Fonts TEMA 2 Part 3 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes, tècniques, fonts i organització del treball periodístic
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Eines bàsiques per obtenir informació de testimonis 1. L’entrevista: Interacció entre dues persones. Si fem una entrevista en format qüestionari (preguntes tancades) no arribarem mai a saber allò que ens interessa (la realitat). La forma de preguntar i de contextualitzar el que preguntem condiciona la qualitat de les respostes.
2. L’interrogatori: És molt concret. No és bo interrogar. Cal saber molta psicologia, perfils de personalitat, coaccionar eficientment... per a fer un bon interrogatori.
3. L’èxit dependrà de: o L’habilitat del entrevistador: el personatge és sempre el mateix. El que diferencia una entrevista d’una altra és l’entrevistador.
o Del grau de col·laboració del entrevistat: hi ha entrevistats que responen amb “sí”, “no”,... Si l’entrevistat no col·labora, hem de tenir l’habilitat de fer-lo col·laborar una mica més (fent ús de varies tècniques: silenci,...). A la relació de dues persones, sempre n’hi ha una que té més poder. Podem jugar amb aquesta estratègia. L’entrevistat, a diferència de nosaltres, no està obligat a ser simpàtic.
o Del temps transcorregut des del fet o Del tipus d’entrevista realitzada: l’entrevista ideal és l’ ”entrevista cognitiva”.
És una tècnica de psicologia forense. Entrevista molt especifica, amb un format complicat. Ajuda a construir millor els records i recopilar coses que sabem però que no recordem. Requereix temps.
4. No és vàlid ni eficaç qualsevol tipus d’entrevista o Les entrevistes dirigides o semi-dirigides poden induir a informació enganyosa i/o distorsionada (per les dades aportades per l’entrevistador).
o És necessari no mediatitzar ni orientar la informació recuperada per un testimoni. Les entrevistes en format narratiu o de discurs lliure són les més adequades.
5. Problemes a evitar al formular preguntes suggestives / tancades o Evitar l’aquiescència del testimoni amb preguntes suggestives (ja que llavors la resposta serà la sol·licitada, no la real) o Evitar la pressió indeguda, que porta al testimoni a confabular (a veure més del que han vist realment) o Evitar preguntar repetidament sobre un punt particular (provocant que el testimoni faci conjuntures i/o s’aparti de la seva resposta inicial, per presumir que la seva resposta no era la “correcta”.
o Evitar oferir descripcions a testimonis amb dificultar per trobar les seves pròpies paraules.
o Evitar proporcionar alternatives a respostes tancades. Donar a triar entre dues coses, que ofereixes que pugui ser una o l’altre, però pot no ser cap de les dues. Ex: portava una pistola o un ganivet?... Potser no era res d’això, incita a la confusió.
o Evitar respostes que no aportin informació concreta. Ex: tu ja saps...
o Evitar ignorar informacions que no s’ajusten a allò que estan buscant.
o Evitar donar per entès qualsevol dada facilitada per un testimoni però que no entenem: quan més coses aprenem, ens n’adonem que ignorem més coses.
Empobrir el llenguatge és empobrir la capacitat de reflexió i de veure els coses.
o En tots els casos i per a totes les dades, hem d’acudir a qualsevol medi apropiat a fi de poder comprovar, amb el propi testimoni, que s’ha entès exactament el que ha explicat.
Fiabilitat de les declaracions de les fonts personals 1. El record: ¿Quan temps recordem bé un fet viscut? 2. Fiabilitat de la declaració. Reality Monotoring (Johnson & Raye, 1981) o Els records interns (imaginats) es diferències dels externs (percebuts i experimentats) o Les declaracions verdaderes contenen més atributs contextuals (espaciotemporals) i més atributs sensorials (detalls vistos, sentits, escoltats...) o Les declaracions ja inventades inclouen més elements cognitius o informació idiosincràtica (“vaig pensar”, “vaig sentir”,..) 3. Declaració verdadera (informació sensoperceptiva vs. idiosincràtica) 4. Fiabilitat de la declaració: Statement Reallity Analysis (SRA) (Undeutsch, 1988) a. Criteris positius de credibilitat  Ancoratge espai-temporal  Concreció: relat concret, clar i viu  Riquesa de detalls  Originalitat d’allò narrat (sense clixés)  Consistència interna (coherència lògica i psicològica)  Detalls específics  Detalls que excedeixen la capacitat del testimoni (d’imaginació o comprensió)  Referència a experiències subjectives (sentiments, pensaments, pors..)  Mencionar imprevistos o complicacions  Correccions espontànies a allò dit  Autodesaprovació (declaració en contra del propi interès del testimoni) b. Criteris negatius de credibilitat  Inconsistència interna. Alguna cosa no és conscient, és dubtós  Inconsistència amb allò possible (amb les lleis naturals i/o la lògica) Ex: veure un elefant rosa volant  sentit comú  Inconsciència externa (amb altres declaracions alienes) Ex: uns diuen blanc, els altres negre  Falta de persistència (en el relats del mateix testimoni seqüenciats). La història real és persistent i coherent, sempre diu el mateix, la història inventada té variacions importants.
 Inconsistència amb altres declaracions. Poden ser fetes pel mateix testimoni o per altres. El relat no és el mateix.
Avaluació estructural del relat verbal * Explicar un relat: Pre (plantejament) , In (nus), Post (desenllaç) Declaració verdadera o falsa? Informació prèvia al incident (context, Pre)  informació sobre l’incident (detalls, In)  informació posterior (conseqüències, Post) - El Pre ha de ser més petit. El In és el més gran de tots sempre. El Post pot ser més o menys gran (sempre més petit que el In). Inventar el Pre i el Post és fàcil, però amb l’In costa més.
Ex de declaració verdadera: PRE IN POST Ex declaració falsa PRE IN POST ...