isidre Luisa Fernanda La feble salut de Ferran VII feia necessari trobar un successor de la corona. El problema és que tots els descendents de Ferran havien estat noies. Es va obrir un debat entre si havia de regnar la filla de Ferran, Isabel, o el germà del rei, Carles Mª Isidre. Aquest últim es va posicionar a favor dels grups que volien un retorn a l'absolutisme més dur, així que els liberals van donar suport a la petita Isabel. Quan va morir Ferran VII va començar la Primera Guerra Carlina.
...



Comentario de mdelgado en 2015-03-19 21:03:18
estos apuntes son con el profesor Just Casas??